Holocene Mg/Ca, alkenones, and light stable isotope measurements on the outer North Iceland shelf, sediment core MD99-2269

We present new Holocene century to millennial-scale proxies for the well-dated piston core MD99-2269 from Húnaflóadjúp on the North Iceland Shelf. The core is located in 365 mwd and lies close to the fluctuating boundary between Atlantic and Arctic/Polar waters. The proxies are: alkenone-based SST°C, and Mg/Ca SST°C estimates and stable d13C and d18O values on planktonic and benthic foraminifera. The data were converted to 60 yr equi-spaced time-series. Significant trends in the data were extracted using Singular Spectrum Analysis and these accounted for between 50% and 70% of the variance. A comparison between these data with previously published climate proxies from MD99-2269 was carried out on a data set which consisted of 14-variable data set covering the interval 400-9200 cal yr BP at 100 yr time steps. This analysis indicated that the 1st two PC axes accounted for 57% of the variability with high loadings clustering primarily into "nutrient" and "temperature" proxies. Clustering on the 100 yr time-series indicated major changes in environment at ~6350 and ~3450 cal yr BP, which define early, mid- and late Holocene climatic intervals. We argue that a pervasive freshwater cap during the early Holocene resulted in warm SST°s, a stratified water column, and a depleted nutrient supply. The loss of the freshwater layer in the mid-Holocene resulted in high carbonate production, and the late Holocene/neoglacial interval was marked by significantly more variable sea surface conditions.

Analyse des signaux radars polarimétriques en bandes C et L pour le suivi de l'humidité du sol de sites forestiers

Résumé : Dans les couverts forestiers, le suivi de l’humidité du sol permet de prévenir plusieurs désastres tels que la paludification, les incendies et les inondations. Comme ce paramètre est très dynamique dans l’espace et dans le temps, son estimation à grande échelle présente un grand défi, d’où le recours à la télédétection radar. Le capteur radar à synthèse d’ouverture (RSO) est couramment utilisé grâce à sa vaste couverture et sa résolution spatiale élevée. Contrairement aux sols nus et aux zones agricoles, le suivi de l’humidité du sol en zone forestière est très peu étudié à cause de la complexité des processus de diffusion dans ce type de milieu. En effet, la forte atténuation de la contribution du sol par la végétation et la forte contribution de volume issue de la végétation réduisent énormément la sensibilité du signal radar à l’humidité du sol. Des études portées sur des couverts forestiers ont montré que le signal radar en bande C provient principalement de la couche supérieure et sature vite avec la densité de la végétation. Cependant, très peu d’études ont exploré le potentiel des paramètres polarimétriques, dérivés d’un capteur polarimétrique comme RADARSAT-2, pour suivre l’humidité du sol sur les couverts forestiers. L’effet du couvert végétal est moins important avec la bande L en raison de son importante profondeur de pénétration qui permet de mieux informer sur l’humidité du sol. L’objectif principal de ce projet est de suivre l’humidité du sol à partir de données radar entièrement polarimétriques en bandes C et L sur des sites forestiers. Les données utilisées sont celles de la campagne terrain Soil Moisture Active Passive Validation EXperiment 2012 (SMAPVEX12) tenue du 6 juin au 17 juillet 2012 au Manitoba (Canada). Quatre sites forestiers de feuillus ont été échantillonnés. L’espèce majoritaire présente est le peuplier faux-tremble. Les données utilisées incluent des mesures de l’humidité du sol, de la rugosité de surface du sol, des caractéristiques des sites forestiers (arbres, sous-bois, litières…) et des données radar entièrement polarimétriques aéroportées et satellitaires acquises respectivement, en bande L (UAVSAR) à 30˚ et 40˚ et en bande C (RADARSAT-2) entre 20˚ et 30˚. Plusieurs paramètres polarimétriques ont été dérivés des données UAVSAR et RADARSAT-2 : les coefficients de corrélation (ρHHVV, φHHVV, etc); la hauteur du socle; l’entropie (H), l’anisotropie (A) et l’angle alpha extraits de la décomposition de Cloude-Pottier; les puissances de diffusion de surface (Ps), de double bond (Pd) extraites de la décomposition de Freeman-Durden, etc. Des relations entre les données radar (coefficients de rétrodiffusion multifréquences et multipolarisations (linéaires et circulaires) et les paramètres polarimétriques) et l’humidité du sol ont été développées et analysées. Les résultats ont montré que 1) En bande L, plusieurs paramètres optimaux permettent le suivi de l’humidité du sol en zone forestière avec un coefficient de corrélation significatif (p-value < 0,05): σ[indice supérieur 0] linéaire et σ[indice supérieur 0] circulaire (le coefficient de corrélation, r, varie entre 0,60 et 0,96), Ps (r entre 0,59 et 0,84), Pd (r entre 0,6 et 0,82), ρHHHV_30˚, ρVVHV_30˚, φHHHV_30˚ and φHHVV_30˚ (r entre 0,56 et 0,81) alors qu’en bande C, ils sont réduits à φHHHV, φVVHV et φHHVV (r est autour de 0,90). 2) En bande L, les paramètres polarimétriques n’ont pas montré de valeur ajoutée par rapport aux signaux conventionnels multipolarisés d’amplitude, pour le suivi de l’humidité du sol sur les sites forestiers. En revanche, en bande C, certains paramètres polarimétriques ont montré de meilleures relations significatives avec l’humidité du sol que les signaux conventionnels multipolarisés d’amplitude.

