Cultural self-identification(s) and personal social networks among first and second-generation immigrants

L’estudi examina les relacions entre (1) les xarxes socials personals de la població immigrant resident a Barcelona i (2) les seves identitats culturals múltiples. L’objectiu principal de l’estudi és entendre com el contingut i l’estructura de les relacions socials dels immigrants facilita o dificulta (1) tenir un sentiment de pertinença a les noves cultures d’acollida, la catalana i la espanyola, i (2) la integració d’aquestes noves identitats socioculturals amb la seva identitat d’origen en una nova identitat bicultural cohesiva. El nostre plantejament inicial era que els immigrants amb xarxes socials més diverses des del punt de vista de la seva composició cultural tindrien més recursos socials i experiències cognitives més diverses , factors que afavoreixen les identificacions múltiples i la participació cívica. Els resultats de l’estudi mostren que el grau d’identificació dels participants amb la seva cultura ètnica o d’origen és força alt i, en certa mesura, més alt en comparació amb les cultures d’acollida ( catalana, cívica i espanyola). Tanmateix, el vincle dels participants amb les cultures d’acollida (p. ex., la cultura catalana) és prou rellevant per a indicar una orientació bicultural (catalana i ètnica). Les anàlisis de correlacions revelen que sentir-se català no impedeix sentir-se part de la comunitat etnocultural d’origen. A més, existeix una interrelació entre l'orientació cultural catalana i la identificació amb les comunitats cíviques locals. De la mateixa manera, tenir competències en llengua catalana no va en detriment de les competències en llengua castellana. Les anàlisis també mostren que factors com l’orientació cultural catalana, l’ús del català i la identificació amb la cultura catalana tenen una correlació positiva amb el grau de chohesio de la indentitat bicultural, afavoreixen el benestar psicològic i disminueixen l’estrès aculturatiu. L’anàlisi de les xarxes socials mostra que la identificació amb la cultura catalana, l’orientació cultural catalana i la integració de la identitat són factors clau per tenir xarxes socials més diverses des del punt de vista ètnic i lingüístic, amb menys membres del col•lectiu d’origen, i amb subgrups o “cliques” culturalment més heterogenis. La identificació espanyola també prediu, en mesura més reduïda, la diversitat de les xarxes. Els nostres resultats contribueixen a la recerca actual i les teories sobre interculturalitat i identitat cultural.

Avaluació de l’ Impacte ambiental i social del projecte “Tucarán-Resort”

Aquest projecte analitza i avalua els impactes ambientals i socials que causarà en el marc del municipi de Vielha e Mijaran (Val d’Aran) la reobertura de les pistes d’esquí de la Tuca i el Resort que hi va associat, un cop el projecte “Tucarán Resort” sigui una realitat

La Gestió del conflicte públic i la mediació comunitària a Catalunya. El cas del cost dels conflictes a les comunitats de propietaris i veïns

En els darrers anys, institucions públiques i organitzacions es troben amb dificultats per gestionar la munió de necessitats i interessos que es donen a la societat actual i que sovint es converteixen en conflictes. Davant d’aquesta situació, s’ha tractat d’actualitzar el tema de la governabilitat expressat com la capacitat dels governs i les organitzacions, en democràcia, d’oferir respostes als conflictes públics i socials. En aquest context, la Mediació Comunitària i la Gestió Alternativa de Conflictes (GAC) es mostren com a fórmules que aporten qualitat de govern des d’una nova manera de gestionar el conflicte col·lectiu, amb la finalitat de trobar acords o generar consens per poder actuar, i amb capacitat per reduir costos en la intervenció.

Alimentació i nutrició al Vallès Occidental. Un segle i mig de canvis i permanències: 1787-1936

En aquest treball s’analitzen els canvis que es produeixen en la dieta de la població de la comarca catalana del Vallès Occidental entre finals del segle XVIII i 1936, un període marcat per les grans transformacions econòmiques i socials que experimenta aquesta comarca amb el procés d’industrialització, d’urbanització, l’intens creixement demogràfic i la transformació de la seva agricultura. El resultat serà una millora i canvis importants en la composició de la dieta, que es poden emmarcar en el context de l’anomenada transició nutricional, i que acaben repercutint a llarg termini en un augment dels nivells de vida i de benestar de la població.

Where do I leave my baby? use and development of early childcare in Spain

Since the beginning of the 1990s, there has been a setady increase in childcare coverage for children aged 0-3 in Spain. The coverage has rised from 4 per cent in 1992 to 13.5 in 2004. Despite this positive trend, the supply of childcare services for under-3 is among the lowest in Western European countries.

