Incidència de microorganismes i de compostos orgànics volàtils en l'aparició de defectes sensorials en suro

La incidència sobre el suro de defectes sensorials amb descriptors de florit-humitat és un dels principals problemes amb què s'enfronta la indústria surera. Els principals compostos relacionats amb aquest defecte son cloroanisoles, metoxipirazines, geosmina i metilisoborneol. Aquesta recerca s'ha fet amb l'objectiu principal d'aprofundir en els mètodes de determinació de compostos volàtils en suro. S'ha desenvolupat una metodologia basada en la microextracció en fase sòlida i la cromatografia de gasos per a l'anàlisi conjunta d'aquests compostos en macerats de suro. El fet que la majoria dels compostos d'interès tingui un origen microbià ha fet necessari completar les anàlisis químiques amb mètodes de detecció i aïllament dels microorganismes susceptibles de produir-los. S'ha utilitzat un mètode per a l'estudi de la diversitat de fongs i bacteris en mostres de suro basat en l'estudi de marcadors genètics mitjançant l'anàlisi en gradients electroforètics desnaturalitzants. Per últim s'ha avaluat la capacitat de producció de defectes sensorials per microorganismes aïllats de suro utilitzant tècniques olfactomètriques.

Developing a desertification indicator system for a small Mediterranean catchment: a case study from the Serra de Rodes, Alt Empordà, Catalunya, NE Spain

La desertificació és un problema de degradació de sòls de gran importància en regions àrides, semi-àrides i sub-humides, amb serioses conseqüències ambientals, socials i econòmiques com a resultat de l'impacte d'activitats humanes en combinació amb condicions físiques i medi ambientals desfavorables (UNEP, 1994). L'objectiu principal d'aquesta tesi va ser el desenvolupament d'una metodologia simple per tal de poder avaluar de forma precisa l'estat i l'evolució de la desertificació a escala local, a través de la creació d'un model anomenat sistema d'indicators de desertificació (DIS). En aquest mateix context, un dels dos objectius específics d'aquesta recerca es va centrar en l'estudi dels factors més importants de degradació de sòls a escala de parcel.la, comportant un extens treball de camp, analisi de laboratori i la corresponent interpretació i discussió dels resultats obtinguts. El segon objectiu específic es va basar en el desenvolupament i aplicació del DIS. L'àrea d'estudi seleccionada va ser la conca de la Serra de Rodes, un ambient típic Mediterràni inclòs en el Parc Natural del Cap de Creus, NE Espanya, el qual ha estat progressivament abandonat pels agricultors durant el segle passat. Actualment, els incendis forestals així com el canvi d'ús del sòl i especialment l'abandonament de terres són considerats els problemes ambientals més importants a l'àrea d'estudi (Dunjó et al., 2003). En primer lloc, es va realitzar l'estudi dels processos i causes de la degradació dels sòls a l'àrea d'interés. En base a aquest coneixement, es va dur a terme la identificació i selecció dels indicadors de desertificació més rellevants. Finalment, els indicadors de desertificació seleccionats a escala de conca, incloent l'erosió del sòl i l'escolament superficial, es van integrar en un model espaial de procés. Ja que el sòl és considerat el principal indicador dels processos d'erosió, segons la FAO/UNEP/UNESCO (1979), tant el paisatge original així com els dos escenaris d'ús del sòl desenvolupats, un centrat en el cas hipotétic del pas d'un incendi forestal, i l'altre un paisatge completament cultivat, poden ser ambients classificats sota baixa o moderada degradació. En comparació amb l'escenari original, els dos escenaris creats van revelar uns valors més elevats d'erosió i escolament superficial, i en particular l'escenari cultivat. Per tant, aquests dos hipotètic escenaris no semblen ser una alternativa sostenible vàlida als processos de degradació que es donen a l'àrea d'estudi. No obstant, un ampli ventall d'escenaris alternatius poden ser desenvolupats amb el DIS, tinguent en compte les polítiques d'especial interés per la regió de manera que puguin contribuir a determinar les conseqüències potencials de desertificació derivades d'aquestes polítiques aplicades en aquest escenari tan complexe espaialment. En conclusió, el model desenvolupat sembla ser un sistema força acurat per la identificació de riscs presents i futurs, així com per programar efectivament mesures per combatre la desertificació a escala de conca. No obstant, aquesta primera versió del model presenta varies limitacions i la necessitat de realitzar més recerca en cas de voler desenvolupar una versió futura i millor del DIS.

