999 resultados para Propietat industrial -- Aspectes ètics i morals
Resumo:
Els recursos de la natura sn finits, especialment les energies no renovables, un fet que no sembla que tinguin en compte molts dels responsables poltics i empresarials. Lautor es pregunta si ser possible mantenir el sistema de desenvolupament industrial iniciat ara fa 200 anys, amb lexplotaci del carb i, ms tard, del petroli, del gas natural i de lurani.Aquesta anlisi es basa en dades de les grans agncies de lenergia (lEnergy Information Administration, EIA, del Govern dels Estats Units, i lAgncia Internacional de lEnergia, IEA-AIE, de lOCDE), com tamb en altres fonts estadstiques reconegudes a escala internacional, convenientment contrastades i reelaborades.Els resultats contradiuen moltes argumentacions oficials. Mostren que la crisi energtica ser profunda i que es manifestar ja en la dcada actual: els recursos no sacabaran immediatament, per lescassetat de loferta davant de laugment de la demanda qestionar el paradigma del creixement continu. Se suggereix que la crisi financera nha estat un preludi. La reducci energtica comenar amb el petroli, fet que comportar la crisi del transport, el fre de les produccions globalitzades i, en darrera instncia, la crisi alimentria (tamb als pasos desenvolupats!). El canvi climtic imparable, segons les tendncies analitzades ser una dificultat afegida a les readaptacions necessries.Quin paper podria fer Europa en el futur, amb els recursos energètics ja exhaurits?
Resumo:
Moltes vegades lusuari duna installaci de climatitzaci o calefacci, no dna la suficient importncia al sistema que lhi ha de proporcionar un millor confort amb el mxim rendiment. Aquest confort s un factor determinant, entre molts daltres, de la qualitat de vida. Mentre que el rendiment s un factor important a nivell econmic i ecolgic. Tot i tenir prevalena els aspectes destalvi energtic, aquests no impliquen haver de renunciar a un confort trmic i a un estalvi econmic. Un dels aspectes que es centra el projecte s promoure ls racional de les fonts energtiques (solar, biomassa) per a la correcta climatitzaci dels habitatges. El projecte es desenvolupa en lmbit domstic, concretament correspon a un habitatge unifamiliar. Aquest est situat a la poblaci de Roda de Ter, provncia de Barcelona. Lobjectiu principal del projecte s lelecci del sistema de climatitzaci i el seu dimensionament, per tal de donar el mxim confort als usuaris que habitin a la vivenda. Criteris ambientals i eficients han estat objecte a considerar pel disseny constructiu de lhabitatge. Una de les mesures importants presses en el projecte, ha estat lelecci de les diferents parts que formen la installaci de climatitzaci. Es fa referncia als allaments dels tancaments, el sistema solar de recolzament, equips de producci de fred i calor, entre daltres. En el projecte, sha dut a terme un estudi dels diferents tancaments de lhabitatge, tot determinat per a cada un dells, el seu coeficient de transmissi trmica. Per seleccionar lequipament ms adequat sha partit de les condicions climatolgiques del municipi de Roda de Ter i sha realitzat el clcul de les necessitats trmiques de ledifici. Lhabitatge incorpora una installaci de captaci solar trmica. Aquesta aportar un suport energtic a tot el sistema de producci de calor, ja sigui per la producci daigua calenta sanitria com per el calefactat de la vivenda. La collocaci dels panells a la faana sud tindr una doble funci: a ms de proporcionar energia solar trmica, serviran delements de protecci solar en la temporada destiu. La caldera usada per donar recolzament trmic utilitzar com a combustible el pellet. El pellet s un tipus de biomassa llenyosa que consta dun derivat de la fusta en format granulat. Es defineix i es detalla el consum energtic en biomassa, electricitat i cost econmic anual que ocasionar la instal.laci dissenyada. El sistema de terra radiant adoptat permetr el refrescament en poques estivals i el calefactat en poques hivernals. Aquest donar el confort trmic necessari a cada estana de lhabitatge. En el projecte tamb es marquen les pautes bsiques pel control de la installaci solar aix com el control dels grups de bombament i la mescla daigua del terra radiant.
Resumo:
Les organitzacions afronten una nova era industrial, la era de la Societat del Coneixement. Als recursos clssics necessaris per mantenir-se competitiu en un mercat cada cop ms exigent (RRHH, recursos naturals, recursos financers, etc.), s'hi ha afegit el recurs del coneixement, associat a les persones que tenen la capacitat d'aportar un elevat valor afegit a les organitzacions. Aquestes persones amb aptitud, actitud i sensibilitat per actuar amb intelligncia sn recursos de talent (RRT) i han de considerar-se un factor clau per qualsevol organitzaci. L'estudi dut a terme sobre l'estat de l'art de la gesti de RRT evidencia la manca d'estratgies en aquest sentit. A ms a ms, s'han detectat alguns aspectes millorables en l'actual percepci entre informaci-empresa. Per tots aquests motius, s'ha dut a terme una nova proposta per entendre la relaci informaciempresa i s'ha desenvolupat un model de vigilncia de RRT, que hauria de quedar integrat en l'estratgia de Gesti del Coneixement de qualsevol organitzaci. L'estudi inclou tamb la presentaci d'algunes eines de vigilncia d'informaci, fent incs en les eines de cerca d'informaci a Internet, per la seva creixent rellevncia. Aquesta nova situaci industrial presentar noves oportunitats de negoci relacionades amb la gesti de RRT, aix com obrir possiblement nous debats ètics sobre la convenincia o no, d'entendre les persones com a un recurs ms per a les organitzacions.
