Forensic science - A true science ?

While the US jurisprudence of the 1993 Daubert requires judges to question not only the methodology behind, but also the principles governing, a body of knowledge to qualify it as scientific, can forensic science, based on Locard's and Kirk's Principles, pretend to this higher status in the courtroom ? Moving away from the disputable American legal debate, this historical and philosophical study will screen the relevance of the different logical epistemologies to recognize the scientific status of forensic science. As a consequence, the authors are supporting a call for its recognition as a science of its own, defined as the science of identifying and associating traces for investigative and security purposes, based o its fundamental principles and the case assesment and interpretation process that follows with its specific and relevant mode of inference.

Migration and information flows. A new lens for the study of contemporary international migration

Aquest document de treball mira d'establir un nou camp d'investigació a la cruïlla entre els fluxos de migració i d'informació i comunicació. Hi ha diversos factors que fan que valgui la pena adoptar aquesta perspectiva. El punt central és que la migració internacional contemporània és incrustada en la dinàmica de la societat de la informació, seguint models comuns i dinàmiques interconnectades. Per consegüent, s'està començant a identificar els fluxos d'informació com a qüestions clau en les polítiques de migració. A més, hi ha una manca de coneixement empíric en el disseny de xarxes d'informació i l'ús de les tecnologies d'informació i comunicació en contextos migratoris. Aquest document de treball també mira de ser una font d'hipòtesis per a investigacions posteriors.

The Role of Information in Contemporary Migration. More Sources but Less Informed

La migració internacional contemporània és integrada en un procés d'interconnexió global definit per les revolucions del transport i de les tecnologies de la informació i la comunicació. Una de les conseqüències d'aquesta interconnexió global és que les persones migrants tenen més capacitat per a processar informació tant abans com després de marxar. Aquests canvis podrien tenir implicacions inesperades per a la migració contemporània pel que fa a la capacitat de les persones migrants per a prendre decisions més informades, la reducció de la incertesa en contextos migratoris, el desdibuixament del concepte de distància o la decisió d'emigrar cap a llocs més llunyans. Aquesta recerca és important, ja que la manca de coneixement sobre aquesta qüestió podria contribuir a fer augmentar la distància entre els objectius de les polítiques de migració i els seus resultats. El paper que tenen els agents de la informació en els contextos migratoris també podria canviar. En aquest escenari, perquè les polítiques de migració siguin més efectives, s'haurà de tenir en compte la major capacitat de la població migrant de processar la informació i les fonts d'informació en què es confia. Aquest article demostra que l'equació més informació equival a més ben informat no es compleix sempre. Fins i tot en l'era de la informació, les fonts no fiables, les expectatives falses, la sobreinformació i els rumors encara són presents en els contextos migratoris. Tanmateix, defensem l'argument que aquests efectes no volguts es podrien reduir complint quatre requisits de la informació fiable: que sigui exhaustiva, que sigui rellevant, que s'hi confiï i que sigui actualitzada.

La primacia de la pràctica en la filosofia de l’últim Wittgenstein

Amb aquest treball ens proposem bàsicament fer una lectura de De la certesa, el veritablement darrer text de Ludvig Wittgenstein atès que les seves últimesentrades van ser escrites tot just dos dies abans de morir. Avui comença a ser acceptada la idea que Wittgenstein no va escriure dues sinó tres obres majors. El relat estàndard que parla de dos Wittgensteins (el del Tractatus i el de les Investigacions) va essent qüestionat o si més no matisat, a mesura que va creixent l’interès pels últims textos de Wittgenstein i en particular pel text que ens ocupa. El nostre treball de recerca serà doncs, una lectura de De la certesa, convençuts com estem de la seva rellevància, tant pel què fa a la comprensióde la pròpia filosofia de Wittgenstein i la seva evolució, com pel què fa a algunes qüestions centrals en el debat de l’epistemologia contemporània. Ensproposem dir alguna cosa sobre l’obra en si mateixa, el seu lloc en el corpuswittgensteinià, i sobre la rellevància dels seus plantejaments en el debat actual al voltant de l’escepticisme i el relativisme

Contemporary perioperative care strategies.

