European collaborative study of early-onset bipolar disorder: Evidence for genetic heterogeneity on 2q14 according to age at onset.

Bipolar disorder has a genetic component, but the mode of inheritance remains unclear. A previous genome scan conducted in 70 European families led to detect eight regions linked to bipolar disease. Here, we present an investigation of whether the phenotypic heterogeneity of the disorder corresponds to genetic heterogeneity in these regions using additional markers and an extended sample of families. The MLS statistic was used for linkage analyses. The predivided sample test and the maximum likelihood binomial methods were used to test genetic homogeneity between early-onset bipolar type I (cut-off of 22 years) and other types of the disorder (later onset of bipolar type I and early-onset bipolar type II), using a total of 138 independent bipolar-affected sib-pairs. Analysis of the extended sample of families supports linkage in four regions (2q14, 3p14, 16p23, and 20p12) of the eight regions of linkage suggested by our previous genome scan. Heterogeneity testing revealed genetic heterogeneity between early and late-onset bipolar type I in the 2q14 region (P = 0.0001). Only the early form of the bipolar disorder but not the late form appeared to be linked to this region. This region may therefore include a genetic factor either specifically involved in the early-onset bipolar type I or only influencing the age at onset (AAO). Our findings illustrate that stratification according to AAO may be valuable for the identification of genetic vulnerability polymorphisms.

Implication des hôpitaux en évaluation des technologies de la santé : quel rôle pour les hôpitaux? : éléments théoriques et enquête auprès d'établissements suisses et québécois

Le présent mémoire traite de l'implication des hôpitaux universitaires en évaluation des technologies de la santé. Le champ d'étude est vaste : - L'évaluation des technologies de la santé est une discipline dont l'étendue fait appel aux sciences exactes (physique, statistiques, ingénierie, méthodologie de la recherche analytique, etc.) ainsi qu'aux sciences sociales (économie, éthique, etc.) - L'hôpital universitaire est une organisation des plus complexes qui soit. Le "produit final" - l'amélioration de la santé du patient - est totalement non standardisé, il n'existe pas de modèle d'hôpital universitaire type et unique (inclusion ou non d'un centre de recherche, d'une faculté de médecine, d'un comité de gestion politique, etc.) et les corps de métiers qui le composent sont des plus variés et représentés en grand nombre Ainsi, l'étendue du champ relève des domaines interdépendants tels que la technologie (elle-même incluse dans le domaine de l'innovation aujourd'hui en développement), le management (ou administration des soins, du système de santé dans lequel s'inscrit l'hôpital universitaire), le financement de l'institution (mais aussi la rémunération des professionnels) et enfin la stratégie de l'hôpital. Le présent travail ne fait qu'effleurer ce large spectre d'investigation. La thématique de l'évaluation des technologies de la santé n'est guère connue en Suisse, ou plutôt elle n'est que peu développée et reconnue comme une science interdisciplinaire destinée à porter un jugement de valeur afin d'aider la prise de décision, sens profond qui la définit dans d'autres pays tel le Canada et plus particulièrement le Québec. Enfin, il convient de souligner que le présent travail n'a pas comme objectif de comparer les systèmes de santé québécois et suisse ou de réaliser toute autre critique de l'un ou de l'autre. Le but du stage ([à l'Université de Montréal], cf. Préambule) était d'observer des structures reconnues au niveau international et nullement de juger de l'ensemble du système de santé. Si l'on peut s'inspirer des réussites ailleurs, il convient de s'en tenir à l'inspiration de celles-ci pour ensuite, éventuellement, les contextualiser dans d'autres lieux. Ainsi, à chaque fois qu'il sera fait mention du Québec par la suite, ce sera dans l'intention de démontrer l'originalité de la démarche et d'élargir le débat dans le contexte qui nous intéresse. [Auteur p. 7]

Aplicació per a la sol·licitud de recursos informàtics

L'objectiu d'aquest treball és l'exposició detallada de les etapes d'anàlisi, disseny i prototip del projecte de Sol·licituds de Recursos Informàtics. La finalitat d'aquest projecte és la creació d'una eina colaborativa de workflow (circuit de treball) que permeti gestionar de manera eficaç les peticions de serveis o productes rebudes pel departament de tecnologies d'una empresa mitjana/gran, informant en cada moment del seu cicle de vida les persones involucrades en la mateixa.

Una aproximació a l'alfabetització digital en l'àmbit educatiu no universitari de Catalunya (a partir de la recerca PIC escoles de la UOC)

Aquest treball s'estructura en tres parts. En la primera hi ha el projecte de treball. La segona part vol reflectir tot el marc conceptual elaborat i reelaborat amb profunditat entorn de la recerca, el qual és necessari per a estructurar, entendre i autoavaluar-la. El marc conceptual se centra bàsicament en tres aspectes: en primer lloc, el mètode de recerca emprat en la recerca PIC a les escoles; en segon lloc, l'evolució de les tecnologies en l'ensenyament paral·lelament a la mateixa concepció de l'ensenyament-aprenentatge, i, com a conseqüència dels dos anteriors, finalment, s'hi analitza l'evolució del concepte d'alfabetització, concretant l'estudi en l'alfabetització digital, com també la possibilitat ampliada per a les TIC de fomentar l'aprenentatge col·laboratiu. La tercera part del treball analitza la funció social de l'escola en la societat del coneixement.

