961 resultados para Cp violation
Resumo:
Intentar crear un espacio didáctico integrado, adaptado al individuo y que le permita desarrollar sus aptitudes y se estimule el proceso de enseñanza-aprendizaje prestando especial interés a la integración de niños necesitados de Educación Especial. Alumnos del CP Emilia Pardo Bazán. N=250 sujetos de Preescolar y EGB de ellos 20 provienen de la Educación Especial. Partiendo de una serie de conceptos pedagógicos y didácticos se diseña un currículum adaptado y una serie de talleres. La evaluación se realiza al principio (observación sistemática), durante y después del curso (informe final). En el caso de los alumnos de EE se complementa con estudios socimétricos. Simultáneamente, un equipo multiprofesional efectúa diagnósticos individuales. El proyecto se completa con una reorganización de las estructuras del Centro y contactos con los padres. Hojas de registro donde se recoge la consecución de objetivos por cada niño. Protocolo de observación sistemática. Pruebas sociométricas. Pruebas diagnósticas. Entrevistas clínicas con las familias. Comentarios cualitativos de la experiencia. Se observa que los objetivos generales son adecuados. La metodología empleada es muy flexible y otorga protagonismo al niño. Esto evita la necesidad de un currículum paralelo. Por otro lado, se produce una valoración global de las adquisiciones del niño no sólo referidas al proceso de enseñanza-aprendizaje, sino también en aspectos sociales y personales. Los profesores consideran muy positiva la organización propuesta.. Aún sin citar datos numéricos, concluyen valorando muy positivamente la experiencia. El trabajo remarca los aspectos más problemáticos encontrados (horarios, coordinación, temporalización y Formación del Profesorado).
Resumo:
El artículo forma parte del monográfico: Educar para la paz
Resumo:
El artículo forma parte de la sección de la revista: Planes de mejora
Resumo:
El artículo forma parte de la sección de la revista: Intercambio de experiencias
Resumo:
El CP 'San Francisco' de Los Navalmorales de Toledo entrega a la presidenta de COCEMFE el 'Quijote del siglo XXI' como reconocimiento al trabajo realizado por este colectivo para lograr la accesibilidad para todas las personas a la 'Ruta de El Quijote', ruta que se est?? preparando con motivo del IV Centenario.
Resumo:
La te si doctoral tracte d' una causa d' exempció de la responsabilitat penal reconeguda a l'article 20.6 del vigent codi penal: la por insuperable. L' objectiu principal de la tesi és donar un contingut a aquesta eximent per tal de que trobi l'adient reconeixement als tribunals, que tradicionalment han ignorat aquesta eximent. El primer capítol de la tesi tracta del seu fonament, és a dir, de la raó o raons que han portat al legislador a reconèixer la por insuperable com a una causa de exempció de la responsabilitat penal. L'anàlisi del fonament de la por insuperable s'estudia a l'àmbit de les doctrines de justificació del dret penal (teories de la pena). Partint d' aquestes doctrines de justificació trobem que la doctrina utilitarista no pot fonamentar sòlidament l'eximent de por insuperable, doncs aquesta eximent no té a veure amb la maximització de la felicitat col·lectiva sinó més aviat amb qüestions de responsabilitat personal. Per això, en la tesi el fonament de la por insuperable es situa al marc de les doctrines retribucionistes i mixtes. Per a aquestes doctrines el fonament de l'exempció de pena en el cas de la por insuperable és l'afecció a la voluntat o llibertat d'elecció que es dóna en les situacions de por insuperable. Però aquesta afecció de la llibertat d' elecció no es pot interpretar com una pèrdua de les facultats psíquiques de la persona, tal i com, erròniament interpreten els nostres tribunal s, doncs la persona que es veu amenaçada no perd les seves facultats per valorar la situació. Per tant, "insuperable" no vol dir insuperable psicològicament, sinó que amb aquest adjectiu el legislador està fent referència a una avaluació normativa: es tracta d'una situació en la que no es pot exigir a la persona que superi la por que pateix i s'enfronti al amenaça. A la tesi es defensa aquesta reconstrucció normativa de l'eximent, posant de relleu, però, que el fonament de l'exempció de pena és la preferència legítima pels propis interessos. La base del principi d'inexigibilitat o raonabilitat és la legitimitat d'una valoració