El català estàndard als mitjans de comunicació en llengua catalana

Aquest treball té com a objectiu analitzar i quantificar el nivell d’estandardització de la llengua catalana als mitjans de comunicació del nostre país, per donar resposta a la pregunta de la hipòtesi sobre el seu compliment. Així, s’ha volgut determinar quantitativament i qualitativament mitjançant percentatges, quin pes té el català estàndard en unes mostres variades i significatives d’alguns dels mitjans de comunicació en llengua catalana. Per a situar al lector en el tema del català estàndard, s’ha explicat tota l’evolució de la llengua catalana fins arribar a la creació de l’estàndard i com, aquest, ha incidit als mitjans de comunicació. Després s’ha fet una selecció d’algunes de les definicions del català estàndard ja establertes pels experts i, amb aquesta, s’ha creat una definició pròpia englobant els aspectes de “llengua comuna neutra” i “l’ús correcte del català” que ha servit com a punt de partida per a l’anàlisi. A partir d’aquesta definició clau, s’ha elaborat una metodologia d’anàlisi basada en indicadors validats amb textos bibliogràfics i de lingüistes experts, determinant uns nivells mínims de compliment adequats, per a poder dur a terme l’avaluació del català estàndard als mitjans. Pel que fa als resultats, per tipus de mitjà i per ordre de compliment del grau més òptim de l’estàndard (superior al 80%) destaca, en primer lloc, la premsa escrita amb un 93%, donat que és un mitjà que permet la correcció i revisió; seguida de la ràdio amb un 91% i, finalment, de la televisió amb un 88%, resultats lògics pel fet que reflecteixen l’espontaneïtat que caracteritza a aquests mitjans. S’ha conclòs que els mitjans de comunicació escrits i orals en llengua catalana compleixen, globalment i majoritàriament amb el català estàndard en uns nivells alts i adequats. Aquesta investigació del català estàndard, basada en una metodologia científica consensuada amb indicadors objectivables, ha de permetre que es mantingui aquest alt nivell de català estàndard als mitjans, fent avançar la llengua cap a fites més àmplies i innovadores.

La recepción tomista del análisis aristotélico de la crematística y su aplicación en la moderna doctrina social de la Iglesia

El concepte d’economia subjacent en el desenvolupament de la generalitat de les transaccions mercantils de la nostra era ha fet cas omís als seus orígens aristotèlics en un nombre de casos excessivament significatius, i ha prescindit d’unes arrels ordenades al servei recte de la vida bona de l’home. Per això, la Doctrina Social de l’Església ha manifestat la seva preocupació envers el desordre moral que regeix la conducta dels individus de la comunitat política quant a l’adquisició i administració dels béns materials que Déu els confià, i així mateix ha marcat una clara distinció entre les ciències econòmiques modernes, que ignoren tot component ètic, i la seva accepció ontològica, d’acord amb la qual l’economia es troba íntimament vinculada a la moralitat. Així, les ensenyances del Magisteri de l’Església Catòlica fan una crida al sentit d’“economia” derivat dels mots oikonomike i chrematistike limitada –l’art adquisitiu necessari i natural- que Aristòtil abordà en l’Antiguitat i que Sant Tomàs d’Aquino posteriorment rebé durant l’Edat Mitjana valent-se de diversos matisos; és a saber, invoquen el substrat moral que el Filòsof i el Doctor Angèlic compartiren des de la respectiva perspectiva pagana i catòlica: la dinàmica de l’economia contemporània s’allunya de l’“administració domèstica” de l’Estagirita per esdevenir una realitat desnaturalitzada, atesa la seva identificació amb aquella vessant de la crematística contranatural que exalça les passions mundanes. Sens perjudici de les especificitats històriques que inevitablement condicionaren el tractament de la dita qüestió a mans dels al•ludits autors, cal subratllar que la contribució més rellevant en aquest àmbit es veu reflectida en la presentació d’un art crematístic econòmic, necessari i natural, en contraposició a l’antieconòmic, que obviava el fi últim de la comunitat en tant que s’incorria en una alteració entre els mitjans posats a disposició de l’acompliment de la vida bona i tal finalitat. L’Aquinate reprengué el plantejament aristotèlic fent especial insistència en el paper de l’home amb relació a Déu, mentre que la Doctrina Social de l’Església –emprant dades de raó i fe- l’introduí en les seves pautes orientadores de la faceta econòmica de la vida social per, lluny d’aportar un model descoratjador del progrés humà, ordenar aquells aspectes de la comunitat que, sota els efectes de l’economia moderna o la crematística innatural, deixen en un segon pla l’amor al Pare. Si bé és ben cert que alguns dels passatges aristotèlics i tomistes contenen una oposició expressa a determinats gèneres adquisitius pel fet d’enquadrar-se en la crematística innecessària i innatural, el clímax dels seus raonaments no se centra tant en l’anàlisi de la coherència d’unes classificacions taxonòmiques com a resposta de les particularitats del moment, sinó en uns principis l’aplicació dels quals ha perdurat fins als nostres dies. En definitiva, l’herència d’aquells autors s’expressa en les premisses morals de les quals el Magisteri s’ha servit per establir la “definició universal” de les bases econòmiques, d’on se segueix la desaparició de tota nota dissonant entre l’economia desvirtuada de la modernitat i la seva essència assentada en l’oikonomike.

