598 resultados para Entrenament (Esport)
Resumo:
En esta memoria se recoge toda la documentacin que se genera en las etapas de desarrollo de un proyecto software: recogida inicial de requerimientos, anlisis, diseo, implementacin y validacin. El software a desarrollar es un aplicativo pensado para un telfono mvil multiplataforma usando un framework de desarrollo gil. El objetivo de dicha aplicacin ha sido crear una utilidad destinada principalmente para todos los usuarios que practiquen deporte al aire libre, ya sea correr, caminar o montar en bicicleta.
Resumo:
La intervencin se realiz en una clase de comportamiento disruptivo de 1 de la ESO. Despus de una sencilla evaluacin, se decidieron unas normas bsicas para este grupo de alumnos y se inici un entrenamiento en habilidades sociales. Esta intervencin, estuvo encaminada a ayudar a solucionar estos problemas de disrupcin en el contexto de las clases, as como a dotar al alumnado de habilidades sociales, con dos fines esenciales, la mejora de la convivencia en clase favoreciendo las condiciones necesarias para el aprendizaje y la internalizacin de estrategias personales que le ayuden a desarrollarse como persona. Los resultados fueron muy positivos, el ambiente de clase mejor sensiblemente y el alumnado se comunicaba mejor al final del entrenamiento.
Resumo:
Ladopci internacional ha passat a ocupar un lloc important en el nostre context social, poltic i educatiu i, com a pedagogs experts en lmbit, volem reflexionar, entorn de la importncia daquesta figura professional en els equips interdisciplinaris que treballen amb les famlies i la infncia adoptada i entorn de la seva implicaci en les diferents etapes del procs dadopci. Per presentar aquest perfil professional fem un recorregut per les diferents funcions que desenvolupa, tant durant el perode preadoptiu, com en el postadoptiu, destacant la formaci a famlies i professionals, la seva participaci en el procs de valoraci dels sollicitants dadopci i la intervenci en els processos dorientaci i assessorament postadoptiu.
Resumo:
Els primers indicis dintentar crear rees hospitalries especialitzades a on agrupar malalts greus o postoperats per tenir una cura ms estreta de la seva evoluci, ja es troben a alguns hospitals, al segle XIX. Tanmateix, no s fins lany 1952 arran de lepidmia de poliomielitis quan, aquesta idea daglutinar malalts que comparteixen una mateixa necessitat de cures, en aquest cas, la ventilaci mecnica (VM), rep limpuls definitiu i dna lloc al naixement de les unitats actuals, conegudes com a unitats de cures intensives (UCIs). Durant la dcada dels seixanta, progressivament, comencen a agrupar-se als hospitals els recursos per a latenci dels malalts greus, particularment els que precisaven VM i malalts coronaris aguts creant-se, dins els diferents hospitals, les UCIs i les unitats coronries. Des del seu inici, lorganitzaci daquestes rees i unitats ha estat diferent en els hospitals, i supeditada a la recerca permanent de criteris defectivitat i eficincia a causa del seu elevat cost respecte al total del pressupost hospitalari. Aix, per una banda, el disseny sha centrat en concentrar els recursos disponibles buscant una millor capacitaci i entrenament del personal per tal doptimitzar la utilitzaci dels recursos tecnolgics per, daltra banda, a causa de les diferncies entre els diversos tipus de malalts crtics (mix de malalts), quan a les seves necessitats diagnostiques i teraputiques, sha buscat tamb la seva concentraci per patologies, creant unitats diferents en quant a organitzaci, recursos tecnolgics i personal (2). Daquesta manera i depenent de les necessitats i recursos de cada hospital shan creat unitats amb diferents objectius datenci i organitzaci, en quant a recursos, formaci i personal. Per aquestes unitats sempre han centrat la seva atenci en el pacient crtic agut i no en les conseqncies de la seva assistncia.
Resumo:
Trabajo fin de carrera que consta de una App Windows Phone 7.5 y de una aplicacin web ASP MVC 4. El proyecto trata de abordar el sector empresarial del entrenamiento personalizado.