Effects on mitochondria of mitochondria-induced nitric oxide release from a ruthenium nitrosyl complex

The ruthenium nitrosyl complex trans-[Ru(NO)(NH(3))(4)(py)](PF(6))(3) (pyNO), a nitric oxide (NO) donor, was studied in regard to the release of NO and its impact both on isolated mitochondria and HepG2 cells. In isolated mitochondria, NO release from pyNO was concomitant with NAD(P)H oxidation and, in the 25-100 mu M range, it resulted in dissipation of mitochondrial membrane potential, inhibition of state 3 respiration, ATP depletion and reactive oxygen species (ROS) generation. In the presence of Ca(2+), mitochondrial permeability transition (MPT), an unspecific membrane permeabilization involved in cell necrosis and some types of apoptosis, was elicited. As demonstrated by externalization of phosphatidylserine and activation of caspase-9 and caspase-3, pyNO (50-100 mu M) induced HepG2 cell death, mainly by apoptosis. The combined action of the NO itself, the peroxynitrite yielded by NO in the presence of reactive oxygen species (ROS) and the oxidative stress generated by the NAD(P)H oxidation is proposed to be involved in cell death by pyNO, both via respiratory chain inhibition and ROS levels increase, or even via MPT, if Ca(2+) is present. (c) 2008 Elsevier Inc. All rights reserved.

Hipátia : a última cientista do período helénico!

Biografia da matemática Hipátia de Alexandria (século IV d.C.)

Efectividade do controlo da schistosomíase no Bengo

Introdução - A schistosomíase é um agente causador de anemia e outras manifestações clínicas em crianças, comprometendo o seu crescimento e a sua performance escolar. Actualmente a principal iniciativa de controlo integrado da schistosomíase é a implementação de programas de administração massiva de praziquantel e albendazol na escola ou na comunidade para o controlo da endemia. Objectivo - O objectivo deste estudo foi avaliar a efectividade do tratamento massivo de crianças em idade escolar (6-15 anos) com praziquantel na redução da prevalência e intensidade da schistosomíase no Bairro Cabungo, Dande-Bengo.