Utilització del llenguatge multimèdia a la premsa digital a Catalunya i Espanya (2009)

Cada vegada hi ha més diaris digitals i persones que hi col·laboren mitjançant comentaris, blocs, o a partir de reflectir la seva resposta en una enquesta. Internet és el futur i, ja avui, es considera una eina indispensable i dinàmica per enriquir el coneixement i comunicar-se. Aquest Treball de Fi de Carrera consisteix en l’anàlisi empírica i interpretació de la utilització del llenguatge multimèdia en la premsa digital, concretament en els diaris vilaweb.cat i e-noticies.cat com a representació de premsa catalana, i elplural.com i libertaddigital.com com a espanyola i, per extensió, llatinoamericana. Utilitzant com a mostra aquests mitjans de comunicació online, es pretén establir com a paràmetres per portar a terme l’anàlisi empírica els gèneres informatius, d’opinió i interpretatius, tot valorant-ne així la quantitat de comentaris, l’ús dels recursos audiovisuals i el nombre de caràcters de les diferents peces informatives, entre altres aspectes. Aquest tipus d’estudi empíric és innovador en un camp, el del periodisme digital, molt coetani, que arrenca a finals del segle XX i que s’està consolidant en el segle XXI com una alternativa sòlida al periodisme tradicional, que s’hi està abocant de forma decidida amb versions en paper i virtual. Alhora estan apareixent mitjans exclusivament digitals nascuts a i per a la xarxa. Els quatre analitzats pertanyen a aquest grup.

Desenvolupament d'un gestor únic de certificats digitals

Aquest projecte s’ha desenvolupat en l’àmbit de la seguretat informàtica i té com a objectiu la creació d’una aplicació que permeti la gestió dels certificats digitals de diferents aplicacions i tecnologies a la vegada i de forma conjunta, estalviant a l’usuari gestionar-los de forma individual. Al mateix temps aquest projecte pretén disminuir la complexitat d’alguns aspectes de la seguretat als que no tots els usuaris dels certificats digitals hi estan familiaritzats.

Moro, Robespierre i Hitler: paradigmes sobre el procés comunicatiu d'utopies polí­tiques en diferents entorns socials

Investigació acadèmica que proposa un estudi hermenèutic de les utopies polítiques de Tomàs Moro, Maximilien Robespierre i Adolf Hitler, i que hi aprofundeix amb un anàlisi teòric dels mitjans de comunicació contemporanis als autors per tal d’entendre la relació entre utopia, poder i comunicació en diversos contextos històrics i entorns socials.

