Detection of erythropoiesis-stimulating agents in human anti-doping control: past, present and future.

Stimulation of erythropoiesis is one of the most efficient ways of doping. This type of doping is advantageous for aerobic physical exercise and of particular interest to endurance athletes. Erythropoiesis, which takes place in bone marrow, is under the control of EPO, a hormone secreted primarily by the kidneys when the arterial oxygen tension decreases. In certain pathological disorders, such as chronic renal failure, the production of EPO is insufficient and results in anemia. The pharmaceutical industry has, thus, been very interested in developing drugs that stimulate erythropoiesis. With this aim, various strategies have been, and continue to be, envisaged, giving rise to an expanding range of drugs that are good candidates for doping. Anti-doping control has had to deal with this situation by developing appropriate methods for their detection. This article presents an overview of both the drugs and the corresponding methods of detection, and thus follows a roughly chronological order.

A Typology of agents and subjects of regional cooperation: the experience of the Mediterranean Arch

El document és el resultat d'una investigació més àmplia sobre la construcció de l'Arc Mediterrani. El seu objectiu és posar en relleu el notable grau de desenvolupament de la cooperació regional en la matèria, a través d'una anàlisi detallada de les diferents figures institucionalitzades de cooperació territorial existents (o haver existit) a la zona. L'anàlisi s'ha dut a terme des d'un punt de vista temàtic, basat en els objectius prioritaris d'aquestes institucions. En concret, les xifres estudiades es limiten a les institucions formals o les associacions de col · laboració de caràcter específic, com ara euroregions o les agrupacions europees d'interès econòmic, entès com les figures de major institucionalització dels espais transnacionals a nivell europeu. En canvi, hem deixat de banda altres figures, com Interreg (finançat pel FEDER), ja que no són entitats correctament. Encara que de vegades els acords de cooperació establerts per als projectes d'Interreg han donat lloc a algunes de les entitats estudiades aquí.

Effects of the encapsulation of usnic acid into liposomes and interactions with antituberculous agents against multidrug-resistant tuberculosis clinical isolates

Mycobacterium tuberculosis (Mtb) has acquired resistance and consequently the antibiotic therapeutic options available against this microorganism are limited. In this scenario, the use of usnic acid (UA), a natural compound, encapsulated into liposomes is proposed as a new approach in multidrug-resistant tuberculosis (MDR-TB) therapy. Thus the aim of this study was to evaluate the effect of the encapsulation of UA into liposomes, as well as its combination with antituberculous agents such as rifampicin (RIF) and isoniazid (INH) against MDR-TB clinical isolates. The in vitro antimycobacterial activity of UA-loaded liposomes (UA-Lipo) against MDR-TB was assessed by the microdilution method. The in vitro interaction of UA with antituberculous agents was carried out using checkerboard method. Minimal inhibitory concentration values were 31.25 and 0.98 µg/mL for UA and UA-Lipo, respectively. The results exhibited a synergistic interaction between RIF and UA [fractional inhibitory concentration index (FICI) = 0.31] or UA-Lipo (FICI = 0.28). Regarding INH, the combination of UA or UA-Lipo revealed no marked effect (FICI = 1.30-2.50). The UA-Lipo may be used as a dosage form to improve the antimycobacterial activity of RIF, a first-line drug for the treatment of infections caused by Mtb.

Functional complementation of Leishmania (Leishmania) amazonensis AP endonuclease gene (lamap) in Escherichia coli mutant strains challenged with DNA damage agents

During its life cycle Leishmania spp. face several stress conditions that can cause DNA damages. Base Excision Repair plays an important role in DNA maintenance and it is one of the most conserved mechanisms in all living organisms. DNA repair in trypanosomatids has been reported only for Old World Leishmania species. Here the AP endonuclease from Leishmania (L.) amazonensis was cloned, expressed in Escherichia coli mutants defective on the DNA repair machinery, that were submitted to different stress conditions, showing ability to survive in comparison to the triple null mutant parental strain BW535. Phylogenetic and multiple sequence analyses also confirmed that LAMAP belongs to the AP endonuclease class of proteins.

Que faire des nouveaux anti-épileptiques [Clinical utilization of new anti-epileptic agents].

