Els precedents de la Catedral de Santa Maria de Girona. De la plaça religiosa del fòrum romà al conjunt arquitectònic de la seu romànica (ss. I aC - XIV dC)

S'estudia els precedents de l'actual edifici de la Catedral de Girona prenent com a guia bàsica les restes físiques detectades en el sector, combinant-les amb nombroses notícies procedents de la documentació escrita i la consideració de paral·lels. Un apartat historiogràfic posa de relleu les diferents opinions sobre la història de la Catedral i dels seus edificis d'ençà del segle XVII. El conjunt d'època romana consistia en la plaça religiosa del fòrum de la ciutat. Com que els segles de l'Antiguitat Tardana i Alta Edat Mitjana no deixaren rastre físic identificable, el següent conjunt arquitectònic estudiat és el de la catedral del segle XI (iniciada vers 1010), detallada en cadascuna de les seves parts així com en els seus aspectes generals (implantació, tècnica constructiva, decoració). Finalment, l'estudi del conjunt claustral (configuració i funcions) permet aclarir determinats aspectes de la història institucional del capítol de la Catedral.

Els remences de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV)

L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per això s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, més concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentació generada per l'esmentada institució benèfica. El primer llibre de comptes conservat és de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final també ha estat fixada per la documentació, perquè a partir d'aquest moment deixem de trobar constància escrita del pagament dels mals usos i de la prestació d'homenatges. La importància dels mals usos, és a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana és una qüestió fora de discussió. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigència els dos alçaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hipòtesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual és la raó de les guerres remences de finals del segle XV. Com és sabut van quedar resoltes amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes. Malgrat la importància que els historiadors han concedit a l'existència dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemàtics sobre la seva aplicació a la pràctica. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi és estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que és representativa, sense cap mena de dubte, del que succeïa en la diòcesi gironina. A més a més, cal assenyalar que l'estudi comprèn un període de temps que inclou circumstàncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catàstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remença. Com és sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempció de persones (mitjançant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forçades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstàncies), la intèstia i l'eixòrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'àrsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugúcia (exigida a les dones considerades adúlteres). Els remences confirmaven la seva dependència d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits. Aquesta tesi consta de deu capítols a més d'una introducció (o primer capítol) i d'unes conclusions. El segon capítol és dedicat a la descripció de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importància del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a més a més de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la institució tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Gironès, La Selva, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. En el quart capítol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conèixer el nombre de persones que eren pròpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien. A continuació segueixen els quatre capítols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anàlisi va ocasionar l'elaboració dels tres darrers. En el capítol cinquè s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergamí. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la institució. El capítol següent és dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forçades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els capítols setè i vuitè, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntàries com les involuntàries. El resultat obtingut és que entre 1331 i 1458, la institució va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de només 105 intèsties i eixòrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intèsties, fins el 1458 per 68 eixòrquies i fins el 1406 per 14 intèsties i/o eixòrquies. Els capítols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinença a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer capítol analitza el compliment de la sentència dictada pel rei Alfons el Magnànim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remença els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.

Isotopes and individuals: diet and mobility among the medieval Bishops of Whithorn

Stable isotopes get personal in this analysis of burials at a medieval cathedral. Compared with the local meat-eating rank and file, those people identified as bishops consumed significantly more fish and were incomers from the east. These results, while not so surprising historically, lend much increased confidence that isotope analysis can successfully read the status and mobility of individuals in a cemetery.

Boundaries and Bridges: the influence of James Cooksey Culwick on the development of the teaching and learning of music in nineteenth century Ireland

James Cooksey Culwick (1845-1907) was born in England. Trained as chorister and organist in Lichfield Cathedral, he moved to Ireland at twenty- one and remained until his death in 1907. Although his reputation as scholar, musician and teacher was acknowledged widely during his lifetime - he received an honorary doctorate from University of Dublin (1893) - little is known about the contribution he made to music education. This paper addresses this gap in the literature and argues that it was Culwick's singular achievement to pay attention to music pedagogy at secondary level, by recognizing that music could be seen as a serious career option for girls, and by providing resources for teachers which emphasised the development of an 'art-feeling' in pupils of all abilities. In addition, he considered Irish music as an art which had significance as music first, and Irish music second, and advocated a 'laudable tolerance' for opposing views on matters of cultural identity to Ireland at the end of the nineteenth century.

