Reading fluency and morpho-lexical processing : developmental studies in Italian. 'Fluidez en la lectura y procesamiento morfolexical : estudios de desarrollo en Italia'.

Resumen en español

La relación entre el aprendizaje léxico y el desarrollo gramatical

El presente trabajo se centra en estudiar la relación que existe entre el desarrollo de léxico y el de la morfosintaxis. Concretamente pretendemos explorar el tipo de vocabulario que mejor predice el desarrollo de la morfología verbal y el de la complejidad gramatical, así como establecer el tipo de relación entre desarrollo léxico y desarrollo morfosintáctico. La muestra comprende 517 niños de edades comprendidas entre los 18 meses y los 30 meses. Los datos se han recogido a partir de la adaptación al catalán del instrumento MacArthur-Bates Communicative Development Inventories (CDI). Los resultados muestran que el mejor predictor del desarrollo morfológico y gramatical es el vocabulario de clase cerrada, conjuntamente con el vocabulario general. Por otra parte, se observa una relación predominantemente lineal entre el desarrollo del léxico y el desarrollo morfosintáctico

Preliminary Remarks on Old Spanish Auxiliares: haber, ser and estar

En aquest article s'intenta aportar una visió descriptiva del funcionament d'haber, ser i estar en construccions 'perifràstiques' del castellà medieval. Quant a les perífrasis 'AUX+ infinitiu', s'observa que no s'ajusten a una anàlisi del tipus 'SV que selecciona un SV'. D'altra banda, s'aporta evidència que afavoreix una visió de la derivació dels futurs i condicionals analítics on el verb [-finit] s'excorpora de l'auxiliar funcional per traslladar-se a CO. Finalment, s'estableix que les construccions 'haber/ser/estar+participi' poden ser analitzades com a verbs lèxics que subcategoritzen una oració reduïda el predicat de la qual és el participi. Això permet relacionar l'avantposició de participi amb la dels SA i la dels arguments interns. Els aspectes bàsics d'aquest canvi sintàctic que duu del castellà medieval i preclàssic a l'espanyol actual són: (a) la categoria lèxica SV dels verbs en qüestió es reanalitza com una categoria funcional SAsp i aquests verbs esdevenen auxiliars; (b) hi ha un canvi de subcabgorització, ja que aquests verbs deixen de subcategoritzar una oració reduïda per passar a subcategoritzar un SVmàx, i (c) la pèrdua de la projecció màxima SCONC1 comporta la desparició dels efectes de la llei Tobler-Mussafia, de la possibilitat d'avantposar el participi i també de la concordança de participi en els perfets compostos.

The Syntactic Information in the 'Diccionario Crítico Etimológico Castellano e Hispánico' by J. Corominas and J.A. Pascual as Expressed in the Database 'Syntax.Dbf'

L'objectiu d'aquest article és presentar l'estructura de la base de dades relacional que inclou tota la informació sintictica continguda en el Diccionario Critico Etimológico Castellano e Hispánico de J. Corominas i J. A. Pascual. Tot i que aquest diccionari conté un ampli ventall d'informacions històriques de cadascun dels temes, aquestes no es mostren de forma estructurada, per la qual cosa ha estat necessari estudiar i classificar tots aquells elements relacionats amb aspectes sintàctics. És a partir d'aquest estudi previ que s'han elaborat els diferents camps de la base de dades, els quals s'agrupen en cinc blocs temàtics: informació lemàtica; gramatical; sintàctica; altres aspectes relacionats; i observacions o comentaris rellevants fets per l'investigador. Aquesta base de dades no només reprodueix els continguts del diccionari, sinó que inclou diferents camps interpretatius. Per aquesta raó, Syntax. dbf representa una eina de treball fonamental per a tots aquells investigadors interessats en la sintaxi diacrònica de l'espanyol

Modernitat i canvi de llengua. El pas del castellà al català a l'obra de Pere Gimferrer (aspectes crítics, teòrics i lexicomètrics)

