Espai públic i aparcament soterrat al voltant de l'Església de Santa Maria a Caldes de Montbui

Award-winning

Maria Aurèlia Capmany, feminisme i traducció

Novel·lista, assagista, política, activista cultural, dona de teatre i traductora de més de trenta obres, Maria Aurèlia Capmany és autora d’una obra extensa i clarament ideològica, en què les reivindicacions feministes ocupen una gran part. Virginia Woolf i Simone de Beauvoir són les seves principals fonts teòriques i vitals. Encara que, per diverses circumstàncies, no les tradueix mai, es converteix en la seva mitjancera cultural i ideològica a casa nostra: proposant-ne traduccions a algunes editorials, escrivint-ne pròlegs, imitant-les, adaptant-ne conceptes o imatges, etc. Marguerite Duras, de qui traslladà Un dic contra el Pacífic (1965), és també una de les seves mares literàries. Aquest treball intenta ser una aproximació al feminisme de Capmany i a la seva repercussió en el camp de la traductologia.

Maria Furuhjelms Notebok

Soitinnus: piano.

Carola Milà i la felicitat de ser una dona : La teoria feminista de Maria Aurèlia Capmany en 'Feliçment, jo sóc una dona'

Aquest treball presenta una anàlisi textual de l'obra de Maria Aurèlia Capmany 'Feliçment, jo sóc una dona'. D'una banda, a través d'una breu presentació de l'autora fins al moment de la publicació de l'obra i, d'una altra, d'una síntesi del feminisme a Catalunya, l'autora del treball ens apropa a les teories feministes que Capmany aboca en la seva novel·la, fet que representa un punt d'inflació en la seva trajectòria novel·lística. L'anàlisi textual ens permet apropar-nos al concepte d'identitat femenina i a la seva construcció, així com relacionar-lo amb les teories feministes més recents.

Aproximació a la biografia i el pensament educatiu de Maria Teresa Codina: Educant entre la utopia i la realitat

Maria Teresa Codina i Mir és una mestra i pedagoga que ha tingut especial rellevància en la pedagogia del segle XX a Catalunya. Durant la seva trajectòria personal i professional ha estat compromesa en l’educació dels sectors socials més desfavorits i en la renovació pedagògica de Catalunya. Aquesta tasca tan important que ha dut a terme de manera silenciosa, no pot ser ignorada. Amb aquest treball pretenem analitzar-la i donar-la a conèixer. És per aquest motiu que hem fet una aproximació biogràfica de la vida i idees pedagògiques de Maria Teresa Codina a partir de la veu de persones que l’han coneguda i que han estat significatives en la seva vida. A través de successives entrevistes i l’anàlisi de documents personals i inèdits de Codina, volem aprofundir en la seva trajectòria personal i professional i conèixer les seves idees educatives des d’una visió més propera, viva i humana.

El vigatanisme crític de Maria Àngels Anglada

Maria Àngels Anglada tenia una clara consciència del lloc, que va deixar una empremta profunda en la seva obra literària. L’article analitza les visions que l’autora dóna de Vic, la ciutat natal, a través de la poesia, la narrativa i la prosa assagística. En particular, l’anàlisi se centra en el relat de fons autobiogràfic No em dic Laura. Aquest text vehicula una dura crítica política, social i moral del Vic sotmès a la dictadura franquista. I, alhora, constitueix la millor mostra del vigatanisme crític que caracteritza l’autora.

Maria Àngels Anglada i la traducció: de les germanes de Safo a les de Mendelssohn

En els anys vuitanta i noranta, Maria Àngels Anglada s’endinsà en l’art de la traducció i traslladà alguns títols, majoritàriament clàssics, amb l’objectiu de recuperar noms poc atesos pels discursos literaris del nostre país. Se centrà en quatre textos: Les germanes de Safo (1983), Epigrames (1993), L’esplanada (1987), i, amb Maria Ohannesian, Terra porpra i altres poemes. Anglada també va fer feina de torsimany en els seus tres llibres de viatges Paisatge amb poetes (1988), Paradís amb poetes (1993) i Retalls de la vida a Grècia i Roma (1997).

