La vil·la romana de la casa del Racó

Aquest article presenta els resultats de l'excavació arqueològica de la vil·la romana de la 'Casa del Racó', al terme municipal de Sant Julià de Ramis, entre 1991 i 1992

Casa eficient energèticament

El present projecte té com objecte realitzar una casa que sigui eficient energèticament a partir d’una casa ja construïda, modificant així tot el que sigui necessari per poder aconseguir una millora del comportament bioclimàtic de la casa i una major independència dels subministraments de la xarxa pública (electricitat i gas). El projecte es divideix en tres fases clarament diferenciades: una primera consistent en realitzar una recerca dels sistemes constructius que fan que una casa funcioni millor i sigui més eficient a nivell energètic (façana ventilada, forjat sanitari, coberta enjardinada ,etc) i també consistent en realitzar un estudi dels sistemes o mètodes de producció d’energia més ecològics (energia solar, geotèrmia, energia eòlica, etc), que facin la casa més autònoma en quan a les energies i subministraments de la xarxa pública de distribució (electricitat i gas); una segona fase consistient en triar els sistemes constructius i de producció d’energia tenint en compte la informació obtinguda de la recerca inicial i aplicar aquests sobre una casa unifamiliar amb sistemes constructius i de producció d’energia tradicional (façana amb obra vista, calefacció amb caldera a gas i radiadors,etc) elegida a l’atzar; i una tercera i última fase consistent en fer un comparatiu econòmic entre el cost de construcció de la casa amb sistemes tradicionals i de la casa eficient. Després és farà una estimació de l’estalvi energètic d’una i de l’altra casa, i amb tot això es valorarà si són amortitzables les despeses que s’han realitzat per aconseguir aquests estalvis energètics

Producció artística i consum domèstic: el mobiliari i l’abillament de la casa de Miquel Mai (c.1475-1546)

Investigació històrica sobre l’ambientació d’una casa senyorial, ubicada a la Plaça de la Cucurulla, a la Barcelona de la primera meitat del segle XVI així com dels avatars del personatge principal que va habitar la dita casa, en Miquel Mai

Instal·lació d'energia fotovoltaica d'una casa de colònies

Els objectius d'aquest projecte són el disseny d'una instal·lació fotovoltaica connectada a xarxa que sigui capaç de produir la mateixa quantitat d’energia que consumeix la casa de colònies a on es troba ubicada. La particularitat d’aquesta instal·lació serà que els generadors fotovoltaics aniran sobra una plataforma giratòria que seguirà el sol buscant sempre la millor i major producció energètica. El control d'aquesta estructura anirà a càrrec d'un autòmat programable. Aprofitant l'existència de panells fotovoltaics, s'ha dissenyat un sistema d’acumulació d’energia de 2 kW de potència que dotarà de corrent una línia que, en cas de falla en el sistema d’alimentació general, es mantindrà ininterrompuda. Aquesta línia serà de 230 V i està dissenyada per tenir una autonomia de 2 hores

Catalogo della prima parte della biblioteca appartenuta al sig. march. Costabili di Ferrara composta di libri rari e preziosi in diverso genere : manoscritti, libri impressi in pergamena, quattrocentisti,... : Casa Silvestre, strada Bons-Enfants, 28,Parigii, 18 Febbraio 1858

[Vente. Livres. 1858-02-18. Paris]

Estereotipos publicitarios. El estereotipo del ama de casa en la actualidad en la publicidad de productos del sector de la limpieza en el hogar

En l'estudi que es presenta a continuació, s'analitza l'estereotip de mestressa de casa a la publicitat televisiva actual. Per a això, s’examinen les anteriors dècades amb la finalitat de seguir l'evolució d'aquest estereotip fins a l'actualitat, donant interès en els spots corresponents al sector neteja de la llar. Com a resultat de l'anàlisi, es podrà conèixer si hi ha hagut canvis, i quin tipus de canvis s'han produït.

Autosuficiència energètica a la casa rural "Les Vinyes Grosses"

L’objectiu del present projecte és aconseguir l’autosuficiència energètica per a la casa rural “Les Vinyes Grosses”. Aquesta casa rural està situada a Sant Agustí de Lluçanès, comarca d’Osona. Es vol aconseguir fer una canvi de les instal·lacions que utilitzen energies no renovables a unes instal·lacions que funcionin amb energies renovables. Es pretén canviar la instal·lació de calefacció i aigua calenta que funciona amb gas-oil per una instal·lació que funcioni amb estella de pi roig que provingui de la mateixa finca. També es vol fer un canvi de la instal·lació elèctrica que funciona amb electricitat de la xarxa per una instal·lació elèctrica que utilitzi energia solar fotovoltàica. Per últim, es pretén que tota l’aigua consumida en la casa rural sigui aigua de la pluja en comptes d’utilitzar l’aigua de la xarxa. El cost total calculat per a realitzar aquests canvis d’instal·lacions és de 58.825 €, amb un temps d’amortització de 15,32 anys.

