Aproximació històrica a l'educació especial a Catalunya: l'educació institucionalitzada en centres d'educació especial a les comarques de Girona (1873-1997)

Aquesta Tesi Doctoral se situa en l'àmbit dels estudis històrico-educatius. S'estructura a partir d'una aproximació a la història de l'educació especial de les persones amb discapacitat i contextualitzada a partir de l'educació institucionalitzada en centres d'educació especial, a les comarques de Girona, durant el període de 1873 fins a 1997. El primer centre es va crear el 1873. Li seguiran, molts més anys més tard, altres iniciatives que sorgeixen a través de l'impuls de professionals i associacions de pares. L'Església participarà a través dels seus mossens i ordes religioses en la creació d'alguns d'aquests centres. L'administració educativa també assumirà un important paper en la creació, manteniment i consolidació dels centres. Aportem un important estudi sobre la legislació que va aparèixer al llarg d'aquest període. El punt final, el situem el 1997, a partir de la publicació per part del Department d'Ensenyament, del Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l'atenció educativa a l'alumnat amb NEE.

Recuentos de dos ciudades: Guayaquil en 1899 y Quito en 1906 (Estudios)

Estudio preliminar del desarrollo demográfico de Guayaquil y Quito a fines el siglo XIX e inicios del siglo XX, basado en los censos proto-estadísticos realizados en ambas ciudades en 1899 y 1906, respectivamente. Se estudian las condiciones en las que se realizaron ambos censos, la información cuantitativa que ofrecen y los vacíos que la historia demográfica aún mantiene. El artículo enfatiza en una perspectiva de análisis comparativo entre las dos principales ciudades del Ecuador. Se examina la composición poblacional en términos de grupos de edad, sexo, ocupación, matrimonio, natalidad, mortalidad y educación.

Elecciones en el Cabildo quiteño y filiación socio-política de sus miembros: 1895-1906

La historia del Cabildo es la historia de la ciudad, pues a través de su accionar cotidiano se define la vida de la urbe y de su gente. Históricamente esta instancia capitular ha tenido amplios poderes jurisdiccionales. Sus miembros, por lo general, han sido una minoría selecta y rectora de tales decisiones, llegando la misma a configurarse en una élite con gran poder y prestigio local; y manteniendo relaciones de parentesco entre algunos de sus integrantes. La presente tesis investiga cómo estuvo configurado –social y políticamente- el cabildo quiteño entre 1895 y 1906, escrutando las actas capitulares de dicho período y analizando los procesos eleccionarios municipales que llevaron a ciertos ciudadanos al seno de dicho organismo; en concordancia con lo establecido en el marco jurídico de la época. Ello nos conduce a develar las principales ‘redes familiares’ que se crearon dentro del cabildo de Quito y lo controlaron durante esos años, intentando permanecer en él para defender sus espacios de poder individual y de clase. A ello se suma el análisis de una serie de tensiones políticas entre el poder local y el poder central, que reflejan, por un lado, la lucha de aquellas élites capitulares por defender su espacio de influencia política y social, corroborando el hecho de que ciertamente aspiraban precautelar sus intereses. Por otro lado se patentiza el afán gubernamental de controlar de manera directa o indirecta la instancia municipal, a través de diversas injerencias o atropellos a su autonomía, en la necesidad última de restarle competencias y poder político al Cabildo.

Earl of Aylesford v Morris (1873)

A Characteristic of a landmark case is that it stands for a proposition of law. In Earl of Aylesford v Morris,1 Lord Selborne held that where there existed an inequality between contracting parties, with weakness on one side and an extortionate advantage taken of that weakness on the other, the contract could not stand unless the party claiming the benefit of the contract could rebut the presumption by establishing that the transaction was ‘fair, just and reasonable’. This chapter examines the historical circumstances behind the formulation of this proposition.

Olycksfall i arbetet : En kartläggning över olycksfall vid Falu Koppargruva 1906-1915 samt åtgärder för en säkrare arbetsmiljö

Hur farligt var gruvarbete i början av 1900-talet? I denna uppsats undersöks de olycksfall som inträffade i Falu koppargruva mellan åren 1906-1915. Uppsatsen behandlar totalt 387 st arbetsrelaterade olyckor i och kring gruvan. I uppsatsen framkommer att gruvarbetarna var de som löpte störst risk att råka ut för skador. Sjukskrivningarnas längd varierade kraftigt, men de flesta olyckor medförde en sjukskrivningstid på mindre än 20 dagar. Krosskador, kontusioner, sårskador och ögonskador var de vanligaste följderna av olyckorna. Händer och fötter var de mest utsatta kroppsdelarna, och de flesta olyckorna var följden av fallande stenar eller olyckor i samband med användandet av maskiner och verktyg. Under den undersökta perioden inträffade fyra dödsfall, där tre var direkt arbetsrelaterade medan ett skedde under eftervården av en olycka. De vanligast förekommande skyddsåtgärderna var att installera någon form av skydd kring maskiner eller att mana till försiktighet vid riskabla arbetsmoment.

