1000 resultados para Patrimoni cultural -- Argentina


Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Las reas Verdes Pblicas Urbanas(AVPU) las definimos como Espacios Abiertos Pblicos accesibles a todos los ciudadanos que completan una serie de objetivos de calidad de vida, cumpliendo las siguientes funciones: recreacin, rol estructurador de la forma urbana, rol esttico, contemplacin, planificacin de vistas, uso social y cultural, uso educacional, y funcin ecolgica, incluyendo en este ltimo punto tambin la regulacin de variables ambientales (Len Balza, 1998). Si bien son un elemento integrante y regulador del sistema urbano, pueden comprenderse en s mismas como un sistema complejo cuya funcin y dinmica depende principalmente de tres factores : 1) su propia espacialidad (dimensiones, formas y cualidades, originadas por las ideas de la poca en que fueron creadas); 2)los usuarios (con un determinado perfil y capacidades) y 3)el medio urbano en el que se encuentran (rol del sector, distribucin en el espacio, accesibilidad, etc). El ndice de reas Verdes calculado para Crdoba - 8.9 m2/hab en 2011 - si bien da una visin general del estado y evolucin de las mismas, al no estar corregido segn categoras, influencia y densidades de poblacin, no alcanza para caracterizar los tres factores antes nombrados (Red Ciudadana Nuestra Crdoba, 2011). En ese sentido, se advierte sobre la escasa oferta de espacios verdes apropiados para el uso pblico en las zonas de pobreza segregada (Tecco & Fernndez, 2008). El clculo de un mapa de accesibilidad, a partir de una clasificacin detallada de los Espacios Verdes que descarte aquellos que no cumplen con las funciones bsicas definidas, permitir conocer las distancias de los distintos grupos de usuarios (segn densidades, edad, y NBI) a los distintos tipos de AVPU, haciendo evidentes las reas crticas. La integracin de dichas variables en un ndice de reas Verdes corregido ayudar a formar una idea ms ajustada de la calidad de los espacios urbanos. Se pretende de este modo crear una herramienta para orientar polticas pblicas tanto de creacin como de manejo de las AVPU.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

En el marco del eje nacional para el Bicentenario, lograr un pas independiente y soberano a travs del desarrollo del conocimiento, la ciencia, la tecnologa y la innovacin (DNPyE/SECyT. (2006) Plan Estratgico Nacional de Ciencia, Tecnologa e Innovacin. Bicentenario- (2006-2010)), as como de las acciones que se estn desarrollando para el fomento de la ciencia y la tecnologa, a las que se ha sumado el Gobierno de Crdoba y, particularmente el Ministerio de Educacin, con el compromiso de contribuir con la mejora de la enseanza y el aprendizaje de las Ciencias propiciando el acercamiento entre la escuela, los mbitos de produccin del conocimiento y la sociedad, se plantea el presente proyecto. Se parte del reconocimiento de la importancia del desarrollo y la apropiacin del conocimiento cientfico-tecnolgico en la sociedad y del valor de la educacin cientfica, debido a que contribuyen al crecimiento individual y social fomentando la innovacin y la competitividad productiva. En tal sentido, la percepcin sobre la ciencia y la tecnologa que poseen los ciudadanos de una comunidad debe ser considerada y analizada, ya que es determinante en el diseo, ejecucin y evaluacin de las polticas cientfico-tecnolgicas y educativas. Por lo anterior, se pretende realizar la presente investigacin en Crdoba, como un estudio de tipo descriptivo, con el fin de determinar cul es la percepcin social de la ciencia y la tecnologa que tienen los agentes de los distintos mbitos: educativo, empresarial, gubernamental, meditico y social. Esta investigacin forma parte de un trabajo ms amplio, dirigido al diseo de un modelo de participacin ciudadana que estimule el uso de los resultados de la investigacin cientfica y tecnolgica en beneficio del desarrollo social y econmico en Crdoba-Argentina, Jalisco-Mxico, Regin Sucre- Venezuela y Managua-Nicaragua. (Estudio comparado). Se pretende avanzar en determinacin de indicadores regionales compartidos, a partir de metodologas ajustadas a las caractersticas sociales, polticas y econmicas de los involucrados y obtener, a partir de all, algunos lineamientos de poltica local y global. Es intencin, articular un marco de anlisis y evaluacin acerca de cun cientficamente orientada se encuentra una sociedad en un momento histrico determinado, el cual permita evaluar el funcionamiento y desempeo cientfico-tecnolgico en la dinmica cultural y productiva.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