Terahertz analysis of stratified wall plaster at buildings of cultural importance across Europe

Terahertz (THz) radiation is being developed as a tool for the analysis of cultural heritage, and due to recent advances in technology is now available commercially in systems which can be deployed for field analysis. The radiation is capable of penetrating up to one centimetre of wall plaster and is delivered in ultrafast pulses which are reflected from layers within this region. The technique is non-contact, non-invasive and non-destructive. While sub-surface radar is able to penetrate over a metre of wall plaster, producing details of internal structures, infrared and ultraviolet techniques produce information about the surface layers of wall plaster. THz radiation is able to provide information about the interim region of up to approximately one centimetre into the wall surface. Data from Chartres Cathedral, France, Riga Dome Cathedral, Latvia, and Chartreuse du Val de Bénédiction, France is presented each with different research questions. The presence of sub-surface paint layers was expected from documentary evidence, dating to the 13th Century, at Chartres Cathedral. In contrast, at the Riga Dome Cathedral surface painting had been obscured as recently as 1941 during the Russian occupation of Latvia using white lead-based paint. In the 13th Century, wall paintings at the Chapel of the Frescos, Chartreuse du Val de Benediction in Villeneuve les Avignon were constructed using sinopia under-painting on plaster covering uneven stonework.. This paper compares and contrasts the ability of THz radiation to provide information about sub-surface features in churches and Cathedrals across Europe by analysing depth based profiles gained from the reflected signal. © (2013) COPYRIGHT Society of Photo-Optical Instrumentation Engineers (SPIE).

The CATH classification revisited-architectures reviewed and new ways to characterize structural divergence in superfamilies

The latest version of CATH (class, architecture, topology, homology) (version 3.2), released in July 2008 (http://www.cathdb.info), contains 1 14215 domains, 2178 Homologous superfamilies and 1110 fold groups. We have assigned 20 330 new domains, 87 new homologous superfamilies and 26 new folds since CATH release version 3.1. A total of 28 064 new domains have been assigned since our NAR 2007 database publication (CATH version 3.0). The CATH website has been completely redesigned and includes more comprehensive documentation. We have revisited the CATH architecture level as part of the development of a `Protein Chart` and present information on the population of each architecture. The CATHEDRAL structure comparison algorithm has been improved and used to characterize structural diversity in CATH superfamilies and structural overlaps between superfamilies. Although the majority of superfamilies in CATH are not structurally diverse and do not overlap significantly with other superfamilies, similar to 4% of superfamilies are very diverse and these are the superfamilies that are most highly populated in both the PDB and in the genomes. Information on the degree of structural diversity in each superfamily and structural overlaps between superfamilies can now be downloaded from the CATH website.

Sculptural abstraction of landscape

The purpose of my Senior Scholar project was to create a series of sculptures that are based on the interaction of natural forms within a selected landscape setting. I hope to convey a sense of how I view and interpret the landscape and to create works that stimulate a sense of wonder in the mind of the viewer. This fascination, perhaps even obsession, with the power of the landscape has kept me going throughout the year. As a source of ideas and imagery, the landscape can never be depleted. There will always be new combinations of landscape elements, different light conditions, and changing seasons to provide me with fresh ideas. Research for the project took me to many different places, be it my trip to Monhegan Island or driving to New York City to study the cityscape. I began the year working in steel and plaster, combining the two in works that explore the interaction between living tree roots and inanimate rocks. This led to a series entitled Landscape Recollections, comprised of welded steel forms housed in protective wooden boxes and lit from inside. After visiting New York City, architecture began to playa role in my work, as seen in the two Roadcut pieces and the Cathedral Woods series. Roadcut #1 and Roadcut #2 explore the relationship between a man-made road and the landscape that lies beneath and around it. The Cathedral Woods pieces incorporate architecture in a more abstract manner, using imagery derived from Gothic cathedrals to convey a sense of quiet peacefulness. The soaring verticality of Gothic architecture integrates with the tall tree forms in each piece, enabling me to intertwine these two elements into one another and create a harmonious relationship between architecture and nature. Throughout the year I have kept a sketchbook in which I draw from life, jot down ideas, and take notes on how the project is progressing. I have also completed several large charcoal drawings of my sculptures in which I explore different ways of viewing the steel forms. I am grateful to have had the opportunity to undertake this project, as it has been a very difficult but rewarding process of observing, interpreting, and manifesting the landscape according to my personal vision and experiences.

Levantamento sobre as concepções e práticas de educação ambiental nos cursos de educação de jovens e adultos do centro expandindo da cidade de São Paulo

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Arte e ética em The Bell de Iris Murdoch

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

As estratégias de representação ficcional das contingências humanas em contos de Raymond Carver

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

A criação da diocese de Ribeirão Preto e o governo do primeiro Bispo: D. Alberto José Gonçalves

Pós-graduação em História - FCHS

Desenhos setecentistas na Sé de Belém

Analisando um nicho e desenhos ao seu redor encontrados na restauração, concluída no ano de 2009, da Catedral de Belém (1748-1782), o artigo se ocupa das relações de trabalho artístico na região Norte durante o período colonial. O anonimato das profissões menos valorizadas, como entalhadores, pintores e escultores, exercidas por índios, negros e mestiços, contrasta com a documentação abundante reservada aos grandes nomes do período, a quem, de maneira genérica, é atribuída a autoria das obras. O artigo acompanha a trajetória do arquiteto régio Antonio Landi (1713-1791) e, através das obras dessa igreja, observa as mudanças técnicas e sociais do período de sua construção.