La consolidació de la propietat pagesa a Catalunya (el Baix Empordà, 1850-1940)

Aquesta tesi estudia algunes de les transformacions agràries enregistrades en un àmbit comarcal (la comarca catalana del Baix Empordà) entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. EI fil conductor és la distribució de la propietat del sol agrícola. Però per a la seva comprensió es considera necessari integrar moltes altres variables. EI treball també es proposa assajar alguns procediments metodològics poc habituals en l'anàlisi de la distribució de la propietat del sòl agrícola i la seva evolució en època contemporània. Com a hipòtesi central, es sosté que, al Baix Empordà i al llarg del període comprès entre 1850 i 1940, els canvis que varen produir-se en l'estructura de la propietat i, també, en I'estructura social rural, varen apuntar genèricament a favor dels grups pagesos. En particular, es sosté : ( I) Que la situació de partida (de mitjan segle XIX) ja es caracteritzava per un notable pes de la petita propietat pagesa sobre I'estructura de la propietat agrícola i sobre el conjunt del sistema agrari. (2) Que, amb posterioritat a la crisi agrària finisecular, els problemes de rendibilitat de la producció agrària i l'erosió soferta per alguns mecanismes d'extracció de renda varen tendir a allunyar els sectors rendistes que tradicionalment havien exercit la seva hegemonia -econòmica i social- en la societat rural. (3) I, finalment, que al llarg del període va produir-se un avenç de la propietat pagesa com a conseqüència del fet que una porció significativa de famílies pageses aconseguissin ampliar el seu patrimoni territorial a través de compres realitzades en el mercat de terres, alhora que un nombre significatiu de vells grans patrimonis es fraccionava i desfeia. La magnitud d'aquests canvis va ser moderada i no va pas estar exempta d'ambigüitats, però posa de relleu la capacitat de resistència i adequació de l'explotació pagesa a les condicions d'un capitalisme evolvent, malgrat els pronòstics en sentit contrari de molts teòrics. La tesi està articulada en dues parts. En la primera es duu a terme una descripció detallada de les característiques del sistema agrari baixempordanès de mitjan segle XIX amb l'objectiu final de determinar el significat econòmic de les terres posseïdes per cada patrimoni familiar (més enllà de la simple consideració de les superfícies). EI primer pas consisteix en l'anàlisi dels usos del sòl, dels conreus principals i la seva ordenació en rotacions, dels rendiments físics, de les practiques de reposició de la fertilitat i de la dotació ramadera. A continuació es descriuen les tècniques i el procés de treball agrari amb l'objectiu de formular un model d'organització del treball agrícola que permeti mesurar les exigències en treball d'aquesta activitat. Es conclou que, des de la perspectiva de l'ocupació i de la demanda de treball generades pel sistema agrari, les localitats rurals es caracteritzaven per un fort excedent de mà d'obra en relació a les demandes laborals dels conreus tant des d'una perspectiva macroeconòmica com microeconòmica. EI tercer capítol es centra en l'avaluació de les necessitats de consum i reproducció de les UFP. Les estimacions realitzades permeten proposar un model flexible, que és contrastat amb els ingressos potencialment obtenibles per cada patrimoni. S'arriba a la conclusió que només una ínfima part de la població arribava a obtenir, amb l'explotació directa del seu patrimoni, l'ingrés necessari per a la seva reproducció econòmica simple. Paral·lelament però, es posa de relleu la importància econòmica i social dels petits patrimonis pagesos. S'estima que entorn una mitjana del 45% del sòl agrícola estava posseït per aquest segment de propietaris i, en el quart capítol, s'estudien les implicacions d'aquest fet. EI retrat de la situació de partida finalitza amb l'estudi dels règims de no-propietat predominants a la comarca. En la segona part, aquesta visió estàtica deixa pas a una anàlisi dinàmica. A mitjan segle XIX, al Baix Empordà, s'estava arribant a la fi d'una llarga etapa expansiva iniciada una centúria abans. Els primers signes d'esgotament varen ser la intensa pèrdua de població rural entre 1860 i 1880, la paralització de l'expansió dels conreus i el fort desenvolupament de la industria surera, eix del nou motor econòmic comarcal. Amb posterioritat a 1860 els canvis en l'estructura distributiva de la propietat varen tendir a apuntar cap a la consolidació de la propietat pagesa. Es va produir un procés de transferència de terres des dels sectors rendistes cap a sectors pagesos que va realitzar-se a través de compravendes en el mercat de la terra més que a través d'establiments i subestabliments emfitèutics. Va tenir com a conseqüència última el retrocés dels vells patrimonis rendistes, que, en general, no varen ser substituïts per l'aparició de nous grans patrimonis, com havia pogut passar fins aleshores. Paral·lelament, un bon nombre d'unitats familiars rurals també varen anar abandonant el camp i les seves propietats, produint-se una altra línia de transferència de terres entre sectors pagesos. La depreciació sostinguda dels preus agrícoles, la caiguda de la renda agrària, la superior rendibilitat de les inversions en valors mobiliaris i la incidència d'una creixent conflictivitat agrària són els factors que es destaquen per explicar la reculada dels grans patrimonis territorials. Des de la perspectiva pagesa es proposen tres elements explicatius per interpretar el procés d'acumulació patrimonial observat en un determinat segment de població: (1) el manteniment d'estratègies de producció per a l'autoconsum (un aspecte sempre polèmic i de difícil demostració); (2) l'existència d'un flux important d'ingressos salarials i extra-agrícoles en la composició de l'ingrés familiar pagès; i (3) el canvi en les orientacions tècniques i productives de les explotacions pageses. La combinació dels tres, alhora que hauria limitat els efectes directes dels moviments dels preus agraris, hauria possibilitat l'estratègia acumulativa observada.