parcial del conflicte en el que es troba la persona, quan l' amenaça afecta als seus bens o als d'aquells pels que se sent afectivament lligat. Al segon capítol s' analitza el problema de la naturalesa jurídica de l'eximent de por insuperable. El cert és que la doctrina penal majoritària considera que la por insuperable és una causa d'inculpabilitat, malgrat que no han tampoc faltat autors que hagin catalogat a aquesta eximent com una causa de justificació. A la tesi s'analitzen els arguments tradicionalment utilitzats per la doctrina penal per a concloure que la por insuperable pertany a la categoria de la culpabilitat, posant de relleu que aquests arguments no semblen convincents. Això no obstant, no vol dir que l'eximent de por insuperable sigui en realitat una causa de justificació, però cal trobar una explicació més solida pel fet que aquesta eximent es consideri una causa d'inculpabilitat. Aquesta explicació pren com a punt de partida la diferència entre la valoració imparcial d'un conflicte (és a dir, la valoració que faria una persona no implicada en el conflicte) i la valoració parcial (és a dir, la valoració que fa la persona que es troba en aquell conflicte) del mateix. A la tesi es defensa que en las situacions d'amenaça i conflicte de bens jurídics, quan ambdós es troben en la mateixa situació enfront el dret, la justificació de la conducta necessita una fonamentació més forta que la valoració parcial del conflicte, doncs a nivell d' antijuridicitat, on el legislador valora els conflictes, s' ha de donar el mateix valors als bens jurídics de tots els ciutadans, sense que es pugui aquí apel·lar a preferències personals. La valoració parcial del conflicte queda amb això reservada per a un altre nivell de la teoria del delicte: la culpabilitat, on no és tracte ja de valorar un conflicte d'interessos com de decidir si la persona mereix un càstig pel seu fet. El tercer capítol tracta de la qüestió relativa als requisits que cal exigir per poder aplicar l'eximent de por insuperable. Certament, la llei penal no demana cap requisit concret per aplicar l'eximent, però les exigències normatives es troben en realitat resumides en l'adjectiu "insuperable" que acompanya i defineix a la por. La doctrina penal ha utilitzat tradicionalment el paràmetre del "home mig en la posició de l'autor" per a determinar quan la por és insuperable. Però aquest criteri de determinació de la insuperabilitat de la por té greus problemes, que porten que a la tesi es rebutgi i en el seu lloc es presentin tota una sèrie de requisits normatius que han de servir per determinar quan es pot considerar que la por és (normativament) insuperable. Aquests requisits es poden dividir en dos grans grups: per una part els requisits referents al mal que amenaça a la persona. Es tracta aquí de determinar com ha de ser aquest mal per tal de que es pugui aplicar l'eximent. Per altra banda, en segon lloc els requisits referents a l'acció defensiva duta a terme per la persona. Per últim, el quart capítol de la tesi es dedica a la delimitació de la por insuperable davant la resta d' eximents reconegudes pel codi penal. Es tracta aquí de determinar si la por insuperable té un àmbit reservat d' aplicació que justifiqui el seu manteniment al codi penal. La dificultat d'aquest tema és que l'eximent de por insuperable té relacions amb tota la resta d'eximents penals. En primer lloc amb les causes d'inimputabilitat reconegudes a l'art. 20.1 del codi penal: alienació mental i trastorn mental transitori. Però aquests casos no pertanyen en realitat a l'eximent de por insuperable sinó a les eximents d'alienació o trastorn mental transitori En segons lloc, l'eximent de por insuperable està relacionada amb les causes de justificació de legítima defensa, estat de necessitat i exercici legítim de un dret, ofici o càrrec i compliment del deure. A la tesi es defensa que l'eximent de por insuperable només es podrà aplicar quan, per no donar-se tots el requisits necessaris per aplicar alguna d'aquestes eximents, no es pugui justificar la conducta, però, malgrat això, hi hagin raons per no castigar la conducta, considerant-la inculpable. A la tesi s'analitzen detingudament aquests supòsits. Amb tot es pot afirmar que l'eximent de por insuperable és una eximent necessària que pot complir el paper d'eficaç clàusula de tancament del sistema de causes d'exempció de la responsabilitat penal.
