Anàlisi de l’activitat anestèsica en intervencions de Cirurgia General i Digestiva al 2003 a Catalunya

Les intervencions de Cirurgia General i Digestiva constitueixen les terceres en freqüència en les intervencions programades i les segones en les d’urgències. L’objectiu principal és analitzar les característiques demogràfiques, l’estat físic dels pacient i la incidència de l’anestèsia de la Cirurgia General i Digestiva a Catalunya durant l’any 2003. Dels resultats observem que la majoria d’intervencions de Cirurgia General i Digestiva solen realitzar-se en pacients amb un bon estat físic, arriben optimitzats a quiròfan on es realitzen les intervencions d’una manera programada, sota anestèsia general i traslladant-se posteriorment a la Sala de Despertar.

Avaluació del maneig i seguiment postoperatori dels pacients portadors d'Stents coronaris i sotmesos a cirurgia no cardíaca

L’objectiu de l’estudi ha estat descriure els esdeveniments adversos en pacients portadors d’stents coronaris sotmesos a cirurgia no cardíaca, el maneig del tractament antiagregant plaquetari (AAP) i avaluar la relació entre l’aparició d’aquests esdeveniments amb la gestió perioperatòria dels AAP. Estudi observacional i prospectiu. Es van incloure 81 procediments quirúrgics. Un 96.3 % estava amb tractament AAP, la retirada es va realitzar en un 28.2%. La incidència d’esdeveniments cardíacs majors va ser 12.3 %, un 37% varen presentar altres complicacions. CONCLUSIONS El nostre estudi no mostra que el maneig del tractament AAP tingui relació amb els esdeveniments adversos.

Influència de l’índex de massa corporal i de la massa muscular en el desenvolupament de lesió muscular en pacients sotmesos a cirurgia de colon laparoscòpica

La cirurgia oncològica de colon i recte via laparoscòpica requereix una posició quirúrgica especial, la de litotomia modificada (posició Lloyd-Davies), Trendelemburg &30º, i side dret o esquerre depenent del costat de la cirurgia. En aquest tipus de posició quirúrgica les lesions musculars per reperfusió de les extremitats inferiors son complicacions que s’han que considerar, sobretot en cirurgies de llarga durada i en pacients amb factors de risc com obesitat, diabetis i enolisme crònic. En pacients obesos està descrit que l’ índex de massa muscular elevat pot ser un factor de risc a l’hora de desenvolupar lesions musculars tant per reperfussió com per compressió prolongada, que poden arribar al síndrome compartimental.

Errors sintàctics del gènere gramatical durant la cirurgia de gliomes cerebrals

Les bases neurals del processament sintàctic del gènere no han estat gairebé estudiades. En aquest estudi hem utilitzat el mapeig cerebral, durant la cirurgia de gliomes cerebrals per a estudiar les estructures cortico-subcorticals implicades en el processament del gènere i determinar si aquestes són comunes a altres àrees de la producció del llenguatge. Amb l’estimulació cerebral directa hem observat alteracions sintàctiques del gènere, al estimular la circumvolució frontal inferior, la part posterior circumvolució temporal mitja, i en el nucli caudat. També hem pogut observar, una doble dissociació entre el gènere gramatical i la producció de la paraula, corroborant les teories d’un model independent en la producció del llenguatge.

Efectes de la eritropeitina i el ferro en la reducció de la mortalitat en cirurgia cardíaca valvular en pacients anèmics.

INTRODUCCIÓ: L’anèmia en cirurgia valvular té pitjor evolució. L'objectiu va ser avaluar si corregint-la podria millorar el pronòstic. MÈTODES: Comparació d’una cohort tractada amb eritropoietina i ferro abans de la cirurgia amb una cohort històrica. RESULTATS: No hi va haver diferències entre els dos grups excepte en l’Euroscore i l’hemoglobina basal. L’administració d’ eritropoietina i ferro va disminuir la mortalitat, les complicacions i les transfusions. L’anàlisis de regressió logística mostra que la eritropoietina i ferro és un factor protector per la mortalitat i les complicacions. CONCLUSIONS: Tractar l’anèmia amb eritropoietina i ferro abans de la cirurgia cardíaca disminueix la morbimortalitat.

