999 resultados para Medicina Índia
Resumo:
Text introductori de la ponncia titulada "Tendncies historiogrfiques de la medicina a les portes del segle XXI presentada en el marc del XIII Congrs dHistria de la Medicina Catalana (La Canonja, 2004). Sintrodueixen les sis contribucions que integraren la ponncia i sexposen algunes reflexions de caire general sobre la situaci actual dins la tradici historiogrfica de la cincia i de la medicina.
Resumo:
El recurs als professionals sanitaris es sols una part de totes aquelles iniciatives, actuacions o creences que els nostres avantpassats van desenvolupar per conservar o millorar la salut, prevenir la malaltia o recuperar la salut. El recurs a altres tipus d'instncies assistencials o teraputiques, que es coneix com "pluralisme assistencial", sol ser la norma ms que l'excepci. Per a enfocar adequadament aquest problema, cal centrar la indagaci histrica sobre aquells -les persones malaltes o sanes- que volien i buscaven la salut. Aquests tipus d'acostaments pretenen tenir en compte totes les possibilitats a les quals es va recrrer en el passat per tal d'afrontar els problemes de salut.
Resumo:
L'objectiu ha estat posar en relaci dues realitats que fins al moment havien estat considerades completament alienes, com sn lÍndia i Espanya. La recerca de fonts per a les relacions bilaterals de tot tipus es va iniciar al segle XIX. A partir daquest moment apareixen tres camps fonamentals on aprofundir. Duna banda tenim les relacions diplomtiques i la seva vessant poltica a partir del segle XX. El desenvolupament de representacions consulars t a veure amb el creixement de lactivitat econmica amb lÍndia britnica, especialment en el camp del provement de primeres matries (cot i jute). En aquest sentit, la recuperaci de les relacions econmiques va ser clau per al posterior mutu reconeixement diplomtic el 1957 quan lÍndia ja era un estat independent. Entre mig queden anys de malvolena degut a la vinculaci de Nehru amb el govern republic durant la Guerra Civil i la posici de lÍndia en el cas dEspanya a lONU. Un altre camp dinters per a les relacions bilaterals es centra en la missi de Bombay que a partir de 1920 fou administrada per jesutes catalans, valencians i aragonesos. Finalment, un seguiment de la premsa i la intellectualitat espanyola mostra com lÍndia es va convertir a partir de 1920 en un nou focus dinters informatiu i pel mn acadmic, com no ho havia estat fins llavors. Aquest descobriment de lÍndia per part de viatgers, artistes i periodistes obra una nova via dintercanvi que es veur trucada per la Guerra Civil i el posterior establiment dun rgim que destru el teixit intellectual del pas.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. Consisteix en un diccionari informtic que recull plantes i productes, cadascun amb les seves propietats medicinals i altres usos que sels atribueixen popularment i la forma de preparar remeis i aplicar-los per a cada malaltia o afecci. La informaci sha extret de les entrevistes fetes a informants dentre 60 i 90 anys del Bages, Bergued i Solsons, i es complementa amb un herbari i una mostra de preparacions dels remeis.
Resumo:
Proyecto de investigacin elaborado a partir de una estancia en el Dipartamento di Emergencia e Accetazione del E.O. Ospedalli Galliera, Italia, entre marzo y octubre del 2006. En los ltimos aos ha habido un aumento de la poblacin extranjera en los servicios sanitarios de urgencias. Este estudio se propone la observacin de las modalidades de llegada en la urgencia de los Latinos, profundizando las manifestaciones, las expresiones de los trastornos y las descripciones de los sntomas por medio de entrevistas profundas llevada a cabo con una muestra de treinta latinoamericanos.
Resumo:
Per tal de millorar l'aprenentatge, actualment deficitari de les habilitats clniques i dels procediments prctics, la facultat va decidir implementar un laboratori dhabilitats. La Facultat de Medicina ha fet una important inversi per tal dadequar un espai fsic i adquirir diferents materials. En parallel es van identificar quines habilitats havien de ser ensenyats en el laboratori dacord amb les dficits observats prviament. Es va dissenyar un curs optatiu sobre habilitats clniques pels nostres estudiants de medicina i es van seleccionar i entrenar els diferents professors. El curs sha desenvolupat durant els tres ltims anys. S'ha investigat el grau dacceptaci daquesta eina pels estudiants i professors utilitzant diferents tipus denquestes. Ms de 300 estudiants de medicina per any han estat formats en el laboratori en diferents activitats, participant 20 professors i havent-se oferit diferents tallers sobre habilitats clniques i procediments prctics. Pels estudiants el laboratori es una excellent eina per incrementar la seva competncia individual en habilitats clniques i que es necessari estendre-la a tots els estudiants. Pels professors, el laboratori es una eina molt til per millorar lensenyament clnic L'experincia ha estat molt positiva i molt til en el procs de canvi curricular que es desenvolupa actualment a la nostra facultat. La nostra experincia pot servir de model per altres facultats de medicina de lestat.
Resumo:
Aquest projecte de MQD ha perms realitzar una srie dexperincies diverses i valuoses que han apuntat formes alternatives en la docncia de la Biologia Cellular i laprenentatge de l'estudiant de la llicenciatura o del grau de medicina. En base a la valoraci qualitativa del grau de satisfacci dels usuaris i en un estudi antitatiu de la seva opini, considerem que ha estat experincies molt vlides que afavoreixen que lalumne participi de forma ms activa en la seva formaci. La principal dificultat observada ha estat o millor dit ser, laplicaci de les experincies desenvolupades, de forma obligatria i generalitzada, a tots els alumnes, sobretot als de 1er curs, donat que es tracta dun grup molt nombrs (ms de 300 alumnes). De totes maneres lexperincia adquirida ha estat molt favorable. Les activitats desenvolupades es continuen aplicant i es continuaran aplicant en el nou pla de medicina. Una aplicaci perllongada en cursos successius afavorir poder extreuren conclusions de tipus ms quantitatiu a ms de les apreciacions qualitatives.
Resumo:
Objetivo: Analizar los factores asociados a mortalidad en UCI, en planta y al ao. Material y Mtodos: Estudio prospectivo observacional de 134 pacientes cuya evolucin se sigue hasta el fallecimiento o hasta el ao del episodio crtico. Resultados: mortalidad en UCI 20,9%, mortalidad hospitalaria 24,6%, mortalidad al ao 34,1%. Conclusiones: La mortalidad en UCI se correlaciona con el APACHE II medio de 22 y SAPS II medio de 60. Los fallecidos en planta tienen una APACHE de 15 y SAPS de 51. Al ao, encontramos relacin con la edad media de 69 aos, APACHE de 20 y SAPS de 57.