En el marco del eje nacional para el Bicentenario, lograr un pas independiente y soberano a travs del desarrollo del conocimiento, la ciencia, la tecnologa y la innovacin (DNPyE/SECyT. (2006), as como de las acciones que se estn desarrollando para el fomento de la ciencia y la tecnologa, a las que se ha sumado el Gobierno de Crdoba y, particularmente el Ministerio de Educacin y de Ciencia y Tecnolgia, con el compromiso de contribuir con la mejora de la enseanza y el aprendizaje de las Ciencias propiciando el acercamiento entre la escuela, los mbitos de produccin del conocimiento y la sociedad, se plantea el presente proyecto. Se parte del reconocimiento de la importancia del desarrollo y la apropiacin del conocimiento cientfico-tecnolgico en la sociedad y del valor de la educacin cientfica, debido a que contribuyen al crecimiento individual y social fomentando la innovacin y la competitividad productiva. En tal sentido, la percepcin sobre la ciencia y la tecnologa que posen los ciudadanos de una comunidad debe ser considerada y analizada, ya que es determinante en el diseo, ejecucin y evaluacin de las polticas cientfico-tecnolgica y educativa. Por lo anterior, se pretende realizar la presente investigacin en Crdoba, como un estudio de tipo descriptivo, con el fin de determinar cul es la percepcin social de la ciencia y la tecnologa que tienen los agentes de los distintos mbitos: educativo, empresarial, gubernamental, meditico y social. Esta investigacin formar parte de un trabajo ms amplio, dirigido al diseo de un modelo de participacin ciudadana que estimule el uso de los resultados de la investigacin cientfica y tecnolgica en beneficio del desarrollo social y econmico en Crdoba-Argentina, Jalisco-Mxico, Regin Sucre- Venezuela y Managua-Nicaragua. (Estudio comparado). Se pretende avanzar en determinacin de indicadores regionales compartidos, a partir de metodologas ajustadas a las caractersticas sociales, polticas y econmicas de los involucrados y obtener, a partir de all, algunos lineamientos de poltica local y global. Es intencin, articular un marco de anlisis y evaluacin acerca de cun cientficamente orientada se encuentra una sociedad en un momento histrico determinado, el cual permita evaluar el funcionamiento y desempeo cientfico-tecnolgico en la dinmica cultural y productiva.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Patrimoni Digital de Catalunya (PADICAT) es un proyecto de la Biblioteca Nacional de Catalunya iniciado en 2005. ste consiste en capturar, procesar y dar acceso permanente a toda la produccin cultural, cientfica y de carcter general catalana producida en formato digital. En definitiva, el objetivo de PADICAT es archivar el web cataln. Despus de un ao, se dispone de 2.400 capturas de ms de 810 webs en 24 millones de ficheros (pginas HTML, imgenes) que ocupan casi un terabyte de disco.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Estudi arqueolgic integrat de la vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra) iniciat al 2004 sota la coordinaci de lICAC. Lestudi sinsereix en la declaraci de la vall com a Patrimoni de la Humanitat (UNESCO). Las recerques senfoquen des de lArqueologia del Paisatge, de manera diacrnica i pluridisciplinar, fent especial atenci a les relacions de les societats amb el medi. Les restes arqueolgiques treballades sassocien a activitats ramaderes, metallrgiques i de carboneig. La recerca paleoecolgica se centra en sediments lacustres, torbosos i arqueolgics. Lany 2006, shan analitzat a alta resoluci temporal dues seqencies palinolgiques: lestany Blau (2471 m) i la torbera de Bosc dels Estanyons (2180 m), obtenint les principals fases dexplotaci i antropitzaci daquest espai altimont, aix com levoluci del paisatge en els darrers 11000 anys . La campanya de camp sha centrat en lobtenci de mostres de pluja pollnica referencial a la vall i en el sondatge de lestany Forcat (2539 m). Un total de tres mostres han estat enviades a datar per C14. Els treballs arqueolgics shan centrat en lexcavaci de sondejos de diagnstic als jaciments de Basses de Setut (2325 m) i Pleta de les Bacives ( 2530 m) i en la realitzaci de prospeccions a les capaleres de les valls de Madriu, Perafita i Claror. Shan documentat estructures arqueolgiques i shan realitzat estudis antracolgics dels sediments excavats en aquestes. Sha realitzat un transecte altitudinal de carboneres al llarg de la vall per tal de enregistrar una major diversitat cronolgica dels espais de carboneig. Shan enviat datacions C14 per tal de determinar la cronologia de les estructures. Les datacions del 2005 mostren una intensa ocupaci ramadera i de carboneig a partir del segle XIV, en poca baixmedieval i moderna, aix com un establiment metallrgic dpoca romana.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

