997 resultados para XXe-XXIe siècles


Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Pensar l'educació del futur, l'educació de la condició humana de què parla Edgar Morin, porta a pensar que la pedagogia ha d'estar vinculada a la vida a fi de reflexionar sobre l'educació com a fet humà i alhora mostrar l'humanisme de l'educació. La realitat com a referent de la pedagogia, perquè és a través de l'anàlisi d'aquesta realitat que es troben les raons del pensar una educació humanament contextualitzada, projecció d'utopies pedagògiques, o d'una pedagogia que projecta l'educació en valors humans com a utopia possible en el món. També, educació de la utopia perquè és ideació ètica que neix de la responsabilitat del jo i el nosaltres amb la vida humana, amb el benestar, amb la justícia i la felicitat per a tothom. És el desig d'una pedagogia política, en el sentit d'un fer no reduït al discurs sinó que és acció. Pedagogia que en el seu pensar l'educació s'allunya dels conformismes paralitzadors, no desvia la mirada, ni es subjecta a silencis. És aquest pensar pedagògic, que obre al sentir d'una educació que sap del valor del món i té present la dignitat humana. En aquesta orientació és una educació compromesa amb la formació de ciutadanes i ciutadans que contribuiran a la transformació de les societats polaritzades, desiguals, injustes. Educació, per tant, que promou la reflexió ètica per desvelar el món i comprendre el com i el perquè de les experiències d'opressió, de violència, d'insostenibilitat, etc. Al mateix temps educació per aprendre a aprendre a traçar els camins dels valors humans conformadors d'altres realitats que siguin justes.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

« Notices sur quelques manuscrits arabes, par M. Woepke (fol. 1) ; — Notices sur quelques mss. sanscrits, par M. Fauriel (fol. 6) ; — Notices sur quelques mss. sanscrits (fol. 40) ; — Notices sur quelques mss. sanscrits en caractère bengali, par M. Loiseleur Deslongchamps (fol. 58) ; — Notices sur quelques mss. arabes, par M. Hassler (fol. 94) ; — Notices sur quelques mss. arabes, par M. Reinaud (fol. 99) ; — Catalogue des mss. orientaux de l'ancienne maison de la Sorbonne, par M. Reinaud (fol. 126) ; — Catalogue des mss. orientaux de l'ancien couvent de l'Oratoire, par M. Reinaud (fol. 136) ; — Catalogue des mss. orientaux des différentes bibliothèques publiques de Paris (fol. 146) ; — Liste des livres et des mss. orientaux venus d'Alger et adressés à la Bibliothèque royale, le 30 nov. 1832 (fol. 152) ; — Note de quelques mss. orientaux appartenant à M. Wahl (fol. 156) ; — Mss. orientaux provenant de feu M. Schultz (fol. 157 et 159) ; — Mss., papiers et autres objets provenant de feu M. Schultz (fol. 163) ; — Collection Asselin (fol. 165 et 270) ; — Lettres et pièces relatives au fonds Asselin (fol. 263) ; — Mss. arabes, persans, samskrits et hindous tanys, cédés à la Bibliothèque du Roi par M. de Polier (fol. 291 et 293) ; — Évaluation de 47 mss. arabes, persans, maures, bengalis, etc., provenant de feu Ouessant, interprète de la Compagnie de Pondichéry (fol. 295) ; — Mss. arabes, turcs et persans de M. Ducaurroy (fol. 298) ; — Collection des mss. orientaux appartenant à la succession de feu M. le baron Rousseau, consul général à Tripoly de Barbarie (fol. 303) ; — Liste des mss. tamouls cédés à la Bibliothèque du Roi par M. Ducler (fol. 309) ; — Liste des mss. tamouls donnés à la Bibliothèque du Roi par M. Reydelet (fol. 311) ; — Mss, arabes et berbères de M. Delaporte père, 4848 (fol. 314) ; — État sommaire de quelques mss. réputés venir de feu M. Huet,... trouvés dans la maison Kerboeuf (fol. 323) ; — Mss. orientaux distraits du fonds Renaudot (fol. 324) ; — Mss. arabes rapportés d'Égypte par le citoyen Raiye (fol. 325) ; — Cinq volumes arabes mss. offerts à la Bibliothèque royale par S. A. R. Mgr le duc de Nemours (fol. 326) ; — Liste des livres qu'on a envoyés à Mrs de la Compagnie, en tamoul, 14 déc. 1729 (fol. 327) ; — Catalogue des mss. indiens de la Bibliothèque du Roi (fol. 328) ; — « Mémoire concernant l'acquisition des mss. persiens qu'il conviendroit de faire aux Indes pour la Bibliothèque du Roy » (fol. 362) ; — Mémoire de livres à rechercher dans le Levant pour la Bibliothèque du Roy (fol. 366) ; — État des mss. à rechercher à Constantinople pour la Bibliothèque impériale (fol. 384) ; — Catalogue des mss. orientaux appartenant à M. R. Johnson, 1806 (fol. 386) ; — Liste des mss. orientaux de la bibliothèque de sir Thomas Phillipps à Middlehill, 1829 (fol. 396) ; — Indication des mss. arabes les plus importants de la bibliothèque d'Alger (fol. 398) ; — Liste des livres et mss. venus d'Alger (fol. 402) ; — Liste des bibliothèques turques de Constantinople, 1854 (fol. 404) ; — Bibliothèque du sultan Ahmet III, au vieux sérail : catalogue des livres d'histoire, 1854 (fol. 408) ; — Note des mss. orientaux extraits de la bibliothèque de Vienne, que le conservatoire de la Bibliothèque impériale juge entièrement inutiles (fol. 416) ; — Notice par Ascari de l'ancien ms. syriaque 13 (fol. 418) ; — Manuscrits persans historiques de l'Indoustan, et livres en langue samscretam, apportés à la Bibliothèque du Roi en 1778 » (fol. 420).