Pragmaattinen tutkimus Maria Jotunin Miehen kylkiluu -näytelmän kysymyksistä ja direktiiveistä

Tutkielmassa analysoidaan Maria Jotunin Miehen kylkiluu -näytelmän interrogatiivi- ja direktiivimuotoisia ilmauksia. Lisäksi tarkastellaan kysymisen ja käskemisen funktiossa käytettyjä kieliopillisten rakenteiden toissijaisia käyttöjä. Aineistoa tutkitaan kahdesta näkökulmasta: yhtäältä ilmausten pintamuotojen yhteyttä niiden puhefunktioihin ja toisaalta ilmausten puhefunktioiden ja illokuutioiden vaikutuksia puhetilanteissa. Pragmaattisen näkökulman myötä tarkastelussa otetaan huomioon myös tutkittavien ilmausten aiheuttamat reaktiot ja vastaukset. Tutkielmassa käytetty interrogatiivi- ja direktiivirakenteiden muodollinen jaottelu pohjautuu pääosin Isoon suomen kielioppiin. Pragmaattisen tarkastelun taustana on J. L. Austinin ja J. Searlen ajatusten pohjalta syntynyt puheaktiteoria ja puheaktien illokuutioiden luokittelu. Puheaktiteoreettista ajattelua soveltaen tutkielmassa selvitetään aineiston yksittäisten ilmausten vaikutuksia puhetilanteissa ja analysoidaan niiden illokutiivisia sävyjä. Lausumien puhefunktioiden ja niiden vaikutusten tulkinta edellyttää usein laajankin kontekstin huomioimista. Analyysissä havainnoidaan myös jonkin verran kohteliaisuuden ja erilaisten sosiolingvististen seikkojen yhteyttä niin kielellisiin rakenteisiin kuin pragmaattiseen kontekstiin. Ilmausten pintamuotojen suhteesta niiden puhefunktioihin voi tutkielman aineiston perusteella todeta analyysin vahvistaneen teorialuvuissa esitettyä kielioppeihin perustuvaa suomen kielen kysymys- ja käskyrakenteiden muodollista ja funktionaalista jaottelua. Määrällisestä suppeudestaan huolimatta tutkielman aineisto on monipuolinen. Miehen kylkiluu -näytelmä sisältää laajan läpileikkauksen tutkimusaiheen kannalta oleellisista suomen kielen rakenteista ja niiden käytöistä. Tutkielman pragmaattisesta näkökulmasta voi aineiston perusteella yleisenä huomiona esittää puhujien illokuutioiden yleensä toteutuvan. Tämä lienee seurausta keskustelun yleisien yhteistyön periaatteiden noudattamisesta. Lisäksi esimerkiksi suorat imperatiivimuotoiset käskyt tietyissä vuorovaikutuskonteksteissa esitettyinä eivät jätä puhuteltavalle mahdollisuuksia kieltäytymiseen.

Crònica del Pallars. Reconstrucció d'un món perdut a les novel·les de Maria Barbal

Peer-reviewed

Maria de Portugal, una dona amagada per la història

The points of departure of this article are our own researches which talked about Maria of Portugal and widowhood during the 14ht century, respectively. We were interested in the figure of Maria of Portugal as example of all that kind of people, mostly women but also children who were treated as change currency by their relatives. They were used to guaranty peace treaties and other agreements, but also as hostages in war times. This article is based on the study of Maria's will, which is preserved in the Arxiu de la Coroan d'Aaragó. however we also thought necessary to present the figure of Maria of Portugal in order to grasp, not only the events that marked her life, but also the way they influenced in her thoughts an feelings.

Maria Àngels Anglada, paradís amb poeta

Presentació del dossier que la revista va dedicar a manera d’homenatge a Maria Àngels Anglada, l’any següent a la seva mort l’abril de 1999

Variação anual de metilxantinas totais em amostras de Ilex paraguariensis A. St. - Hil. (erva-mate) em Ijuí e Santa Maria, Estado do Rio Grande do Sul

Ilex paraguariensis is a native plant in Southern Brazil, whose leaves are utilized in beverages such as chimarrão and tererê. This study investigated variations of total methylxanthines in leaves from two Ilex populations collected at one-month intervals over the course of one year. The levels varied from 1.92 to 10.37 mg/g (Ijuí) and 1.77 to 9.17 mg/g (Santa Maria). Statistical analysis indicated a significative variation in the contents of all samples analysed, confirming seasonal fluctuations. These results show that the period of harvest might decisively influence the organoleptic characteristics of raw material used in industry and therefore in commercial products.

Maria Josepa Arnall i Juan, in memoriam

This article reviews the life and career of Dr. Maria Josepa Arnall i Juan (1948-2002), head professor of Historiographic Science and Techniques at the University of Barcelona. Dr. Arnall was distinguished both on a personal and professional level. She performed a magnificent task as a researcher and teacher, and possessed a great work ethic, as evidenced by her rich and rigorous scientific output, described in the article. She played an active role in collaboration with the Archivists Association of Catalonia helping to train Catalan archivists. The memory of her as a person and a professional, as well as her important and valuable work, remain as her legacy

Jungfru Maria i Rosengård

Soitinnus: mieskuoro (TTBB).