E-repositories are part of the e-science, and they are based on the e-infrastructure. The Centre de Supercomputaci de Catalunya (CESCA) together with the Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC) started in 1999 a cooperative repository, named TDR, to file, in digital format, the full-text of the read thesis at the universities of our country in order to spread them worldwide in open access, while at the same time, preserving the intellectual copyright of the authors. Since then, four additional cooperative repositories have been created: RECERCAT for research papers; RACO for scientific, cultural and erudite Catalan magazines; MDC for Catalan digital collections of pictures, maps, posters and old magazines; and PADICAT for archiving Catalan digital web content; The main objective of the latter is to archive Catalan web sites. That is, PADICAT collects, processes and provides permanent access to the entire cultural, scientific and general output of Catalonia in digital format. The repository manager is the Biblioteca de Catalunya, as the institution responsible for compiling, processing and distributing the bibliographic heritage of Catalonia, while CESCA is the technology partner. On September 11th, 2006 the repository went into operation for the general public, with some thirty websites archived. After one year and a half, it has 2.720 captures of more than 1.000 websites. This includes 34 million files (HTML, images...) and two terabytes of data. The objective of this paper is to present PADICAT and our experience developing and managing it.We describe the repository briefly, we explain the technology used to implement it and we comment our experiences during its first year and a half.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Anlisi normativa d'mbit europeu, nacional, autonmic i municipal existent sobre Accessibilitat en l'edificaci, Accessibilitat al patrimoni i Protecci de Bns Culturals i Patrimoni Histric. Identificaci dels conflictes d'aplicaci entre les normatives d'accessibilitat i la conservaci del patrimoni histric

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

La vulnerabilitat dels vells edificis histrics de maoneria, a causa del dany desproporcionat fora del plnol de crrega (causat pel vent, explosions, inundacions o moviments ssmics s un dels greus problemes que enfronten avui dia els enginyers estructurals En l'actualitat s'han desenvolupat diverses tcniques innovadores de rehabilitaci d'edificis histrics. L'eficcia de moltes d'elles ha estat provada tant en laboratoris o sota condicions de crrega real, tals com moviments ssmics. La qualitat i tipus dels materials de maoneria i el disseny estructural sn criteris fonamentals en l'elecci del mtode de refor. En aques document es presenten les tcniques ms utilitzades en la rehabilitaci tradicional i les tcniques modernes i innovadores de rehabilitaci utilitzant composites avanats

