Dos Militars davant i després de l'aixecament del 19 de juliol de 1936: Antonio Alcubilla i Enrique Justo

En aquest treball s'aprofundeix en el coneixement del que va ser l' alçament del 19 de juliol de 1936 i es detalla l'actuació contraposada que protagonitzaren, en temps de guerra i del franquisme, dos militars destinats a la ciutat: el tinent coronel Alcubilla i el capità Justo

Sobre la Girona Constitucional (1820-1823)

Sobre la Girona Constitucional del trienni 1820-1823, en base la documentació existent a l'Arxiu Municipal i a l'Arxiu Diocesà

Guerra, pàtria i estadística: el despertar polític dels hisendats gironins (1795-1800)

Sobre l'emergència i presa de consciència d'una classe dirigent a la societat gironina de finals del segle XVIII

Girona entre l'Islam i Carlemany: una ciutat de frontera (759-801)

Tradicionalment s'ha considerat l'ocupació de Girona pels francs (any 785) com el moment "fundacional" de la ciutat medieval, en paral·lel a la consideració que ha merescut l'època de Carlemany (final del segle VIII i principi del IX) com una època formativa en la història de Catalunya. Però tenim raons per pensar que aquells moments no significaren un gran terrabastall en una ciutat que, des de començament del segle VIII, jugava un paper polític i militar significatiu en els esdeveniments de l'anomenada Marca Superior, el territori musulmà proper a les terres del regne franc. Més endavant, un cop incorporada a l'imperi carolingi, Girona mantingué la seva condició de ciutat capital de frontera o marca, fins a la conquesta de Barcelona l'any 801. Volem historiar, en la mesura del possible, aquesta etapa d'uns quaranta anys -entre 759 i 801- quan la ciutat visqué en primera línia i, també, protagonitzà les vicissituds de l'enfrontament entre dos dels grans estats d'aquell moment: la monarquia franca dels carolingis i l'emirat omeia A'al-Andalús. Els moviments d'anada i tomada dels seus exèrcits van situar Girona en primera línia de combat en aquells anys, fins a la definitiva consolidació del poder franc a principis del segle IX

Girona en una tesi doctoral francesa [Ressenya del llibre 'Girona al segle XIV', de Christian Guilleré]

Sobre la publicació del primer volum de la tesi de Christian Guilleré, La Girona del segle XIV

Els roders de les Guilleries [Ressenya del llibre El sindicalisme forestal dins del moviment obrer català: els roders de Roger Zamorano]

Ressenya del llibre 'El sindicalisme forestal dins del moviment obrer català: els roders' de Roger Zamorano, publicat l' any 2000 pel Museu Etnològic del Montseny. Estudi que reconstrueix la trajectòria del moviment associatiu dels roders de la comarca de la Selva (interior) des de final del segle XIX fins a la Guerra Civil del 1936 en base documentació escrita o oral

O médico e a mulher: o discurso médico sobre os vícios femininos na sociedade carioca oitocentista

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

O universo imaginário dos holandeses no Brasil seiscentista: um estudo da narrativa do viajante Joan Nieuhof

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

Um patrimônio em contendas: os bens jesuíticos e a magna questão dos dízimos no estado do Maranhão e Grão Pará (1650-1750)

A presente pesquisa tem por objetivo a ponderação do patrimônio material jesuítico no Estado do Maranhão, durante a segunda metade do século XVII e primeira do XVIII. De modo específico, analisaremos três aspectos: os modos de conquista das propriedades inacianas; a maximização dessas fazendas a partir do gerenciamento direto dos padres (caso do comércio) e a relação entre a administração colonial e reinol com a Companhia no tocante ao pagamento dos dízimos dos gêneros que a Ordem cultivava em suas terras. Nesse sentido, veremos que os três pontos, sobretudo os dois últimos, foram motivos de grandes oposições por parte dos moradores da Amazônia colonial portuguesa.

Essays on the history of Brazilian dipterology: II. notices about Brazilian Diptera (17th century)

Essays on the history of Brazilian dipterology. II. Notices about Brazilian Diptera (17th century). Notices from the Brazilian Diptera from the 17th century come mainly from two foreign invasions occurred in Brazil, the first one by the French in Maranhão and the second by the Dutch in northeastern Brazil. This paper includes reports of Fathers Claude d'Abbeville and Yves d'Evreux and from Piso and Marcgrave, the last two presenting the first illustrations of Brazilian Diptera. The paper also includes reports of Friar Laureano de la Cruz, Father João de Sotto Mayor and Maurício de Heriarte.

Memoria de los sucessos particulares de Valencia y su Reino. : los años mil seiscientos quarenta y siete, y quarenta y ocho, tiempo de peste

Colofón

Declaracion de su alteza el serenissimo Infante Cardenal tocante a la guerra contra la Corona de Francia

El lugar de producción de Pedro Madrigal y su familia es Madrid

Relacion historica de la famosa invasion del exercito y armada de Francia en Cataluña en 1285 : y de la valerosa resistencia que los Catalanes, Aragoneses, y Valencianos, con su Rey Don Pedro, hicieron á los enemigos en el Rosellón y el Ampurdán por tierra y por mar ...

Índice

Relacion del seru[icio] que Adrian Bay[arte] ... ha hecho a su Mag[estad] en la Comiss[i]on que lleuo al Reyno de Val[enci]a y de lo que queda por hacer [Manuscrito]

Alcance y contenido: Copia ms. con la relación sumaria de la Comisión/nes encargadas a D. Adrián Bayarte, caballero aragonés, nombrado Comisario General en Valencia por el rey Felipe III, para que en dicho reino tasase y vendiese "las haziendas que los moriscos dexaron en las ciudades y villas reales", pagando todas las deudas y censales justificados sobre dichos bienes. El número de comisiones encargadas por el rey a Adrián Bayarte ascendieron a 4, realizadas entre 1614 y 1617. Al final del texto aparece "Vto. Dr. Ambrosio Alos"

Harenga [sic] de Henrique IV el Grande Rey de Francia pronunciada el dia 24 de Diciembre del año de 1603 en presencia de la Reyna de los Principes de la Sangre y de todo el Parlamento de Paris ..

En texto consta la fecha de 1759 en p. 7