Les Crisis asiàtiques i el procés de globalització : el cas de Corea del Sud

Corea del Sud ha vist en els últims 50 anys com la seva economia creixia a unsritmes espectaculars fins arribar a situar-se entre les primeres del món. El seu ascenssemblava imparable fins que l’any 1997, de forma inesperada per la majoria, esclatà lacrisis. En aquells moments, Corea del Sud s’havia convertit en la undècima economiadel planeta i la sisena potència comercial, sent el primer productor de vaixells imemòries DRAM, el quart de béns electrònics de consum, el cinquè d’automòbils i deproductes petroquímics, els sisè d’acer i el setè de productes tèxtils,A mitjans dels anys 50 el país tenia una economia agrària afectada per unapobresa massiva, la seva renta per càpita era inferior a les d’Angola o Moçambic, peròentre 1962 i 1996 el seu PNB per càpita passà de 87 dòlars a més de 12.000 i el seuPIB es multiplicà per 12, amb una taxa anual mitja de creixement del 8%, convertint-seen un país industrial avançat. A més, durant els anys 70 i 80 havia resistitsorprenentment bé les perturbacions (energètiques, monetàries i comercials) externes,malgrat el seu model de creixement depenia molt de les importacions de petroli, deldeute extern (fins mitjans dels 80) i de les exportacions de manufactures als mercatsoccidentals, i havia superat bé els problemes de deute extern que afectaren a altrespaïsos en vies de desenvolupament.Durant els anys 90 el procés de globalització financera contribuí, aparentment,a sostenir aquest creixement, amb l’entrada d’una quantitat ingent de fluxos de capitalestranger i la integració cada cop més plena dins dels mercats mundials de la mà d’unprocés de liberalització financera i comercial, arribant a aconseguir a finals de 1996 laseva admissió a la Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE).Però aquests factors que contribuïren al creixement li passarien factura, al propiciaruna sèrie de vulnerabilitats macroeconòmiques que acabarien sortint a la llum en elcontext de la crisis asiàtica del 97 i mostrarien la necessitat d’un canvi en el model dedesenvolupament, tan exitós durant anys, però incapaç d’adaptar-se per si sol alsnous paràmetres de l’economia globalitzada.2Com a continuació es veurà, la crisis coreana té unes característiques concretes,que la diferencien de la patida per la resta de països afectats per la crisis asiàtica del97, però comparteix també elements en comú. La crisis coreana s’entén millor dins elmarc en què es produí, el de les crisis asiàtiques. Però encara podem anar més lluny, jaque per molts experts les crisis del 97 han estat les primeres grans crisis de laglobalització i per tant és des d’aquí que s’ha d’analitzar, fins arribar al cas concret deCorea del Sud, incomprensible sense tot el context general.Les debilitats estructurals de les diferents economies asiàtiques afectadespoden explicar parcialment la gènesis de la crisis, però es tracta per molts d’una crisissistèmica global, que s’insereix en un context molt més ampli. Per això s’ha dividit elsegüent anàlisi en tres parts: els efectes de la globalització en general, les crisisasiàtiques i finalment el cas concret de Corea del Sud.

Politica Nacional de Informação Sanitária

A Organização Mundial da Saúde definiu Sistema de Informação em Saúde (SIS) como um mecanismo de colecta, processamento, análise e transmissão da informação necessária para se planear, organizar e avaliar os serviços da saúde. Um sistema de informação sanitária é definido, também, como um conjunto de componentes e procedimentos inter-relacionados, organizados com o objectivo de criar informação sanitária e com capacidade para monitorizar o estado de saúde e os serviços de saúde de uma nação, por forma a melhorar os cuidados de saúde pública, a liderança e as decisões de gestão a todos os níveis.

