998 resultados para Turpeinen, Oiva: Oolannin sota. Itämainen sota Suomessa
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada l Osservatorio Vesuviano (Npols, Italia) entre novembre del 2006 i mar del 2007. Un dels objectius principals de lestada ha estat conixer la tcnica analtica Thermal Ionisation Mass Spectrometry (TIMS ) per lanlisi distops radiognics (Sr i Nd). Aquesta estada ha perms aprendre tant la part de preparaci de les mostres, com la part dutilitzaci i programaci de linstrument. Inicialment en el projecte es va programar lanlisi dels istops radiognics en laves i xenlits de lilla de Gran Canaria (Illes Canries) amb lobjectiu de modelar geoqumicament el mantell terrestre sota les illes Canries. Finalment, i a part de les mostres inicials de Gran Canaria, es van incloure mostres del volc Vesuvi per tal de concloure un projecte iniciat el 2003 amb el Professor Giovanni Orsi i la Professora Lucia Civetta. Lestudi dels istops radiognics en contextes geodinmics tant diferents ha perms comparar la variaci dels istops radiognics de Sr i Nd que existeix entre volcanisme d intraplaca (Illes Canries) i volcanisme en zones convergents (Vesuvi).
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la Universitat Abdelmalek Essaadi, Marroc durant gener i febrer de 2007. Sanalitzen els principals aspectes del procs de reconfiguraci de la frontera hispano-marroquina, que segueix laccs dEspanya a la Uni Europea, lany 1986. L'estudi sestructura en tres parts, a travs de les quals sexploren les dimensions geopoltica, funcional i simblica del procs de refronteritzaci. Partint de lescenari general de la frontera hispano-marroquina, lanlisi saproxima gradualment als escenaris particulars construts a lentorn de les fronteres euro-africanes de Ceuta i Melilla les dues ciutats magribines sota sobirania espanyola. Daquest manera es descriu com el procs tripartit de refronteritzaci ha forjat la geografia actual daquest peculiars segments de la frontera entre la UE/Espanya i el Marroc. L'anlisi conclou tot subratllant com la frontera hispano-marroquina est condicionada per la creixent divergncia entre la implementaci de les necessitats securitries de la frontera exterior de la UE i la gesti fronterera del lliure comer.
Resumo:
La responsabilitat social corporativa s un concepte molt genric i, en moltes ocasions, bastant abstracte i desconegut que no significa que no estigui molt present i citat avui en dia. El treball de la responsabilitat social corporativa en les empreses de lIBEX-35 t per objectiu ensenyar i educar al lector sobre qu consisteix exactament aquest concepte i conixer ms profundament les raons per les quals s imprescindible incorporar-lo en el mn empresarial, sota un context de globalitzaci i de competncia permanent. Tanmateix, una vegada interioritzat aquesta matria s molt important per als clients, provedors i membres afectats per les activitats de lempresa rebre la informaci de forma detallada sobre quina metodologia, accions i missi que pren lempresa per aconseguir complir amb els reptes i objectius que se li plantegen i es marca sobre RSC cosa que fa necessari per a assolir una bona conducta, coordinaci i feed-back positiu entre lempresa i els diferents grups dinters una bona comunicaci amb aquests grups dinters. Aix es possible grcies a lelaboraci dun informe de RSC. Per dur-lo a terme amb coherncia, claredat i, sobretot, perqu pugui arribar a ser til per a la gesti i govern de lorganitzaci, ser necessari definir-lo i emmarcar-lo en els mbits i temtiques que t que contenir i el procediment per elaborar-lo. Tot informe precisa danlisis per a avaluar la qualitat de la informaci reflexada i, daquesta manera, poder realitzar accions correctores oportunes. Mitjanant la definici duna srie dindicadors de desenvolupament i altres, intentarem aproximar-nos a lanlisi dels continguts de les memries de les empreses que componen lIBEX-35 de lany 2006, ja que podem considerar-les com les ms representatives i ms influents dEspanya. Amb tot aix sabrem quina s la situaci en lmbit general dels informes que presenten aquestes empreses i podrem recomanar per a que les empreses puguin completar-lo i respondre ms eficientment les necessitats dels futurs lectors daquest informe i obtenir millor imatge corporativa.
