CRISIS DE LA SANIDAD: EL BIENESTAR LABORAL DE LOS PROFESIONALES DE LA MEDICINA DESDE LA PSICOLOGÍA SOCIAL DEL TRABAJO.

Los cambios en el mundo del trabajo fruto de mega tendencias globalizadoras y postfordistas, han producido profundos procesos de modernización en la sanidad latinoamericana y española, que han supuesto transformaciones en la organización del trabajo y en el sentido del servicio público. La irrupción del New Management en la sanidad ha conllevado importantes cambios en las condiciones de trabajo. Estas circunstancias sumadas a la relevancia sociopolítica de crisis del Estado de Bienestar y de sus derivadas en América Latina, indujeron al planteamiento de la pregunta principal de esta investigación: ¿Cómo las nuevas condiciones de trabajo impuestas por el new management sanitario influyen en el bienestar laboral de los profesionales de la medicina?. Participaron (voluntariamente) 281 profesionales de la medicina de España (47,7%) y de América Latina (52,3%), empleados en hospitales, a quienes se accedió mediante un muestreo de conveniencia, intencional y estratificado. Para ello, se articuló un diseño mixto que combinó tanto metodología cualitativa (entrevistas en profundidad y focus group – análisis de contenido temático inspirado en grounded theory) como cuantitativa (cuestionarios de lápiz y papel – estadística inferencial. Los resultados pusieron de manifiesto la tendencia general a una valoración moderadamente positiva de las condiciones de trabajo y del bienestar laboral general, contrapesada por sentimientos y percepciones ambivalentes hacia el contexto y la propia experiencia laboral. Destacó una valoración de los aspectos materiales y tecnológicos del entorno de trabajo, así como el clima social en los grupos de trabajo y el apoyo social horizontal de parte de colegas. En la negativa sobresalió un complejo entramado de sobrecarga laboral y de intensificación y aceleración del tiempo de trabajo, crecientes niveles percibidos de estrés laboral y algunos síntomas menores relacionados con la salud física y mental, todo ello asociado al aumento percibido de la presión asistencial y de los nuevos requerimientos técnicos y administrativos de la información que los profesionales deben producir y gestionar.

Medicina, religió i normes de deontologia

Les persones tenen el dret de poder viure i de ser respectades d¿acord amb els seus valors i les seves creences religioses, amb l¿ única condició que ningú pot imposar lesseves idees al altres. Les persones també tenen dret a cercar el coneixement a través de la ciència amb l¿única obligació ètica de que aquest coneixement no s¿utilitzi perprovocar dany als altres. Malauradament això no és, ni ha estat, sempre així i, a voltes, la defensa de les idees ha servit per imposar la nostra veritat als altres i, de vegades,la ciència s¿ha utilitzat per causar dany i no per millorar les condicions de vida de les persones.

De statica medicina et de responsione ad staticomasticem, ars sanctorii sanctorii,... aphorismorum sectionibus octo comprehensa ([Reprod.])

Collection : French books 1601-1700 ; 58.2

Reliure de : Jo. Fernelii,... Medicina...

Numérisation partielle de reliure

Le cancer est-il une maladie nouvelle? A propos du diagnostic des maladies tumorales dans le De Medicina de Celse [Is cancer a new disease? Apropos of diagnosis of tumor diseases in De Medicina by Celsus]

Cancer is a particularly common disease in modern societies. Moreover, epidemiology considers it typical of contemporary pathology. Nevertheless, the abundant ancient literature-in the De Medicina by Celsus, among others-leads us to believe that numerous benign and malignant tumours were observed if not identified as such. Hence, it is possible that both the change in medical conceptualization and the real increase in the prevalence are responsible for the actual importance of cancer

Tercer Congrès d'Història de la Medicina Catalana : actes, volum primer, Lleida, 1981

Primer volum del recull de les actes d'aquest III Congrès d'Història de la Medicina Catalana cel·lebrat a Lleida però va rebre aportacions desde tots els punts de la geografia catalana. No inclou la crònica, la relació d'activitats, la llista de participants, els í­ndexs ni els agraïments, presents totes aquestes parts al tercer volum.

Actas de las XVI Jornadas Mediterráneas de Medicina del Trabajo: Alicante, 25-27 abril, 1991

Aquesta publicació és alhora el primer número de la revista "Studia Ramazziniana Mediterranea", nascuda en ocasió d'aquestes jornades i creada amb la voluntat de recollir la producció científica en el camp de la medicina del treball i totes les activitats que li estan relacionades.En aquest número queda recollit el primer volum de les actes, compost per articles sencers i altres que són només resums de les comunicacions exposades.

Jornades d'Història de la Medicina a la Garrotxa : Olot, 28 i 29 de març de 1987

Amb aquest número, la revista "Gimbernat" deixa de centrar-se en els Congressos d'Història de la Medicina Catalana i s'obre a altres esdeveniments, també més locals, en aquest cas, les primeres Jornades d'Història de la Medicina a la Garrotxa. En aquest volum trobem el resum de les diferents ponències i comunicacions.

II Jornadas Anuales de la Sociedad Española de Medicina Legal y Forense: Barcelona 8-9 de abril de 1988: libro de actas

El volum recull 42 de les comunicacions presentades al llarg de les Jornades. Les comunicions provenen de 12 àmbits geogràfics diferents dins de l'estat espanyol i la temàtica que tracten és molt variada. Respon per tant a la voluntat de difondre el més ampli ventall possible d'enfocaments dintre de la Medicina Legal.

Actas de las XVI Jornadas Mediterráneas de Medicina del Trabajo: Alicante, 25-27 abril, 1991

Aquesta publicació és alhora el primer número de la revista "Studia Ramazziniana Mediterranea", nascuda en ocasió d'aquestes jornades i creada amb la voluntat de recollir la producció científica en el camp de la medicina del treball i totes les activitats que li estan relacionades.En aquest número queda recollit el primer volum de les actes, compost per articles sencers i altres que són només resums de les comunicacions exposades.

Jornades d'Història de la Medicina a la Garrotxa : Olot, 28 i 29 de març de 1987

Amb aquest número, la revista "Gimbernat" deixa de centrar-se en els Congressos d'Història de la Medicina Catalana i s'obre a altres esdeveniments, també més locals, en aquest cas, les primeres Jornades d'Història de la Medicina a la Garrotxa. En aquest volum trobem el resum de les diferents ponències i comunicacions.

XVI Jornadas Mediterráneas de Medicina del Trabajo Alicante, 25-27 abril, 1991 [programa]

El llibre conté el programa de les jornades i la relació de comunicacions presentades, no el seu resum.També conté una cronologia dels fets més rellevants en el desenvolupament de la disciplina de Medicina del Treball.

Antecedentes históricos de la medicina legal en España

L'obra està plantejada com una posada en antecedents per a l'actual disciplina de Medicina legal en l'àmbit de l'estat espanyol. Sense la voluntat de fer un estudi exhaustiu, que hauria estat massa extens, l'autor proposa l'estudi d'aquesta disciplina des de l'època visigoda i fins la meitat del segle XIX, moment en que la Medicina legal ja té les bases que seran les arrels de la disciplina actual.