Anàlisi cronològic de la pesca artesanal al port de Palamós per a una proposta de reserva

Segons els coneixements i l’ experiència dels pescadors d’ arts menors de la Confraria de Palamós, s’ ha observat una dràstica davallada d’ algunes de les espècies d’ interès pesquer més representatives. La proposta d’ aquest sector es basa en declarar tota una zona d’ interès pesquer artesanal a l’ entorn de les Illes Formigues com a Reserva Marina d’ Interès Pesquer. Aquest projecte pretén esbrinar l’ evolució de la pesca artesanal al port de Palamós en el últims sis anys mitjançant l’ anàlisi cronològica a través del buidatge dels fulls de subhasta proporcionats per la Confraria de Palamós. En base els resultats obtinguts s’ ha fet una valoració de la situació actual que servirà com a punt de partida per al seguiment amb posterioritat. Finalment s’ han elaborat unes primeres propostes de gestió de cares a la possible futura creació de la reserva

Sistema Integrado de Gestão Académica – para ISCEE

Com este relatório, pretende-se descrever o estágio curricular da Licenciatura em Tecnologias de Informação e Comunicação da Universidade de Cabo Verde, realizado na empresa SIS-Informática Lda, sob a orientação de Dr. João Manuel de Sousa Baptista Tavares. O relatório descreve o processo de desenvolvimento do “Sistema Integrado de Gestão Académica do ISCEE”, um sistema que pretende gerir todo o processo de candidatura, selecção e matrícula dos alunos do referido Instituto. Tendo estes como os principais módulos do sistema, começa-se por apresentar uma breve introdução onde se inclui o contexto e motivação a para escolha do tema, os objectivos gerais e específicos, a metodologia utilizada para a realização desse projecto, enfim, o enquadramento do trabalho. Em seguida, passa-se para a fundamentação teórica relativamente ao tema do projecto/estágio em estudo e depois procede-se ao desenvolvimento do sistema que é o ponto crucial deste relatório que passa pela seguinte fase: primeiro é desenhado o modelo físico do sistema, especificando todas as Entidades e relações entre elas, criação de formulário que permita a introdução de dados na base de dados, relatórios estatísticos e informativos e criação de possíveis consultas, pois é um sistema para integrar, flexibilizar e agilizar a gestão de actividades académicas, pois tão importante quanto saber produzir informação é garantir o acesso a ela de forma ordenada, rápida, fácil e confiável. O SIGA é um instrumento capaz de, ao mesmo tempo, automatizar processos, disponibilizar informações precisas, fornecer subsídios para definição de normas e regras no processo de candidatura, facilitar a compreensão de metas estabelecidas e permitir um maior controlo das actividades académicas do ISCEE. Com isso, favorece a união entre as diversas equipas de trabalho e promove um ambiente organizacional mais integrado, flexível, atento e reduz, de forma significativa, os custos com a eliminação de repetir o trabalho.

Unravelling the enigmatic origin of calcitic nanofibres in soils and caves: purely physicochemical or biogenic processes?

Calcitic nanofibres are ubiquitous habits of sec- ondary calcium carbonate (CaCO3 ) accumulations observed in calcareous vadose environments. Despite their widespread occurrence, the origin of these nanofeatures remains enig- matic. Three possible mechanisms fuel the debate: (i) purely physicochemical processes, (ii) mineralization of rod-shaped bacteria, and (iii) crystal precipitation on organic templates. Nanofibres can be either mineral (calcitic) or organic in na- ture. They are very often observed in association with needle fibre calcite (NFC), another typical secondary CaCO3 habit in terrestrial environments. This association has contributed to some confusion between both habits, however they are truly two distinct calcitic features and their recurrent asso- ciation is likely to be an important fact to help understanding the origin of nanofibres. In this paper the different hypotheses that currently exist to explain the origin of calcitic nanofibres are critically reviewed. In addition to this, a new hypothe- sis for the origin of nanofibres is proposed based on the fact that current knowledge attributes a fungal origin to NFC. As this feature and nanofibres are recurrently observed together, a possible fungal origin for nanofibres which are associated with NFC is investigated. Sequential enzymatic digestion of the fungal cell wall of selected fungal species demonstrates that the fungal cell wall can be a source of organic nanofibres. The obtained organic nanofibres show a striking morpho- logical resemblance when compared to their natural coun- terparts, emphasizing a fungal origin for part of the organic nanofibres observed in association with NFC. It is further hy- pothesized that these organic nanofibres may act as templates for calcite nucleation in a biologically influenced mineraliza- tion process, generating calcitic nanofibres. This highlights the possible involvement of fungi in CaCO3 biomineraliza- tion processes, a role still poorly documented. Moreover, on a global scale, the organomineralization of organic nanofi- bres into calcitic nanofibres might be an overlooked process deserving more attention to specify its impact on the biogeo- chemical cycles of both Ca and C.

