598 resultados para Entrenament (Esport)
Resumo:
El segent Treball de Fi de Carrera analitzar la figura den Pep Guardiola de forma profunda i analtica. Lobjectiu es veure les capacitats i competncies de lactual entrenador del F.C. Barcelona, i conixer el seu propi model directiu. Per a aix repassarem prviament qu es un lder i quines caracterstiques t, per a desprs poder analitzar les accions i comportaments den Pep Guardiola, relacionant-les amb el lideratge i ratificant-les mitjanant comparacions amb altres entrenadors de lelit, i concloure, en conseqncia,definint el model de Pep Guardiola
Resumo:
Esta investigacin est basada en la intencin de crear una gua de entrenamiento para el actor, que busca asumir un compromiso con su cuerpo, como instrumento para la creacin escnica. El trabajo del actor-actriz est irremediablemente vinculado a su cuerpo, todo lo humano se enmarca en un cuerpo vivido, en el espacio y en el tiempo, no es algo neutral. Sabemos que cada actor-actriz, tiene una nocin de su esquema corporal, entendiendo por esquema corporal la representacin en imgenes de los diferentes segmentos corporales que conforman nuestro cuerpo y la percepcin de ste esquema corporal, estar en funcin de su capacidad de auto-percepcin
Resumo:
Quin sentit han donat a la mscara espectacles de Els Joglars i Comediants? Al segle XX hi ha un teatre de mscares vinculat a la commedia dell'arte, un altre a rituals i tradicions de carrer amb cap-grossos i gegants, un que s'inspira en les arts plstiques, un altre en el psicodrama... tots fan referncies a mscares i animals. Des de tradicions catalanes en les que s'utilitzen mscares fins a la formaci dels actors; bestiaris i animals sn font d'inspiraci i entrenament, per aix estan al nus de l'estudi de recerca, per l'estreta relaci que els vincula amb les mscares
Aula Matemtica, 3a part : un projecte per a la millora de l'aprenentatge de les Matemtiques a la UAB
Resumo:
Aquest projecte s continuaci dels projectes "Aula Matemtica, un projecte per a la millora de l'aprenentatge de les Matemtiques a la UAB", primera i segona part, Ref 2003MQD 00030 i Ref 2006MQD00072, els quals han perms identificar els problemes i oferir als estudiants de primer curs d'algunes titulacions pilot de Cincies de la UAB una plataforma d'autoaprenentatge que han valorat positivament. Es tracta d'una base de dades de problemes de resposta tancada, accessible per internet, que permet als estudiants practicar pel seu compte, autoevaluar-se i tamb al seu professor posar-los-hi un examen i controlar el temps de prctica dels estudiants. L'aprenentatge de les Matemtiques requereix l'automatitzaci de certes tcniques de caire, per exemple, manipulatiu, per a l'adquisici de la qual s imprescindible un treball repetitiu d'entrenament de l'estudiant. Es tracta de proporcionar material interactiu que permeti aquest entrenament, al ritme de lestudiant, de manera autnoma, no presencial i atractiva per a les noves generacions; per alhora oferir suport presencial quan sigui necessari. L'enorme diversificaci observada en la formaci inicial dels estudiants, amb la convivncia de diferents vies de batxillerat en moltes titulacions de cincies, provoca una dificultat d'adaptaci de les assignatures de primer curs. Es requereix per tant una major tutoritzaci dels estudiants i oferta d'eines i material complementari per al treball individual. El projecte actual t com a objectius l'elaboraci de ms material i la classificaci d'aquest per permetre l'adaptaci de la plataforma a un major nombre d'assignatures i la millora de l'accessibilitat i la gesti d'aquesta plataforma.