BACKGROUND: Historically, the preoperative and postoperative care of patients with gastrointestinal cancer was provided by surgeons. Contemporary perioperative care is a truly multidisciplinary endeavour with implications for cancer-specific outcomes. METHODS: A literature review was performed querying PubMed and the Cochrane Library for articles published between 1966 to 2012 on specific perioperative interventions with the potential to improve the outcomes of surgical oncology patients. Keywords used were: fast-track, enhanced recovery, accelerated rehabilitation, multimodal and perioperative care. Specific interventions included normothermia, hyperoxygenation, surgical-site infection, skin preparation, transfusion, non-steroidal anti-inflammatory drugs, thromboembolism and antibiotic prophylaxis, laparoscopy, radiotherapy, perioperative steroids and monoclonal antibodies. Included articles had to be randomized controlled trials, prospective or nationwide series, or systematic reviews/meta-analyses, published in English, French or German. RESULTS: Important elements of modern perioperative care that improve recovery of patients and outcomes in surgical oncology include accelerated recovery pathways, thromboembolism and antibiotic prophylaxis, hyperoxygenation, maintenance of normothermia, avoidance of blood transfusion and cautious use of non-steroidal anti-inflammatory drugs, promotion of laparoscopic surgery, chlorhexidine-alcohol skin preparation and multidisciplinary meetings to determine multimodal therapy. CONCLUSION: Multidisciplinary management of perioperative patient care has improved outcomes. Copyright © 2012 British Journal of Surgery Society Ltd. Published by John Wiley & Sons, Ltd.

A Thematic Comparison of Eight Frameworks of Quality Criteria in Qualitative Health Research

Background: Despite the increasing incidences of the publication of assessment frameworks intending to establish the "standards" of the quality of qualitative research, the research conducted using such empirical methods are still facing difficulties in being published or recognised by funding agencies. Methods: We conducted a thematic content analysis of eight frameworks from psychology/psychiatry and general medicine. The frameworks and their criteria are then compared against each other. Findings: The results illustrated the difficulties in reaching consensus on the definition of quality criteria. This showed the differences between the frameworks from the point of views of the underlying epistemology and the criteria suggested. Discussion: The aforementioned differences reflect the diversity of paradigms implicitly referred to by the authors of the frameworks, although rarely explicitly mentioned in text. We conclude that the increase in qualitative research and publications has failed to overcome the difficulties in establishing shared criteria and the great heterogeneity of concepts raises methodological and epistemological problems.

Décrire et convaincre: rhétoriques visuelles de la cinématographie en médecine [Describe and convince: visual rhetoric of cinematography in medicine]

The tools of visualisation occupy a central place in medicine. Far from being simple accessories of glance, they literally constitute objects of medicine. Such empirical acknowledgement and epistemological position open a vast field of investigation: visual technologies of medical knowledge. This article studies the development and transformation of medical objects which have permitted to assess the role of temporality in the epistemology of medicine. It firstly examines the general problem of the relationships between cinema, animated image and medicine and secondly, the contribution of the German doctor Martin Weiser to medical cinematography as a method. Finally, a typology is sketched out organising the variety of the visual technology of movement under the perspective of the development of specific visual techniques in medicine.

Chaos and order in the contemporary city. The impact of urban spatial structure on population density and commuting distance in Barcelona, 1986-2001.

One of the criticisms leveled at the model of dispersed city found all over the world is its unarticulated, random, and undifferentiated nature. To check this idea in the Barcelona Metropolitan Region, we estimated the impact of the urban spatial structure (CBD, subcenters and transportation infrastructures) over the population density and commuting distance. The results are unfavorable to the hypothesis of the increasing destructuring of cities given that the explanatory capacity of both functions improves over time, both when other control variables are not included and when they are included.

Crises as a disease of the body politick: a metaphor in the history of nineteenth century economics

This paper examines the use of the medical metaphor in the early theories of crises. It first considers the borrowing of medical terminology and generic references to disease which, notwithstanding their relatively trivial character, illustrate how crises were originally conceived as disturbances (often of a political nature) to a naturally healthy system. Then it shows how a more specific metaphor, the fever of speculation, shifted the emphasis by treating prosperity as the diseased phase, to which crises are a remedy. The metaphor of the epidemic spreading of the disease introduced the theme of the cumulative character of both upswing and downswing, while the similitude with intermittent fevers accounted for the recurring nature of crises. Finally, the paper examines how the medical reflections on the causality of diseases contributed to the epistemology of crises theory, and reflects on the metaphisical shift accompanying the transition from the theories of crises to the theories of cycles.