L’objecte d’aquesta tesi es l’estudi del canvi de llengua que es produeix en l’obra poètica de Pere Gimferrer. Per arribar-hi haurem d’activar un itinerari complex – crític, teòric i metodològic -. La problemàtica que presentem intenta resoldre una qüestió central: tractar d’elucidar si aquest canvi de llengua – del castellà al català, i més tard, del català al castellà – implica necessàriament un canvi d’estil, o si, en canvi, l’estil de poeta resta estable tot i haver canviat la llengua d’escriptura. Si la recerca està orientada a trobar una possible resposta a aquesta qüestió, nosaltres ens proposem com a punt de partida l’anàlisi de les conseqüències que comporta l’escriure en diferents llengües a la modernitat. Per aquesta raó, en la tesi es desenvolupen teòricament les nocions de “frontera”, “extraterritorialitat”, o “llengua estrangera” que ens seran útils per a portar a terme la nostra anàlisi. A la darrera part, a través de la lexicometria, presentem un apropament exhaustiu a les particularitats lèxiques i sintagmàtiques de l’obra de Pere Gimferrer. Finalment, proposem una resposta a la problemàtica proposada.

What's in a name? Lexical knowledge drives infants' visual preferences in the absence of referential input

Seventeen-month-old infants were presented with pairs of images, in silence or with the non-directive auditory stimulus 'look!'. The images had been chosen so that one image depicted an item whose name was known to the infant, and the other image depicted an image whose name was not known to the infant. Infants looked longer at images for which they had names than at images for which they did not have names, despite the absence of any referential input. The experiment controlled for the familiarity of the objects depicted: in each trial, image pairs presented to infants had previously been judged by caregivers to be of roughly equal familiarity. From a theoretical perspective, the results indicate that objects with names are of intrinsic interest to the infant. The possible causal direction for this linkage is discussed and it is concluded that the results are consistent with Whorfian linguistic determinism, although other construals are possible. From a methodological perspective, the results have implications for the use of preferential looking as an index of early word comprehension.

Frequency of word-use predicts rates of lexical evolution throughout Indo-European history

Greek speakers say "ovpa", Germans "schwanz'' and the French "queue'' to describe what English speakers call a 'tail', but all of these languages use a related form of 'two' to describe the number after one. Among more than 100 Indo-European languages and dialects, the words for some meanings (such as 'tail') evolve rapidly, being expressed across languages by dozens of unrelated words, while others evolve much more slowly-such as the number 'two', for which all Indo-European language speakers use the same related word-form(1). No general linguistic mechanism has been advanced to explain this striking variation in rates of lexical replacement among meanings. Here we use four large and divergent language corpora (English(2), Spanish(3), Russian(4) and Greek(5)) and a comparative database of 200 fundamental vocabulary meanings in 87 Indo-European languages(6) to show that the frequency with which these words are used in modern language predicts their rate of replacement over thousands of years of Indo-European language evolution. Across all 200 meanings, frequently used words evolve at slower rates and infrequently used words evolve more rapidly. This relationship holds separately and identically across parts of speech for each of the four language corpora, and accounts for approximately 50% of the variation in historical rates of lexical replacement. We propose that the frequency with which specific words are used in everyday language exerts a general and law-like influence on their rates of evolution. Our findings are consistent with social models of word change that emphasize the role of selection, and suggest that owing to the ways that humans use language, some words will evolve slowly and others rapidly across all languages.

Developmental trends in lexical diversity.

This article discusses issues in measuring lexical diversity, before outlining an approach based on mathematical modelling that produces a measure, D, designed to address these problems. The procedure for obtaining values for D directly from transcripts using software (vocd) is introduced, and then applied to thirty-two children from the Bristol Study of Language Development (Wells 1985) at ten different ages. A significant developmental trend is shown for D and an indication is given of the average scores and ranges to be expected between the ages of 18 and 42 months and at 5 years for these L1 English speakers. The meaning attributable to further ranges of values for D is illustrated by analysing the lexical diversity of academic writing, and its wider application is demonstrated with examples from specific language impairment, morphological development, and foreign/second language learning.