Bildbar och ofarlig för omgivningen : En studie av 18 sinnesslöa skolhemselever vid Västmanlands sinnesslöanstalt å Sofielund, 1897-1906

Syftet med denna uppsats är att utforska hur resocialiserings- och uppfostrans-ideal av sinnesslöa fungerade vid Västmanlands sinnesslöanstalt å Sofielund. Studien är en fallstudie med individfokus, som följer 18 intagna skolhemsele-ver vid sinnesslöanstalten i Sofielund. Det material som har använts är bland annat intagningslistor, journaler och personliga akter för de 18 undersöknings-personerna, som finns tillgängliga hos Landstingsarkivet Västmanland. Av denna undersökning framkommer bland annat att de 18 undersökningsperso-nerna kom från relativt normala familjer och hemförhållanden, som i de flesta fallen tillhörde arbetarklassen. Samtliga undersökningspersoner ansågs vara bildbara vid intagningen till Sofielund och den största delen av dem ansågs före intagningen lida av lättare sinnesslöhet (idioti). Dessutom ansågs inte någon av dem vara farlig för sin omgivning. Skolpersonalens beskrivningar stödjer inte heller uppfattningen om att de skulle ha ansetts vara farliga. Om de 18 undersökningspersonerna framkommer att de i vissa fall inte ansågs vara bildbara av skolledningen, tidigare utlåtanden till trots. Följaktligen visar resultatet på att en stor del av undersökningspersonerna blev hemskickade efter utskrivning från skolhemmet, möjligen för att de ansågs vara bildbara och därmed inte var lämpliga i skolhemmet. Denna studies resultat pekar också på att uppföljningen av undersökningspersonerna var relativt systema-tisk. En sammanfattande slutsats i denna studie är också att det inte var ovanligt att undersökningspersonerna skickades hem, trots att de flesta gjorde ganska små framsteg i skolan.

Metodismo e setores populares: análise da proposta de trabalho do Instituto Central do Povo (Rio de Janeiro, 1906-1930)

A prática educativa protestante no Brasi I se ex pressou principalmente através de colégios destinados as camadas dominantes da sociedade. No entanto, existiram também outras escolas, para atendimento a alunos provenientes das classes populares. No caso específico dos metodistas, foram cria - das escolas paroquiais e, no Rio de Janeiro, na zona portuária, surgiu o Instituto Central do Povo, com ativida - des ligadas a educação, saúde e higiene, trabalho, lazer, além da pregação religiosa. Este tipo de proposta de trabalho foi liderado por setores da igreja metodista que revelavam especial in teresse pelas questões sociais. De fato, desde sua origem na Inglaterra existem evidências de que os metodistas se preocupavam com as condições sociais a que o povo da epoca estava submetido, como se pode ver nos discursos de seus líderes e mesmo na sua prática. Posteriormente, ao transplantar-se o meto - dismo para a América, persistiram as discussões acerca des sas questoes, inclusive provocando divisões internas. Embora a orientação predominante, trazida para o Brasil pelos missionários, tenha sido a influenciada p~ 10 pietismo e pela fi losofia 1 iberal, em íntima relação com o processo de consolidação do capitalismo na sociedade norte-americana durante o Século XIX, é necessário reconhecer entre os metodistas a existência de grupos que defenderam o envolvimento dos cristãos e da igreja nas lu tas sociais, em defesa dos setores populares. Dentro do quadro do protestantismo norte-americano esses grupos se fil iam à corrente conhecida como Evangelho Social.A tentativa de atuação dos missionários metodis tas, 1 igados a esta tendência, que vieram ao Brasil teve, porem, alcance limitado na medida em que esbarrou em di - versos obstáculos: nos fundamentos teóricos sobre os quais as atividades foram concebidas, nas dificuldades de inser ção num contexto social diferente e na própria situação de inferioridade numérica dessa corrente dentro da Igreja.

(Por) entre pedra e tela: a construção de uma memória republicana (Natal - 1906-1919)

This work, from a perspective that thinks the space as a historical category, and especially as a relationship which stresses the role of objects, proposes an analysis of the construction of a Republican memory in the city of Natal in the early twentieth century. This research will focus mainly on two objects: the obelisk opened in 1917, and the Andre de Albuquerque Square on the occasion of the celebration of Frei Miguelinho´s death centenary and the paint Julgamento de Frei Miguelinho ordered by the State Government to the painter Antonio Parreiras, picture that was in the Salão Nobre do Palácio do Poder Executivo of that time. In a geral way this work intend to analyse the construction of this memory as well as the role of these objects in this process. To achieve that, we propose to trace ways and networks to follow the possible associations(between people, events, images, discourses, objects, institutios etc.) in the constitution of mutual belongings. Thus, our procedure was to follow these objects through the pathways in which they became possible, so that in the end we could defend the idea that they are active participants of the process that establish them.