Utilització de la hipertextualitat a la premsa digital a Catalunya i a Espanya

Internet és, probablement, la via de comunicació que menys temps ha necessitat per fer-se imprescindible en les nostres vides, una eina en constant evolució que ens permet aprendre i comunicar-nos a qualsevol hora. A més, Internet ha permès al periodisme créixer més enllà de les fronteres del paper i la tinta. Gràcies al ciberespai, el periodisme tradicional ha anat evolucionant i ha donat lloc al periodisme digital o ciberperiodisme, permetent així el naixement de nous mitjans de comunicació amb unes característiques, un llenguatge i uns gèneres periodístics propis. El present Treball de Fi de Carrera consisteix en l’anàlisi empírica i la posterior interpretació d’un dels principals símptomes de maduresa del periodisme digital: la utilització dels recursos hipertextuals. D’aquesta manera i durant un mes, s’han analitzat quatre diaris digitals pure player, dos catalans (www.vilaweb.cat i www.e-noticies.cat) i dos espanyols (www.elplural.com i www.elconfidencial.com), amb l’objectiu de determinar la utilització i l’evolució de l’ús de la hipertextualitat a la premsa digital a Catalunya i a Espanya. A través de totes les dades obtingudes gràcies a l’anàlisi realitzada es podrà conèixer quin tipus d’enllaç és el més utilitzat, quins mitjans són els que utilitzen més la hipertextualitat o quina és la mitjana d’enllaços per notícia, entre d’altres aspectes. A més, tota la informació resultant permetrà validar o refutar les hipòtesis plantejades durant la elaboració d’aquest treball.

La función directiva y la relación con el jefe: acuerdos y desacuerdos

Aquest treball tracta d’analitzar les funcions directives centrades en la relació del directiu amb els seus subordinats. Volem valorar la comunicació que s’estableix entre el directiu i els seus col·laboradors, veure com encaixen les necessitats de comunicació dels treballadors amb l’exercici de les funcions directives pròpies dels seus responsables. En primer lloc veiem diverses teories sobre les funcions directives, tant des d’un punt de vista clàssic com des de punts de vista més actuals. A continuació ens centrem en la comunicació, la importància que té en les organitzacions y aspectes claus a tenir en compte a l’hora de comunicar-se. Per acabar, hem dissenyat un qüestionari que passarem en una companyia per tal de valorar la realitat empresarial actual, veure de quina manera s’apliquen els models teòrics i extreure’n idees que ens permetin clarificar l’estat de la qüestió en el teixit empresarial-social actual. Amb els dos primers blocs ens formem una idea teòrica sobre les funcions directives i, especialment, sobre la comunicació en les organitzacions. El tercer bloc ens serveix per a contrastar aquestes idees amb un exemple real i per veure els punts de vista de directius i col·laboradors sobre el desenvolupament de la tasca directiva en una empresa. Un cop analitzades les dades obtingudes en l’enquesta podem dir que existeixen divergències significatives entre teoria i realitat i entre la percepció dels directius i la dels seus subordinats.

Inteligencia emocional: pequeñas virtudes del directivo

Aquest treball té com a objectiu analitzar la importància de la Intel·ligència Emocional en las funcions del manager. Veurem quines són les competències més importants que es requereixen en el lloc del directiu. Ens preguntarem si realment aspectes com la empatia, la iniciativa i el compromís són més valorats en aquestes posicions que les habilitats financeres, comercials o la capacitat d’anàlisi del negoci, pròpies de l’àmbit intel·lectual. En primer lloc, veurem els conceptes bàsics dels que està composta la Intel·ligència Emocional, els quals aniran apareixen durant el treball. A continuació contrastarem les competències més importants segons els experts en Recursos Humans d’avui dia amb les virtuts clàssiques dels filòsofs Aristòtil i Sant Tomàs d’Aquino. Como a part pràctica, analitzarem els resultats obtinguts de l’enquesta realitzada a vint directius de l’àrea de Recursos Humans sobre les competències i les virtuts que més aprecien en els seus empleats y quines troben a faltar en aquests. D’aquesta manera, comprovarem si la teoria vista anteriorment coincideix amb la realitat de les empreses existents. Per finalitzar, veurem alguns mètodes i vies per poder desenvolupar i ampliar la nostra Intel·ligència Emocional, tant a nivell professional com personal. Tècniques com la reflexió mental o el ioga ens poden ajudar a detectar aptituds latents en nosaltres i potenciar-les per a que es converteixin en competències o virtuts òptimes