Relatório de actividade profissional : mestrado em Engenharia do Ambiente

O presente Relatório de Actividade Profissional, foi elaborado com vista à obtenção do Grau de Mestre em Engenharia do Ambiente, conferido pela Universidade Lusófona de Humanidades e Tecnologias. Neste relatório apresentam-se actividades desenvolvidas em contexto real de trabalho, quer no projecto de investigação ambiental, levado a cabo na Universidade do Minho (Pólo de Braga) ao longo do ano de 2000, com duração de 12 meses; quer de Gestão Ambiental, em ambiente industrial, mais concretamente na empresa Corticeira Amorim – Industria, S.A. – Grupo Amorim, que decorreu ao longo de 4 anos, entre 2000 – 2004. As actividades desenvolvidas em ambos os projectos, tiveram sempre como base de trabalho, a Missão e a Visão das instituições/organizações referidas, os requisitos ambientais legais aplicáveis e outros compromissos assumidos por elas. Na Universidade do Minho (UM), investigou-se o nível de degradação dos corantes azo, utilizados no processo de tingimento da indústria têxtil, pela aplicação de diferentes estirpes de levedura. Na Corticeira Amorim – Indústria, S.A., implementou-se um Sistema de Gestão Ambiental, com vista à sua certificação pela norma ISO 14001.

Landscape typology in the Mediterranean context: a tool for habitat restoration

Despite the wide use of Landscape Character Assessment (LCA) as a tool for landscape planning in NW Europe, there are few examples of its application in the Mediterranean. This paper reports on the results from the development of a typology for LCA in a study area of northern Sardinia, Italy to provide a spatial framework for the analysis of current patterns of cork oak distribution and future restoration of this habitat. Landscape units were derived from a visual interpretation of map data stored within a GIS describing the physical and cultural characteristics of the study area. The units were subsequently grouped into Landscape Types according to the similarity of shared attributes using Two Way Indicator Species Analysis (TWINSPAN). The preliminary results showed that the methodology classified distinct Landscape Types but, based on field observations, there is a need for further refinement of the classification. The distribution and properties of two main cork oak habitats types was examined within the identified Landscape Types namely woodlands and wood pastures using Patch Analyst. The results show very clearly a correspondence between the distribution of cork oak pastures and cork oak woodland and landscape types. This forms the basis of the development of strategies for the maintenance, restoration and recreation of these habitat types within the study area, ultimately for the whole island of Sardinia. Future work is required to improve the landscape characterisation , particularly with respect to cultural factors, and to determine the validity of the landscape spatial framework for the analysis of cork oak distribution as part of a programme of habitat restoration and re-creation.