Political mobilisation and models of trade unionism : Southern Europe in comparative perspective

The relationship between union membership and political mobilization has been studied under many perspectives, but quantitative cross-national analyses have been hampered by the absence of international comparable survey data until the first round of the European Social Survey (ESS-2002) was made available. Using different national samples from this survey in four moments of time (2002, 2004 and 2006), our paper provides evidence of cross-country divergence in the empirical association between political mobilisation and trade union membership. Cross-national differences in union members’ political mobilization, we argue, can be explained by the existence of models of unionism that in turn differ with respect to two decisive factors: the institutionalisation of trade union activity and the opportunities left-wing parties have available for gaining access to executive power.

Temporary and circular labour migration : reassessing established public policies

Today, Temporary Labour Migration is a fundamental course of action promoted by relevant economic and political agents, such as EC, the GCIM, or the OECD. Based on a specific empirical case study of Temporary and Circular Labour Migration in the Catalonian agrarian sector, which has been distinguished as a particularly successful formula, we identify a new area of interest: the emergence of a new empirical migrant category, the Circular Labour Migrant, which remains theoretically unnamed and lacks public recognition. We argue that, until now, there have been two historical phases regarding temporary labour migration: one of total deregulation and another of partial regulation, led by private actors with support from public institutions, and featuring circularity. IN a developed Welfare State context, it would be normatively pertinent to except a step towards a third phase, one involving the institutionalization of this new mobility category through the elaboration of a public policy.

The externalisation of the asylum function in the European Union

This paper aims to identify and assess the main items in the strategy followed by the EU and its member states on the externalisation of their asylum function. First, it analyses the European harmonisation of the return to safe third countries and to countries of first asylum, which is carried out by means of readmission agreements. Second, it refers to the strategies defined by the Hague and the Stockholm programs concerning the External Aspects of the European Union Asylum Policy, on the detention centres for illegal immigrants abroad, and on the proposals for delocalisation of asylum applications processing centres beyond the EU borders. Finally, this paper considers whether the strategy of externalisation of the function of asylum sometimes lacks legitimacy, and to what extent there is a fair balance between the interests of the states and the protection of the human rights of refugees and asylum seekers.

Immigration controls and the erosion of popular sovereignty

The idea that immigration controls in Western developed states are a response to popular pressure is axiomatic in the academic literature on migration. In the academic literature and in policy circles it is also commonplace to hear that migration is eroding the sovereignty of states. This article challenges both of these ideas. We argue that both of these ideas overlook or ignore the erosion of popular sovereignty from within states. We argue that engaging with, rather than evading, public debate on migration can potentially help to reinvigorate popular sovereignty.

Capital cities of federations. On the way to analysing the normative base of their asymmetrical status

Federal Capitals often have special statutes. Compared with member states, they often enjoy a lower degree of self-government and a lesser share in the governing of the federation. Why do actors choose such devices, and how can they be justified in a liberal democracy? Surprisingly, the burgeoning literature on asymmetric federalism (to which our research group has contributed significantly) has overlooked this important feature of a de iure asymmetry, perhaps because political theory up to now has concentrated on cases of multicultural and plurinational federations. However, comparative literature is also rare. This paper is the first step to filling in this gap by comparing some federal capitals. The Federal District model (Washington) is compared to capitals organized as member-states (Berlin and Brussels), and capitals that are cities belonging to a single member state (Ottawa in Ontario). The different features of de iure asymmetry will thereby be highlighted. Some light will be shed on the possible motives, reasons and justifications for the choice of each respective status. The paper opens the door to further research on such status questions by analysing public and parliamentary debates, for example. It paves the way for more thorough research. Sicne the author has been awarded a grant by the Institut d’Estudis Autonòmics, this research will be carried out soon.

Intertwined cultural demands of immigrants and minority nations

Since at least the last two decades of the 20th century, the normative debate on multiculturalism has been one-dimensional. It has deployed arguments related to cultural demands either linked to feminism and sub-cultural identities, immigration or national minorities. Little attention has been given to the relations between these dimensions, and how they effect each other in putting forward demands to the nation-state. The purpose of this article is to analyse the interaction between cultural demands of immigrants and minority nations. The basic objective of this paper is to give an overview of different reflections coming from three basic contributors: J. Carens, W. Kymlicka and R. Bauböck.

