Associated anomalies in multi-malformed infants with cleft lip and palate: An epidemiologic study of nearly 6 million births in 23 EUROCAT registries.

We studied 5,449 cases of cleft lip (CL) with or without cleft palate (CL/P) identified between 1980 and 2000 from the EUROCAT network of 23 registers (nearly 6 million births) in 14 European countries. We investigated specific types of defects associated with clefts. Among CL/P cases (prevalence = 9.1 per 10,000), 1,996 (36.6%) affected only the lip (CL) and 3,453 (63.4%) involved CL and palate (CLP). A total of 3,860 CL/P cases (70.8%) occurred as isolated anomalies and 1,589 (29.2%) were associated with other defects such as multiple congenital anomalies of unknown origin (970), chromosomal (455) and recognized syndromes (164). Associated malformations were more frequent in infants who had CLP (34.0%) than in infants with CL only (20.8%). Among multi-malformed infants, 2 unrelated anomalies were found in 351 cases, 3 in 242 cases, and 4 or more in 377 cases. Among 5,449 CL/P cases, 4,719 were live births (LB) (86.6%), 203 stillbirths (SB) (3.7%), while 508 (9.3%) were terminations of pregnancy (ToP). CL/P occurred significantly more frequently in males (M/F = 1.70), especially among total isolated cases (M/F = 1.87) and CLP isolated cases (M/F = 1.92). The study confirmed that musculoskeletal, cardiovascular, and central nervous system defects are frequently associated with CL/P. An association with reduction anomalies of the brain was found. This association suggests that clinicians should seek to identify structural brain anomalies in these patients with CL/P as the potential functional consequences may be important for rehabilitation and clinical management.

Anàlisi del recurs pilot "cases d'infants: nou paradigma d'atenció i tractament a la infància i l'adolescència".

El treball que es presenta a continuació és una recerca aplicada, consistent en l’anàlisi descriptiva d’una mostra d’infants i adolescents de 5 a 19 anys atesos al projecte “Cases d’Infants” des del desembre de 2010 fins al juliol de 2013. Aquesta investigació pretén donar a conèixer la nova perspectiva o paradigma d’atenció a la infància i l’adolescència a Catalunya que neix de la Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència (LDOIA, maig de 2010): basada en la prevenció, el model sistèmic i de complexitat, la col·laboració de la família com a element de canvi, el treball en xarxa i interprofessionalitat, la participació dels infants i adolescents, i la territorialitat, principalment. Un cop feta aquesta aproximació teòrica, s’ha concretat identificant aquesta nova perspectiva al projecte pilot “Cases d’Infants” (nascut al setembre de 2010), el qual desplega les actuacions que sorgeixen d’aquesta filosofia de treball i suport. Per a elaborar aquesta recerca s’ha emprat un disseny d’investigació no experimental descriptiu, on s’han associat i comparat variables per tal d’identificar interferències en les relacions –a través de proves estadístiques-, i proposar una certa tendència i pronòstic de les característiques del perfil atès al projecte i les interferències d’algunes variables amb el recurs final de l’infant o adolescent. Finalment, s’extreuen unes conclusions en relació a la bibliografia inicial i els resultats obtinguts en l’anàlisi de la mostra estudiada.

Being Small for Gestational Age: Does it Matter for the Neurodevelopment of Premature Infants? A Cohort Study.

BACKGROUND: Whether being small for gestational age (SGA) increases the risk of adverse neurodevelopmental outcome in premature infants remains controversial. OBJECTIVE: to study the impact of SGA (birthweight < percentile 10) on cognition, behavior, neurodevelopmental impairment and use of therapy at 5 years old. METHODS: This population-based prospective cohort included infants born before 32 weeks of gestation. Cognition was evaluated with the K-ABC, and behavior with the Strengths and Difficulties Questionnaire (SDQ). Primary outcomes were cognitive and behavioral scores, as well as neurodevelopmental impairment (cognitive score < 2SD, hearing loss, blindness, or cerebral palsy). The need of therapy, an indirect indicator of neurodevelopmental impairment, was a secondary outcome. Linear and logistic regression models were used to analyze the association of SGA with neurodevelopment. RESULTS: 342/515 (76%) premature infants were assessed. SGA was significantly associated with hyperactivity scores of the SDQ (coefficient 0.81, p < 0.04), but not with cognitive scores, neurodevelopmental impairment or the need of therapy. Gestational age, socio-economic status, and major brain lesions were associated with cognitive outcome in the univariate and multivariate model, whereas asphyxia, sepsis and bronchopulmonary dysplasia were associated in the univariate model only. Severe impairment was associated with fetal tobacco exposition, asphyxia, gestational age and major brain lesions. Different neonatal factors were associated with the use of single or multiple therapies: children with one therapy were more likely to have suffered birth asphyxia or necrotizing enterocolitis, whereas the need for several therapies was predicted by major brain lesions. DISCUSSION: In this large cohort of premature infants, assessed at 5 years old with a complete panel of tests, SGA was associated with hyperactive behavior, but not with cognition, neurodevelopmental impairment or use of therapy. Birthweight <10th percentile alone does not appear to be an independent risk factor of neurodevelopmental adverse outcome in preterm children.