Resumo:
A partir de les ofertes de collaboraci d'empreses privades amb finalitat de lucre rebudes a la Facultat de Biblioteconomia i Documentaci de la Universitat de Barcelona entre setembre de 1998 juny de 2002, es presenten i analitzen els resultats pel que fa a tres aspectes que s'han cregut especialment destacables: el sector d'activitat de les empreses, les tasques per a les quals se solliciten els estudiants i, en darrer lloc, els coneixements i actituds que se'ls requereix. La informaci recollida permet fer algunes propostes d'actuaci i definir lnies de treball tant pel que fa a la formaci acadmica dels alumnes com a la seva orientaci professional.
Resumo:
Es presenta un projecte d'innovaci docent, la recerca desevolupada del qual va incorporar aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments realitzats als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts, aplicant criteris de gesti de qualitat. Els resultats d'aquestes investigacions tenen una extensi social en l'mbit de les Belles Arts en general. El projecte d'innovaci docent va aplicar criteris de gesti de qualitat. La recerca desenvolupada va incorporar aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts. Els resultats daquestes investigacions tenen una extensi social en l'mbit de les Belles Arts en general. Amb aquest projecte es va redissenyar un model de procediment normalitzat de treball (PNT) que 11 tallers diferents de les Facultats de BBAA de Barcelona, Conca i Valncia van utilitzar per a elaborar 14 PNT i 3 vdeos de suport. Aquests es van aplicar durant una experincia pilot (curs 2009-2010). El nombre de participants en lexperincia va ser de 211 alumnes, 15 professors, 10 tcnics de taller, majoritriament de BBAA de la Universitat de Barcelona. L'experincia pilot va demostrar satisfactriament la viabilitat de l'aplicaci del model de PNT adoptat i els beneficis, de la seva aplicaci, orientats a la millora continuada de la qualitat docent i de la investigaci. Per concloure el projecte es va elaborar el procediment general (PG) que determina les pautes per a redactar un PNT. Aquest PG va ser aprovat recentment per la CSSMA del Centre2 i es podr aplicar en el futur en la Facultat de BBAA de Barcelona. Sobre l'experincia s'han realitzat les publicacions pertinents (un llibre i un DVD) i s'ha participat tamb en dos congressos.
Resumo:
El projecte s'inscriu dins de l'mbit de la investigaci i innovaci docent aplicant criteris de gesti de qualitat en els que es tenen molt presents els aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat. El projecte promou la investigaci generant models de funcionament i verificant la qualitat dels resultats de la seva aplicaci. Des d'aquest punt de vista la recerca incorpora aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments, la manipulaci de productes i materials, la gesti de residus i el seu reciclatge als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts. Els resultats d'aquestes investigacions tenen una extensi social en l'mbit de les Belles Arts en general. Existeix suficient evidncia emprica sobre el deteriorament de la salut i els danys que causen un gran nombre de substncies, productes i materials utilitzats habitualment en les Belles Arts i es sospita sobre els potencials efectes negatius d'altres productes. A Espanya, tamb s conegut el limitat desenvolupament en matria de prevenci laboral, de protecci mediambiental i en parmetres de sostenibilitat en relaci amb l'Espai Europeu i, especialment, al nord d'Europa. Es pot considerar, encara, la tmida i escassament coordinada, encara que progressiva, implantaci de mesures orientades a solucionar aquestes deficincies per part de les universitats espanyoles i el seu insuficient finanament. En un context d'elevada sensibilitzaci social i dels mitjans de comunicaci sobre els efectes del canvi climtic i la contaminaci els processos de canvi s'han de liderar des d'institucions de rang molt divers. Amb els antecedents esmentats el grup d'investigaci advoca per continuar desenvolupant diferents modalitats de recerca, buscant alternatives eficaces en aquest mbit. Alternatives que contemplin la possible substituci d'uns productes per altres, la reducci d'aquells insubstitubles, la implantaci de procediments de qualitat verificada, l'adopci de mesures de seguretat de naturalesa preventiva o mediambiental, l'exploraci de recursos sostenibles, etc. per solucionar en la mesura possible l'esmentada problemtica.