Resumo:
Estudi doctrinal i jurisprudencial sobre la naturalesa i el tractament del fenomen del patrocini en el seu vessant jurdic. Per aix, tamb, s'aprofundeix en la cessi del dret a la prpia imatge des de la perspectiva civil i Constitucional, igualment es realitza una aproximaci al seu tractament fiscal. El dret a la prpia imatge, s un dret fonamental en el marc de la protecci constitucional de la vida privada i recollit en el article 18 de la CE. Si b la Llei Orgnica 1/1982, de 5 de maig de Protecci Civil del Dret a l'Honor, la Intimitat i la Imatge, pretn concretar la regulaci dels referits drets constitucionals, el cert s que la seva configuraci gens pacfica- s bsicament jurisprudencial. En el present estudi es sost que el dret a la prpia imatge presenta un doble vessant, d'una banda, com a dret personalssim, manifestaci del dret a la intimitat i, daltra, com a dret autnom de contingut patrimonial. La possibilitat de tractar aquest dret de forma autnoma permet sotmetre-ho al trfic comercial i, per tant, la possibilitat que un tercer exerciti dret daquestes caracterstiques. Aquest fet, permet es pugui parlar de la cessi dels drets de la personalitat com a font de finanament pblic i privat. El contracte de patrocini s el negoci jurdic ms significatiu i ms rentable en seu de cessi dels drets d'imatge. Habitualment, un empresari, amb la finalitat d'augmentar la notorietat dels seus signes distintius, lliura una quantitat de diners o bns i serveis a l'organitzador o participant en algun tipus d'activitat perqu aquest realitzi una publicitat dels productes o l'activitat de l'empresari. Com qualsevol negoci jurdic bilateral, presenta tot un seguit de drets i obligacions recproques que es desenvolupen al llarg del present estudi. D'altra banda, la cessi dels drets d'imatge vinculada a l'esport, en la mesura que constitueix una activitat d'inters general, el foment del qual constitueix un imperatiu constitucional i, d'altra banda, genera quantitats econmiques importants; presenta tot un seguit de peculiaritats tributries, com ara, incentius fiscals: exempcions i, tamb, obligacions fiscals per a ambdues parts.
Resumo:
El treball de recerca Fonaments i actuacions de lideratge sistmic dun equip de bsquet professional i futures aplicacions fa lanlisi duna experincia real vinculada al mn de lesport professional. Es pretn donar a conixer com lestructuraci del coneixement de lentrenador pot afavorir el bon funcionament de lequip. Lestructuraci ens genera criteri i coherncia a lhora de prendre decisions.Es reconeix a lentrenador com una persona treballadora, apassionada per la seva feina i en constant creixement individual. Valors com la humilitat, lentusiasme, el comproms, la generositat i lautoexigncia es converteixen en adjectius fonamentals del nostre entrenador.Lestudi en lautoconeixement en conceptes com lideratge, nivells neurolgics, talent i motivaci esdevenen el pal de paller en la construcci de lequip. Un equip amb identitat prpia, on el benefici pel b com (equip) est per sobre de tot, cooperatiu, comproms, i on la figura de lentrenador intutiu amb coneixement influeix ms per convenciment que per autoritat.El treball del dia a dia de lentrenador i de lequip es fonamenta en lorganitzaci dels pilars de lentrenador: flexibilitat, creixement de lentrenador, equip, marges collectiu i individual sn els motors del bon funcionament del collectiu. En el treball presentat, es destaca la importncia de saber diferenciar, en el rendiment dun equip, dues vessants: una ms objectiva (tcnica, tctica, estratgia i fsica) i laltra on el factor hum s determinant. La investigaci aprofundeix en aquest segon factor i el reconeix com a preferent. Per acabar es presenten tot un seguit dactuacions utilitzades al llarg de la investigaci amb la finalitat de generar, mantenir i millorar lequip al mateix temps que es mostren diferents eines per tal doptimitzar leficincia de les actuacions. La investigaci pretn ser una experincia til i enriquidora a lhora destructurar el coneixement per tal de poder ser utilitzat en futures aplicacions.
Resumo:
Los objetivos principales de esta aplicacin para dispositivo mvil son: administrar los datos de un club de baloncesto de manera que podamos reducir la prdida de informacin y cumplamos la LOPD; recoger las estadsticas de los jugadores del equipo tanto local como visitante para su posterior explotacin; mostrar en un documento Excel o en grficos las estadsticas recogidas; gestionar la planificacin de entrenamientos, y ejercicios y crear ejercicios con imgenes e informacin de los mismos para nuestros entrenamientos.
Resumo:
Sha demostrat que la prctica d'estats de relaxaci profunda redueix el dolor i incrementa el benestar i la qualitat de vida. Els estats de relaxaci profunda i meditaci estan al seu torn associats a patrons electroencefalogrfics (EEG) caracterstics. En el present projecte proposem un procediment palliatiu del dolor basat en l 'entrenament autodidctic per aconseguir aquests estats de relaxaci. Per a aix es proposa retro-alimentar al subjecte un senyal auditiu reflex de la seva activitat EEG que l'ajudi a modificar voluntriament la seva activitat cerebral, la qual cosa li permet aproximar-la progressivament al patr EEG corresponent al de relaxaci profunda desitjat. Sha dissenyat un protocol d'entrenament d'estats mentals de relaxaci i meditaci (entre altres) i implementat un programa que processa el senyal EEG i genera un senyal auditiu reflex de l'activitat cerebral de l'individu. Tamb registra les lectures EEG del progrs de l'individu, genera les grfiques corresponents i genera dades estadstiques per a futur anlisi.
