Reise nach den Inseln Teneriffa, Trinidad, St. Thomas, St. Crux und Porto-Rico; auf Befehl der französischen Regierung, vom 30. Sept. 1796 bis zum 7. Juni 1789, unter der Leitung des Capitain Baudin unternommen, von Peter Le Dru. Mit Bemerkungen begleitet, nebst einer allgemeinen Ubersicht des ganzen westindischen Archipels, vorzüglich in Rücksicht der Kolonialwaaren, von E. A. W. Zimmermann.

Bd.2 (1811)

Sôbre uma nova espécie do gênero Lecithochirium Luehe, 1901: (Trematoda, Hemiuroidea)

In this paper a new species of the genus Lecithochirium Luehe, 1901, is described. To simplify the study of this genus, we divided it in 3 groups according principally to the relation among the suckers. L. manteri sp. n., comes nearest to L. texanum, L. priacanthi, and L. microstomum, but differes mainly from them by the great size of the suckers, pharynx and eggs.

Emprego de reação imuno-enzimática na determinação do caráter genético de amostras de poliovírus

Uma reação imuno-enzimática em microplacas foi utilizada para a diferenciação do caráter genético de amostras de poliovirus, em relação às amostras padrões atenuadas de Sabin tipos 1,2 e 3 e às amostrwas virulentas Mahoney, MEF- 1 e Saukett, utilizando soros policlonais mono-específicos, preparados por absorção com as amostras heterólogas de cada tipo. Em 74 das 79 amostras de vírus examinadas (93,6%) foi possivel identificar o seu caráter como amostras selvagens ou vacinais. A utilização da prova imuno-enzimática aplicada aos vírus da poliomielite é discutida.

Infecção natural do Holochilus brasiliensis nanus Thomas, 1897 (Rodentia, cricetidae) por Litomosoides carinii

É registrada a infecção natural do Holochilus brasiliensis nanus, um pequeno roedor semi-aquático da Baixada Ocidental do Estado do Maranhão, Brasil, por Litomosoides carinii.

Agronomia i agrònoms a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona (1766-1808)

Aquest treball estudia l’activitat agronòmica de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona durant el període que abasta des de 1766 fins a 1808. Se centra en l’anàlisi de la documentació generada per la Direcció d’Agricultura d’aquesta institució, fent èmfasi en l’estudi del perfil biogràfic i intel•lectual dels homes que hi van estar al capdavant, i en la producció científica que van arribar a dur a terme. El treball enumera i analitza les propostes tècniques per millorar l’agricultura que des d’aquesta corporació es van sotmetre a debat. En aquest sentit, es destaquen les aportacions en temes com la vinya, els nous conreus o el debat sobre la situació de la ramaderia al país.