Why do the ithomiines (Lepidoptera, Nymphalidae) aggregate? Notes on a butterfly pocket in central Brazil

This study provides information on the species composition and the number of butterflies in different phases of an ithomiine aggregation during the 2004 dry season in central Brazil, and tests some hypotheses concerning the pocket formation. The results obtained suggest that ithomiine pockets constitute primarily an adaptation of butterflies to the adverse climatic conditions of the dry season, such as high temperatures and low air relative humidity, rather than the occurrence of large concentrations of adult food resources (flowers visited for nectar were not found in the pocket site) or defense against visually hunting predators (contrary to the prediction tested, the frequency of butterflies bearing birds beak marks on the wings significantly increased along the period of pocket formation, especially in the case of Mechanitis polymnia, the most abundant species in the pocket). Other hypotheses concerning the pocket formation are also discussed.

Alguno cambos en la ictiofauna y sus relaciones troficas durante el fenómeno El Niño en la bahía de Ancón

Los ambientes someros presentan un gran número de especies de peces, muchas de ellas de importancia para la pesca artesanal y posibles alternativas durante años con fenómeno «El Niño» (EN); sin embargo, existe muy poca información acerca del impacto de este fenómeno sobre dichos ambientes. En el presente trabajo se compara la distribución, abundancia y contenido estomacal de la ictiofauna durante un período anterior a EN y durante EN. Se seleccionó en la Bahía de Ancón un área de 1,2 km de longitud de playa, hasta los tres metros de profundidad, donde se realizaron pescas quincenales desde junio de 1981 a junio de 1982 y mensuales de febrero a junio de 1983. En el período anterior a EN la ictiofauna estuvo constituida por cuarenta especies, de las cuales trece fueron residentes, diez estacionales y diecisiete ocasionales. Durante EN se observó una marcada disminución en la diversidad de especies, pero no relacionada con la temperatura. El análisis mostró diversas especies de peces foráneas al área ( Scamberamarus maculatus sierra , Brevaartia maculata chilcae, Scamber japanicus peruanus, Hippacampus ingens) ; la desaparición de algunas especies antes residentes ( Rhinabatas planiceps, Syngnathus acicularis ) ; un significativo incremento en la abundancia de algunas especies ( Trachinatus paiten­ sis, Sciaena gilberti ) , y una disminución en otras ( Stellifer minar , Sciaena fasciata, Galeichthys peruvia­ nus, Dasyatis brevis). En el aspecto trófico, destaca un incremento en el porcentaje de bentófagos de fondo blando y planctófagos.