Resumo:
Aplicacin que realiza un entrenamiento de puntos de inters en rostros a partir de una coleccin de imgenes, posteriormente se puede verificar el resultado. Dada una imagen se comprueba el porcentaje de aciertos.
Resumo:
Tradicionalment, la metfora ha estat estudiada pels fillegs com una figura retrica utilitzada sobretot en la poesia. Recentment, per, la lingstica cognitiva s'ha interessat per la metfora. Actualment, a partir dels estudis de Lakoff i Johnson, s'ha demostrat que aquesta figura retrica no noms s una figura estilstica, sin que, a ms a ms, s reflex d'un procs cognitiu que impregna tot el nostre llenguatge i pensament. Els humans en la nostra vida quotidiana, constantment, conceptualitzem rees ms abstractes de la nostra experincia mitjanant dominis ms concrets.D'entrada, farem un breu recorregut sobre la histria dels estudis que tracten la metfora: partirem dels clssics i arribarem al segle XX amb els estudis de Lakoff i Johnson. En segon lloc, explicarem la metfora dins el marc teric de la semntica cognitiva. En tercer lloc, estudiarem el llenguatge bllic utilitzat per parlar del futbol. Finalment, analitzarem els tres tipus de metfores - estructurals, ontolgiques i orientatives - que podem trobar en els diaris esportius, centrant-nos, per, en la metfora estructural EL FUTBOL S UNA GUERRA. L'objectiu del nostre estudi s analitzar metfores que usem en la nostra vida quotidiana per parlar de l'esport, cenyint-nos en el futbol. Concretament, la nostra anlisi se centrar, dins de l'mbit dels mitjans de comunicaci, en els diaris esportius. Aquest treball no noms hauria de servir per adonar-nos de les metfores que impregnen el mn dels esports, sin que, a ms a ms, hauria de servir per adonar-nos dels motius pels quals fem servir aquestes metfores i no unes altres, uns motius que, com ens mostren els estudiosos Lakoff i Johnson, estan relacionats amb la nostra cultura i la relaci que mantenim amb el mn que ens envolta.
Resumo:
Les representacions que els estudiants es fan sobre les tasques acadmiques sn cabdals per entendre com les desenvolupen. Creiem que aix no s una excepci en estudiants de doctorat amb les seves tesis i s per aix que en aquesta recerca estem interessats en investigar com els estudiants entenen els estudis de doctorat. La literatura revisada preocupada per lexperincia del doctorat, s a dir, com els doctorands perceben aquest procs, se centra en variables de benestar, context daprenentatge i escriptura. Amb el propsit dobtenir un quadre complert sobre com els doctorands entenen fer una tesi, 627 doctorands han completat El Qestionari de lExperincia Doctoral (Lonka i altres, 2007) que hem procedit a adaptar a la poblaci espanyola. Aquest instrument mesura les tres variables esmentades (al llarg de 49 enunciats de resposta Likert) i de forma general algunes qestions del procs doctoral (8 preguntes de resposta oberta) que complementen/donen llum a la interpretaci de les dades quantitatives. A ms, es demana informaci del context del doctorand (18 preguntes) que ajuda a entendre millor el desenvolupament de la tesi en cada cas. Donat que algunes dificultats que els estudiants manifesten en el doctorat tenen a veure amb la percepci de no disposar destratgies suficients per regular el procs descriptura, ens hem plantejat recollir dades ms especfiques en relaci a lescriptura de la tesi entrevistant 10 doctorands per separat i posteriorment junts en un focus grup. Pensem que la nostra investigaci pot contribuir en la reflexi de la qualitat dels programes de doctorat ja que creiem que els estudiants tenen molt a dir i que cal escoltar les seves veus. A ms, si els tutors disposen dinformaci sobre com els seus alumnes viuen els estudis de doctorat, segurament entendran millor com porten a terme les seves tesis i podran oferir-los ajudes ms ajustades.
