Les oracions comparatives prototípiques en català : Estudi general i relació amb altres llengües romàniques

Descripció de les oracions comparatives prototípiques en llengua catalana i anàlisi de les normes de funcionament d'aquest tipus d'oracions a nivell sintàctic, semàntic i pragmàtic. El treball es complementa amb un estudi comparatiu d'una seixantena de casos en les quatre llengües romàniques més properes al català: castellà, francès, portuguès i italià.

Beceroles d'una llengua : Estudi filològic dels "Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales"

Presentem ací l'estudi filològic dels Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales, un text medieval del segle XII (datació aproximada), escrit en català i l'original del qual es conserva actualment a l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Es tracta, doncs, d'un document de factura i d'adscripció netament feudal, i que recull, segons una pràctica habitual a l'edat mitjana, un seguit de greuges comesos, en aquest cas, per un miles, un membre de l'estament militar, a diverses persones d'una comunitat ubicada a la zona de l'actual Solsonès.

Lo pallarès de la Vall Fosca : Estudi dialectològic de la parla pallaresa

Aquest treball vol ser una petita contribució al coneixement del pallarès, un dels dialectes catalans que conserva més trets originaris i que no ha patit encara gaire el procés d'estandardització, ben comú a la resta de territoris de parla catalana.

Aspectos fonéticos del proceso de velarización en las nasales del español y del catalán

La producción de las nasales exige simultáneamente una oclusión dentro de la boca y una salida de aire por el canal rinofaríngeo y esta característica las distingue de las demás articulaciones de los inventarios de las lenguas. La salida de aire por la nariz es el requisito articulatorio más definitorio y permite que la oclusión bucal no precise unos requisitos tan estrictos con lo cual se puede adaptar fácilmente a la articulación siguiente cuando la nasal aparece en posición implosiva. Ante oclusiva velar es sabido que la nasal sufre un proceso de velarización y atrasa su punto de articulación hacia la parte posterior de la cavidad bucal. el presente trabajo pretende profundizar en este tipo de coarticulación en grupos consonánticos nasal + oclusiva velar para evaluar aspectos fonéticos, necesariamente alofónicos, en español y catalán. Concretamente se profundiza en el efecto de varios factores (la velocidad de habla, la ocurrencia de la nasal en sílaba tónica o átona, la presencia de una frontera morfológica o no en el grupo consonántico y la sordez-tensión o sonoridad-laxitud de la oclusiva siguiente) a partir de los datos obtenidos de tres informantes en cada lengua en diversos ítems repetidos cada uno de ellos cuatro veces y analizados mediante el electropalatógrafo WinePG. Los resultados señalan la importancia de los factores estudiados, especialmente de la tensión o la sonoridad de la oclusiva siguiente. Asimismo se constata la tendencia en habla rápida a la hipoarticulación a diferencia de lo que sucede en habla lenta, velocidad que favorece la hiperarticulación y la pérdida de la asimilación en algunas muestras de dos de los informantes. este hecho unido a la existencia de emisiones que podrían presentar un cierto tipo de asimilaciones parciales nos hace pensar que el proceso de asimilación debe ser visto más bien de forma gradual que categórica.

La Inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials. Accés al currículum ordinari a través dels Plans Individualitzats. Traducció i adaptació de l’SPOT (instrument per analitzar els PIs).

Actualment, és cada vegada més present en la nostra societat la paraula inclusió i més concretament en el nostre àmbit educatiu, el concepte d’educació inclusiva. Aquest treball pretén presentar una eina adaptada i traduïda al català anomenada Student Program Observation Tools, la qual serveix per fer un anàlisi d’una de les mesures d’atenció a la diversitat: els Plans Individualitzats, per tal de millorar-ne el contingut i ésser una ajuda per a les escoles però també perquè els alumnes amb necessitats educatives especials puguin tenir accés al currículum ordinari com la resta dels seus companys de classe.

La conquesta àrab i la llengua catalana

Les relacions entre la llengua àrab i el català a la Catalunya Vella

L'estudi, la investigació

Modest Prats i l'estudi i la investigació de la llengua catalana

Problemes en l'edició de textos de l'edat moderna

Reflexions sobre l'edició de textos catalans de l'edat moderna

Els treballs filològics de l'acadèmic Josep de Bastero

Sobre els treballs filològics de l'acadèmic Josep Gaspar de Bastero i Vilana que fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres des del 1752 fins al 1786, data de la seva mort

L'empremta d'Antoni de Bastero entre els seus contemporanis i la pervivència del seu record. Revisió crítica dels estudis basterians

Sobre els treballs filològics de l'acadèmic Antoni de Bastero i Lledó

El català a l'edat moderna

Història de la llengua catalana durant tota l'edat moderna

Els altres parlants i la història social de la llengua

The social history of language is usually focused on collective actors. This article aims to reflect both on the speakers as individual subjects of the social history of language and on the sources which allow an approach to speakers, more precisely immigrants of the contemporary Catalonia. In very different narratives, immigrants talk about their territory of origin or economic conditions, and also about languages expressing the most varied language attitudes. Prejudices or language uses, common topics of these narratives, are fully within the field of social history of the language. Speakers cannot be always out of disciplines whose narrative axis is the time

El compromís cívic i intel·lectual d'Armand Quintana explicat per ell mateix

L’escriptor Armand Quintana i Panedas (Manlleu, 1921 – Vic, 2005) al llarg de la seva vida va desenvolupar una dilatada i extensa trajectòria cultural que fins ara ha estat poc estudiada. A partir de la transcripció fragmentària de l’arxiu sonor Autobiografia i missatge pòstum d’Armand Quintana i Panedas, conservat al fons Fonoteca Històrica Jaume Font de l’Arxiu Nacional de Catalunya, aquest treball analitza la trajectòria de l’autor i, entre d’altres coses, el presenta com a col·laborador actiu de la revista Inquietud (1955-1966), com a professor de català i agitador social i com a membre fundador del Cineclub de Vic, de la revista infantil i juvenil Cavall Fort i de la Delegació d’Òmnium Cultural a Osona.

Converses en un espai de frontera dialectal : Estudi sobre la transició dialectal en les fronteres comarcals del Priorat i del Baix Camp

Aquest és un estudi geolingüístic en una àrea de transició entre el català occidental i l'oriental situat entre els límits comarcals del Priorat i el Baix Camp. Els pobles estudiats són Cornudella, Ulldemolins, la Morera, Prades, Capafonts i Arbolí. La descripció lingüística ens permet posar en relleu les convergències i divergències dels parlars dels pobles. L'estudi recull també el lèxic més significatiu de cada població i els mapes amb els resultats.