Resumo:
El concepte deconomia subjacent en el desenvolupament de la generalitat de les transaccions mercantils de la nostra era ha fet cas oms als seus orgens aristotlics en un nombre de casos excessivament significatius, i ha prescindit dunes arrels ordenades al servei recte de la vida bona de lhome. Per aix, la Doctrina Social de lEsglsia ha manifestat la seva preocupaci envers el desordre moral que regeix la conducta dels individus de la comunitat poltica quant a ladquisici i administraci dels bns materials que Du els confi, i aix mateix ha marcat una clara distinci entre les cincies econmiques modernes, que ignoren tot component tic, i la seva accepci ontolgica, dacord amb la qual leconomia es troba ntimament vinculada a la moralitat. Aix, les ensenyances del Magisteri de lEsglsia Catlica fan una crida al sentit deconomia derivat dels mots oikonomike i chrematistike limitada lart adquisitiu necessari i natural- que Aristtil abord en lAntiguitat i que Sant Toms dAquino posteriorment reb durant lEdat Mitjana valent-se de diversos matisos; s a saber, invoquen el substrat moral que el Filsof i el Doctor Anglic compartiren des de la respectiva perspectiva pagana i catlica: la dinmica de leconomia contempornia sallunya de ladministraci domstica de lEstagirita per esdevenir una realitat desnaturalitzada, atesa la seva identificaci amb aquella vessant de la crematstica contranatural que exala les passions mundanes. Sens perjudici de les especificitats histriques que inevitablement condicionaren el tractament de la dita qesti a mans dels alludits autors, cal subratllar que la contribuci ms rellevant en aquest mbit es veu reflectida en la presentaci dun art crematstic econmic, necessari i natural, en contraposici a lantieconmic, que obviava el fi ltim de la comunitat en tant que sincorria en una alteraci entre els mitjans posats a disposici de lacompliment de la vida bona i tal finalitat. LAquinate reprengu el plantejament aristotlic fent especial insistncia en el paper de lhome amb relaci a Du, mentre que la Doctrina Social de lEsglsia emprant dades de ra i fe- lintrodu en les seves pautes orientadores de la faceta econmica de la vida social per, lluny daportar un model descoratjador del progrs hum, ordenar aquells aspectes de la comunitat que, sota els efectes de leconomia moderna o la crematstica innatural, deixen en un segon pla lamor al Pare. Si b s ben cert que alguns dels passatges aristotlics i tomistes contenen una oposici expressa a determinats gneres adquisitius pel fet denquadrar-se en la crematstica innecessria i innatural, el clmax dels seus raonaments no se centra tant en lanlisi de la coherncia dunes classificacions taxonmiques com a resposta de les particularitats del moment, sin en uns principis laplicaci dels quals ha perdurat fins als nostres dies. En definitiva, lherncia daquells autors sexpressa en les premisses morals de les quals el Magisteri sha servit per establir la definici universal de les bases econmiques, don se segueix la desaparici de tota nota dissonant entre leconomia desvirtuada de la modernitat i la seva essncia assentada en loikonomike.