Since the beginning of the 1990's, a dozen of new anti-epileptic drugs have been on the market or will be soon. This article reviews the daily clinical utilisation of new anti-epileptic drugs. It considers, without being complete, the current opinions and tendencies. The new anti-epileptic substances are generally as efficient as conventional medications. However, they are better tolerated and are more easily used in combination with conventional anti-epileptic drugs. Polytherapy is certainly the form of treatment, which is used in the most cases of resistant epilepsies. The surgical treatment can be used in only a very limited number of cases. The objective of treatment is the complete control of seizures, with minimum secondary effects. Though this objective is rarely reached, the NAE significantly improves the quality of life of patients suffering from severe epilepsy. The utilisation of NAE is not without risk. Increase in the frequency and severity of seizures may occur; we should remember that severe adverse effects appeared in the post-marketing period of the use of Vigabatrine and Felbamate. Therefore, we must remain vigilant in the clinical use of the anti-epileptic drugs.

Lactic acid bacteria from fresh fruit and vegetables as biocontrol agents of phytopathogenic bacteria and fungi

This study evaluated the efficacy of lactic acid bacteria (LAB) isolated from fresh fruits and vegetables as biocontrol agents against the phytopathogenic and spoilage bacteria and fungi, Xanthomonas campestris, Erwinia carotovora, Penicillium expansum, Monilinia laxa, and Botrytis cinerea. The antagonistic activity of 496 LAB strains was tested in vitro and all tested microorganisms except P. expansum were inhibited by at least one isolate. The 496 isolates were also analyzed for the inhibition of P. expansum infection in wounds of Golden Delicious apples. Four strains (TC97, AC318, TM319, and FF441) reduced the fungal rot diameter of the apples by 20%; only Weissella cibaria strain TM128 decreased infection levels by 50%. Cell-free supernatants of selected antagonistic bacteria were studied to determine the nature of the antimicrobial compounds produced. Organic acids were the preferred mediators of inhibition but hydrogen peroxide was also detected when strains BC48, TM128, PM141 and FF441 were tested against E. carotovora. While previous reports of antifungal activity by LAB are scarce, our results support the potential of LAB as biocontrol agents against postharvest rot. [Int Microbiol 2008; 11(4):231-236]

Prophylaxis of experimental endocarditis with antiplatelet and antithrombin agents : a role for long-term prevention of infective endocarditis in humans?

BACKGROUND: Infective endocarditis (IE) mostly occurs after spontaneous low-grade bacteremia. Thus, IE cannot be prevented by circumstantial antibiotic prophylaxis. Platelet activation following bacterial-fibrinogen interaction or thrombin-mediated fibrinogen-fibrin polymerization is a critical step in vegetation formation. We tested the efficacy of antiplatelet and antithrombin to prevent experimental IE. METHODS: A rat model of experimental IE following prolonged low-grade bacteremia mimicking smoldering bacteremia in humans was used. Prophylaxis with antiplatelets (aspirin, ticlopidine [alone or in combination], eptifibatide, or abciximab) or anticoagulants (antithrombin dabigatran etexilate or anti-vitamin K acenocoumarol) was started 2 days before inoculation with Streptococcus gordonii or Staphylococcus aureus. Valve infection was assessed 24 hours later. RESULTS: Aspirin plus ticlopidine, as well as abciximab, protected 45%-88% of animals against S. gordonii and S. aureus IE (P < .05). Dabigatran etexilate protected 75% of rats against IE due to S. aureus (P < .005) but failed to protect against S. gordonii (<30% protection). Acenocoumarol was ineffective. CONCLUSIONS: Antiplatelet and direct antithrombin agents may be useful in the prophylaxis of IE in humans. In particular, the potential dual benefit of dabigatran etexilate might be reconsidered for patients with prosthetic valves, who require life-long anticoagulation and in whom S. aureus IE is associated with high mortality.

Biodiversitat de coleòpters i el seu paper com a plagues i com a agents de control biològic en un conreu de cítrics ecològics

