Employee referrals and efficiency wages

Many workers believe that personal contacts are crucial for obtainingjobs in high-wage sectors. On the other hand, firms in high-wage sectorsreport using employee referrals because they help provide screening andmonitoring of new employees. This paper develops a matching model thatcan explain the link between inter-industry wage differentials and useof employee referrals. Referrals lower monitoring costs because high-effortreferees can exert peer pressure on co-workers, allowing firms to pay lowerefficiency wages. On the other hand, informal search provides fewer job andapplicant contacts than formal methods (e.g., newspaper ads). In equilibrium,the matching process generates segmentation in the labor market becauseof heterogeneity in the size of referral networks. Referrals match good high-paying jobs to well-connected workers, while formal methods matchless attractive jobs to less-connected workers. Industry-level data show apositive correlation between industry wage premia and use of employeereferrals. Moreover, evidence using the NLSY shows similar positive andsignificant OLS and fixed-effects estimates of the returns to employeereferrals, but insignificant effects once sector of employment is controlledfor. This evidence suggests referred workers earn higher wages not becauseof higher unobserved ability or better matches but rather because theyare hired in high-wage sectors.

Labor markets and monetary policy: A new-Keynesian model with unemployement

We construct a utility-based model of fluctuations, with nominal rigidities andunemployment, and draw its implications for the unemployment-inflation trade-off and for the conduct of monetary policy.We proceed in two steps. We first leave nominal rigidities aside. We show that,under a standard utility specification, productivity shocks have no effect onunemployment in the constrained efficient allocation. We then focus on theimplications of alternative real wage setting mechanisms for fluctuations in un-employment. We show the role of labor market frictions and real wage rigiditiesin determining the effects of productivity shocks on unemployment.We then introduce nominal rigidities in the form of staggered price setting byfirms. We derive the relation between inflation and unemployment and discusshow it is influenced by the presence of labor market frictions and real wagerigidities. We show the nature of the tradeoff between inflation and unemployment stabilization, and its dependence on labor market characteristics. We draw the implications for optimal monetary policy.

Employee referrals and the inter-industry wage structure

This paper investigates the role of employee referrals in the labor market.Using an original data set, I find that industries that pay wage premia andhave characteristics associated with high-wage sectors rely mainly on employeereferrals to fill jobs. Moreover, unemployment rates are higher in industries which use employee referrals more extensively. This paper develops an equilibrium matching model which can explain these empirical regularities. Inthis model, the matching process sorts heterogeneous firms and workers into two distinct groups: referrals match "good" jobs to "good" workers, while formalmethods (e.g., newspaper ads and employment agencies) match less-attractive jobs to disadvantaged workers. Thus, well-connected workers who learn quickly aboutjob opportunities use referrals to jump job queues, while those who are less well placed in the labor market search for jobs through formal methods. The split of firms and workers between referrals and formal search is, however, not necessarily efficient. Congestion externalities in referral search imply that unemployment would be closer to the optimal rate if firms and workers 'at themargin' searched formally.

Declining labor force attachment and downward trends in unemployment and participation

The US labor market witnessed two apparently unrelated secular movements in thelast 30 years: a decline in unemployment between the early 1980s and the early 2000s,and a decline in participation since the early 2000s. Using CPS micro data and a stock-flow accounting framework, we show that a substantial, and hitherto unnoticed, factorbehind both trends is a decline in the share of nonparticipants who are at the margin ofparticipation. A lower share of marginal nonparticipants implies a lower unemploymentrate, because marginal nonparticipants enter the labor force mostly through unemployment,while other nonparticipants enter the labor force mostly through employment.

Graduate labor mismatch in Central and Eastern Europe

[cat] Utilitzant l’enquesta REFLEX/HEGESCO, aquest article explora la probabilitat de desajustament entre educació i treball a l’Europa de l’Est i Central. Classifiquem els països en dos grups segons la transparència dels títols educatius al mercat de treball. Polònia, la República Txeca i Eslovènia formen el grup amb més transparència, i Hongria, Lituània i Estònia formen el grup amb més opacitat. Analitzem tres tipus de desajustaments: el vertical (infra‐, sobre‐educació), l’horitzontal (desajustament del camp d’estudi) i el desajust en habilitats. Focalitzem l’anàlisi en l’efecte dels camps d’estudi i les competències dels individus en el desajustament del mercat laboral en aquests països. Els resultats mostren importants diferències entre els dos grups de països estudiats.