Resumo:
Es presenta un projecte d'innovaci docent, la recerca desevolupada del qual va incorporar aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments realitzats als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts, aplicant criteris de gesti de qualitat. Els resultats d'aquestes investigacions tenen una extensi social en l'mbit de les Belles Arts en general. El projecte d'innovaci docent va aplicar criteris de gesti de qualitat. La recerca desenvolupada va incorporar aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts. Els resultats daquestes investigacions tenen una extensi social en l'mbit de les Belles Arts en general. Amb aquest projecte es va redissenyar un model de procediment normalitzat de treball (PNT) que 11 tallers diferents de les Facultats de BBAA de Barcelona, Conca i Valncia van utilitzar per a elaborar 14 PNT i 3 vdeos de suport. Aquests es van aplicar durant una experincia pilot (curs 2009-2010). El nombre de participants en lexperincia va ser de 211 alumnes, 15 professors, 10 tcnics de taller, majoritriament de BBAA de la Universitat de Barcelona. L'experincia pilot va demostrar satisfactriament la viabilitat de l'aplicaci del model de PNT adoptat i els beneficis, de la seva aplicaci, orientats a la millora continuada de la qualitat docent i de la investigaci. Per concloure el projecte es va elaborar el procediment general (PG) que determina les pautes per a redactar un PNT. Aquest PG va ser aprovat recentment per la CSSMA del Centre2 i es podr aplicar en el futur en la Facultat de BBAA de Barcelona. Sobre l'experincia s'han realitzat les publicacions pertinents (un llibre i un DVD) i s'ha participat tamb en dos congressos.
Resumo:
Aquest estudi s'emmarca en la tradici iniciada pels doctors Camps i que consisteix en l'estudi de la medicina a partir de les fonts ms directes, provinents sobretot d'arxius parroquials i notarials.En aquesta tesi concretament s'estudia la mortalitat-natalitat aix com les epidmies durant els segles XVI a XVIII a la ciutat de Terrassa. D'aquest estudi s'extreuen tamb conclusions per a una millor comprensi de les crisis demogrfiques a Catalunya i de la diferent incidncia de les diverses epidmies depenent del territori afectat.
Resumo:
En paraules del mateix autor, aquest s un text esquemtic destinat principalment a complir la funci docent a l'Escola Professional de Medicina del Treball de la Universitat de Barcelona. s un recull de documents que es van posar en el seu moment a disposici dels alumnes que cursaven Toxicologia Industrial i que va ser publicat posteriorment en forma d'un nic volum aprofitant l'efemrida del XXXV anniversari de l'escola.Dir tamb que el text present aqu correspon a la tercera edici, lleugerament ampliada l'any 2004.
Resumo:
L'autor exposa aqu el seu treball fruit de l'estudi dels arxius parroquials de dites localitats del Maresme. En concret, el seu estudi est fet sobre els llibres de Naixements, bits i Matrimonis. D'aqu n'extreu la informaci de carcter sanitari per tamb informaci sobre la societat de l'poca, la demografia i dades estadstiques.
Resumo:
El projecte s'inscriu dins de l'mbit de la investigaci i innovaci docent aplicant criteris de gesti de qualitat en els que es tenen molt presents els aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat. El projecte promou la investigaci generant models de funcionament i verificant la qualitat dels resultats de la seva aplicaci. Des d'aquest punt de vista la recerca incorpora aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments, la manipulaci de productes i materials, la gesti de residus i el seu reciclatge als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts. Els resultats d'aquestes investigacions tenen una extensi social en l'mbit de les Belles Arts en general. Existeix suficient evidncia emprica sobre el deteriorament de la salut i els danys que causen un gran nombre de substncies, productes i materials utilitzats habitualment en les Belles Arts i es sospita sobre els potencials efectes negatius d'altres productes. A Espanya, tamb s conegut el limitat desenvolupament en matria de prevenci laboral, de protecci mediambiental i en parmetres de sostenibilitat en relaci amb l'Espai Europeu i, especialment, al nord d'Europa. Es pot considerar, encara, la tmida i escassament coordinada, encara que progressiva, implantaci de mesures orientades a solucionar aquestes deficincies per part de les universitats espanyoles i el seu insuficient finanament. En un context d'elevada sensibilitzaci social i dels mitjans de comunicaci sobre els efectes del canvi climtic i la contaminaci els processos de canvi s'han de liderar des d'institucions de rang molt divers. Amb els antecedents esmentats el grup d'investigaci advoca per continuar desenvolupant diferents modalitats de recerca, buscant alternatives eficaces en aquest mbit. Alternatives que contemplin la possible substituci d'uns productes per altres, la reducci d'aquells insubstitubles, la implantaci de procediments de qualitat verificada, l'adopci de mesures de seguretat de naturalesa preventiva o mediambiental, l'exploraci de recursos sostenibles, etc. per solucionar en la mesura possible l'esmentada problemtica.