Resumo:
El treball tracta sobre la gesti de laigua a la Comarca de lAlt Empord i per fer-ho comena analitzant la legislaci de la Uni Europea sobre gesti hidrulica i les transposicions que se nhan fet a lestat espanyol; tamb es recull el que s la legislaci prpia de lestat i la de la Comunitat Autnoma de Catalunya. En aquest darrer punt s on es comena una anlisi ms detinguda i finalment el treball es centra en la comarca de lAlt Empord on encara conviuen diferents maneres de gestionar laigua: amb xarxa mancomunada, amb pobles amb captaci prpia i alguns pobles on encara no existeix la xarxa pblica daigua en ple segle XXI per rocambolesc que aix pugui semblar. Sanalitzen dins de la comarca les diferents xarxes existents, quines sn les normatives que les regeixen i els seus respectius rgans de gesti. I encara concentrant-ho ms sanalitza concretament el cas de Vila-sacra (el meu poble) on la xarxa pblica daigua es va construir tot just a partir de lany 2003 i per tant on mha estat relativament fcil seguir les passes de linici de lajuntament com a administraci que sencarrega a partir de la construcci de la xarxa, de gestionar tant la captaci, com el tractament, la posterior distribuci i el cobrament final daquesta aigua consumida pels vens inclosos els cnons establerts per lACA i que desprs ha de liquidar a lentitat superior. Mha servit per analitzar quina part de la xarxa es paga amb fons municipals, quina amb la contribuci dels vens i qu es considera xarxa en alta i per tant va a crrec de lACA com a administraci hidrulica superior a Catalunya. La conclusi del treball mha portat a proposar que la millor soluci per una comarca especialment complicada com s lAlt Empord amb un gran nombre de municipis (concretament 68) seria la destablir una xarxa mancomunada comuna a tots els municipis o potser dues si volgussim distingir els municipis dinterior i ms essencialment rurals dels de costa i que tenen una forta influncia del turisme, cosa que fa que la demanda daigua no sigui lineal sin que tingui pics de consum a lestiu que s precisament lestaci ms seca de lany. En definitiva, no podem desentendrens daquest recurs tan vital perqu tots som responsables dun s eficient. Aix, una mena dinici daplicaci daquesta soluci hauria de passar per la creaci dun ens ultramunicipalista, o per exemple, aprofitar-ne un de ja creat i en ple funcionament com s la xarxa establerta pel Consorci de la Costa Brava (pels pobles de costa i turstics) i desprs unificar tota la resta de la comarca i que tota sabasts directament del Pant de Boadella. La despesa inicial de construcci de la xarxa potser seria important per el resultat analitzat amb el pas de temps necessriament hauria de ser positiu i probablement no es tornaria a donar una situaci de sequera tan crtica com la recentment viscuda, durant la qual es va arribar a aprovar un transvasament durgncia daigua de lEbre fins a lrea de Barcelona. Durant aquella crisi, els embassaments van estar per sota del 30%, es van organitzar portades daigua en vaixell, es va restringir el reg i els usos ornamentals a les conques internes (les comarques de Barcelona, Girona i del Camp de Tarragona) i es va estar a un pas de decretar restriccions al consum hum a lrea de Barcelona. Aquesta situaci ens va fer replantejar a tots nivells el tema del consum daigua i de si realment el nostre territori pot assumir o no ms construcci i per tant ms poblaci o unes installacions que comporten un gran consum daigua com per exemple ms camps de golf. Un any desprs, el panorama s ben diferent. Els embassaments estan tots per sobre del 80%, les muntanyes dels Pirineus han acumulat durant lhivern una generosa i inusual reserva de neu, les amenaces de restriccions han quedat enrere i els transvasaments daigua de les conques de lEbre cap a lrea de Barcelona, amb el conflicte poltic i territorial que aix comportava, han estat aparentment descartats i fora de lagenda poltica del pas. Per no sha doblidar que el problema continua latent.