Resumo:
A series of half-sandwich bis(phosphine) ruthenium acetylide complexes [Ru(C CAr)(L-2)Cp'] (Ar = phenyl, p-tolyl, 1-naphthyl, 9-anthryl; L2 = (PPh3)(2), Cp' = Cp; L-2 = dppe; Cp' = Cp*) have been examined using electrochemical and spectroelectrochemical methods. One-electron oxidation of these complexes gave the corresponding radical cations [Ru(C CAr)(L2)Cp'](+). Those cations based on Ru(dppe)Cp*, or which feature a para-tolyl acetylide substituent, are more chemically robust than examples featuring the Ru(PPh3)(2)Cp moiety, permitting good quality UV-Vis-NIR and IR spectroscopic data to be obtained using spectroelectrochemical methods. On the basis of TD DFT calculations, the low energy (NIR) absorption bands in the experimental electronic spectra for most of these radical cations are assigned to transitions between the beta-HOSO and beta-LUSO, both of which have appreciable metal d and ethynyl pi character. However, the large contribution from the anthryl moiety to the frontier orbitals of [Ru(C CC14H9)(L2)CP'](+) suggests compounds containing this moiety should be described as metal-stabilised anthryl radical cations.
The synthesis, structure, and electrochemical properties of Fe(C CC N)(dppe)Cp and related compounds
Resumo:
The cyanoacetylide complex Fe(CCCN)(dppe)Cp (3) is readily obtained from sequential reaction of Fe(CCSiMe3)(dppe)Cp with methyllithium and phenyl cyanate. Complex 3 is a good metalloligand, and coordination to the metal fragments [RhCl(CO)(2)], [Ru(PPh3)(2)Cp](+), and [Ru(dppe)Cp*](+) affords the corresponding cyanoaceylide-bridged heterobimetallic complexes. In the case of the 36-electron complexes [Cp(dppe)Fe-CCCN-MLn](n+), spectroscopic and structural data are consistent with a degree of charge transfer from the iron centre to the rhodium or ruthenium centre via the C3N bridge, giving rise to a polarized ground state. Electrochemical and spectroelectrochemical methods reveal significant interactions between the metal centres in the oxidized (35 electron) derivatives, [Cp(dppe)Fe-CCCN-MLn]((n+1)+).
Resumo:
This paper explores a new technique to calculate and plot the distribution of instantaneous transmit envelope power of OFDMA and SC-FDMA signals from the equation of Probability Density Function (PDF) solved numerically. The Complementary Cumulative Distribution Function (CCDF) of Instantaneous Power to Average Power Ratio (IPAPR) is computed from the structure of the transmit system matrix. This helps intuitively understand the distribution of output signal power if the structure of the transmit system matrix and the constellation used are known. The distribution obtained for OFDMA signal matches complex normal distribution. The results indicate why the CCDF of IPAPR in case of SC-FDMA is better than OFDMA for a given constellation. Finally, with this method it is shown again that cyclic prefixed DS-CDMA system is one case with optimum IPAPR. The insight that this technique provides may be useful in designing area optimised digital and power efficient analogue modules.
Resumo:
Although there has been much interest in the chemistry of bimetallic transition metal complexes, compounds with naphthalene or anthracene as bridging ligands are still rare. In this article, we describe the synthesis of the homodinuclear iron complexes [Cp*Fe(μ-η4:η4-L)FeCp*] (1: L = C10H8, 2: L = C14H10; Cp* = η5-C5Me5). The complexes were characterized by 1H and 13C{1H} NMR, UV/Vis, and 57Fe Mössbauer spectroscopy, and their molecular structures were determined by X-ray crystallography. Both complexes are diamagnetic as a result of the strong magnetic coupling of the 17e FeI centers mediated by the polyarene bridge. An analysisof the redox behavior of 1 and 2 by cyclic voltammetry andUV/Vis spectroelectrochemistry shows that the complexes can be oxidized reversibly in two well-separated one-electron steps to the monocation [Cp*Fe(μ-L)FeCp*]+ and the dication [Cp*Fe(μ-L)FeCp*]2+. The reduction to the monoanion [Cp*Fe(μ-L)FeCp*]– was also observed.