Resumo:
El futbol sala s, sense cap mena de dubte, lesport dequip ms practicat a tots els centres penitenciaris del nostre territori. I s aix, bsicament, perqu s lactivitat ms demanada pels nostres collectius dinterns que, a cada centre, troben en aquest esport la millor manera de transmetre les seves habilitats esportives i fsiques. s, en definitiva, el germ petit de lesport rei el futbol i, per tant, qui ms qui menys el sap i el vol practicar. Malgrat que parlem dun esport relativament conegut per la comunitat de tcnics esportius, no far cap nosa intentar cercar quins sn els aspectes bsics que shaurien de tenir en compte a lhora de dinamitzar una activitat esportiva daquesta disciplina. s per aquest motiu que aquest document sadrea a tots els tcnics esportius que volen dinamitzar una activitat que per a ells potser s desconeguda. No es tracta, doncs, daprofundir-hi molt, ans al contrari, es tracta duna aproximaci al mn del futbol sala des dun vessant educatiu. Lobjectiu del curs s aconseguir que tots els tcnics esportius obtinguin eines i coneixements per saber planificar, dissenyar, controlar i avaluar els diferents recursos que tenen al seu centre a fi que puguin iniciar qualsevol intern en la prctica del futbol sala.
Resumo:
Lobjectiu daquest curs i daquesta sntesi i petit recull sobre lhandbol s simplement apropar als tcnics desports i altres professionals dels diferents centres, lessncia, les normes i el concepte bsic dun esport dinmic, rpid i atractiu que est en continu creixement i evoluci. Amb aquesta primera aproximaci, el que volem s que els tcnics esportius dels centres coneguin lhandbol, aprenguin a dinamitzar-lo i transmetin aquests coneixements i aquesta nova proposta esportiva als interns perqu, de mica en mica i duna manera pausada, puguin anar incorporant-hi aquest esport i generalitzant la seva prctica entre la poblaci penitenciria.
Resumo:
Hi ha records que perduraran sempre; el gol dIniesta contra el Chelsea, la boleia de Zidane a Hampden Park Aquests moments memorables que queden gravats a les retines de tots nosaltres i produeixen una immensa felicitat a lsser hum, que lemocionen, que el fan casi plorar. Tot aix es produeix grcies a un esport de masses molt present en les nostres vides, el futbol. Una activitat merament esportiva que sha convertit, amb el pas dels anys, en quelcom ms que un esport, ha travessat lmbit purament sentimental duna regi fins a assolir nivells dautntica globalitzaci arreu del mn. I s precisament el fet que el futbol porta una immensa passi a tots els racons de la societat, el que fa plantejar-nos el funcionament daquesta gran indstria de lentreteniment.La realitat, tanmateix, revela lexistncia de tot un mn econmico-empresarial que samaga darrere aquest espectacle, del qual, els veritables protagonistes sn els clubs de futbol. Sense ells no es produiria mai lespectacle. s per aquest motiu, que centrarem el nostre anlisi sobre aquestes entitats esportives: veure el seu funcionament en la seva vessant ms econmica (1).En el present estudi sanalitzar tot el funcionament intern dun club, des del seu marc legal fins a leconmic, parant molta atenci en el que s el mercat futbolstic, el qual, al cap i a la fi, acaba relacionant la part ms esportiva amb lempresarial. A partir daqu intentarem extrapolar aquest entramat al que s el mn futbolstic en general.Amb aix, intentarem qestionar-nos el perqu del gran moviment de divises existent, actualment, en aquest esport. Com pot ser que un club inverteixi ms de 30 milions deuros (2) noms en el que seria contractar un nou treballador? Com es podengenerar tants recursos per desprs gastar-los en nmines astronmiques pels jugadors?Doncs aquest seguit de qestions es el que pretenem respondre en aquest treball, de la forma ms amena i clara possible, amb els grfics i taules ms adients.(1) Com que de clubs de futbol nhi ha molts i no els podem analitzar tots un per un, partirem de la basedagafar-ne un com a model, en aquest cas, per la seva proximitat i facilitat dobtenci de dades hemescollit el FC Barcelona.(2) Quantitat que equival, ni ms ni menys, a 500 vegades el sou dun treballador mitj al llarg de tota la seva vida
Resumo:
Sovint restem amb certa incredulitat davant les noticies relacionades amb el mn del futbol. Qui no sha preguntat mai com s que es mouen unes quantitats tan enormes de diners en aquest mn quan noms es tracta dun esport o que un ascens dun club mobilitzi tanta gent i es celebri com una de les fites histriques de la ciutat a la que pertany, i que el descens de categoria sigui considerat per aquesta com un gran fracs. Realment s un joc on competeixen onze contra onze darrera una pilota?Preguntes com aquestes i el fet que fa pocs mesos un club com lEspanyol estigus en zona de descens i els directius i economistes daquest es posessin les mans al cap, i la proximitat dun equip catal, com s el Nstic, que fa relativament poc va militar per la mxima competici, ens va portar a analitzar quins canvis suposa pujar o baixar de categoria, per un club i la ciutat a la qual representa.En aquest treball hem intentat resoldre totes aquestes preguntes i totes les relacionades amb leconomia interna daquests clubs, la importncia econmica i social de la categoria on es troben i la repercussi global que t aquesta, ja a nivell de la gent, mitjans de comunicaci i de ciutat i que sovint nosaltres no podem apreciar i que desconeixem.