Resumo:
Aquest projecte ha estat desenvolupat entre loctubre de 2008 i el juliol de 2009 per un equip destudiants de Cincies Ambientals de la Universitat Autnoma de Barcelona. Lobjecte destudi principal han estat les bordes, construccions agroramaderes utilitzades tradicionalment per a emmagatzemar lherba i estabular-hi el bestiar. Daltra banda, pel que fa la biodiversitat, sha realitzat un estudi de la vegetaci de pedra seca, i una primera aproximaci a lestudi dels rat-penats, espcies protegides que utilitzen les bordes com a refugi. Lmbit destudi ha estat la Vall d'Estaon dins el municipi de Vall de Cards, a la comarca del Pallars Sobir, Catalunya. Tota la superfcie destudi es troba dins de lmbit del Parc Natural de lAlt Pirineu (PNAP) i, per tant, sota la seva protecci. Per a la realitzaci daquest estudi, sha utilitzat la metodologia emprada en el projecte del Bosc de Virs (Mestres et al.,2007). Selabora un inventari de bordes i un altre de biodiversitat a partir de les dades recopilades amb la observaci al camp i es realitzen entrevistes als gestors de la zona, antics i nous propietaris. En lanlisi dels resultats, sobserva que les bordes han perdut la seva funcionalitat tradicional i moltes delles shan abandonat. Aquests fets provoquen la degradaci daquestes construccions i la conseqent prdua de patrimoni. Daltra banda la idea de recuperar les activitats tradicionals esdev poc realista i es combina amb la impossibilitat daplicar nous usos per la protecci que exerceix la figura de Parc Natural. Aix doncs, les bordes es troben enmig duna situaci esttica i paradoxal entre la voluntat i desig de conservaci i l'imminent i accelerat procs dabandonament i degradaci.
Resumo:
Performance analysis is the task of monitor the behavior of a program execution. The main goal is to find out the possible adjustments that might be done in order improve the performance. To be able to get that improvement it is necessary to find the different causes of overhead. Nowadays we are already in the multicore era, but there is a gap between the level of development of the two main divisions of multicore technology (hardware and software). When we talk about multicore we are also speaking of shared memory systems, on this master thesis we talk about the issues involved on the performance analysis and tuning of applications running specifically in a shared Memory system. We move one step ahead to take the performance analysis to another level by analyzing the applications structure and patterns. We also present some tools specifically addressed to the performance analysis of OpenMP multithread application. At the end we present the results of some experiments performed with a set of OpenMP scientific application.
Resumo:
Aquest projecte consisteix en el disseny i desenvolupament d'una arquitectura de serveis sota el paradigma dels agents inteligents. El propsit d'ADASMI (Architecture for Dynamic Agent Service Management and Interaction) s permetre la gesti i utilitzaci de serveis per altres agents. L'arquitectura s'ha implementat utilitzant la plataforma d'agents de JADE i es pot utilitzar amb qualsevol altra plataforma que compleixi els estndards d'IEEE FIPA. A ms, s prou flexible com per adaptar-se en entorns dinmics, com per exemple les xarxes ad-hoc en situacions d'emergncia.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. Lalbedo lunar i els satllits s un treball que relaciona lenginyeria aeroespacial amb lastronomia. El seu objectiu principal investigar si lalbedo lunar, els rajos de sol reflectits a la superfcie lunar, pot modificar significativament la temperatura de les plaques solars dun satllit artificial que orbiti la Lluna i, en conseqncia, afectar-ne el rendiment. El segon objectiu del treball s calcular si seria possible fer un mapa dalbedo lunar, a partir de la temperatura dun satllit en rbita al voltant de la Lluna, que permetria conixer amb ms precisi la composici de la superfcie lunar. Desprs dadquirir els fonaments terics necessaris per a realitzar el treball, del procs per a trobar la manera de dur a terme els clculs i defectuar els clculs en si, les conclusions del treball sn que lalbedo lunar causa un augment de temperatura en els satllits prou significatiu per afectar-ne el rendiment; i que amb les temperatures enregistrades per un satllit en rbita al voltant de la Lluna es podria crear un mapa dalbedo. Aquesta recerca ha estat feta per suggeriment i sota la supervisi del CTAE (Centre de Tecnologia Aeroespacial) per analitzar si els resultats sn aplicables al satllit que senviar a la Lluna, Lunar Mission BW1.
