Archaeological Excavation Confirms the Geophysical Anomalies Recorded at the Cathedral of Tarragona - A Comparative Study

An integrated geophysical survey was conducted in September 2007 at the Cathedral of Tarragona (Catalonia, NE Spain), to search for archaeological remains of the Roman temple dedicated to the Emperor Augustus. Many hypotheses about its location have been put forward, the most recent ones suggesting it could be inside the present cathedral. Tarragona’s Cathedral, one of the most famous churches in Spain (12th century), was built during the evolution from the Romanesque to Gothic styles. As its area is rather wide, direct digging to detect hidden structures would be expensive and also interfere with religious services. Consequently, the use of detailed non-invasive analyses was preferred. A project including Electrical resistivity tomography (ERT) and Ground probing radar (GPR) was planned for a year and conducted during a week of intensive field survey. Both ERT and GPR provided detailed information about subsoil structures. Different ERT techniques and arrays were used, ranging from standard Wenner-Schlumberger 2D sections to full 3D electrical imaging using the MYG array. Electrical resistivity data were recorded extensively, making available many thousands of apparent resistivity points to obtain a complete 3D image after full inversion. The geophysical results were clear enough to persuade the archaeologists to excavate the area. The excavation confirmed the geophysical interpretation. In conclusion, the significant buried structures revealed by geophysical methods under the cathedral were confirmed by recent archaeological digging as the basement of the impressive Roman Temple that headed the Provincial Forum of Tarraco, seat of the Concilium of Hispania Citerior Province.

Late Roman amphorae in the eastern Tarraconensis. Some chronological and quantitative approaches

Since the classic study of Simon J. Keay published in 1984, knowledge of late Roman amphorae has progressed markedly, thanks to scholars such as Michel Bonifay and Paul Reynolds, amongst others. The area studied by Keay was Catalonia, the ancient Eastern Tarraconensis. The overview here offered for this same region reveals the central role played by African imports in late Antique times, with a minor presence of the Eastern-Mediterranean and South-Hispanic (both Baetican and Lusitanian) productions. Progress in research in the last 25 years has been centred on a series of new and well-dated contexts: the data they have yielded has clarified more precisely the chronology and the proportions of the different imports. On occasion a quantitative approach may even be applied. At the same time the relationship between town and country with respect to the late Roman amphorae is proving of interest and providing results of significance.

En torno al cardenal Don Gil Álvarez de Albornoz y el platero sienés Andrea Petrucci: el relicario de la mano de Santa Lucía y el cáliz de San Segundo

Este artículo trata de la complicada y hasta ahora inédita historia de la llegada a España de dos obras cumbres de la orfebrería sienesa del s. XIV en plata con esmaltes translúcidos: el relicario de la mano de Santa Lucía en la catedral de Toledo y el cáliz de San Segundo en la catedral de Ávila. La importación de estos dos importantísimos objetos devocionales y litúrgicos, ambos firmados por el platero sienés Andrea Petrucci, está relacionada con la estancia en Italia del cardenal don Gil de Albornoz, arzobispo de Toledo y posteriormente cardenal de San Clemente y Santa Sabina y legado papal. El mecenazgo del cardenal castellano y de su círculo en Italia explica la comisión y adquisición de estas piezas, cuyos accidentados itinerarios desembocarían finalmente en Toledo y en Ávila.

Noves consideracions sobre la inscripció tarraconense de la beata Thecla (segle V)

S’estudia una inscripció funerària d’una verge consagrada anomenada Thecla d’origen egipci que va ser enterrada en una de les basíliques funeràries que existien en el segle v a ponent de Tarraco. Es revisa el que s’ha escrit sobre aquesta important inscripció els darrers vint anys, i s’analitzen de nou les característiques de l’epígraf (paleografia, formulari, etc.). Finalment, es conclou que no hi ha relació entre aquesta Thecla i el culte implantat en època medieval a santa Tecla com a patrona de Tarragona, en contra del que han proposat alguns autors.

El Castellum de Sant Julià de Ramis

Aquest estiu ha quedat obert el jaciment del Castellum de Sant Julià de Ramis, amb la intenció de convertir-lo en un referent del turisme cultural. Fruit de la col·laboració entre la Universitat de Girona i l'ajuntament de sant Julià de Ramis, l'espai que un dia va ocupar aquest singular edifici és ara un focus d'atracció

Excavacions arqueològiques al poblat ibèric de Sant Julià de Ramis

L'ampliació del cementiri municipal de Sant Julià de Ramis va comportar la realització de diverses obres a la muntanya de Sant Julià on es van localitzar diversos indicis que permetien deduir la presència de restes del poblat ibèric de Sant Julià en l'àrea afectada per les obres. Aquests indicis consistien en la presència de diversos blocs de calcària i algun de sorrenca que pressuposaven l'existència d'un gran mur i d'un estrat d'uns 40 cm. de centenars de fragments de ceràmica superposats uns als altres que semblaven pertànyer a un abocador

Algunes precisions sobre l’estratigrafia de la Cova de l’Arbreda (Serinyà, Girona)

Estudi de l’estratigrafia de la Cova de l’Arbreda, situada a Serinyà, a la comarca del Pla de l’Estany (Girona). Se centre en el reompliment que hi va haver al llarg del Paleolític Superior, en què s’observa un canvi a cop d’ull què, situat sobre els nivells solutrians, s’havia atribuït al pas vers el postglacial

El Patrimoni arqueològic i el seu ús integrat

Descripció de l’estat dels jaciments arqueològics de l’alta Garrotxa, i proposta d’establiment d’un Parc cultural de la regió, “com un espai on la conservació, l’estudi i l"ús integrat del patrimoni cultural es converteixin en unes eines eficaces per al desenvolupament sostenible de la zona”

L'Església de Santa Helena de Rodes: recerca arqueològica i restauració arquitectònica

Descripció de l’estudi arqueològic i la restauració arquitectònica de l’Església de Santa Helena o Santa Creu de Rodes realitzats a principis dels anys 90