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Com part de l'Estat de l'Art que aborda aquest primer subprojecte de PATRAC es continua en aquest segon lliurable amb una major concreci sobre els condicionaments funcionals de la poblaci a l'hora d'accedir a edificacions i espais del patrimoni. Ats que PATRAC pretn desenvolupar solucions i alternatives als problemes concrets d'accessibilitat en el patrimoni, hem considerat necessari aprofundir en el coneixement de les limitacions funcionals humanes i les condicions concretes dels entorns que determinen l'existncia de barreres. Aquestes anlisis s'acompanyen de recomanacions per a facilitar l'accs de persones amb diferents perfils funcionals als entorns i serveis pblics, tals com els quals es presten en monuments del patrimoni histric-cultural. Finalment el document revisa les formes d'intervenci habituals de les empreses i especialistes en el camp de l'auditoria d'accessibilitat i en la restauraci del patrimoni a l'efecte de buscar frmules de coordinaci per a una millora de resultats des del punt de vista d'incrementar l'accessibilitat per a tot tipus de persones.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

The objective of this study was to evaluate the relationship between toxocariasis frequency and demographic, environmental, sanitary variables, eosinophylia, and other intestinal parasites in a rural population of Argentina. Serological examination of 100 individuals was carried out by using ELISA technique for the detection of anti-toxocara antibodies. Eosinophiles in peripheral blood, presence of intestinal parasites, and demographic, environmental, and socio-cultural data were evaluated. Eighty-one feces samples of dogs belonging to the studied people were analyzed to detect eggs of Toxocara canis. Thirty of them were from 30 dogs and 51 were pools from dog feces. Samples of dirt from around the homes (n: 47) and from public park (n: 4) were taken. To determine the associations, the c and Fisher tests were used. The seroprevalence was 23%. Eosinophilia in peripheral blood was detected in 86.95% seropositive individuals and in 37.66% seronegative individuals (p < 0.001, OR = 11.03). Of the 23 people with positive serology, 69.56% had at least one intestinal parasite. All individuals with positive serology had dogs in their homes. Among the dog owners there was a significant association between the presence of anti-toxocara antibodies and home flooding. Eggs of T. canis were detected in the feces of 5/81 dogs and three of these dogs belonged to individuals with positive serology. Eggs of Toxocara spp. were found in 41.17% of the dirt samples, eight of which came from the area surrounding the homes of individuals with positive serology (p = 0.032; OR = 4.36). Taking into account all the variables influencing the frequency of toxocariasis in this population, the implementation of Public Health programs specifically focused on anti-parasitic treatment of dogs is recommended.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