Population pharmacokinetic study to evaluate dosing strategies of imipenem in neonates and infants

Objective: Imipenem is a broad spectrum antibiotic used to treat severe infections in critically ill patients. Imipenem pharmacokinetics (PK) was evaluated in a cohort of neonates treated in the Neonatal Intensive Care Unit of the Lausanne University Hospital. The objective of our study was to identify key demographic and clinical factors influencing imipenem exposure in this population. Method: PK data from neonates and infants with at least one imipenem concentration measured between 2002 and 2013 were analyzed applying population PK modeling methods. Measurement of plasma concentrations were performed upon the decision of the physician within the frame of a therapeutic drug monitoring (TDM) programme. Effects of demographic (sex, body weight, gestational age, postnatal age) and clinical factors (serum creatinine as a measure of kidney function; co-administration of furosemide, spironolactone, hydrochlorothiazide, vancomycin, metronidazole and erythromycin) on imipenem PK were explored. Model-based simulations were performed (with a median creatinine value of 46 μmol/l) to compare various dosing regimens with respect to their ability to maintain drug levels above predefined minimum inhibitory concentrations (MIC) for at least 40 % of the dosing interval. Results: A total of 144 plasma samples was collected in 68 neonates and infants, predominantly preterm newborns, with median gestational age of 27 weeks (24 - 41 weeks) and postnatal age of 21 days (2 - 153 days). A two-compartment model best characterized imipenem disposition. Actual body weight exhibited the greatest impact on PK parameters, followed by age (gestational age and postnatal age) and serum creatinine on clearance. They explain 19%, 9%, 14% and 9% of the interindividual variability in clearance respectively. Model-based simulations suggested that 15 mg/kg every 12 hours maintain drug concentrations over a MIC of 2 mg/l for at least 40% of the dosing interval during the first days of life, whereas neonates older than 14 days of life required a dose of 20 mg/kg every 12 hours. Conclusion: Dosing strategies based on body weight and post-natal age are recommended for imipenem in all critically ill neonates and infants. Most current guidelines seem adequate for newborns and TDM should be restricted to some particular clinical situations.

La influència de les dinàmiques de grup en la millora de la cohesió de grup i l’estabilitat emocional dels infants

En aquest estudi qualitatiu s’investiga la influència de les dinàmiques de grup en la millora de la cohesió de grup i l’estabilitat emocional dels infants. La mostra està constituïda per 24 infants, d’edats compreses entre els 5 i 6 anys, i per una mestra de 58 anys. Es realitza una intervenció educativa, basada en quatre dinàmiques de grup diferents, per tal d’avaluar la seva incidència en relació a la cohesió de grup i l’estabilitat emocional dels infants. Els instruments utilitzats són de naturalesa qualitativa, concretament, l’entrevista i l’observació, que s’apliquen pre i post intervenció per tal d’identificar possibles canvis. En els resultats, no es poden observar grans canvis a nivell de cohesió de grup ni d’estabilitat emocional dels infants, però sí, una actitud positiva i de motivació en relació a l’aplicació de dinàmiques de grup. La curta durada de la intervenció educativa ha estat la principal limitació d’aquesta investigació, fet pel qual no s’han pogut extreure uns resultats significatius. És per això que a les conclusions es mostren un seguit d’aspectes a tenir en compte en futurs estudis.

Impacte educatiu de l'escolta del paisatge sonor en infants

Aquest treball d’investigació pretén aprofundir en les nocions relatives al paisatge sonor; un tema poc treballat en l’àrea curricular d’Educació Musical. Primerament amb la fonamentació, s’han extret les principals idees dels diferents autors que han treballat i investigat el tema del paisatge sonor. Posteriorment, analitzant aquest marc teòric s’ha intentat aprofundir en el tema i, per escollir i dissenyar activitats que hem realitzat a l’aula. A fi de poder analitzar i observar in situ aquest procés s’ha aplicat durant dos mesos a dues aules de música amb alumnes d’entre 7 i 8 anys i, pel que fa resultats, no hi ha dubte que amb aquest enfocament del fenomen de l’escolta –buscant una centralització en allò essencial i elemental del fet perceptiu-, podem constatar que es produeix un increment quantitatiu i qualitatiu del reconeixement dels sons de l’entorn, i una millora en la percepció de les qualitats del so i la capacitat de reflexió i descripció.

Ciutat, escola i participació infantil: avaluació i innovacions del projecte"La participació dels infants a la ciutat"

Actualment, la participació infantil és una responsabilitat compartida per municipi i escola. L"experiència del projecte La participació dels infants a la ciutat, des de 1998, treballa per promoure la participació dels infants a la ciutat. En els resultats del projecte, que s"emmarca en una investigació-acció, destaquen els elements que els infants identifiquen que han après i la seva utilitat, com també els aspectes que consideren que els han agradat més i menys del conjunt del projecte dut a terme a l"aula. La percepció dels infants ajuda a avaluar i identificar innovacions de forma participada.