Sulfur speciation and stable isotope trends of water-soluble sulfates in mine tailings profiles

Sulfur speciation and the sources of water-soluble sulfate in three oxidizing sulfidic mine tailings impoundments were investigated by selective dissolution and stable isotopes. The studied tailings impoundments-Piuquenes, Cauquenes, and Salvador No. 1-formed from the exploitation of the Rio Blanco/La Andina, El Teniente, and El Salvador Chilean porphyry copper deposits, which are located in Alpine, Mediterranean, and hyperarid climates, respectively. The water-soluble sulfate may originate from dissolution of primary ore sulfates (e.g., gypsum, anhydrite, jarosite) or from oxidation of sulfide minerals exposed to aerobic conditions during mining activity. With increasing aridity and decreasing pyrite content of the tailings, the sulfur speciation in the unsaturated oxidation zones showed a trend from dominantly Fe(Ill) oxyhydroxide fixed sulfate (e.g., jarosite and schwertmannite) in Piuquenes toward increasing presence of water-soluble sulfate at Cauquenes and Salvador No. 1. In the saturated primary zones, sulfate is predominantly present in water-soluble form (mainly as anhydrite and/or gypsum). In the unsaturated zone at Piuquenes and Cauquenes,the delta(34)S(S04) values ranged from +0.5 parts per thousand to +2.0 parts per thousand and from -0.4 parts per thousand to +1.4 parts per thousand Vienna Canyon Diablo Troilite (V-CDT), respectively, indicating a major sulfate source from pyrite oxidation (delta(34)S(pyrite) -1.1 parts per thousand and -0.9 parts per thousand). In the saturated zone at Piuquenes and Cauquenes, the values ranged from -0.8%. to +0.3 parts per thousand and from +2.2 parts per thousand to +3.9 parts per thousand, respectively. At Cauquenes the 34 S enrichment in the saturated zone toward depth indicates the increasing contribution of isotopically heavy dissolved sulfate from primary anhydrite (similar to+10.9%o). At El Salvador No. 1, the delta(34)S(SO4) average value is -0.9 parts per thousand, suggesting dissolution of supergene sulfate minerals (jarosite, alunite, gypsum) with a delta(34)S similar to -0.7 parts per thousand as the most probable sulfate source. The gradual decrease Of delta(18)O(S04) values from the surface to the oxidation front in the tailings impoundments at Piuquenes (from -4.5 parts per thousand to -8.6 parts per thousand Vienna Standard Mean Ocean Water, V-SMOW) and at Cauquenes (from -1.3 parts per thousand to -3.5 parts per thousand) indicates the increasing importance of ferric iron as the main electron acceptor in the oxidation of pyrite. The different delta(18)O(SO4) values between the tailings impoundments studied here reflect the local climates.

Moviment i quietud a la bassa de Casa Polit de Salàs de Pallars : Teoria TK i lleis del moviment 2012

Subtítols paral·lels del document: Teoria TK i lleis del moviment 2012 = Théorie TK et lois du mouvement 2012 = Theory TK and laws of movement 2012 = Teoría TK y leyes del movimiento 2012

Hegemonia e contra-hegemonia no processo de implantação da Casa de Parto no Rio de Janeiro

Estudou-se o processo de implantação da primeira Casa de Parto no Sistema Único de Saúde (SUS) da cidade do Rio de Janeiro. Por meio de pesquisa qualitativa objetivou-se identificar os determinantes do processo de implantação da Casa de Parto e analisar a influência dos grupos hegemônicos e contra-hegemônicos neste processo de implantação. O referencial teórico foi o conceito de hegemonia. O método dialético orientou a análise dos dados por meio das categorias metodológicas: contradição, totalidade e historicidade. Foram realizadas entrevistas semiestruturadas no período de janeiro a julho de 2007. Os entrevistados foram quatro gestores da saúde municipal e onze profissionais técnico-administrativos designados para implantar a Casa de Parto. A síntese deste estudo revelou que a implantação da Casa de Parto foi determinada pela contra-hegemonia estabelecida na assistência à gestação e parto fisiológicos.

Vivenciando o cuidado no contexto de uma casa de parto: o olhar das usuárias

O modelo de assistência ao parto e nascimento no Brasil tem sido tema de muitas discussões e estudos sobre a incorporação de práticas obstétricas que considerem a autonomia da mulher no processo de parturição. O modelo proposto pelas Casas de Parto configura-se como um cenário para esses cuidados. Este estudo voltou-se para a compreensão da vivência da mulher parturiente no contexto de uma Casa de Parto situada em São Paulo. Os dados foram coletados no período de março a outubro de 2007 e analisados à luz do referencial da Fenomenologia Social de Alfred Schütz. Sete mulheres participaram da pesquisa. Os resultados evidenciaram que a mulher que escolhe a Casa de Parto para dar à luz busca pelo cuidado humanizado e que nesse contexto ela passa por experiências positivas e negativas. Faz-se necessário discutir as políticas públicas de assistência ao parto, sua implementação e seu impacto sobre os indicadores de saúde perinatal.

Remoções maternas da Casa do Parto de Sapopemba para hospital de referência

Estudo descritivo com objetivo de caracterizar as remoções maternas da Casa do Parto de Sapopemba, em São Paulo, para hospitais de referência, entre setembro de 1998 e julho de 2008. A população do estudo compôs-se de 229 casos. Os dados foram obtidos dos prontuários e dos livros de registro de remoções. Foi realizada análise descritiva. A taxa de remoção materna foi de 5,8% (5,5% intraparto e 0,3% pós-parto). A maioria das mulheres removidas para o hospital era nulípara (78,6%). O motivo mais frequente para remoção intraparto foi anormalidade da pélvis materna ou do feto (22,6%) e para a remoção pós-parto, anormalidade da dequitação (50%). Destacaram-se a nuliparidade, dilatação cervical na admissão, membranas ovulares rotas e idade gestacional superior a 40 semanas como variáveis importantes para o estudo de fatores de risco para remoção materna.