La concepció clàssica de la monarquia egípcia a partir de la documentació literària del Regne Mitjà i la seva pervivència en Època Grecorromana. El cas paradigmàtic d'Alexandre el Gran

Aquest estudi s’insereix en un projecte de tesi. L’estudi versa sobre l’ideal egipci de monarquia durant el Regne Mitjà, a partir de l’anàlisi directa de quatre fonts literàries del període. S’ha constatat que la concepció de monarquia resultant, concebuda com a clàssica o modèlica, és la que es transmet en essència fins a l’etapa final de la història antiga egípcia, encara que readaptant-se a les noves realitats polítiques i culturals. L’anàlisi d’aquest ideal teòric de monarquia ha estat fonamental per afrontar l’objectiu essencial del projecte de tesi: l’estudi de la legitimació d’Alexandre el Gran com a faraó d’Egipte, és a dir, l’examen en profunditat del conjunt de mecanismes mitjançant els quals el macedoni va assumir el rol clàssic dels monarques egipcis i que expliciten el procés segons el qual un nou sobirà, que a més era d’origen estranger, fou inserit en la ideologia faraònica tradicional. Per tal de determinar com això es va produir, es fa necessari l’estudi del període en què Alexandre és el titular del tron del país (332-323 aC), és a dir, del moment de gènesi, formulació i desenvolupament de l’entramat ideològic que proporcionarà base teològica al nou govern i l’adequarà a la tradició. Per a l’examen d’aquest període cronològic, la documentació egípcia s’erigeix com la principal font d’informació, i per tant, durant el projecte s’ha compilat i analitzat el conjunt de la documentació de procedència egípcia disponible fins al moment que, datada o no, s’adscriu cronològicament a aquest període.

De València a Vannes: culte, devoció i relíquies de Sant Vicent Ferrer

Saint Vicent Ferrer’s personality (1350-1419) has been tackled by researchers in different points of view, and this has meant a proliferation of very diverse studies. There isn’t much, however, the works which has done analysis relating to popular piety and devotion. In this sense, the different hagiographic sources puts us faced with a saint with a very widespread cult in some areas, for instance, the Crown of Aragon and Castille, but also in other european places. As for the last, we detect an import focus of devotion in Brittany, where the saint arrived to preach after being called by Jean V. He died at Vannes (1419), the political capital of the duchy of Brittany, and he was buried in Saint Pierre’s cathedral. Previously to his canonization, his fame as a miracle worker during his life was the reason for his tomb became a real locus sanctus, a place where pilgrims arrived to venerate his relics. These relics had healing and prophylactic properties. Apart from these ones, we have many references of “contact relics” with properties of this kind.

L'agricultura al llarg de l'edat antiga : Ciències Socials, Geografia i Història. Segon curs. Alumnat. 'La agricultura a lo largo de la edad antigua : Ciencias Sociales, Geografía e Historia. Segundo curso. Alumnado'.

Materiales divididos en cinco unidades, en las cuales se proponen diversas actividades que el alumno debe realizar sobre los siguientes temas: 1.Una agricultura primitiva actual. Los agricultores melanesios de la isla de Pentecostés. 1978; 2.La agricultura del Neolítico inicial; 3.Las sociedades agrarias urbanas: Egipto y Mesopotamia; 4.Las sociedades agrarias esclavistas. Grecia; 5.Las sociedades agrarias esclavistas. Roma.

Robinsons i formiguers : Ciències Socials, Geografia i Història. Tercer curs. Alumnat. 'Robinsones y hormigueros : Ciencias Sociales, Geografía e Historia. Tercer curso. Alumnado'.

Materiales en los que se muestran diversos documentos y se proponen actividades que el alumno debe realizar sobre los siguientes temas: 1.Nuestras opiniones acerca de la organización del hábitat; 2.La relación entre el hábitat y su entorno; 3.Las agrupaciones y el concepto de ciudad; 4.Problemas urbanos; 5.La ordenación territorial de las agrupaciones: los planes de ordenación y el proceso de urbanización.