Strategic Drivers for Implementing Sustainability Programs in Portuguese Organizations– Let’s Listen to Aristotle: From Triple to Quadruple Bottom Line

This article describes a study that investigated the main strategic drivers that influence the implementation of sustainability/social responsibility programs. An online survey was administered to managers of Portuguese organizations with certified management systems. The findings suggest that the implementation of such programs is mainly correlated to: 1.) the approach to understanding and working toward the satisfaction of the community’s needs (in the broad sense of social responsibility); 2.) how systematically sustainability within the organization is identified and managed (e.g., pollution prevention, improved environmental performance, and compliance with the applicable environmental laws); and 3.) the degree to which the organization tries to understand the needs of the employees and works toward satisfying them. In addition to the survey, five interviews with top managers of the surveyed organizations provided some useful insights. There was no consensus on the meaning of sustainability and social responsibility: some described it as an instrumental approach for obtaining better organizational results, while others regarded it as the right thing to do (i.e., it is values driven). In all cases, however, the managers supported a kind of umbrella construct under which different size corporations use different models (for example, the Dow Jones Sustainability Index (DJSI), Global Reporting Initiative (GRI), ISO 14001 environmental management systems), although some managers reported that they simply do not know what to do. All of those surveyed agreed that the lack of a systematic approach could represent a major threat to their organization, making them willing to pay more attention and take more action on the issue of sustainability. An additional suggestion made by managers was to change from a triple bottom line (economic dimension, environmental dimension, social equity dimension) to a quadruple bottom line by adding another dimension: personal and family happiness. This fourth dimension was recognized by the Greek philosopher/thinker Aristotle (384-322 BCE) who thought of happiness as the highest good (virtue) and ultimate goal and purpose of life, achieved through living well, in harmony. Such harmony suggests a balance and a lack of excess—in other words a sustainable existence.

Características químicas de solos de várzeas sob diferentes sistemas de uso da terra, na calha dos rios baixo Solimões e médio Amazonas

Foram estudados os solos de várzea alta e baixa em quatro municípios situados na calha dos rios baixo Solimões e médio Amazonas (Manacapuru, Iranduba, Itacoatiara e Silves), com o objetivo de avaliar as características químicas dos solos assim como os possíveis efeitos da unidade de paisagem e dos diferentes sistemas de uso da terra sobre o estoque de nutrientes nesses solos. Um total de 19 diferentes sistemas de uso da terra foi amostrado, sendo oito no baixo rio Solimões e onze no médio rio Amazonas. Os solos foram amostrados nas camadas de 0-10, 10-20 e 20-40 cm de profundidade. As determinações efetuadas foram: pH, Al, Ca, Mg, K, P, C, N, Zn, Cu, Mn e Fe. Todos os sistemas de uso da terra amostrados apresentaram uma alta disponibilidade de Ca, Mg, P, Zn, Cu, Mn e Fe. Apesar do elevado teor de K encontrado na maioria das amostras analisadas, as áreas de capoeiras e sítios na região do médio rio Amazonas, apresentaram uma concentração média de K mostrando que esse nutriente em algumas áreas de várzea pode se tornar limitante. Ao contrário dos outros sistemas de cultivo que apresentaram baixas concentrações de Al trocável, os sistemas de floresta e capoeiras apresentaram acidez elevada e valores tóxicos, desse elemento. Na maior parte dos sistemas de uso da terra estudados, os níveis de C e N no solo foram baixos confirmando que o N é um dos principais nutrientes limitantes para a produção agrícola em área de várzea na Amazônia.

Produção de latex por clones de seringueira (Hevea spp) no planalto e litoral do Estado de São Paulo