El proceso de sucesión en la empresa familiar

La majoria dels experts coincideixen en definir l’empresa familiar com l’empresa a la que el capital, la gestió y el govern estan en mans de una o mes famílies que exerceixen control sobre ella. El punt mes important que diferencia l’empresa familiar de la no familiar es el propòsit de la continuïtat, que es dona en a les empreses familiars, a través de l’entrada de les successives generacions. Aquesta continuïtat es materialitza amb l’èxit del procés successori que dona lloc a la nova generació. La complexitat d’aquest tipus d’empreses deriva de la unió de les dos entitats que la formen, empresa i família. Aquesta unió suposa la combinació d’assumptes purament empresarials amb altres de caràcter més personal. La unió de tots dos interessos dins de l’empresa suposa una important font de conflictes i problemes per a l’organització. A mesura que la família es fa més gran els problemes també creixen, i les relacions entre la família i la empresa es fan més difícils i complicades. Es per això que l’empresa ha d’actuar amb temps i avançar-se a les futures dificultats que puguin presentar-se a l’organització, tractant d’evitar-les, fent servir les eines de que disposa. Per assegurar el èxit del procés successori i evitar futurs problemes interns, l’empresa, i sobretot el predecessor, han de manejar i definir de forma correcta el marc legal i el marc familiar que emmarquen les seves relacions. En primer lloc, el marc legal ha d’assegurar la bona comunicació entre la família i l’empresa, per així, evitar futurs malentesos. A través d’òrgans com el Consell d’Administració i la Junta General d’Accionistes l’empresa reforça aspectes com la unitat i el compromís, que son tan necessaris en moments de canvi generacional. Per una altra banda, el marc familiar ha de vetllar pel manteniment dels valors propis de la família que el predecessor ha inculcat al llarg dels anys, i que han servit de guia tant a l’empresa com a la família. El marc familiar el defineixen eines com el Protocol Familiar, que regula i gestiona les relacions entre la família, l’empresa i els propietaris de la organització. El òrgan encarregat de controlar el compliment d’allò pactat en el Protocol i d’encarregar-se del bon funcionament del marc familiar es el Consell de Família.

Viatge als país dels somnis...perduts? : Aspectes de la sociabilitat nord-americana

Els objectius finals són diversos: comprovar els diferents punts de vista i les diferents perspectives socials dels autors esmentats, comparar-los amb les situacions reals que es donen cada dia, mirar d'esbrinar el perquè d'aquestes situacions, fer un estudi comparatiu des del punt de vista d'un europeu que visita els Estats Units i, sobretot, mirar d'entendre què porta els nord-americans a comportar-se d'aquesta manera i què porta autors com Leavitt i Ellis a reproduir o desdibuixar els trets més significatius de la societat nord-americana.

La carta de poblament de Xodos : documentació, història i usos socials del català al País Valencià des de l'edat mitjana fins al segle XX

Edició filològica de la carta de poblament de Xodos (l'Alcalatén, País Valencià) a partir d'un manuscrit inèdit de 1625, conservat a la mateixa població. Inclou un estudi introductori que fa especial referència a aspectes relacionats amb la Història de la llengua catalana. Pretén aportar dades que reforcen la tesi que la catalanitat lingüística i l'adscripció dialectal de l'Alcalatén depenen, sobretot, de les repoblacions posteriors i no pas del repartiment territorial medieval; mostrar l'evolució del binomi llengua i poder en les relacions entre administradors i administrats al País Valencià; i estudiar els avanços i els retrocessos de l'ús públic del català.Altres objectius són: datar correctament la carta de poblament; relacionar l'ús de les llengües (aragonès, castellà, català i llatí) amb el context històric i sociocultural de cada època; il·lustrar la llarga presència del llatí en el llenguatge administratiu; i posar a l'abast del públic la documentació estudiada.