The purpose of this study was to investigate the genotypes of Giardia lamblia from human and animal feces and their epidemiological and clinical characteristics in Argentina, South America. Seventy isolates, 60 from humans (adults and children), eight from dogs and two from cows were processed by polymerase chain reaction-restriction fragment length polymorphism. Data corresponding to demographic, socio-cultural and environmental variables and presence/absence of signs/symptoms were collected. The triosephosphate isomerase gene was amplified from 43 (71.66%) of the 60 human fecal samples. Among these, 3/43 (6.98%) were genotype AII and 40/43 (93.02%) were genotype B. Assemblage AII was detected in three children who lived together in a shantytown and they were oligosymptomatic and none had diarrhea. This genotype was not found in animals. Genotype B showed a high prevalence in both adults and children. It was also found in polysymptomatic people, many of whom presented diarrhea. It was also found only in one dog. The present study represents the first contribution to the knowledge of G. lamblia genotypes in Argentina.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Les prioritats per als museus canvien. La missi de la nova museologia s convertir els museus en llocs per a gaudir i aprendre, cosa que fa que hagin de dur a terme una gesti financera molt semblant a la d'una empresa social que competeixi en el sector del lleure. Amb el pas del temps, els museus han d'establir i aplicar els criteris necessaris per a la supervivncia, aplanant el terreny perqu altres institucions pbliques siguin ms obertes en els seus esforos per comunicar i difondre el seu patrimoni. Ja podem comenar a parlar d'algunes conclusions comunament acceptades sobre el comportament dels visitants, que sn necessries per a planificar exposicions futures que vegin l'aprenentatge com un procs constructiu, les colleccions com a objectes amb significat i les mateixes exposicions com a mitjans de comunicaci que haurien de transformar la manera de pensar de l'espectador i que estan al servei del mateix missatge. Sembla que internet representa un mitj efectiu per a assolir aquests objectius, ja que s capa (a) d'adaptar-se als interessos i les caracterstiques intellectuals d'un pblic divers; (b) de redescobrir els significats dels objectes i adquirir un reconeixement sociocultural del seu valor per mitj del seu potencial interactiu, i (c) de fer s d'elements atractius i estimulants perqu tothom en gaudeixi. Per a aquest propsit, s bsic fer-nos les preguntes segents: quins criteris ha de seguir un museu virtual per a optimar la difusi del seu patrimoni?; quins elements estimulen els usuaris a quedar-se en una pgina web i fer visites virtuals que els siguin satisfactries?; quin paper t la usabilitat de l'aplicaci en tot aix?

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

The article is the result of an attempt to define universal categories which permit a nonandrocentric conceptualization of the natural environment, in which femenine experience in environmental topics is unveiled and emphatized as a collective heritage. The theoretic content concentrates on defining and outlining the characteristics of two basic concepts: the femenine model of conscience and environmental actionr and ccwomen's ecologismn. The potential of both concepts for structuring research in genderlenvironment relations is demostrated. Finally, the article offers reasoned criticism of the androcentric nature of the guide-lines which predominate in environmental management and proposes, as the basis of an alternative model, the recognition of the legitimacy and authority of feminine experience in environmental affairs

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Planteja un projecte extens,innovador i creatiu, que a part dun anlisi de lestat de la qesti del patrimoni a Berga i el seu sproposa noves rutes i noves propostes per conixer la histria de la ciutat de forma ms global iamena, activar, donar valor i proposar restauracions durgncia a elements poc valorats i pocdifosos. Fer que la cultura de Berga sigui molt ms que la Patum, un patrimoni sostenible duranttot lany, proper a tota classe de persones, famlies, collectius....S'ha volgut crear una visi global de la cultura Berguedana, una ruta que indagui des dels orgensfins lactualitat de la capital de comarca, ja que les propostes actuals que sofereixen des delOficina de turisme de la ciutat, segmenten la histria en parts i per tant els donen ms valor, endetriment daltres que al meu parer tamb sn cabdals en la formaci de lactual Berga

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

El articulo analiza las dinmicas de seleccin del sistema educativo nacional haciendo especial hincapi en el nivel medio y reflexiona sobre la influencia de nuestra configuracin cultural en la definicin de estas dinmicas. Los rasgos culturales que se identifican como promotores de la dinmica de seleccin son por un lado la preservacin del mito igualitarista y por otro un exacerbado individualismo. La pretensin igualitarista ha desplazado la comprobacin del mrito como base de la diferenciacin para remplazarlo por una incorporacin segregada de la poblacin a instituciones formalmente iguales; y, el desarrollo, en el interior de las instituciones, de un sistema de promocin desregulado basado en los recursos individuales de los alumnos y su capacidad de ponerlos en juego a favor del xito de sus trayectorias educativas. Esta tecnologa de seleccin est presente tanto en las escuelas medias pblicas como en las tradicionales universidades pblicas. En esta competencia abierta son los sectores medios los que lograron ascender en el sistema en desmedro de los sectores sociales ms bajos que tienen dificultades para actualizar sus recursos en un mbito escolar basado en un patrn mesocrtico.