Gerunda i els ausetans: una qüestió recurrent

Article que tracta del tema recurrent de la pertinença o no de Gerunda a la tribu ibèrica dels ausetans

Dos Militars davant i després de l'aixecament del 19 de juliol de 1936: Antonio Alcubilla i Enrique Justo

En aquest treball s'aprofundeix en el coneixement del que va ser l' alçament del 19 de juliol de 1936 i es detalla l'actuació contraposada que protagonitzaren, en temps de guerra i del franquisme, dos militars destinats a la ciutat: el tinent coronel Alcubilla i el capità Justo

Sobre l´elecció de bisbes durant el franquisme: els casos de Narcís Jubany (1964) i Jaume Camprodon (1973) per a la seu de Girona

L'objectiu d'aquest article és presentar les circumstàncies i algunes de les actuacions que es produïren a l'hora de fer els dos nomenaments que afectaren la diòcesi de Girona. El primer, per causa de la mort del bisbe Cartañà, enregistrada el 1963; i el segon, motivat pel trasllat del bisbe Jubany a Barcelona, el 1971

Sobre la Girona Constitucional (1820-1823)

Sobre la Girona Constitucional del trienni 1820-1823, en base la documentació existent a l'Arxiu Municipal i a l'Arxiu Diocesà

Guerra, pàtria i estadística: el despertar polític dels hisendats gironins (1795-1800)

Sobre l'emergència i presa de consciència d'una classe dirigent a la societat gironina de finals del segle XVIII

Girona entre l'Islam i Carlemany: una ciutat de frontera (759-801)

Tradicionalment s'ha considerat l'ocupació de Girona pels francs (any 785) com el moment "fundacional" de la ciutat medieval, en paral·lel a la consideració que ha merescut l'època de Carlemany (final del segle VIII i principi del IX) com una època formativa en la història de Catalunya. Però tenim raons per pensar que aquells moments no significaren un gran terrabastall en una ciutat que, des de començament del segle VIII, jugava un paper polític i militar significatiu en els esdeveniments de l'anomenada Marca Superior, el territori musulmà proper a les terres del regne franc. Més endavant, un cop incorporada a l'imperi carolingi, Girona mantingué la seva condició de ciutat capital de frontera o marca, fins a la conquesta de Barcelona l'any 801. Volem historiar, en la mesura del possible, aquesta etapa d'uns quaranta anys -entre 759 i 801- quan la ciutat visqué en primera línia i, també, protagonitzà les vicissituds de l'enfrontament entre dos dels grans estats d'aquell moment: la monarquia franca dels carolingis i l'emirat omeia A'al-Andalús. Els moviments d'anada i tomada dels seus exèrcits van situar Girona en primera línia de combat en aquells anys, fins a la definitiva consolidació del poder franc a principis del segle IX

Girona en una tesi doctoral francesa [Ressenya del llibre 'Girona al segle XIV', de Christian Guilleré]

Sobre la publicació del primer volum de la tesi de Christian Guilleré, La Girona del segle XIV

Els roders de les Guilleries [Ressenya del llibre El sindicalisme forestal dins del moviment obrer català: els roders de Roger Zamorano]

Ressenya del llibre 'El sindicalisme forestal dins del moviment obrer català: els roders' de Roger Zamorano, publicat l' any 2000 pel Museu Etnològic del Montseny. Estudi que reconstrueix la trajectòria del moviment associatiu dels roders de la comarca de la Selva (interior) des de final del segle XIX fins a la Guerra Civil del 1936 en base documentació escrita o oral

O Arbusto dos Anjos

A presente dissertação de mestrado, intitulada O ARBUSTO DOS ANJOS, apresentada ao Programa de Pós-graduação em Estudos da Linguagem, do CCHLA/UFRN, para obtenção do título de Mestra em Estudos da Linguagem, objetiva realizar uma leitura da obra anjosiana Eu (1912), de modo a identificar, no teor dialético de seus versos, uma atitude crítica do poeta frente à realidade instituída, assumindo, para tanto, dimensões utópicas que o fazem vislumbrar outras possibilidades de existência. Como fundamentação teórica, apóia-se em Nietzsche, em cujos textos de A Vontade de Poder (1884-1888) toma de empréstimo uma concepção de niilismo díspar do fatalismo e da resignação, porque voltada para uma negação das verdades instituídas; também baseia-se no pensamento de Benjamin, em suas Teses sobre o conceito de história (1940), de onde é possível enxergar, no desvio revolucionário pelo passado, uma oportunidade de construir um futuro diferente do agora. O estudo analisa alguns poemas de Augusto dos Anjos, tomando-os como realidade criadora que mantém pontos de contato com a realidade imediata do poeta. Apoiando-se no método de análise de Antonio Candido (2004), esta dissertação privilegia o estudo de cinco sonetos constituintes do Eu, a saber: O Lázaro da Pátria , Ricordanza della mia Gioventú , A Árvore da Serra , Debaixo do Tamarindo e Vozes da Morte . Identifica na sua abordagem lírica rasgadora de normas e aglutinadora de sonhos, o fundamento paradoxal que sustenta o niilismo utópico de Augusto dos Anjos, no qual protagoniza a voz dos oprimidos, digna de ser recordada no espaço sempre emblemático do texto literário

Experiência e formação em Walter Benjamin

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Ex Parte Excellentissimi Ducis Sugurbi & Cardonae Locumtenentis & Capitanei Generalis pro sua Maiestate in hoc Principatu Cathaloniae fuit ... publicatû ...

Contiene : La Crida, en catalán; Carta Real de Felipe IV, fechada en 4 de junio de 1637, en castellano; la "Declaracion del usaje Princeps namque", en latín

Relacion historica de la famosa invasion del exercito y armada de Francia en Cataluña en 1285 : y de la valerosa resistencia que los Catalanes, Aragoneses, y Valencianos, con su Rey Don Pedro, hicieron á los enemigos en el Rosellón y el Ampurdán por tierra y por mar ...

Índice

Romance de la vitoria que han alcanzado las armas de su magestad governadas por el Marques de Leganes, del Conde de Ancurt, sobre el sitio de Lerida

Sign.: []2

Iunta, y marcha del exercito de su magestad catolica, para el socorro de la plaça de Lerida, que gouierna Don Gregorio Brito ... : con el progresso de todo lo sucedido desde el principio del sitio hasta ... la derrota del exercito frances

Sign.: A4

Manifiesto que hizo Tarragona : sobre persuadir al principado sus quietudes

El pie de imp. consta en colofón