Inter-firm labor mobility and knowledge diffusion: a theoretical approach

[cat] Analitzem una economia amb dues característiques principals: la mobilitat dels treballadors implica transferència de coneixement i la productivitat de l’empresa augmenta amb l’intercanvi de coneixement. Cada empresa desenvolupa un tipus de coneixement que serà trasmès a la resta de la indústria mitjançant la mobilitat de treballadors. Estudiem dues estructures de mercat laboral i utilitzant un anàlisi comparatiu derivem les implicacions del model. Els resultats revelen com la mobilitat de treballadors depèn en la varietat i nivell del coneixement, la presència de costos de mobilitat, les institucions, la capacitat d’absorvir coneixement per part de les empreses i la mida de la indústria. Els resultats no depenen de l’estructura del mercat laboral.

Graduate labor mismatch in Central and Eastern Europe

[cat] Utilitzant l’enquesta REFLEX/HEGESCO, aquest article explora la probabilitat de desajustament entre educació i treball a l’Europa de l’Est i Central. Classifiquem els països en dos grups segons la transparència dels títols educatius al mercat de treball. Polònia, la República Txeca i Eslovènia formen el grup amb més transparència, i Hongria, Lituània i Estònia formen el grup amb més opacitat. Analitzem tres tipus de desajustaments: el vertical (infra‐, sobre‐educació), l’horitzontal (desajustament del camp d’estudi) i el desajust en habilitats. Focalitzem l’anàlisi en l’efecte dels camps d’estudi i les competències dels individus en el desajustament del mercat laboral en aquests països. Els resultats mostren importants diferències entre els dos grups de països estudiats.

Inter-firm labor mobility and knowledge diffusion: a theoretical approach

[cat] Analitzem una economia amb dues característiques principals: la mobilitat dels treballadors implica transferència de coneixement i la productivitat de l’empresa augmenta amb l’intercanvi de coneixement. Cada empresa desenvolupa un tipus de coneixement que serà trasmès a la resta de la indústria mitjançant la mobilitat de treballadors. Estudiem dues estructures de mercat laboral i utilitzant un anàlisi comparatiu derivem les implicacions del model. Els resultats revelen com la mobilitat de treballadors depèn en la varietat i nivell del coneixement, la presència de costos de mobilitat, les institucions, la capacitat d’absorvir coneixement per part de les empreses i la mida de la indústria. Els resultats no depenen de l’estructura del mercat laboral.

Construcción de un índice de calidad ocupacional (ICO) para el análisis de la inserción profesional de los graduados universitarios = Building an employment quality index (EQI) to analyse graduates’ access to the labour market

En este trabajo se propone la construcción de un índice de calidad ocupacional (ICO) a partir de los datos de la Encuesta de Inserción Laboral de los Graduados de las Universidades Catalanas realizada por la Agencia para la Calidad del Sistema Universitario de Catalunya (AQU), que ha de permitir un mejor análisis de la información que proporciona la encuesta y facilitar su comparación con estudios similares. La encuesta se realiza tres años después de la graduación. En este artículo, se utiliza la segunda encuesta realizada el año 2005 entre 11.456 graduados (52,63%) de la promoción 2001 (AQU, 2005, Serra-Ramoneda, 2007). El índice se ha elaborado a partir de los indicadores objetivos ‘tipo y duración del contrato laboral’, ‘retribución económica’, ‘adecuación entre la formación universitaria y el empleo’ a los que se otorga una puntuación ponderada según las respuestas dadas por los graduados. La suma de las puntuaciones se matiza con un coeficiente derivado del indicador subjetivo ‘satisfacción con el trabajo en general’. A partir de la información proporcionada por el índice, se realiza un análisis comparativo del nivel de calidad ocupacional que han logrado los graduados de áreas de conocimiento, ámbitos de trabajo, ramas de actividad y ubicaciones territoriales del empleo diferentes. Los resultados obtenidos permiten observar que entre los graduados catalanes los siguientes hechos son buenos predictores de la calidad de la ocupación: haber estudiado una carrera que no sea de Humanidades, ser un hombre, haber desempeñado durante la carrera un trabajo relacionado con los estudios, estar ocupado en la construcción, en instituciones financieras o en servicios a empresas, haber tenido algún tipo de movilidad por motivos de trabajo, trabajar fuera de Cataluña y hacerlo en empresas grandes, especialmente con más de 500 trabajadores. Finalmente, se presentan algunas reflexiones y propuestas que pueden resultar de interés para la orientación de los estudiantes y la planificación universitaria