Onto-Trauma : Ontologia d'aprenentatge en l'àrea de la cirurgia traumatològica

Treball en què es crea una ontologia per simular totes les etapes d'una operació traumatològica, i usa aquesta ontologia per crear un prototip de wiki semàntica.

Projecte OntoTrauma : Definició d'una ontologia d'aprenentatge en l'àrea de cirurgia traumatològica

Aquest treball fa una revisió de les principals tecnologies implicades en la web semàntica i fa ús d'elles per obtenir una base de dades semàntica de coneixement dins del domini de les operacions quirúrgiques traumatològiques.

Ontologia d'aprenentatge en l'àrea de la cirurgia traumatològica

Creació d'una wiki semàntica per l'aprenentatge en l'àrea de la cirurgia traumatològica amb OntoWiki i Semantic MediaWiki.

Estudi sobre la incidencia i la quantificació del dolor postoperatori en la cirurgia de la cesària

La cesària és un procediment de cirurgia major que genera un dolor postoperatori agut, moderat o sever segons els casos. El dolor agut postoperatori es correlaciona amb un augment de la morbilitat postoperatòria. L’objectiu principal de l’estudi fou avaluar la incidència i la quantificació del dolor postoperatori en la cirurgia de cesària a l’Hospital General de Granollers. Durant 2 mesos es van incloure 66 pacients que van ser sotmeses a una cesària. El dolor postoperatori fou alt. Es recomanable realitzar un protocol de tractament del dolor postoperatori en cesàries que sigui eficaç, segur i amb mínims efectes secundaris per a la mare i el nadó.

Funció gonadal en pacients obesos abans i després de cirurgia bariàtrica

Estudio observacional en 33 hombres obesos mórbidos sometidos a cirugía bariátrica con objetivo de analizar cambios del perfil gonadal tras pérdida de peso. La prevalencia de hipogonadismo basal (TT & 300 ng/dL y TL & 65 ng/dL) era 78,8% y 51,5%; y un año tras cirugía 6% y 15%. Al año de la cirugía se observó incremento de TT, TL, SHBG y FSH y disminución de estradiol y prolactina. La edad y PPP se asociaban significativa e independientemente al porcentaje de cambio de TT. El hipogonadismo asociado a hombres con obesidad mórbida es muy prevalente y reversible con pérdida ponderal.

A resposta psicossocial de impotência em pacientes no pós-operatório de cirurgia cardíaca

OBJETIVOS: descrever a impotência no pós-operatório de cirurgia cardíaca quanto a freqüência, intensidade, características definidoras e comparar a impotência em pacientes em pós-operatório de cirurgias de válvula (VAL) e de coronária (RM). MÉTODO: a presença de impotência foi definida pela análise de entrevistas de 75 pacientes em pós-operatório de cirurgia cardíaca (60% em pós-operatório de RM e 40% de VAL). RESULTADOS: 44 (58,7%) pacientes apresentaram impotência. Não houve diferenças quanto a freqüência (p=0,84) e intensidade (p=0,73) de impotência entre os pós-operados de VAL e os de RM. As características definidoras mais freqüentes nos pacientes com impotência foram: "expressões verbais relativas à falta de controle ou de influências sobre uma situação" (77,3%), "dúvida para planejar o futuro e estabelecer objetivos" (75,0%), "expressão de dúvida acerca do desempenho de papéis" (63,6%) e "expressões de insatisfação e frustração pela inabilidade no desempenho de tarefas e/ou atividades pessoais" (56,8%).

