412 resultados para Habitatges -- Suècia -- Göteborg
Resumo:
A la llista Top 100 Global Innovators 2011 trobem 40 companyies dels Estats Units, 27 del Japó, 11 de França, 6 de Suècia, 4 d'Alemanya, 4 de Corea del Sud, 4 dels Països Baixos, 3 de Suïssa i 1 de Liechtenstein. Els Estats Units lideren la llista, hi ha més empreses asiàtiques que europees i cap de la Xina, que és líder en quantitat de patents però no en influència i qualitat
Resumo:
Tuuli vetää ovenraosta hotellissa. Göteborg, Ruotsi.
Resumo:
Award-winning
Resumo:
Les segones residencies han estat un dels veritables motors del creixement del nombre d'habitatges a la demarcació de Girona, especialment durant la segona meitat del segle XX. L'explotació i especialització de la zona Costa Brava és i ha estat un dels fenòmens mes importants en el panorama constructor no només de la província sinó a nivell de Catalunya. En aquest estudi s'observa que aquest tipus d'habitatge a la Costa Brava ha sofert canvis en l'última dècada (1992-2002). I de fet, el creixement d’aquesta modalitat d'habitatges s'ha localitzat en nuclis específics
Resumo:
L'article analitza l'avantprojecte de Llei del Dret a l'Habitatge a Catalunya proposat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. La futura llei del Dret a l'Habitatge derogarà l'actual Llei catalana de l'Habitatge de l991 que va ser pionera i innovadora en la regulació de tot el procès d'edificació però que necessitava algunes modificacions. En aquest sentit, la Llei d'Urbanisme de Catalunya del 2002 instava al Govern a presentar un projecte de llei que modifiqués l'actual llei de l'habitatge i que inclogués la regulació de l'habitatge de protecció pública, la conservació i la rehabilitació del parc d'habitatges, els principis sobre habitabilitat, seguretat i funcionalitat dels habitatges i altres matèries per harmonitzar el text legal amb altres normes connexes. Es significativa l'expressió utilitzada per anomenar aquest avantprojecte, ja que mostra un canvi d'enfocament per part del poders públics. No es tracta de regular únicament l'habitatge si no també i especialment el DRET A L'HABITATGE.
Resumo:
Postprint (author’s final draft)
Resumo:
Postprint (author’s final draft)
Resumo:
Award-winning
Resumo:
Moltes vegades l’usuari d’una instal•lació de climatització o calefacció, no dóna la suficient importància al sistema que l’hi ha de proporcionar un millor confort amb el màxim rendiment. Aquest confort és un factor determinant, entre molts d’altres, de la “qualitat de vida”. Mentre que el rendiment és un factor important a nivell econòmic i ecològic. Tot i tenir prevalença els aspectes d’estalvi energètic, aquests no impliquen haver de renunciar a un confort tèrmic i a un estalvi econòmic. Un dels aspectes que es centra el projecte és promoure l’ús racional de les fonts energètiques (solar, biomassa) per a la correcta climatització dels habitatges. El projecte es desenvolupa en l’àmbit domèstic, concretament correspon a un habitatge unifamiliar. Aquest està situat a la població de Roda de Ter, província de Barcelona. L’objectiu principal del projecte és l’elecció del sistema de climatització i el seu dimensionament, per tal de donar el màxim confort als usuaris que habitin a la vivenda. Criteris ambientals i eficients han estat objecte a considerar pel disseny constructiu de l’habitatge. Una de les mesures importants presses en el projecte, ha estat l’elecció de les diferents parts que formen la instal•lació de climatització. Es fa referència als aïllaments dels tancaments, el sistema solar de recolzament, equips de producció de fred i calor, entre d’altres. En el projecte, s’ha dut a terme un estudi dels diferents tancaments de l’habitatge, tot determinat per a cada un d’ells, el seu coeficient de transmissió tèrmica. Per seleccionar l’equipament més adequat s’ha partit de les condicions climatològiques del municipi de Roda de Ter i s’ha realitzat el càlcul de les necessitats tèrmiques de l’edifici. L’habitatge incorpora una instal•lació de captació solar tèrmica. Aquesta aportarà un suport energètic a tot el sistema de producció de calor, ja sigui per la producció d’aigua calenta sanitària com per el calefactat de la vivenda. La col•locació dels panells a la façana sud tindrà una doble funció: a més de proporcionar energia solar tèrmica, serviran d’elements de protecció solar en la temporada d’estiu. La caldera usada per donar recolzament tèrmic utilitzarà com a combustible el “pellet”. El “pellet” és un tipus de biomassa llenyosa que consta d’un derivat de la fusta en format granulat. Es defineix i es detalla el consum energètic en biomassa, electricitat i cost econòmic anual que ocasionarà la instal.lació dissenyada. El sistema de terra radiant adoptat permetrà el refrescament en èpoques estivals i el calefactat en èpoques hivernals. Aquest donarà el confort tèrmic necessari a cada estança de l’habitatge. En el projecte també es marquen les pautes bàsiques pel control de la instal•lació solar així com el control dels grups de bombament i la mescla d’aigua del terra radiant.
Resumo:
Partint del projecte bàsic d’un habitatge unifamiliar aïllat, projectat amb sistema prefabricat, onhi ha definida l’arquitectura i de forma molt bàsica el sistema estructural, els tancaments, lesinstal•lacions i els acabats, es pretén realitzar un estudi que es basi en la millora de l’envoltantespaial i de les instal•lacions per tal d’aconseguir un habitatge energèticament més eficientrespecte a la proposada inicialment.Concretament, es tracta d’un habitatge unifamiliar aïllat, del model tipus “CUBIC EVOLUTION”,dissenyat pels arquitectes Joaquin Torres i Rafael Llamazares de l’estudi d’arquitectura A-Cero.Aquest model, presenta una superfície de 290,91m2 útils i de 342,76m2 construïts, distribuïtsd’una manera molt raonable al seu ús.Per tant, l’objectiu principal d’aquest projecte final de grau, és projectar el condicionament del’envoltant, de totes les instal•lacions amb sistemes renovables i sostenibles necessàries en lavivenda i de diferents sistemes passius d’estalvi energètic de la vivenda prefabricada de l’estildescrit anteriorment, tenint presents criteris de sostenibilitat i autosuficiència, sense deixar debanda la condició estètica de la vivenda proposada en el projecte bàsic, de manera que aquestaes pugui autosubministrar la major part de l’energia i aigua que necessita, i complint sempre lanormativa actual.També es tindran en compte aspectes bioclimàtics, tals com ubicació, orientació, il•luminaciónatural, ventilació natural, pluja, etc., per tal d’adaptar-se a les condicions climàtiques i de l’entornon està situada i permetre a l’edifici estalviar la major quantitat d’energia possible
Resumo:
Kirjallisuusarvostelu
Resumo:
Kirjallisuusarvostelu
Resumo:
Artikel i konferensvolym 2009.
Resumo:
Kirjallisuusarvostelu
Resumo:
Artikel i konferensrapport.