Des cheminements sur la voie royale : une analyse sociologique des parcours de vie des normaliens-ne-s de Saint-Cloud, Fontenay-aux-Roses et Lyon (1981-1987)

Cette thèse est consacrée à l'analyse des parcours de vie d'un groupe d'anciens et anciennes élèves d'un établissement scolaire d'élite français (les Ecoles normales supérieures de Fontenay-aux-roses, Saint-Cloud et Lyon - promotions 1981-1987). A partir d'une approche longitudinale, son but est de montrer comment l'articulation entre la socialisation familiale, scolaire, professionnelle et conjugale participe à l'orientation progressive des parcours de vie des normalien-ne-s. Elle vise ainsi à remettre en question l'idée, largement répandue, selon laquelle l'intégration d'un cursus scolaire aussi sélectif et prestigieux que celui des ENS garantirait à Lou.te.s les élèves les mêmes chances d'accès aux positions dominantes de l'espace social. Alliant l'analyse de trois types de données (archives, questionnaires, entretiens), cette thèse met en évidence la manière dont inégalités relatives à l'origine sociale et au sexe se recomposent, une fois les portes de l'institution franchies. Elle montre que, dans un contexte socio-historique marqué par une forte expansion scolaire, il est plus que jamais nécessaire d'opérer une articulation systématique entre l'analyse des conditions sociales de réussite scolaire et l'analyse des conditions sociales d'exploitation des titres scolaires, afin de rendre compte des processus complexes de reproduction des inégalités et d'esquisser certaines de leur conditions de dépassement. Abstract: This thesis is dedicated to the life course analysis of alumni from one of the most prestigious French Grandes écoles (the Ecoles Normales Supérieures of Fontenay-aux- roses, Saint-Cloud and Lyon - classes of 1981.-1987). Through a longitudinal perspective, it aims to analyze how family, educational, professional and conjugal socialization processes combine to shape the life course of this particular group of graduates. The main goal of this research is to question the widespread belief that the French Grandes Ecoles guarantee automatic access to the very top of the professional and social hierarchy for all of their graduates. Based on a mixed methods research design (archive data, a questionnaire survey and semi-structured interviews), this thesis shows that, according to social origin and gender, ENS graduates actually adopt a diverse range of professional careers. It show how, in a socio-historical context characterized by a general increase in educational levels, any analysis of social inequalities should combine two levels of analysis: the social conditions of access to educational credentials, on the one hand, and the labor market value of formal qualifications, on the other hand. Our results suggest that the combined analysis of these two processes provide useful insight into the increasingly complex processes of social reproduction - and suggest fruitful perspectives for reducing some sources of inequality.

A panel data analysis of FDI and informal labor markets

The objective of this paper is to examine whether informal labor markets affect the flows of Foreign Direct Investment (FDI), and also whether this effect is similar in developed and developing countries. With this aim, different public data sources, such as the World Bank (WB), and the United Nations Conference on Trade and Development (UNCTAD) are used, and panel econometric models are estimated for a sample of 65 countries over a 14 year period (1996-2009). In addition, this paper uses a dynamic model as an extension of the analysis to establish whether such an effect exists and what its indicators and significance may be.