Resumo:
En aquest projecte sha implementat un sistema de control per a les bombes microfludiques LPVX de The Lee Company funcionant a mode de xeringa. El sistema consisteix en un circuit controlador basat en el microxip UDN 296 B de Allegro MicroSystems, que cont dos Ponts en H per a controlar motors pas a pas i dos mduls de Modulaci dAmplada de Polsos (PWM), governat a partir dun programa de control com a instrument virtual dissenyat sota lentorn LabVIEW. El programa de control permet indicar la quantitat de volum a aspirar o dispensar per la bomba i escollir entre una execuci simple o una de continuada, podent-ne controlar en aquest segona opci el temps entre execuci i execuci. El programa tamb permet visualitzar el procs mitjanant la obtenci de la imatge duna webcam amb DirectShow. Finalment tamb permet el control remot de lInstrument Virtual a travs de la xarxa dInternet.
Resumo:
El Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC) va ser creat el 1996 amb l'objectiu de fer i mantenir el catleg collectiu de les universitats de Catalunya (CCUC) per aviat va ampliar les seves activitats amb el prstec interbibliotecari i les compres conjuntes d'informaci electrnica. Aquesta darrera activitat va iniciar-se a finals de 1997 quan el CBUC va presentar als vicerectors de recerca de les universitats pbliques de Catalunya el projecte de comprar bases de dades de manera consorciada. Aquests van estar-hi d'acord i van manifestar el seu inters de que en les compres conjuntes tamb s'incloguessin revistes electrniques. El CBUC va decidir englobar aquestes activitats sota el nom Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) la qual naixia amb la "finalitat de proporcionar un conjunt nuclear com d'informaci electrnica per a la totalitat dels usuaris de les biblioteques del CBUC". A finals de 1998 el projecte de la BDC es va presentar a la Generalitat de Catalunya i es va obtenir un finanament per al projecte que cobria el perode 1999-2001. Des de llavors la BDC ha passat per almenys tres fases: Una de formaci, 1999-2001, que es va iniciar amb un ajut del llavors Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci (DURSI) de la Generalitat de Catalunya, ajut que es va traduir en una inversi de 180.000/any i que va permetre l'inici de subscripcions conjuntes, principalment bases de dades. Una de creixement, 2002-2004, realitzada a partir d'un increment de l'ajut del DURSI, ajut que s'usa com a "capital llavor" per subscriure de forma especial revistes. En aquest moment la BDC s'amplia a universitats no membres del CBUC. Una d'estabilitzaci, 2005-2009, en la que s'han fet algunes compres per a una part de les universitats (i no per a totes com fins llavors) i s'han iniciat alguns intents d'estendre la BDC a altres institucions de recerca. L'article caracteritza les diferents fases i mostra les causes de la seva evoluci. Finalment, s'exposen els principals assoliments de la BDC aix com els reptes de futur ms immediats.
Resumo:
A comenaments dels anys 2000 una necessitat comenava a sorgir entre algunes de les biblioteques universitries de Catalunya: la manca d'espais i la reconversi de les biblioteques fsiques dins el nou panorama educatiu. El CBUC, Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya, va recollir aquesta necessitat i va engegar el projecte amb el mateix esperit cooperatiu de tots els programes i serveis del consorci. El 2002 es va encarregar un estudi fundacional, que feia un reps a l'estat de la qesti i proposava les preguntes que s'havien de respondre abans d'establir el magatzem. El 2003 es va localitzar l'edifici, a les antigues casernes militars de Lleida, els anys segents es va avanar en la concreci del projecte i el finanament, i el 2006 es va firmar el conveni per la creaci de l'equipament (Ajuntament de Lleida, CBUC, Universitat de Lleida, Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya). El 2007 es van iniciar les obres i finalment, el 8 doctubre de 2008 es va fer la crrega inicial i la inauguraci oficial. El GEPA, Garantia d'Espai per a la preservaci de l'Accs, s un magatzem cooperatiu per conservar i preservar els documents de baix s, garantint la seva preservaci futura i la seva accessibilitat immediata quan alguna biblioteca ho requereixi. El GEPA funciona sota un model mixt, amb el 80% de l'espai sota un rgim cooperatiu i el restant destinat a la documentaci en rgim d's propi.