Open video tools to support the production of online collaborative audiovisual projects : how to promote collective creation in e-learning

This paper analyses the use of open video editing tools to support the creation and production of online collaborative audiovisual projects for higher education. It focuses on the possibilities offered by these tools to promote collective creation in virtual environments.

2010 Horizon Report: Iberoamerican Edition

The series of Horizon Reports is the most tangible outcome of the New Media Consortium's Horizon Project, a qualitative research endeavour launched in 2002 which identifies and describes the emergingtechnologies with the greatest potential to have an impact on teaching, learning, research and creative expression in the global education field. This volume,the 2010 Horizon Report: Iberoamerican Edition, focuses on research in countries of the iberoamerican region (including the whole of Latin America, Spainand Portugal) and in the field of higher education. The 2010 Horizon Report: Iberoamerican Edition is the first to offer this regional contextualization and hasbeen produced by the NMC and the eLearn Center of the Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Relatório Horizon : edição Ibero-americana 2010

La sèrie d'informes Horizon és el resultat més tangible del Projecte Horizon del New Media Consortium, un esforç de recerca qualitativa iniciat el 2002, que identifica i descriu les tecnologies emergents amb més potencial d'impacte en l'ensenyament, l'aprenentatge, la recerca i la expressió creativa en l'àmbit educatiu global. Aquest volum, l'Informe Horizon 2010: Edició Iberoamericana, se centra en la investigació en els països de la regió Iberoamericana (incloent-hi tota Llatinoamèrica, Espanya i Portugal) i en l'àmbit de l'educació superior. L'Informe Horizon 2010: Edició Iberoamericana és el primer que ofereix aquesta contextualització regional i ha estat produït per l'NMC i el eLearn Center de la Universitat Oberta de Catalunya.

Informe Horizon : edición iberoamericana 2010

La serie de Informes Horizon es el resultado más tangible del Proyecto Horizon del New Media Consortium, un esfuerzo de investigación cualitativa iniciado en 2002, que identifica y describe las tecnologías emergentes con mayor potencial de impacto en la enseñanza, el aprendizaje, la investigación y la expresión creativa en el ámbito educativo global. Este volumen, elInforme Horizon 2010: Edición Iberoamericana, centra la investigación en los países de la región Iberoamericana (incluyendo a toda Latinoamérica, España y Portugal) y en el ámbito de la educación superior. ElInforme Horizon 2010: Edición Iberoamericana es el primero que ofrece esta contextualización regional y ha sido producido por el NMC y el eLearn Center de laUniversitat Oberta de Catalunya.

Informe Horizon : edició iberoamericana 2010

La sèrie d'informes Horizon és el resultat més tangible del Projecte Horizon del New Media Consortium, un esforç de recerca qualitativa iniciat el 2002 que identifica i descriu les tecnologies emergents amb més potencial d'impacte en l'ensenyament, l'aprenentatge, la recerca i la expressió creativa en l'àmbit educatiu global. Aquest volum, l'Informe Horizon 2010: Edició Iberoamericana, se centra en la investigació en els països de la regió Iberoamericana (incloent-hi tota Llatinoamèrica, Espanya i Portugal) i en l'àmbit de l'educació superior. L'Informe Horizon 2010: Edició Iberoamericana és el primer que ofereix aquesta contextualització regional i ha estat produït per l'NMC i el eLearn Center de la Universitat Oberta de Catalunya.

The Strategic Adaptation of Party Organizations to New Information and Communication Technologies : A Study of Catalan and Spanish Parties

Aquest document se centra en els casos dels dos principals partits espanyols (PP i PSOE) i catalans (PSC i CDC) en el període immediatament després de les eleccions generals espanyoles de maig de 2008, quan aquests celebraren els seus congressos. En general, es poden distingir tres tipus d'actors: en primer lloc, els ciberactivistes que tracten d'obtenir el reconeixement formal de la seva activitat en els seus partits. Així com, els líders del partit que poden intentar promoure la presència del partit en el ciberespai, però que també poden romandre indecisos perquè no és clar l'impacte electoral a la xarxa del ciberactivisme. Finalment, alguns militants tradicionals (off-line) solen ser reticents al reconeixement del ciberactivisme perquè amenaça les recompenses previstes dins del partit. Aquest article mostra com els nostres partits varen respondre al desafiament del ciberactivisme i arriba a la conclusió que la seva situació electoral, mediada per la seva ideologia, estructura organitzativa i el tipus de militància, poden ajudar-nos a comprendre el grau diferent d'institucionalització en l'organització del partit.