Seasonal 'fall out' of sessile macro-fauna from submarine cliffs: quantification, causes and implications

Submarine cliffs are typically crowded with sessile organisms, most of which are ultimately exported downwards. Here we report a 24 month study of benthic fauna dropping from such cliffs at sites of differing cliff angle and flow rates at Lough Hyne Marine Nature Reserve, Co. Cork, Ireland. The magnitude of 'fall out' material collected in capture nets was highly seasonal and composed of sessile and mobile elements. Sponges, ascidians, cnidarians, polychaetes, bryozoans and barnacles dominated the sessile forms. The remainder (mobile fauna) were scavengers and predators such as asteroid echinoderms, gastropod molluscs and malacostracan crustaceans. These were probably migrants targeting fallen sessile organisms. 'Fall out' material (including mobile forms) increased between May and August in both years. This increase in 'fall out' material was correlated with wrasse abundance at the cliffs (with a one month lag period). The activities of the wrasse on the cliffs (feeding, nest building and territory defence) were considered responsible for the majority of 'fall out' material, with natural mortality and the activity of other large mobile organisms (e.g. crustaceans) also being triplicated. Current flow rate and cliff profile were important in amount of 'fall out' material collected. In low current situations export of fallen material was vertical, while both horizontal and vertical export was associated with moderate to high current environments. Higher 'fall out' was associated with overhanging than vertical cliff surfaces. The 'fall out' of marine organisms in low current situations is likely to provide ail important source of nutrition in close proximity to the cliff, in an otherwise impoverished soft sediment habitat. However, in high current areas material will be exported some distance from the source, with final settlement again occurring in soft sediment habitats (as current speed decreases).

Warding off an epitaph: had I a thousand lives

Essay considering the representation of Irish history and its commemoration in Medbh McGuckian's poetry collection 'Had I a Thousand Lives'.

Statistical analysis of eight surface ozone measurement series for various sites in Ireland

Data from various stations having different measurement record periods between 1988 and 2007 are analyzed to investigate the surface ozone concentration, long-term trends, and seasonal changes in and around Ireland. Time series statistical analysis is performed on the monthly mean data using seasonal and trend decomposition procedures and the Box-Jenkins approach (autoregressive integrated moving average). In general, ozone concentrations in the Irish region are found to have a negative trend at all sites except at the coastal sites of Mace Head and Valentia. Data from the most polluted Dublin city site have shown a very strong negative trend of −0.33 ppb/yr with a 95% confidence limit of 0.17 ppb/yr (i.e., −0.33 ± 0.17) for the period 2002−2007, and for the site near the city of Cork, the trend is found to be −0.20 ± 0.11 ppb/yr over the same period. The negative trend for other sites is more pronounced when the data span is considered from around the year 2000 to 2007. Rural sites of Wexford and Monaghan have also shown a very strong negative trend of −0.99 ± 0.13 and −0.58 ± 0.12, respectively, for the period 2000−2007. Mace Head, a site that is representative of ozone changes in the air advected from the Atlantic to Europe in the marine planetary boundary layer, has shown a positive trend of about +0.16 ± 0.04 ppb per annum over the entire period 1988−2007, but this positive trend has reduced during recent years (e.g., in the period 2001−2007). Cluster analysis for back trajectories are performed for the stations having a long record of data, Mace Head and Lough Navar. For Mace Head, the northern and western clean air sectors have shown a similar positive trend (+0.17 ± 0.02 ppb/yr for the northern sector and +0.18 ± 0.02 ppb/yr for the western sector) for the whole period, but partial analysis for the clean western sector at Mace Head shows different trends during different time periods with a decrease in the positive trend since 1988 indicating a deceleration in the ozone trend for Atlantic air masses entering Europe.