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

L’apport de cet article réside dans le concept de «laïcité multiculturelle». Dans les sociétés du XXIe siècle, ce concept représente un progrès vers une égalité de différences où toutes les croyances et religions seraient traitées de façon égalitaire. Le principe de laïcité a constitué un pas en avant vers une plus grande égalité des droits, en Europe la démarche a été au début du XXe siècle. Un siècle plus tard, l’impact sans précédents du phénomène international des migrations a rendu les sociétés européennes multiculturelles de nouveau. Dans ce nouveau cadre, la conception traditionnelle de la laïcité, au lieu d’assurer l’égalité des droits, est devenu un principe arbitraire nuisant, plus particulièr ement à la communauté musulmane. Pour surmonter le trait discriminatoire de la conception traditionnelle de laïcité envers certaines confessions, un nouveau concept s’ avère nécessaire, celui d’une «laïcité multiculturelle» fondée sur l’égalité de différences et le dialogue égalitaire entre les différentes cultures.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

L"apport de cet article réside dans le concept de « laïcité multiculturelle ». Dans les sociétés du XXIe siècle, ce concept représente un progrès vers une égalité de différences où toutes les croyances et religions seraient traitées de façon égalitaire. Le principe de laïcité a constitué un pas en avant vers une plus grande égalité des droits, en Europe la démarche a été au début du XXe siècle. Un siècle plus tard, l"impact sans précédents du phénomène international des migrations a rendu les sociétés européennes multiculturelles de nouveau. Dans ce nouveau cadre, la conception traditionnelle de la laïcité, au lieu d"assurer l"égalité des droits, est devenu un principe arbitraire nuisant, plus particulièrement à la communauté musulmane. Pour surmonter le trait discriminatoire de la conception traditionnelle de laïcité envers certaines confessions, un nouveau concept s"avère nécessaire, celui d"une « laïcité multiculturelle » fondée sur l"égalité de différences et le dialogue égalitaire entre les différentes cultures.