El treball amb alumnat TEA : el treball de les habilitats socials i les emocions

En el marc d'una escola inclusiva, es busca promoure l'aprenentatge de tots els alumnes. L'alumnat amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) forma part de la diversitat que ha d'atendre el professorat, un alumnat que presenta dificultats d'interacció social i de comprensió dels estats mentals dels altres, aspectes que influeixen en la seva qualitat de vida. D'aquesta manera, es presenta una intervenció que busca afavorir el desenvolupament de les capacitats relacionals, comunicatives i simbòliques dels alumnes TEA. La intervenció té en compte l'enfocament interactiu i contextual del procés de valoració proposat per Ángel Rivière (2001), la Teoria de la Ment desenvolupada per Baron-Cohen, Leslie i Firth el 1985 i el programa DIR o Floortime d'Stanley Greenspan. A més, s'han elaborat una sèrie de materials i activitats per a l'ensenyament de la comprensió de les emocions i de les habilitats socials, basades en les aportacions de Howling, Baron-Cohen i Hadwin (2006) i les historietes socials de Gray.

Terrenys erms : analitzar les pràctiques artístiques digitals

Peer-reviewed

Análisis de las de las funcionalidades 2.0 ofrecidas por los repositorios españoles

Els Repositoris Institucionals suposen un element nou en l'entorn universitari pel que fa a la comunicació científica i a la presència digital de la producció de les universitats. Però l'entorn digital evoluciona molt ràpidament, així com els diferents agents implicats en la publicació científica. El canvi més important en la comunicació web que s'ha donat en els últims anys ha estat l'aparició dels serveis englobats sota l'etiqueta Web 2.0 en què s'inclouen diferents serveis per compartir enllaços, objectes digitals, gestionar relacions socials, reutilitzar informació, etc. Algunes publicacions científiques ja estan oferint aquest tipus de serveis. El present treball analitza el grau d'implantació d'aquest tipus de serveis en l'àmbit dels dipòsits institucionals espanyols. Per això en primer lloc s'identifiquen els tipus de serveis considerats 2.0 i que poden ser d'utilitat per a la comunicació científica. En segon lloc es comptabilitza quines d'aquestes possibilitats son ofertes pels repositoris i per últim s'analitzen els resultats per a comprovar les accions realitzades i identificar les possibles línies de millora.

La protecció dels infants i els adolescents en els mitjans de comunicació: el menor d’edat com a espectador i com a protagonista

El present treball d’investigació es divideix en dos parts. La primera part està dedicada al menor d’edat com a protagonista dels mitjans de comunicació. El menor haurà de consentir els contractes sobre la seva imatge que el vinculin a la realització d’una prestació personal quan tingui prou maduresa tot i que també hi hauran d’intervenir els seus representants legals per tal de complementar la seva capacitat d’obrar i vetllar per a que el contracte respecti la normativa laboral i civil de protecció del menor i en general no sigui perjudicial per aquest. Quan el menor no tingui prou maduresa per a consentir l’ús de la seva imatge o la realització de la prestació personal, els seus representants podran consentir, amb certs requisits, la intromissió en la seva imatge perquè així ho permet excepcionalment la llei orgànica 1/1982. Tanmateix, s’han de preveure determinades solucions per tal que no es produeixi un perjudici injust. La segona part enfoca la protecció del menor des de la seva posició com a espectador. El treball té per objecte l'estudi de les mesures de protecció del menor que preveu el nostre ordenament en l'àmbit mediàtic, tenint en compte la influència que els mitjans de comunicació exerceixen en el desenvolupament de la seva personalitat i en el seu comportament. Una de les tasques més importants que han d'exercir els mitjans en la nostra societat rau en l'educació del menor. En aquesta tasca és primordial la funció dels poders públics. Per això, es du a terme en primer lloc, una anàlisi exhaustiva dels límits o controls existents en el nostre sistema, de l'activitat mediàtica. Un cop detectats els problemes i les deficiències que pateix la nostra legislació en l'àmbit mediàtic, s'exposen a continuació, els motius que determinen la necessitat d'una revisió urgent de la mateixa. Per finalitzar amb les propostes de solució que a criteri de les autores, contribuirien a una millora dels mecanismes de protecció del menor en aquest àmbit.