A partir dos dados de produção em volume de látex, extraído de clones de seringueira (Hevea spp.), durante 17 anos no Centro Experimental Theodureto de Camargo (Campinas, região de planalto) e 16 anos na Estação Experimental Vale do Ribeira (Pariquera-Açú, região litorânea), ambos pertencentes ao Instituto Agro_ nômico do Estado de São Paulo, Campinas, foi estudado o comportamento da produção de cada clone. Pelo teste de Tukey foi possível determinar, considerando-se as duas regiões, os melhores clones quanto ao potencial produtivo dado pelas médias de produção. Entre os melhores encontram-se: RRIM 600 e BSA 20. 0 primeiro pertence a Estação Experimental e o segundo ao Centro Experimental. Em seguida tem-se um grupo intermediário, formado pelos clones CA 1328, Tjir 16, C 228, RRIm 526, C 297, LCB 510 e Fx 25, todos pertencentes ao Centro Experimental. Os menos produtivos foram: Fx 25, C 290 e RRIM 600, todos pertencentes ao Centro Experimental. 0 clone Fx 25 apresentou baixa produção nas regiões estudadas, porém sua produção na Estação Experimental foi superior à do Centro Experimental, bem como às dos clones C 290 e RRIM 600, cultivados no Centro Experimental.

La recepción tomista del análisis aristotélico de la crematística y su aplicación en la moderna doctrina social de la Iglesia

El concepte d’economia subjacent en el desenvolupament de la generalitat de les transaccions mercantils de la nostra era ha fet cas omís als seus orígens aristotèlics en un nombre de casos excessivament significatius, i ha prescindit d’unes arrels ordenades al servei recte de la vida bona de l’home. Per això, la Doctrina Social de l’Església ha manifestat la seva preocupació envers el desordre moral que regeix la conducta dels individus de la comunitat política quant a l’adquisició i administració dels béns materials que Déu els confià, i així mateix ha marcat una clara distinció entre les ciències econòmiques modernes, que ignoren tot component ètic, i la seva accepció ontològica, d’acord amb la qual l’economia es troba íntimament vinculada a la moralitat. Així, les ensenyances del Magisteri de l’Església Catòlica fan una crida al sentit d’“economia” derivat dels mots oikonomike i chrematistike limitada –l’art adquisitiu necessari i natural- que Aristòtil abordà en l’Antiguitat i que Sant Tomàs d’Aquino posteriorment rebé durant l’Edat Mitjana valent-se de diversos matisos; és a saber, invoquen el substrat moral que el Filòsof i el Doctor Angèlic compartiren des de la respectiva perspectiva pagana i catòlica: la dinàmica de l’economia contemporània s’allunya de l’“administració domèstica��� de l’Estagirita per esdevenir una realitat desnaturalitzada, atesa la seva identificació amb aquella vessant de la crematística contranatural que exalça les passions mundanes. Sens perjudici de les especificitats històriques que inevitablement condicionaren el tractament de la dita qüestió a mans dels al•ludits autors, cal subratllar que la contribució més rellevant en aquest àmbit es veu reflectida en la presentació d’un art crematístic econòmic, necessari i natural, en contraposició a l’antieconòmic, que obviava el fi últim de la comunitat en tant que s’incorria en una alteració entre els mitjans posats a disposició de l’acompliment de la vida bona i tal finalitat. L’Aquinate reprengué el plantejament aristotèlic fent especial insistència en el paper de l’home amb relació a Déu, mentre que la Doctrina Social de l’Església –emprant dades de raó i fe- l’introduí en les seves pautes orientadores de la faceta econòmica de la vida social per, lluny d’aportar un model descoratjador del progrés humà, ordenar aquells aspectes de la comunitat que, sota els efectes de l’economia moderna o la crematística innatural, deixen en un segon pla l’amor al Pare. Si bé és ben cert que alguns dels passatges aristotèlics i tomistes contenen una oposició expressa a determinats gèneres adquisitius pel fet d’enquadrar-se en la crematística innecessària i innatural, el clímax dels seus raonaments no se centra tant en l’anàlisi de la coherència d’unes classificacions taxonòmiques com a resposta de les particularitats del moment, sinó en uns principis l’aplicació dels quals ha perdurat fins als nostres dies. En definitiva, l’herència d’aquells autors s’expressa en les premisses morals de les quals el Magisteri s’ha servit per establir la “definició universal” de les bases econòmiques, d’on se segueix la desaparició de tota nota dissonant entre l’economia desvirtuada de la modernitat i la seva essència assentada en l’oikonomike.