Resumo:
Al plantejar-nos aquest treball volem que estigus relacionat amb coneixements que ja hem estudiat i a la vegada profunditzar en ells, per a ms, tenir loportunitat dintroduir-nos en nous temes, com el mrqueting o la creaci de lempresa.Desprs destudiar diverses opcions, vrem decidir estudiar la viabilitat de una empresarelacionada amb dos temes centrals: Internet i futbol. Amb el primer hi estem contnuament en contacte i ens interessava veure les possibilitats que dona la xarxa a lhora de desenvolupar un negoci i a lavegada quins costos implica. Per laltra banda, el futbol s un esport que ens agrada i sabem que hi ha un gran volum de persones interessades en aquest esport i que a ms realitzen travesses, lobjecte de la nostra empresa.A partir daqu, analitzarem el mercat, coneixerem tots els requisits necessaris per crear una empresa, decidirem el tipus dinversi que necessita aquest projecte i veurem per ltim la viabilitat delprojecte comparant els costos i ingressos que senfrontar lempresa durant 4 anys.
Resumo:
L'objectiu d'aquest projecte consisteix en crear una eina per servir de referncia a metges, per tal d'ajudar-los en els diagnstics, sobretot de malalties ms estranyes que sn ms difcils de diagnostica, ja que no sn tant conegudes. Estem interessats en realitzar una aplicaci la qual donats uns smptomes ens doni les malalties m probables. El personal sanitari doncs podr disposar d'una eina que l'ajudi a diagnosticar malalties segons els smptomes dels pacients. L'eina que es presenta en aquest treball, Disease Discovery, disposa d'una base de dades omplerta des de fonts molt fiables i amb una quantitat elevada d'informaci sobre malalties i smptomes. Aquesta base de dades s'entrena segons diferents classificadors. Les prediccions de les malalties es faran emprant un model generat per mitj d'un entrenament realitzat amb un classificador sobre la base de dades. A ms a ms, s'ha realitzat una interfcie web per ajudar als usuaris i fer que l'eina sigui ms usable alhora que ms cmoda de distribuir el programari entre el personal sanitari interessat.
Resumo:
Una atenta observaci de les activitats aqutiques de caire educatiu mostra que aquestes prctiques es fonamenten, principalment, en constructes que no sn propis de la pedagogia, ans provenen de lantropologia i/o de les cultures establertes a lentorn de laigua. Aix, el present article es pregunta pels sentits que acompanyen aquests imaginaris que sorgeixen de la relaci que sestableix entre lhome i el medi aqutic. Per a fer-ho, sutilitza el recurs hermenutic de comprendre quines han estat les prctiques aqutiques que han anat sorgint al llarg de la histria, ja que la idea principal del treball sost que lactivitat educativa en el medi aqutic sha construt a partir dels imaginaris culturals, sorgits de les mateixes prctiques aqutiques que lhan precedit.
Resumo:
El present article se centra en la situaci del professorat d'Educaci Fsica i les seves necessitats formatives per actuar adequadament en entorns d'escola multicultural. Amb aquesta finalitat es presenta la importncia de l'educaci fsica com a agent socialitzador per a l'alumnat immigrant, les diferents tendncies de les investigacions especfiques sobre formaci del professorat d'Educaci Fsica en temes d'immigraci, i les dades obtingudes a travs d'una investigaci especfica realitzada amb una mostra de 230 centres escolars de tot Catalunya. Com a aspectes ms remarcables, cal assenyalar que encara que l'educaci fsica i l'esport poden representar un espai de trobada molt valus per a la interculturalitat, s important no deixar de banda una educaci orientada cap a la convivncia, i que la formaci del professorat sigui coherent amb les necessitats reals que s'observen en i des dels centres escolars.