Labor Mobility and Productivity Growth

[cat] Els models de creixement amb aprenentatge suposen que el coneixement après en producció es transmet de forma lliure i instantània a tota l'economia. En con- seqüència, l'economia presenta economies d'escala creixents i el creixement de la productivitat (TFP) és endògena. No obstant, el supòsit de difusió instantània del coneixement és poc realista. La difusió del coneixement necessita temps i algun canal de transmissió. En aquest article suposem que el coneixement es transmet amb la contractació de treballadors nous (learning-by-hiring). En el nostre model la difusió instantània i lliure de coneixement pot ocórrer només dins d'un sector. La difusió de coneixement entre sectors pot ocórrer només a través de la mobilitat de treballadors, i per tant, el mercat de treball determina el nivell i la taxa de creixement de productivitat (TFP). Estudiem com els costos de mobilitat laboral modifiquen l'equilibri sota dos escenaris: creixement endogen i exogen. A més, demostrem que d'altres ineficiències del mercat laboral, com són les taxes o els costos de cerca, poden reduir la mobilitat laboral, i per tant, modificar la TFP.

Labor Mobility and Productivity Growth

[cat] Els models de creixement amb aprenentatge suposen que el coneixement après en producció es transmet de forma lliure i instantània a tota l'economia. En con- seqüència, l'economia presenta economies d'escala creixents i el creixement de la productivitat (TFP) és endògena. No obstant, el supòsit de difusió instantània del coneixement és poc realista. La difusió del coneixement necessita temps i algun canal de transmissió. En aquest article suposem que el coneixement es transmet amb la contractació de treballadors nous (learning-by-hiring). En el nostre model la difusió instantània i lliure de coneixement pot ocórrer només dins d'un sector. La difusió de coneixement entre sectors pot ocórrer només a través de la mobilitat de treballadors, i per tant, el mercat de treball determina el nivell i la taxa de creixement de productivitat (TFP). Estudiem com els costos de mobilitat laboral modifiquen l'equilibri sota dos escenaris: creixement endogen i exogen. A més, demostrem que d'altres ineficiències del mercat laboral, com són les taxes o els costos de cerca, poden reduir la mobilitat laboral, i per tant, modificar la TFP.

Policy learning in Europe : social policy and labour market reforms in 11 countries

This report compares policy learning processes in 11 European countries. Based on the country reports that were produced by the national teams of the INSPIRES project, this paper develops an argument that connects problem pressure and politicization to learning in different labor market innovations. In short, we argue that learning efforts are most likely to impact on policy change if there is a certain problem pressure that clearly necessitates political action. On the other hand, if problem pressure is very low, or so high that governments need to react immediately, chances are low that learning impacts on policy change. The second part of our argument contends that learning impacts on policy change especially if a problem is not very politicized, i.e. there are no main conflicts concerning a reform, because then, solutions are wound up in the search for a compromise. Our results confirm our first hypothesis regarding the connection between problem pressure and policy learning. Governments learn indeed up to a certain degree of problem pressure. However, once political action becomes really urgent, i.e. in anti-crisis policies, there is no time and room for learning. On the other hand, learning occurred independently from the politicization of problem. In fact, in countries that have a consensual political system, learning occurred before the decision on a reform, whereas in majoritarian systems, learning happened after the adoption of a policy during the process of implementation.

Labor Mobility of the Chinese Graduates from British and Spanish Universities: What Happens to the "Talent Migration"?

The scholarship on migration in Europe heavily focuses on the integration of economically vulnerable migrants. In the age of commercialization of education, however, the European Union attracts a rising number of highly skilled non-EU migrants that take up studies across the continent. Despite economic downturn, the EU universities experience a rapid growth in the number of Chinese students, many of whom settle in Europe upon graduation. Surprisingly, although the number of Chinese students in the EU increases, scholars largely ignore the labor paths that these highly skilled migrants take upon graduating from European universities. This study aims to fill this gap by exploring the variation in the Chinese graduates’ labor incorporation patterns and in their spatial mobility. In this project, I also examine macro-level hypotheses predicting that the EU and host states’ labor market institutions, changes in the EU policies on the highly skilled and the outburst of economic crisis matter for the Chinese highly skilled social and spatial mobility. Seizing on surveys, interviews and on the bodies of literature on stratification and social mobility, economic incorporation, social capital and human capital, I look at the Chinese students that graduated from universities in Great Britain and Spain. These states differ in the university tuition fees, migration policies towards the highly skilled workers and in the period of the Chinese students’ influx, thus providing an economically and socially diverse sample. My research will contribute to the literature on the relations between migrants’ social mobility, class and status background and spatial mobility, at the same time adding a transnational level perspective to the study of highly skilled Asian migration.