Unas octavas de Cairasco sobre Agaete. ¿Censuradas?

[ES] Se intenta explicar la desaparición de unas octavas de la segunda edición de la Tercera parte del Templo militante de Cairasco donde nombra a familiares suyos, por las desavenencias entre un miembro del Cabildo Catedral y sus herederos. Conecto esta noticia con la desaparición de otras octavas del manuscrito del Goffredo famoso, la traducción de Cairasco de la obra de Tasso, donde se nombra a otro familiar del poeta. Extiendo la nota a la pervivencia de algunos de los versos censurados en un cancionero manuscrito bilingüe portugués-castellano de distintos poetas, y su conexión con otros autores de la época.

Environmental weathering of natural and artificial stones used in historical architecture: influence of microstructure and new restoration methods

For some study cases (the Cathedral of Modena, Italy, XII-XIV century; the Ducal Palace in Mantua, Italy, XVI century; the church of San Francesco in Fano, Italy, XIV-XIX century), considered as representative of the use of natural and artificial stones in historical architecture, the complex interaction between environ-mental aggressiveness, materials’ microstructural characteristics and degradation was investigated. From the results of such analyses, it was found that materials microstructure plays a fundamental role in the actual extent to which weathering mechanisms affect natural and artificial stones. Consequently, the need of taking into account the important role of material microstructure, when evaluating the environmental aggressiveness to natural and artificial stones, was highlighted. Therefore, a possible quantification of the role of microstructure on the resistance to environmental attack was investigated. By exposing stone samples, with significantly different microstructural features, to slightly acidic aqueous solutions, simulating clean and acid rain, a good correlation between weight losses and the product of carbonate content and specific surface area (defined as the “vulnerable specific surface area”) was found. Alongside the evaluation of stone vulnerability, the development of a new consolidant for weathered carbonate stones was undertaken. The use of hydroxya-patite, formed by reacting the calcite of the stone with an aqueous solution of di-ammonium hydrogen phosphate, was found to be a promising consolidating tech-nique for carbonates stones. Indeed, significant increases in the mechanical prop-erties can be achieved after the treatment, which has the advantage of simply con-sisting in a non-hazardous aqueous solution, able to penetrate deeply into the stone (> 2 cm) and bring significant strengthening after just 2 days of reaction. Furthermore, the stone sorptivity is not eliminated after treatment, so that water and water vapor exchanges between the stone and the environment are not com-pletely blocked.

Città e architettura a Faenza nel Rinascimento. Progetti e strategie di rinnovamento urbano nell'età di Carlo II Manfredi (1468-77)

La tesi ha come oggetto il rinnovamento urbano che fu realizzato a Faenza per opera del suo signore Carlo II Manfredi tra il 1468 e il 1477, d’accordo con il fratello, il vescovo Federico. La prima opera realizzata da Carlo fu il portico a due livelli che dotò di una nuova facciata il suo palazzo di residenza, di origini medievali. Questa architettura sarebbe stata il preludio di un riordino generale della piazza principale della città, probabilmente allo scopo di ricreare un foro all’antica, come prescritto dai trattati di Vitruvio e di Alberti. L’aspetto originale del loggiato rinascimentale, desumibile da documentazione archivistica e iconografica, permette di attribuirlo con una certa probabilità a Giuliano da Maiano. Oltre alla piazza, Carlo riformò profondamente il tessuto urbano, demolendo molti portici lignei di origine medievale, rettificando le principali strade, completando la cerchia muraria. Federico Manfredi nel 1474 diede inizio alla fabbrica della Cattedrale, ricostruita dalle fondamenta su progetto dello stesso Giuliano da Maiano. L’architettura della chiesa ha uno stile largamente debitore all’architettura sacra di Brunelleschi, ma con significative differenze (come la navata definita da un’alternanza tra pilastri e colonne, o la copertura composta da volte a vela). L’abside della cattedrale, estranea al progetto maianesco, fu realizzata nel 1491-92 e mostra alcuni dettagli riconducibili alla coeva architettura di Bramante. A Faenza si realizza in un periodo di tempo brevissimo una profonda trasformazione del volto della città: loggiato, riforma della piazza, riordino delle strade, una nuova cattedrale, tutto contribuisce a dare lustro ai Manfredi e a fare di Faenza una città moderna e in cui si mettono in pratica, forse per la prima volta nell’Italia settentrionale, i dettami di Vitruvio e di Alberti.