Resumo:
La vulnerabilitat dels vells edificis histrics de maoneria, a causa del dany desproporcionat fora del plnol de crrega (causat pel vent, explosions, inundacions o moviments ssmics s un dels greus problemes que enfronten avui dia els enginyers estructurals En l'actualitat s'han desenvolupat diverses tcniques innovadores de rehabilitaci d'edificis histrics. L'eficcia de moltes d'elles ha estat provada tant en laboratoris o sota condicions de crrega real, tals com moviments ssmics. La qualitat i tipus dels materials de maoneria i el disseny estructural sn criteris fonamentals en l'elecci del mtode de refor. En aques document es presenten les tcniques ms utilitzades en la rehabilitaci tradicional i les tcniques modernes i innovadores de rehabilitaci utilitzant composites avanats
Resumo:
En aquest estudi es pretenia assolir la prctica d'un sistema que noms s'ha plantejat tericament, doncs l'experincia acumulada, ja abans de la reforma orgnica de 2003, parteix de la figura dels serveis comuns, amb un criteri d'eficincia, racionalitat i economia per invertir en l'Administraci de justcia catalana. Assumir i donar resposta jurdica concreta a tots els reptes tcnics pot fer-se des d'una perspectiva dogmtica, tot i que el temps transcorregut tamb permet advertir exigncies prctiques a l'mbit de la dogmtica processal, el context socio-cultural i, naturalment, les necessitats laborals. En aquest sentit, els objectius s'introdueixen cap a la garantia d'un apropament material, conceptual i quotidi de l'Administraci de justcia al ciutad, establert com a eix inextricable del sistema, tenint present la de vegades despesa incomprensible en una realitat histricament menystinguda i deficitria, malgrat l'esfor pressupostari fet els darrers anys que, malgrat tot, no ha evitat discordances greus per manca de racionalitat i eficincia en el consum diari dels operadors implicats. Es pretn aconseguir, per mitj del nou sistema d'oficina judicial estructurat, un aven efectiu i econmic a l'estat de la Justcia al pas, especialment envers la dilaci dels trmits, a ms de reclamar reformes legals, de caire processal especialment, que no es prestin a mers parmetres d'ajust formal, sin que incideix substantivament en millores per altre part reclamades fa temps per la doctrina cientfica. S'han aconseguit les fites definides des del punt de vista teric, aix com s'ha afrontat tots el problemes conceptuals i hiptesis prctiques ms significatives, establint pautes de resposta sota la prvia determinaci de les qestions debatudes i els conflictes habituals que correspon enfrontar. D'aquesta manera, s'ha estudiat la normativa en presncia i la jurisprudncia que hi dona actualitat prctica, sense oblidar la doctrina d'autors. S'ha repassat el funcionament existent a l'oficina judicial i les previsions de la mateixa en un futur immediat, remarcant les noves tecnologies en s i projectades, de igual manera que les bondats i crtiques de tots els operador jurdics actuants.
Resumo:
A study of the main types of coatings and its processes that modern industry commonly apply to prevent to the corrosion due to the environmental effects to energetic market pipelines have been done. Extracting main time and temperature range values, coating heat treatment recreation have been applied to x65 pipelines steel grade samples obtained from a pipe which was formed using UOE forming process. Experimental tensile tests and Charpy VNotch Impact test have been carried out for a deeply knowledge of the influence on the steel once this recreations are applied. The Yield Strength and toughness have been improved despite lower values in rupture strain and ductilebrittle temperature transition have been obtained. Finite Element Method have been applied to simulate the entirely pipe cold bending process to predict the mechanical properties and behaviour of the pipe made from x65 steel grade under different conditions.