Resumo:
The discrete Fourier transmission spread OFDM DFTS-OFDM) based single-carrier frequency division multiple access (SC-FDMA) has been widely adopted due to its lower peak-to-average power ratio (PAPR) of transmit signals compared with OFDM. However, the offset modulation, which has lower PAPR than general modulation, cannot be directly applied into the existing SC-FDMA. When pulse-shaping filters are employed to further reduce the envelope fluctuation of transmit signals of SC-FDMA, the spectral efficiency degrades as well. In order to overcome such limitations of conventional SC-FDMA, this paper for the first time investigated cyclic prefixed OQAMOFDM (CP-OQAM-OFDM) based SC-FDMA transmission with adjustable user bandwidth and space-time coding. Firstly, we propose CP-OQAM-OFDM transmission with unequally-spaced subbands. We then apply it to SC-FDMA transmission and propose a SC-FDMA scheme with the following features: a) the transmit signal of each user is offset modulated single-carrier with frequency-domain pulse-shaping; b) the bandwidth of each user is adjustable; c) the spectral efficiency does not decrease with increasing roll-off factors. To combat both inter-symbolinterference and multiple access interference in frequencyselective fading channels, a joint linear minimum mean square error frequency domain equalization using a prior information with low complexity is developed. Subsequently, we construct space-time codes for the proposed SC-FDMA. Simulation results confirm the powerfulness of the proposed CP-OQAM-OFDM scheme (i.e., effective yet with low complexity).
Resumo:
The dissymmetrical naphthalene-bridged complexes [Cp′Fe(μ-C10H8)FeCp*] (3; Cp* = η5-C5Me5, Cp′ = η5-C5H2-1,2,4-tBu3) and [Cp′Fe(μ-C10H8)RuCp*] (4) were synthesized via a one-pot procedure from FeCl2(thf)1.5, Cp′K, KC10H8, and [Cp* FeCl(tmeda)] (tmeda = N,N,N′,N′- tetramethylethylenediamine) or [Cp*RuCl]4, respectively. The symmetrically substituted iron ruthenium complex [Cp*Fe(μ-C10H8)RuCp*] (5) bearing two Cp* ligands was prepared as a reference compound. Compounds 3−5 are diamagnetic and display similar molecular structures, where the metal atoms are coordinated to opposite sides of the bridging naphthalene molecule. Cyclic voltammetry and UV/vis spectroelectrochemistry studies revealed that neutral 3−5 can be oxidized to monocations 3+−5+ and dications 32+−52+. The chemical oxidation of 3 and 4 with [Cp2Fe]PF6 afforded the paramagnetic hexafluorophosphate salts [Cp′Fe(μ-C10H8)FeCp*]PF6 ([3]PF6) and [Cp′Fe(μ-C10H8)RuCp*]PF6 ([4]PF6), which were characterized by various spectroscopic techniques, including EPR and 57Fe Mössbauer spectroscopy. The molecular structure of [4]PF6 was determined by X-ray crystallography. DFT calculations support the structural and spectroscopic data and determine the compositions of frontier molecular orbitals in the investigated complexes. The effects of substituting Cp* with Cp′ and Fe with Ru on the electronic structures and the structural and spectroscopic properties are analyzed.
Resumo:
P>This study aimed to verify the effect of modified section method and laser-welding on the accuracy of fit of ill-fitting commercially pure titanium (cp Ti) and Ni-Cr alloy one-piece cast frameworks. Two sets of similar implant-supported frameworks were constructed. Both groups of six 3-unit implant-supported fixed partial dentures were cast as one-piece [I: Ni-Cr (control) and II: cp Ti] and evaluated for passive fitting in an optical microscope with both screws tightened and with only one screw tightened. All frameworks were then sectioned in the diagonal axis at the pontic region (III: Ni-Cr and IV: cp Ti). Sectioned frameworks were positioned in the matrix (10-Ncm torque) and laser-welded. Passive fitting was evaluated for the second time. Data were submitted to anova and Tukey-Kramer honestly significant difference tests (P < 0 center dot 05). With both screws tightened, one-piece cp Ti group II showed significantly higher misfit values (27 center dot 57 +/- 5 center dot 06 mu m) than other groups (I: 11 center dot 19 +/- 2 center dot 54 mu m, III: 12 center dot 88 +/- 2 center dot 93 mu m, IV: 13 center dot 77 +/- 1 center dot 51 mu m) (P < 0 center dot 05). In the single-screw-tightened test, with readings on the opposite side to the tightened side, Ni-Cr cast as one-piece (I: 58 center dot 66 +/- 14 center dot 30 mu m) was significantly different from cp Ti group after diagonal section (IV: 27 center dot 51 +/- 8 center dot 28 mu m) (P < 0 center dot 05). On the tightened side, no significant differences were found between groups (P > 0 center dot 05). Results showed that diagonally sectioning ill-fitting cp Ti frameworks lowers misfit levels of prosthetic implant-supported frameworks and also improves passivity levels of the same frameworks when compared to one-piece cast structures.