Rei i senyor : la formació de les monarquies hispàniques. Ciències Socials, Geografia i Història. Quart curs. Alumnat. 'Rey y señor : la formación de las monarquías hispánicas. Ciencias Sociales, Geografía e Historia. Cuarto curso. Alumnado'.

Material dirigido a los alumnos de cuarto curso de la enseñanza secundaria obligatoria. Consta de diversas actividades que se articulan en torno al tema de la monarquía española durante la Edad Media, y se dividen en cuatro bloques: 1.El poder del rey; 2.Las fuentes del poder; 3.La afirmación del poder monárquico; 4.La articulación del poder.

Les societats medievals : la senyoria de Villena. Ciències Socials, Geografia i Història. Quart curs. Alumnat. 'Las sociedades medievales : el señorío de Villena. Ciencias Sociales, Geografía e Historia. Cuarto curso. Alumnado'.

Material dirigido a alumnos de cuarto curso de enseñanza secundaria, el cual se estructura en torno a los siguientes temas: 1.Las relaciones entre miembros de los dos estamentos dominantes (relaciones feudo-vasalláticas); 2.El castillo, símbolo del poder nobiliario; 3.La formación del poder de un linaje: los Manuel.

L'evolució dels models de turisme litoral: el Regne Unit, la Costa brava i Cuba

La tesi es centra en una anàlisi prèvia de les implicacions de la teoria del cicle de vida aplicada a les destinacions turístiques pel geògraf canadenc Richard W. Butler (1982) i en un estudi del significat de l'aparició del postmodernisme i les seves repercussions en el turisme, a la vegada que es resegueix la història que ha fet possible l'aparició del turisme massificat de sol i platja. Tot això és la base teòrica imprescindible per poder estudiar empíricament les destinacions de Saltburn (Regne Unit), l'Estartit (Costa Brava) i Cayo Coco (Cuba), utilitzant el cicle de vida per escriure la seva història i veure les polítiques de desenvolupament i regeneració turística que s'han seguit i si aquestes es poden qualificar de postfordistes. La principal conclusió és que el concepte del cicle de vida es limita a ser una eina de diagnòstic a posteriori. El cicle de vida, com a instrument prescriptiu, no serveix. Es específic per a cada destinació, amb unes etapes i punts d'inflexió que només es poden establir en restrospectiva. El cicle de vida és una eina descriptiva molt útil per entendre l'evolució de les destinacions turístiques i els seus mercats, però vigilant de no caure en falses exploracions o perillosos determinismes.

Trobes de mosen Jaume Febrer ... : en que tracta dels llinatges de la conquista de la Ciutat de Valencia e son Regne ...

Incluye 14 h. con los escudos de los apellidos de los conquistadores

Real Pragmatica ab la qual sa Magestat mana que nos traga sal del present Regne sens llicencia de la prefata Real Magestat o de son Lloctinent general en lo modo y forma en dita Real Pragmatica contenguts

Sign.: A4

Real crida y edicte sobre coses concernents al be comu de la present ciutat y regne de Valencia y bona administracio de la Justicia...

Texto fechado en: "Valencia... any MDLXXII"

Real Pragmatica sobre la bona administracio del Almodi de la Ciutat de Valencia y ... bon auituallament de aquella ... manada publicar per ... don Francisco de Moncada marques de Aytona ... y Capita general en lo present Regne de Valencia

Hecha pública en Valencia el 8 de octubre de 1594

Al excelentisimo señor Gefe superior Político y Capitan General de esta provincia, Conde de Almodóvar, y al muy ilustre Ayuntamiento constitucional, los pobres Ciegos oracioneros de Valencia [Texto impreso]

Texto fechado en Valencia a 14 de abril de 1820

De part de la S.C.R.Magestat del Rey..., y per prouisio feta per Iuan Gil Polo... Mestre Racional de la Real Casa... en la ciutat y Regne de Valencia... se notifica... a tots los que respone> debitoris... de... censals...acudixquen a... Vale>cia. [Texto impreso]

Tit. tomado del texto