[Ressenya del llibre Obres didàctiques I. Exercici sobre la Mitologia. Compendi de la Filosofia Moral. Les aventures d'Aristònous [Obra completa d'Antoni Febrer i Cardona, XVI]

Ressenya del llibre Obres didàctiques I. Exercici sobre la Mitologia. Compendi de la Filosofia Moral. Les aventures d’Aristònous. Es tracta d’un recull d’obres de l’autor antic Antoni Febrer i Cardona a càrrec de la filòloga clàssica Maria Paredes

Martin Heidegger

Nota biogràfica sobre el filòsof Martin Heidegger on es fa, per una banda, un breu repàs dels principals fets de la seva vida com a filòsof i, per una altra banda, un breu repàs de la seva obra

Hi ha veritats necessàries a posteriori?

En aquest treball es discuteix l’afirmació de Kripke de que certes identitats teòriques són exemples de veritats necessàries a posteriori

La passió per la pintura

Comentari de les obres del pintor gironí Quim Corominas que van ser exposades al Museu d’Història de la Ciutat de Girona sota el títol “Corominas: els anys pintats. Retrospectiva 1967-2000”

Retrat de Joella (de l’art objectual al mètode paranoicocrític)

És una traducció de l'article de Valeriano Bozal, es tracta de la història i comentari de l’obra Retrat de Joella ,de Salvador Dalí i Man Ray. Joella Bayer era, en aquell moment, esposa del galerista Julien Levy. Es tracta d’un bust fet per Man Ray i pintat per Salvador Dalí

Dalí o les paradoxes de la pintura

És una traducció de l'article d'Alessandra Fornasiero. Es tracta d'un breu repàs i comentari de l’obra de Dalí als seus inicis. Des de la seva estada a l’Acadèmia Real de San Fernando, a Madrid, a començament de la dècada dels anys 20 fins a la seva estada a París cap al final de la mateixa dècada

Els inicis de la filologia catalana moderna: estudi biogràfic d'Antoni de Bastero i Lledó, canonge de Girona (1675-1737)

Treball resultat d’un seguit de recerques paral·leles a l’estudi de l’obra filològica d’Antoni de Bastero, considerat avui el més important filòleg del segle XVIII, precursor dels estudis literaris i lingüístics moderns al nostre país

Una Lliçó d'història de la llengua literària: El pròleg a l'Atheneo de Grandesa, de Josep Romaguera

Text de la lliçó que Francesc Feliu va pronunciar en les seves oposicions. S’estudia el pròleg de l’Atheneo de Grandesa. S'hi pretén establir la lectura correcta i exhaustiva d'un text difícil, que ha estat prou conegut i citat pels estudiosos de la llengua i la literatura catalanes del Setcents, però que gairebé sempre ha estat també mal entès, o entès de manera incompleta

El foc que afina: homenatge d'Agustí Eura (s. XVIII) a Dalmau Moner (s. XIV)

Breu repàs de la vida i, sobretot, de l’obra d’Agustí Eura, home de lletres de formació barroca amb una obra àmplia en català, castellà i llatí

La Estrategia de elaboración de un superventas: El Código Da Vinci

Estudi de per què el llibre de Dan Brown “El Código da Vinci” és un èxit de vendes, i de les claus de la seva adaptació cinematogràfica

Change through Tradition in the Work of 'Zulu Sofola Rehearsal Presentation Outline

This paper highlights the struggle Nigerian playwright 'Zulu Sofola underwent to impart her message. She attempted to confront gender oppression through tradition without contradicting herself in her play, 'Wedlock of the Gods.' ‘Zulu Sofola wrote commentaries about social problems and the influence of Western culture. Her goal was to maintain a traditional framework in the face of encroaching Western perspectives. She advocated enacting change through tradition, irrespective of Western ideologies about change. Sofola focused on gender oppression as a social problem. She intended to address gender oppression rooted in tradition by teaching traditional customs to her audience in order for audiences to make informed and progressive decisions about what to change within traditional practices. Thus, her traditionalist approach to change requires cognizance and recognition of tradition as an initial step. Sofola argued against the influences of Westernization that shift the focus of change from confronting customs through tradition to confronting customs through Western ideology.

Grotesque in Dickens

Dickens's use of the grotesque in his novels undergoes a variety of changes. For convenience sake, and to better illustrate the developments of the grotesque, I divide the novels into three separate groups. The first group, the period of experiment, included the novels from Pickwick Papers through Barnaby Rudge; the second group, the period of transition, includes the novels from Martin Chuzzlewit through David Copperfield; and the third, the period of a new vision. included the novels from Bleak House through Edwin Drood. Basically, I see the development of the grotesque involving a change in Dickens's conceptions of society, as well as responding to complex changes in society itself; Dickens's vision loses much of its humor in the end, yet it also reflects a definite maturity.

Politian: a critical analysis

Why even look at Politian, an unfinished failure? While it is true that Politian was a failure for its time and surely one of Poe's least successful attempts, it may improve on a stage with a more modern perspective. If not solely for examination of Poe's artistic effort, Politian also warrants a closer read due to its historical relevance by way of Beauchamp and Sharp. Poe, a most fastidious editor of his work, was ultimately required because of financial constraints to lay aside Politian in its unfinished state. As a result, the unedited Politian may provide insight into the writing process of Poe that other polished pieces cannot, and that, if nothing else, warrants a more precise study of his play.

Edgar Rice Burroughs' Martian Novels as an Early Paradigm of Racial Toleration

The Martian novels of Edgar Rice Burroughs (ERB) provide an early paradigm of racial toleration by displacing the heterogeneous race conflicts of the U. S. to an interplanetary location. There, the protagonist John Carter, representing Burroughs himself, introduces a level of racial acceptance and integration almost unheard of on the Earth of that era (the early twentieth century).

O Ateneu e a nostalgia na forma

The actual study proposes Raul d‟Ávila Pompéia‟s O Ateneu (1888) among the most significant works in Brazilian Literature panorama, according to the perspective of verbal materiality of the Romanesque genre under a form nostalgia sign that, in its turn, ascends to the archaic origin poetry of fable. Along with large rereading of pertinent bibliography, it is gone here toward narrator Sergio‟s crônica de saudades on pursuit of showing it, firstly, as poetic language allegory updated in the novel technique; secondly, as radical metalanguage that still renders problematic several aspects of modern fictional prose