Accions didàctiques en el marc dels museus. Una investigació entre el museu i l'escola

Dins del vast camp de la didàctica en l'àmbit dels museus, la recerca que presentem centra la mirada en les accions, mitjans i recursos que la institució museística posa a l'abast del públic escolar per afavorir-ne l'aprenentatge de contiguts històrics i arqueològics. Es tracta d'un estudi realitzat entre dos camps disciplinars: la didàctica i la museologia. L'article posa l'èmfasi en les característiques dels materials didàctics dels museus d'història i d'arqueologia i, en concret, de la funció dels continguts procedimentals en la definició d'aquests materials. Per mitjà d'una anàlisi del nivell de complexitat estructural dels verbs emprats en aquestes definicions, es conclou que hi predominen els de nivell més elemental, en detriment dels procediments propis de les disciplines de referència.

Presentació Monografia: Educació i cooperació internacional en el marc de les desigualtats

La idea de cooperar o de fer cooperació internacional s'ha anat incorporant a les nostres vides -també en la vida acadèmica- en els darrers deu anys, sense que moltes vegades s'hagi aprofundit suficientment en què vol dir, no només etimol6gicament. En aquests moments, en els quals la situació en el món i les complexes relacions internacionals han experimentat canvis importants, s'imposa que ens aturem a pensar una mica sobre el perquè, el com, on i amb qui fem la cooperació internacional. Sobre el paper de l'educació en aquests nous contextos i, més en concret, en el que les universitats fan o poden fer en el que anomenem cooperació per al desenvolupament.

L'Educació secundària obligatòria: atendre la diversitat en el marc d'un ensenyament comprensiu

En els processos de reforma educativa, passa sovint que la necessitat de fer front a les dificultats i als obstacles amb que es troba inevitablement la seva posada en practica -i que són més grans com més gran és l'abast de les transformacions preteses- condueix a un cert oblit de la situació inicial, del diagnostic deis problemes i les disfuncions que hi ha al seu origen i, fins i tot de vegades, de les mateixes finalitats i de les opcions basiques que les presideixen i orienten. Just en aquest moment, quan la gravetat del problemes i les disfuncions originals empal·lideix i es desdibuixa davant la immediatesa i la vivència quotidiana deis obstacles i les dificultats que planteja la nova situació, se sol manifestar amb forga la temptació de tornar al punt de partida, a les solucions ja assajades, al que és conegut, oblidant que va ser precisament la insatisfacció generalitzada amb aquell punt de partida i aquel les solucions el que va motivar el procés de reforma empres. És el moment en que, si no es posen els mitjans necessaris per resistir la temptació, de fet es comencen a gestar -de vegades de forma oberta i declarada, de vegades de forma encoberta i dissimulada- els processos de contrareforma.

L'ús del coneixement compartit per ensenyar i aprendre

En aquest treball es descriuen i analitzen els usos del marc social de referència i del marc específic de referència com a mecanismes semiòtics que apareixen en el discurs dels participants en la interacció. Aquests mecanismes acompleixen funcions relacionades amb l"establiment inicial d"un corpus de significats compartits, la seva ampliació, i la resolució d"incomprensions i malentesos. En concret, l"estudi d"aquests mecanismes implica la comprensió de com l"ús d"experiències que suposadament són compartides entre els participants en la interacció intervé en el servei de la construcció d"esferes cada cop més amples d"intersubjectivitat. Els conceptes proposats per a referir-nos al corpus de coneixements suposadament compartits, recurs en el marc social de referència i recurs al marc específic de referència, provenen de diferents estudis (Pla, 1989; Coll et al. 1992, 1995, 1996) dirigits a la seva delimitació conceptual i empírica. En aquest treball s'il·lustren aquests mecanismes semiòtics mitjançant els resultats d"una investigació sobre influència educativa en la interacció entre mare i fill. Aquests resultats s"inscriuen en un projecte d"investigació més ampli dirigit a l"estudi dels mecanismes d"influència educativa en diferents situacions educatives (escolars i no escolars) que, prenent la concepció constructivista com a marc teòric de referència, ha permès l"elaboració d"un model d"anàlisi de la interactivitat (Coll et alt. 1992, 1995).

O uso do campo MARC 9XX para controle bibliográfico institucional

Utilização do conceito de controle bibliográfico definido pela IFLA e do formato MARC 21 bibliográfico para gerenciar a produção científica, técnica, artística e administrativa de uma instituição de ensino superior. Definição de campo MARC 9XX e de campos associados para registro das informações bibliográficas dos documentos de produção intelectual institucional. Contribuição da IES para o controle bibliográfico nacional.

Las competencias desde la perspectiva informacional: apuntes introductorios a nivel terminológico y conceptual, escenarios e iniciativas

En la actualidad, las organizaciones tienen que enfrentar los cambios en la tecnología, adecuarse a la nueva organización del trabajo y lograr ventajas en el mercado. Para ello, las competencias de los individuos juegan un papel vital, y su gestión se convierte en factor clave para la supervivencia de las mismas. Este enfoque de competencias laborales y/o profesionales, unido a la sociedad de hoy, llamada de la información hace imprescindible las competencias informacionales. Para poder llevar a cabo un estudio aplicado sobre éstas es preciso contar con un acervo teórico-conceptual. A partir de ello, este trabajo tiene como objetivos mostrar, tomando en cuenta primeramente el concepto de competencias, qué se entiende por competencias informacionales a nivel terminológico y conceptual; demostrar, mediante los diferentes escenarios, cómo las competencias informacionales se imponen; y mostrar mediante las distintas iniciativas cómo cada vez resulta más importante su gestión. El trabajo se basa en el análisis documental.

Information literacy - historical and conceptual bases: constructing meanings

Recent years have witnessed the increasing interest in studies focused on information literacy, which is reflected mainly in the number of publications on the subject and goes beyond the fields of Librarianship and Information Science. The purpose of this paper is, therefore, to offer an outlook, historical and conceptual, of international researches on information literacy, trying to show some of the different ramifications which the discussion on the subject has exhibited in past few years in countries where its process of legitimation is already well established, in order to illuminate possible areas of research and action for the librarian professional. This research indicates that if the initial studies on this topic tended to be devoted to conceptualize it, discussing its relevance and determine the skills and knowledge related to information literacy, in the last decade can be noticed a proliferation of researches aimed at describing initiatives or proposing models in areas beyond the usual field such as Medical Sciences, Law, Politics or Computers, among others. The first results of this research refer to a philosophical and educational perspective of information literacy, which suggests the need for deeper understanding and characterization of information literacy in four dimensions: technical, aesthetic, ethical and political, serving both to competence as to information.

Aplicabilidade dos campos 490 e 800-830 do formato MARC 21 para dados bibliográficos

O texto traz o histórico e a evolução dos campos 4XX - Séries do Formato MARC 21 para Dados Bibliográficos. Aborda a recente mudança que tornou obsoleto o campo 440 em favor dos campos 490 e 800-830. Ilustra a aplicação dos campos 490 e 800-830 em registros bibliográficos por meio de exemplos, relacionando-os com as regras do Código de Catalogação Anglo-Americano, 2ª edição e descreve o impacto desta mudança nos catálogos bibliográficos.

Catalogue des 17 tableaux originaux... composant la collection de feu M. le marquis de Saint-Marc... / [expert] Ch. Rouillard

[Vente. Art. 1859-02-23. Paris]