Diagnósticos de enfermagem de pacientes no período pré-operatório de cirurgia cardíaca

O objetivo deste estudo foi identificar os diagnósticos de enfermagem de pacientes no período pré-operatório de cirurgia cardíaca. Para a coleta de dados foi elaborado e validado um instrumento de baseado no Modelo Conceitual de Horta. Foram avaliados 17 pacientes adultos no período pré-operatório de cirurgia cardíaca, sendo nove homens e oito mulheres, com idade média de 58 anos. Os diagnósticos de enfermagem identificados, segundo a Taxonomia I da NANDA, com freqüência superior a 50,0% foram: Intolerância à atividade (88,2%), Risco para infecção (76,5%), Risco para disfunção neurovascular periférica (76,5%), Déficit de conhecimento (76,5%), Perfusão tissular cardiopulmonar alterada (70,6%), Padrão respiratório ineficaz (70,6%), Dor (70,6%), Padrões de sexualidade alterados (58,8%) e Distúrbio no padrão de sono (52,9%). Observou-se uma predominância dos diagnósticos relacionados às necessidades psicobiológicas.

A auto-estima de indivíduos que foram submetidos à cirurgia de revascularização do miocárdio

Estudo descritivo e correlacional com objetivos de medir a auto-estima de indivíduos submetidos à cirurgia de revascularização do miocárdio e correlacionar a auto-estima com variáveis sócio-demográficas e clínicas. Uma amostra de 97 pacientes ambulatoriais foi entrevistada. Os dados foram analisados através de estatística descritiva, teste de Correlação de Pearson, testes Mann-Whitney e Kruskal Wallis. A confiabilidade da escala foi verificada (alfa de Cronbach de 0,79) e a média encontrada para auto-estima foi 32,22 (intervalo possível de 10 a 40). Encontramos correlação, estatisticamente significante, apenas para auto-estima e sexo. Concluímos que os participantes apresentavam elevada auto-estima a qual não estava correlacionada com outras variáveis.

Diagnósticos de enfermagem no perioperatório de cirurgia cardíaca

Foram identificados os diagnósticos de enfermagem de pacientes no período perioperatório de cirurgia cardíaca e verificada a concordância ou não entre a primeira autora e outros enfermeiros na identificação desses diagnósticos. Dezessete pacientes admitidos para cirurgia cardíaca foram avaliados utilizando-se instrumentos para o período perioperatório. No pré-operatório, das nove categorias diagnósticas identificadas pela primeira autora, três apresentaram concordância com os enfermeiros (exemplo: Intolerância à atividade). No trans-operatório, sete categorias apresentaram concordância entre enfermeiros e primeira autora (exemplo: Risco para infecção). No pós-operatório imediato, 11 categorias apresentaram concordância entre enfermeiros e primeira autora (exemplo: Risco para disfunção neurovascular periférica).

Auxiliares e Técnicos de enfermagem e controle de infecção hospitalar em centro cirúrgico: mitos e verdades

Este estudo analítico descritivo objetivou detectar conceitos que traduzem mitos e verdades relativos à infecção hospitalar entre auxiliares e técnicos de enfermagem no centro cirúrgico de três hospitais. O instrumento para coleta de dados possui 28 afirmações (15 verdadeiras e 13 falsas) contemplando fatores relacionados ao paciente, equipe cirúrgica, ambiente, procedimentos. As afirmações contêm escala em três pontos (concordo, tenho dúvida, discordo). Obtivemos respostas adequadas em 72% e não adequadas em 28%, indicando o satisfatório conhecimento da enfermagem perioperatória relacionadas ao controle infecção hospitalar . Nos itens uso de pro-pé, alianças e outros objetos, pêlo como patógeno, escovação das mãos, uso de avental e campo cirúrgico umedecidos, cirurgia infectada e rotina de limpeza, doenças ocupacionais, infecção hospitalar, infecção sítio cirúrgico e tempo operatório, pudemos detectar mitos e rituais referentes ao controle de infecção, que estão relacionados sobretudo à cultura de quem os praticam, perpetuando resistência a mudanças.