Resumo:
The adjustment of the teaching learning contents in Physical Education, requires of a rigorous analysis that permits to adjust them to the maximum with the educational needs of the student body. It has been approached an investigation study in the one which have intervened pupils, boys and girls, of two different populations, Girona and Madrid in order to prove and analyse the motor and mental components of the student body in the real situation of the game. The hypothesis that we have treated are:if it exists differences between the boys and girls of the educational levels studied in the motor and mental solution in the sports initiation, additionally, the differences that they can exist between the courses and what distance is verified between the study ages to approach a physical activity that implies an initial step to the hour of teaching the collective sports in the classes of Physical education. They have been employed three measure instruments: the first permits to analyse the mental solution without need of practice employing situation photographs of the real game with those which the pupils must choose to who to happen; the second is a pass test that permits to prove the technical dominance to use in a collective sport and the third is a real game situation that permits to put in manifesto the relationship between the mental behaviour and the motor of the pupil. This real game situation is the game of ten pass (Blzquez,1986; Torres,1993). The results demonstrate that it do not exist differences between the two sexes in the study ages. In the case of the technical execution level, there is a considerable increase with the age and it is slightly greater in the kids that in the girls. In the case of the real game, we find ourselves with a great variability in the results and we cannot conclude that there are relative differences to the sex in none of the three courses. Respect at participation level during the game is confirmed that the pupils that more participate are not the pupils than more balls lose, what permits to guarantee the idea of the fact that it is convenient to use the real game practice as direct learning element. Finally, there is no a high correlation between the execution level measured in the test of technical execution and the decision execution during the game
Resumo:
Actualment lesport del rem noms sentn com a activitat de lleure o esport de competici.Dins del rem, hi ha una gran varietat de disciplines esportives; totes coincideixen en limpuls duna embarcaci mitjanant un sistema de palanques simple. Es diferencien en dos grans grups: el banc mbil i el banc fix. El banc mbil disposa dun seient sobre rodes que permet aprofitar la fora de les cames per la impulsi, en canvi, en el banc fix, no hi ha desplaament del seient, el que implica el treball del tors i braos. Un dels punts que tenen en com tot el banc fix, s el disseny del seu rem; a difernciadel banc mbil on la pala pot tenir el disseny que es vulgui. En banc fix la pala del rem ha de ser simtrica i alineada amb la canya del rem. Lobjectiu daquest projecte s lanlisi hidrodinmic de diferents models de pales simtriques per tal de determinar el model ms eficient, des del punt de vista hidrodinmic, per a la impulsi de lembarcaci de banc fix. Aix, es simularan virtualment diferents models de pales simtriques disponibles en el mercat com models prototipus amb un programa de dinmica de fluids computacional. Lanlisi dels resultats determinar el model ms eficient. En la realitzaci del projecte, lestudi hidrodinmic es realitzar de manera virtual a partir de la utilitzaci de programes comercials de dinmica de fluids. Aix com tamb programes de disseny 3D i programes de mallat que siguin compatibles amb el programa de simulaci a utilitzar. En el disseny sutilitzaran programes com Autocad i Rhinoceros, desprs, en funci del disseny, utilitzarem un programa delements finits anomenat ICEM ANSYS que mallar la geometria emprada. Finalment, la simulaci sefectuar amb el programa ANSYS CFX. Lestudi no preveu el clcul de resistncia mecnica dels models ni la seva construcci
Resumo:
Este artculo trata, en primer lugar, de analizar el estado actual de las herramientas de e-learning relacionadas y aplicadas en el rea de ciruga traumatolgica, presentando las herramientas disponibles en la actualidad como vdeos, audios, simuladores de realidad virtual, pacientes virtuales, LMS, entre otras; para, a continuacin, describir el diseo de una herramienta en la que los componentes cumplan con los criterios de integracin, interactividad, estandarizacin y asegure la reutilizacin. Como conclusin, se valora positivamente el diseo de una herramienta totalmente de cdigo abierto que incorpora componentes de LMCS, repositorios de objetos, pacientes virtuales, simuladores hpticos de realidad virtual y objetos educativos, entre otros. Finalmente se recomienda implementar y comprobar la utilidad de la herramienta propuesta en la formacin y entrenamiento de cirujanos traumatlogos.
Anlisis de la viabilitat de la utilitzaci d'histogrames de color per a la classificaci d'obres d'art
Resumo:
L'objectiu principal d'aquest treball s establir si l'anlisi dels histogrames de color s eficient per classificar obres d'art. A partir d'un conjunt d'imatges d'obres d'art els atributs de les quals coneixem, s'ha generat un programari que permet establir la precisi de la classificaci en cas que es fes servir com a conjunt d'entrenament per a reconixer altres imatges.