L'occitan, una lenga a la fin'amors

Treball de recerca realitzat per alumnes d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. El treball pretén explicar la situació de la llengua occitana en el segle XIII i reivindicar avui dia la rica herència cultural d' aquesta llengua sense Estat, el seu paper fonamental en els orígens de la lírica trobadoresca i el tractament discriminatori que pateix a França. El treball, síntesi d'un projecte més ambiciós, es divideix en tres blocs: l'estudi de la civilització occitana del XII- XIII, de la seva lírica i l'anàlisi pràctic de la poesia de sis autors/es. La metodologia passa per llegir diversos llibres, sintetitzar el tema i contrastar les fonts; acudir a un curs intensiu de Llengua Occitana al CAOC; transcriure en vers la traducció en prosa dels poemes que donava Martí de Riquer i analitzar-los; atesa la seva escassetat, crear mapes a partir del Google Earth i Microsoft Office Visio; concertar entrevistes; intentar contactar amb l'Acadèmia Francesa. Com a resultat el treball toca diverses branques: història, societat, llengua i literatura, emmarcades en la societat feudal. Ajuda a la comprensió de la fin amors, base de tota la poesia amorosa de l'època. S'ha intentat menystenir la lacre del masclisme en el llenguatge i en l'elecció d'autors, tot i que fins i tot s'ha vist reflectit en els repertoris de poesies, més extensos en els trobadors que en les trobadores. Serveix per mostrar el veritable drama que viu l'Occità, que, des d'un lloc literàriament privilegiat, ara es troba en una situació molt pitjor que la que viu el Català.

De iure et de facto: una anàlisi paleogràfica de documents notarials familiars

Treball de recerca realitzat per alumnes d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. La hipòtesi amb la que s’ha treballat és que els documents antics són una font de coneixement bàsic i fiable per revelar les relacions familiars i patrimonials. S’ha realitzat un estudi paleogràfic molt acurat i rigorós de sis documents notarials (des del 1905 al 1958) relacionats amb els avantpassats de l’autora. En ells es tracten de temes diversos com capítols matrimonials, compres-vendes, inventaris, herències o repudiacions. Un cop analitzats els seus continguts, s’han desenvolupat dos arbres genealògics on s'han inclòs les informacions bàsiques extretes dels documents analitzats prèviament. S'ha completat l'estudi amb unes visites als arxius de Cervera i Igualada on ha realitzat unes entrevistes relacionades amb el seu treball. També ha visitat els llocs que s'esmenten en els documents. Amb tot el seu estudi, s'ha pogut concloure amb seguretat que la seva hipòtesi era certa: els documents antics són una font real de coneixement ja que, com ella mateixa diu, les fonts escrites revelen molt més que paraules. En aquest cas l'han servit a l'autora per conèixer aspectes diferents relacionats amb la numismàtica, les mides, la toponímia, els drets i deures de les persones i, com no, també d'antigues relacions familiars i patrimonials de la seva família.

Usos lingüístics de l'alumnat d'origen estranger a l'educació primària de Catalunya

La situació actual a Catalunya es presenta com un bon “laboratori” per analitzar les regles que governen els usos lingüístics, atès que es donen situacions enormement diverses que van, en un extrem, des d’alumnat estranger que desconeix el català i el castellà i viu en contextos sociolingüístics catalans i que està escolaritzat amb alumnat de llengua inicial catalana fins a l’altre extrem en el qual es troba l’alumnat estranger que viu en contextos sociolingüístics castellans i que està escolaritzat en centres en els quals, sense haver-hi cap catalanoparlant, hi ha parlants de 15, 16 o 17 llengües diferents. I, al mig, hi trobem totes les situacions possibles. Amb aquest marc de referència hem realitzat dos estudis diferents que intenten descriure els usos lingüístics de l’alumnat d’origen estranger d’educació primària i esbrinar fins a quin punt funciona entre la població d’origen estranger la norma de convergència al castellà com a reguladora de la tria dels usos interpersonals. Hem utilitzat una doble aproximació empírica. D’una banda, hem analitzat els usos lingüístics declarats de l’alumnat d’origen estranger de sisè de primària en 53 escoles de Catalunya que es diferencien d’acord amb el percentatge d’alumnat catalanoparlant i estranger a l’aula i el context sociolingüístic de la seva ubicació i, de l’altra, una aproximació etnogràfica als usos lingüístics de l’alumnat d’origen estranger d’una escola ubicada en un context sociolingüístic castellà en la qual el 90% de l’alumnat és d’origen estranger i on la presència de llatinoamericans és molt petita

Elements traça en esfalerites i galenes del dipòsit de Cierco (Pb-Zn). Alta Ribagorça, Pirineu Central