El present treball estudiarà la comunitat d’espècies Coleoptera d’un camp de cítrics situat a la Selva de Camp, Tarragona, durant el període de temps dels anys 2002 fins al 2011. Els Coleoptera és l’ordre animal conegut comunament com els “escarabats” i és el més abundant i variat de tot el regne animal. Els estudis realitzats són pocs i, normalment, de les espècies més abundants (sobretot la família Coccinellidae). Totes les espècies d’aquest ordre presenten unes característiques típiques (García et al., 1989). (1) Presenten una cutícula dura, rígida i quitinitzada, amb el primer parell d’ales endurides (èlitres). Gran protecció als traumes físics. (2) Tenen una gran capacitat per retenir la humitat degut a que els estigmes s’obren els èlitres i eviten la pèrdua d’aigua per transpiració. (3) Presenten mandíbules mastegadores, adaptables i utilitzables per a una gran varietat de funcions (Chinery, 1988). (4) Algunes espècies poden acumular substàncies tòxiques a l’organisme. Presenten un règim alimentari fitòfag o micòfag, per norma general, tot i que també es poden trobar espècies sapròfagues o depredadores. És per aquest motiu que les espècies de Coleoptera podrien presentar un paper important com a potencial plagues o com a possible control biològic (Zahradnik, 1990). Durant moltes dècades, els plaguicides han constituït una lluita química contra les plagues dels cultius agrícoles, obtenint molt bons resultats en quant a manteniment i qualitat de les collites. No obstant, la seva utilització deliberada ha constituït en molts casos una important font de contaminació del territori. La seva gran mobilitat i persistència ha originat efectes de bioacumulació i biomagnificació a les xarxes tròfiques dels essers vius presents en aquestes zones. Actualment, per evitar tots aquests problemes ocasionats pels productes sintètics, el control biològic de plagues constitueix un dels principals pilars de la protecció moderna de cultius (Jacas et al., 2005). Se sap que les formigues tenen un doble rol molt important a les comunitats vegetals (poden ser mutualistes o depredadors generalistes), fent que la presència o absència d’aquestes pugui tenir efectes potencials sobre l’abundància d’altres artròpodes (James et al., 1999). És per aquest motiu que al present treball es realitzen experiments amb dos tipus d’arbres, els que presenten formigues i els que les formigues s’han exclòs experimentalment. Així doncs, els objectius del present treball són: - Descriure quantitativament la Comunitat de Coleoptera no Coccinellidae. - Descriure els canvis que s’han produït en la comunitat de Coleoptera al llarg de 10 anys. - Valorar la importància de les diferents espècies i/o famílies com a components de la biodiversitat d’un conreu ecològic. - Descriure els efectes sobre la comunitat de Coleoptera no Coccinellidae de la presència o absència de formgiues. - Valorar la importància de les diferents espècies i/o famílies com a possibles plagues o com a agents de control biològic.

The interior designer : Can the physiological agents of homeostasis create the appearance of design in nature?

Review of the book: The Tinkerer's Accomplice: How Design Emerges From Life Itself by J. Scott TurnerHarvard University Press: 2007. 304 pp.

Agents de salut a l’àmbit penitenciari

Actualment el grup d’Addiccions veu la necessitat de seguir abordant el consum de drogues als nostres centres des de l’educació per a la salut i la reducció de danys, però també des de la capacitació personal. Per tal que tot això sigui una realitat, partim de l’Enquesta Estatal sobre Drogues entre els Internats a Presó (ESDIP, 2006). Aquesta evidencia que, per una banda, actualment es duen a terme als centres penitenciaris pràctiques de risc d’infecció per VIH, tant pel que fa a conductes d’injecció, sexuals o de realització de tatuatges, però, per altra banda, també posa de manifest el pobre coneixement de les vies de transmissió de l’VIH/SIDA i de l’hepatitis C, molt sovint ple de mites i/o creences errònies. L’ESDIP destaca el consum o l’abús de les drogues com un factor previ i paral·lel a la presó. La relació entre presó i drogues es produeix en dos dimensions que sovint es confonen, ja que no solament hi ha un problema d’ordre penal sinó també d’ordre social. Per una part, els delictes comesos per un alt percentatge de la població penitenciària estan relacionats amb la venda i/o consum de substàncies il·legals; i, per una altra banda, un nombre elevat d’interns té problemes personals, socials i de salut associats al consum de drogues, des de la pròpia dependència a greus malalties. Els programes de reducció de danys que s’han dut a terme tradicionalment s’han d’adaptar als nous perfils de consumidor; a les noves drogues i a les diferents vies d’administració. S’ha de tenir present que la major part dels problemes associats a l’activitat delictiva són d’índole psicosocial i no es restringeixen als consums problemàtics. Entre els interns podem trobar persones fàcilment influenciables, que presenten baixa tolerància a la frustració, poca capacitat per generar alternatives en situacions de conflicte, dificultats per gestionar el temps d’oci, baixa o nul·la escolarització, mancances a nivell psicoafectiu,

Allergo-immunologie. 2. Faut-il se méfier des agents biologiques [Allergy-immunology. Do we have to be afraid of biological agents?].

Biologicals are now fully part of our daily therapeutic strategies. However, even if their high specificity seems to induce less risk compared to older or classical immunosuppressive drugs, there are not harmless especially regarding infectious but also immunological and allergic issues. Recent attempts to better characterize the different types of reactions to biologicals should be reported, allowing us better understanding of the risk to maintain these therapies or defining how to improve the methods to use them.