Els Turons de Maçanet: fragmentació i conservació en un espai forestal

En aquest article es pretén mostrar, sintèticament, com es manifesten territorialment els processos de fragmentació i com van modificant la fesomia de l’entorn natural. Amb aquesta finalitat, s'ha triat un espai proper, on els símptomes d’això son força evidents. Es tracte dels Turons de Maçanet, un dels 144 espais catalogats dins del Pla d'Espais d’Interès Natural (PEIN), situats al sud de la comarca de la Selva, als municipis de Maçanet de la Selva i Riudarenes. Es fa una breu descripció de l'indret posant èmfasi en la vegetació. Es consideren aspectes com la distribució, la diversitat i la singularitat de les comunitats vegetals; el seu paper com a element de connexió entre àrees naturals (els anomenats corredors biològics); o quins aprofitaments es treuen dels boscos. Finalment, s' aporten unes modestes consideracions sobre quina es creu que hauria de ser la gestió mes adequada per a aquest espai d’interès natural

L'arquitectura escolar noucentista

El principal objectiu d'aquest article és presentar la complexitat -i les contradiccions- del procés de construcció d'escoles noucentistes. No es limita només a les escoles construïdes a l'etapa de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), sinó també es parla del període anterior (des del 1905 amb alguns pocs exemples d'escoles d'un cert deix modernista) i sobretot del posterior (la dictadura de Primo de Rivera)

Jacimients prehistòrics a les rodalíes de Llagostera

Article que té com objectiu donar a conèixer els jaciments arqueològics localitzats als voltants de Llagostera

L'home, la muntanya i el museu

Crònica de la Jornada titulada 'L'home i la muntanya' organitzada el 30 de novembre de 1992 pel Museu Etnològic del Montseny per parlar de la interrelació entre home i natura, tot prenent com a marc referencial la muntanya del Montseny

Granes per a l' arqueologia [Ressenya de l'article de Buxó i Capdevila, Ramón. Metodología y técnicas para la recuperación de restos vegetales (en especial referéncia a semillas y frutos) en yacimientos arqueológicos. Cahier Noir, núm. 5, 63 p. Girona, 1990]

Ressenya de l'article de Ramón Buxó i Capdevila,'Metodología y técnicas para la recuperación de restos vegetales (en especial referéncia a semillas y frutos) en yacimientos arqueológicos', publicat al número 5 de 'Cahier Noir' l'any 1991. Es reflexiona sobre les disciplines auxiliars de l' Arqueologia

Amer i l'institut [Ressenya del llibre L'institut d'Amer : una aspiració col·lectiva, de Joan Sala i Plana]

Ressenya del llibre de Joan Sala i Plana, 'L'institut d'Amer : una aspiració col·lectiva', publicat l' any 1999 per l' Ajuntament d' Amer. L'obra ajuda a entendre el perquè a mitjans de la dècada dels 60, amb tant sols 3.400 habitants Amer, s'engresca en el projecte de dotar la població d'un centre docent d'estudis secundaris

El cementiri prehistòric d'Agullana

Crònica d'una exposició permanent que es va fer a Agullana sobre la necròpolis d'incineració de Can Bech

Amb l'aigua a Salt

Crònica del Museu de l'Aigua de Salt, instal·lat a l'edifici del mas Llorens, dedicat bàsicament a la sèquia Monar i al curs mitjà del Ter i obert l'any 1990

10 itineraris pel cap de Creus [Ressenya del llibre Cap de Creus parc natural: guia d’ itineraris, de Ponç Feliu

Ressenya del llibre de Ponç Feliu, 'Cap de Creus, parc natural : guia d’ itineraris', publicat per Brau Edicions de Figueres, l'any 2007. L’obra s’estructura en dues parts clarament diferenciades. La primera, presenta el cap de Creus des de la diversitat de paisatges i ecosistemes naturals. A continuació es proposen deu itineraris -nou de terrestres i un de marítim– que tenen per objectiu fer descobrir al lector o lectora els indrets més atractius del parc

Deu itineraris pels Aiguamolls de l'Empordà [Ressenya del llibre de Parc Natural dels Aiguamolls de l' Empordá: guia d' itineraris, de Ponç Feliu i Toni Llobet

Ressenya del llibre de Ponç Feliu i Toni Llobet, 'Parc Natural dels Aiguamolls de l' Empordá : guia d' itineraris', publicat l'any 2001 per Brau Edicions de Figueres. Es tracta d'una guia d'itineraris per donar a conèixer el Parc Natural dels Aiguamolls de l' Empordà

Recuperant la història d'un estany recuperat [Ressenya del llibre Notes històriques i geogrà fiques de l’antic estany de Sils: límits,termes i hidrònims, de Gabriel Mercadal i Corominas]

Ressenya del llibre del botànic Gabriel Mercadal i Corominas, 'Notes històriques i geogràfiques de l’antic estany de Sils: límits,termes i hidrònims', publicat per l' Ajuntament de Sils, l'any 2006. La primera gran aportació del llibre és la delimitació cartogràfica dels límits de l’estany a partir de diversa documentació cartogràfica antiga i el recull d’hidrònims originals dels cursos fluvials de l’estany

Sant Feliu: mil anys en imatges. Notes a la iconografia de Sant Feliu de Girona

Recull i anàlisi d'algunes representacions del màrtir Feliu, aprofundint en les qüestions que l’han acompanyat al llarg dels segles, durant els quals l’Església de Sant Feliu de Girona ha venerat la seva memòria

L'altra cara de la catedral [Ressenya del llibre L' Església catalana sota la monarquia dels Borbons : la Catedral de Girona en el segle XVIII, de Montserrat Jiménez]

Ressenya del llibre de Montserrat Jiménez, 'L' Església catalana sota la monarquia dels Borbons : la Catedral de Girona en el segle XVIII', publicat l'any 1999. En aquesta obra es descriu el complex organigrama eclesiàstic intern de la catedral: els bisbes, les dignitats, els canonges, els beneficiaris i els infants de cor

L'Empordà i els paisatges de l'aigua [Ressenya del llibre Els Aiguamolls de l’Empordà : paisatges d’aigua, de Francesc Romagosa]

Ressenya del llibre 'Els Aiguamolls de l’Empordà : paisatges d’aigua', de Francesc Romagosa, publicat l' any 2006. En aquest llibres es fa un exercici de síntesi sobre les transformacions històriques dels Aiguamolls de l’Empordà i una aproximació als diferents ambients naturals que n’han resultat

Vicens i Vives: entre la ciència històrica i la vocació política

Article sobre la trajectòria de Jaume Vicens Vives, emfatitzant els aspectes més vinculats amb la seva intervenció i influència en la vida social i política de la Catalunya de la segona dècada de l’època franquista. En aquest sentit, es destaca per una banda, el seu paper d'autor de llibres d'assaig que volien arribar a un públic ampli, mes enllà dels seus alumnes a les aules i seminaris universitaris; i, per l'altra, les seves vinculacions amb determinats sectors socials, especialment vinculats a la burgesia, amb la voluntat de contribuir als canvis econòmics i polítics del país, en uns moments que la política econòmica autàrquica del franquisme dels anys quaranta ja estava tocant sostre i els grups d’oposició catalanista al franquisme començaven a organitzar-se