El diposit consisteix en dos filons E-W, tallats per un altre N-S. El rebliment filonia ès zonat amb esfalerita- galena-calcita als nivells profunds i galena-baritina als superiors. Els elements traça en esfalerites i galenes, plenament separades, han estat analitzats mitjancant fluorescència de raigs X. Els resultats mostren que l'esfalerita concentra la majoria d'elements traça, preferentment Fe, Co, Cd, Sn, Sb, Ga, Cu, Ge i Ag, amb una bona correlació entre els sis primers. La galena concentra únicament Sb, Ag i As, amb bona correlació entre els dos primers. Els continguts en elements traça estan homogèniament distribuits en tot el diposit.

Term structure of interest rates. European financial integration

In this paper we estimate, analyze and compare the term structures of interest rates in six different countries over the period 1992-2004. We apply the Nelson-Siegel model to obtain the term structures of interest rates at weekly intervals. A total of 4,038 curves are estimated and analyzed. Four European Monetary Union countries¿Spain, France, Germany and Italy¿are included. The UK is also included as a European non-member of the Monetary Union. Finally the US completes the analysis. The goal is to determine the differences in the shapes of the term structure of interest rates among these countries. Likewise, we can determine the most usual term structure shapes that appear for each country.*****

Macrofauna edáfica em estádios sucessionais de Floresta Estacional Semidecidual e pastagem mista em Pinheiral (RJ): Rio de Janeiro State

Entre os diferentes tipos de organismos da macrofauna do solo, distribuídos em diversos tipos de habitats, com variados hábitos alimentares e ciclos de vida, alguns são capazes de responder rapidamente às alterações ambientais e, por isso, considerados bons indicadores do funcionamento dos ecossistemas. O presente trabalho teve como objetivo avaliar o efeito dos seguintes estádios sucessionais de Floresta Estacional Semidecidual Submontana do domínio ecológico da Mata Atlântica: floresta secundária estádio inicial (FSEI), floresta secundária estádio médio (FSEM), floresta secundária estádio avançado (FSEA) e uma área de pasto misto manejado (PMM) sobre a densidade, diversidade e composição da comunidade da macrofauna edáfica em duas épocas do ano, no município de Pinheiral (RJ). Para amostragem da macrofauna, foram retiradas oito amostras da serapilheira e da camada superficial (0-10 cm) do solo pelo método recomendado pelo programa Tropical Soil Biology and Fertility (TSBF), com adaptações. Predominaram Isoptera, Formicidae e Oligochaeta em FSEI, FSEM e FSEA e Formicidae e Oligochaeta em PMM. Não houve diferença significativa na densidade da macrofauna edáfica entre as áreas. Os maiores valores dos estimadores de diversidade utilizados (equabilidade de Pielou, riqueza total e média) foram encontrados em FSEA. Os valores de riqueza total mostraram aumento gradual de acordo com o estádio de sucessão, desde PMM até FSEI. Constatou-se maior número de indivíduos no solo do que na serapilheira em todas as áreas de floresta, nas duas épocas. Pela análise de componentes principais (ACP) realizada para os períodos seco e chuvoso, foi possível identificar maiores diferenças na composição das comunidades entre os estádios sucessionais para o período chuvoso. Nesta época, os estádios FSEM e FSEA estiveram associados a uma maior diversidade de invertebrados saprófagos e predadores do que PMM e FSEI, demonstrando influência do processo sucessional sobre a comunidade da macrofauna do solo.

Term structure of interest rates. European financial integration

In this paper we estimate, analyze and compare the term structures of interest rates in six different countries over the period 1992-2004. We apply the Nelson-Siegel model to obtain the term structures of interest rates at weekly intervals. A total of 4,038 curves are estimated and analyzed. Four European Monetary Union countries¿Spain, France, Germany and Italy¿are included. The UK is also included as a European non-member of the Monetary Union. Finally the US completes the analysis. The goal is to determine the differences in the shapes of the term structure of interest rates among these countries. Likewise, we can determine the most usual term structure shapes that appear for each country.*****