"La condición fronteriza". Esbozo de una antropología filosófica en la filosofía del límite

El propósito de la presente investigación es mostrar que partiendo de una consideración de los elementos antropológicos presentes a lo largo de la obra del filósofo barcelonés, Eugenio Trías, es posible realizar una lectura global y unitaria de la misma. En otras palabras, que la presencia de una veta antropológica acompaña a la búsqueda, descubrimiento y despliegue de la propuesta original que el autor denomina como filosofía del límite. Para ello es necesario extraer una propuesta de antropología filosófica a partir del análisis del concepto de condición humana entendida como condición fronteriza en el contexto de la obra del filósofo. De aquí que uno de los principales objetivos sea el volver explícitos los momentos en que este pensador reflexiona en torno a lo humano, es decir, en los que se puede encontrar una respuesta a la pregunta por el qué se puede entender por “humano” y encontrar, en segunda instancia, la relación y vinculación entre dichos momentos.

El blat de moro transgènic a Catalunya

 Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. El treball El blat de moro transgènic a Catalunya és un treball ampli que tracta dels organismes transgènics des de diversos punts de vista. El seu principal objectiu és avaluar les diferències a nivell fisiològic que presenten els cultius de blat de moro transgènic respecte a les seves varietats isogèniques davant d'estressos hídrics i nutricionals. Un altre objectiu del treball és copsar el coneixement i la percepció que té la societat sobre aquests organismes, així com avaluar la informació que hi ha sobre aquest tema, per intentar valorar críticament els seus aspectes positius i negatius. La part central del treball és la recerca feta al centre d'IRTA - Mas Badia, integrada en els assajos que s'hi estan fent, i que va consistir en mesurar la resposta de diverses varietats de blat de moro transgènic i de les seves respectives isogèniques, a estressos abiòtics induïts. El treball també té una part de recerca bibliogràfica sobre aspectes generals dels organismes transgènics i sobre aspectes més concrets dels cultius de transgènics a Catalunya. També s'ha entrevistat a persones rellevants en aquest àmbit per conèixer opinions diverses de primera mà. La comparació de la resposta del blat de moro transgènic i no transgènic a estressos hídrics i nutricionals ha permès veure que no hi ha diferències significatives entre els dos tipus de cultius. Aquesta part experimental ha estat interessant tant pel resultat en si com per permetre conèixer de primera mà la recerca sobre transgènics que es fa al nostre país, i haver motivat el plantejament d'altres possibles línies d'investigació. El treball també ha permès tenir una visió àmplia sobre els transgènics i fer una valoració força crítica de la càrrega ideològica que hi ha rere la informació.

En busca del ciudadano Kane : los dueños de medios de comunicación y su utilización política

Aquesta recerca té com a objecte d'estudi la utilització dels mitjans de comunicació per a finalitats polítiques i intenta analitzar la relació que els polítics professionals mantenen amb els mitjans i com aquests poden ser importants dins d'un procés polític-electoral i per a la formació de l'opinió pública. El nostre objectiu general és, entre d’altres, analitzar l'estructura d’aquests mitjans i grups polítics i descriure com estan situats, utilitzant com a exemple l'estat del Rio Grande do Norte (RN), al Nord-est de Brasil. Partint de les preguntes, ¿a qui pertanyen els mitjans de comunicació i qui té el poder d'informar en l'aquest Estat? anem construïm el marc teòric, analitzant el monopoli i oligopoli en la comunicació a Brasil, especialment a la radiodifusió, en la qual hi ha una gran concentració de concessions públiques en propietat dels polítics professionals amb mandats electius i/o de grups partidaris, què pot ser anomenat de ‘coronelismo electrònic’

La Desaparición de las zonas educativas catalanas: procesos de (des)institucionalización educativa en perspectiva comparada

El artículo aborda, desde un punto de vista del diseño institucional, la zonificación educativa en dos sistemas político-institucionales complejos, Cataluña y Estados Unidos de América, en un marco de gobernanza multinivel. El análisis de los elementos de diseño institucional que emergen de la creación de espacios de gestión donde confluyen distintos niveles de gobierno en la prestación de políticas públicas es el foco de atención principal. A pesar de las grandes diferencias entre ambas realidades, es posible destacar conceptos clave para comprender el diseño de la zonificación educativa en Cataluña, donde el papel de los gobiernos locales está jurídicamente muy limitado y donde la prestación del servicio público educativo se realiza de forma muy centralizada. Así, a partir de la comparación con el caso americano, se puede concluir que la zonificación educativa y la corresponsabilidad educativa local en Catalunya se han implementado en un entorno jurídico-político “adverso” y con un diseño institucional “ajeno” que han desencadenado finalmente en su desaparición.