Debat sobre la desigualtat sexe/gènere i propostes u(dis)tòpiques: veus de dones

Realitat de les dones que viuen a Girona que tenen en comú, per una banda, la seva condició de dona, i per una altra banda, la de viure en una societat marcada per una diferència sexual i de gènere que es tradueix en desigualtat social. La tipologia de dones és molt diversa i inclou les que treballen a casa, les que treballen fora de casa, les feministes, les que no ho són, etc

La Universitat de Girona i el sector cultural

Estudi realitzat pels membres de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació amb l'objectiu d'analitzar les relacions que s’estableixen entre la UdG i els altres actors culturals del territori. Aquest treball ha de servir per conscienciar, a dins i a fora de la UdG, del paper que té la Universitat i de l’actuació que ha de fer en l’àmbit cultural. Amb l'estudi volem posar a disposició de la comunitat universitària i, en especial dels òrgans, centres, unitats i persones que en són destinataris, tot un seguit de propostes en relació amb la política universitària, en aspectes estructurals, de gestió i comunicació, orientades sempre a l’obertura de les nostres missions de formació, recerca i transferència

Diagnosi integral de les necessitats de formació universitària a Girona: resum executiu

Breu resum dels temes resultants de l'estudi sobre les necessitats de formació universitària a Girona, que inclou els diferents punts: Percepció, valoracions i expectatives sobre la UdG, Percepcions sobre l’entorn: necessitats i demandes de l’economia gironina, La necessitat d’establir aliances, El lideratge de la UdG, L’oferta formativa, La necessitat d’un plantejament global

Universitat de Girona, economia i territori

Estudi que analitza la incidència que la Universitat de Girona ha tingut, durant els quinze anys que han transcorregut des de la seva creació, a la ciutat de Girona i les comarques gironines des d’un punt de vista urbanístic, cultural, social i econòmic

Una experiència d'internacionalització: viatge d'estudis en la modalitat d'intercanvi entre estudiants d'educació social i altres universitats europees

Presentació d'una proposta de mobilitat d’estudiants en forma d’intercanvi. Consisteix a fer un viatge, d’uns 4 dies, a una ciutat europea en la que hi hagi un centre de formació d’educadors socials. El viatge, que és voluntari per als estudiants, es fa en grup de 30 o 40 estudiants com a màxim, acompanyats per professorat. L’activitat s’organitza en forma d’intercanvi, de manera que cada un dels centres organitza el viatge que realitzaran els de la contrapart, a partir de les indicacions i necessitats plantejades per cada un dels centres visitants. Aquesta activitat es desenvolupa des de fa quatre cursos als estudis d’Educació Social, però és fruit d’una trajectòria d’aquests estudis de potenciar el coneixement d’altres contextos territorials.

Tangramfilms, un projecte pel foment de la cohesió social i la participació juvenil a Sta. Margarida i els Monjos

Aquest treball desenvolupa el projecte Tangramfilms, basat en el foment de la cohesió social i la participació dels joves de diferents edats i cultures, a través de l’audiovisual. El projecte, aplicat el curs passat a l’equipament juvenil Tangram de Sta. Margarida i els Monjos, aprofundeix en els objectius generals desenvolupant els conceptes que l’emmarquen, aproximant-nos al context, als joves del municipi i al Tangram. Presenta, a més, el disseny, execució i avaluació del primer curtmetratge, examinant l’experiència a partir de les valoracions dels participants, i acabant amb unes propostes de millora que són els fonaments del pròxim projecte audiovisual

Contribució a l'estudi de la Girona obrera (1841-1876)

Estudi sobre els inicis de la industrialització i el naixement de l'obrerisme a Girona

El procés migratori gambià a comarques: el cas de Banyoles, Olot i Salt

Els assentaments de gambians, tal com succeeix amb la majoria dels assentaments d'immigrats, tendeixen a la concentració en zones determinades. Per aquest motiu, aquesta tesi se centra en les comarques de Girona, perquè és on s'hi troba l'índex més alt d'aquesta població de tot l'Estat espanyol i es posa el focus d'atenció als municipis de la demarcació que acullen més gambians, concretament Banyoles, Olot i Salt. De la mateixa manera, aquesta tesi vol introduir específicament el grup ètnic soninké o sarahule, bàsicament perquè a la demarcació de Girona és l'ètnia majoritària. Abans d'ubicar els assentaments, ens endinsem en el context d'origen dels immigrats gambians, posant èmfasi especial en l'escolarització a Gambia i també en les migracions soninké. Un cop analitzem els assentaments, ens aproximem a les trajectòries migratòries gambianes, així com en les estratègies que s'utilizen per portar a terme el projecte migratori, l'accés als canals d'informació sobre l'existència de diferents destins on hi ha oportunitats de treball, etc. Ens aproximem també a la integració dels immigrats gambians a la demarcació de Girona fent una aproximació de la inserció d'aquest col·lectiu en la societat de destí, abordant diferents vessants de la seva integració laboral, espaial, entre d'altres. Una integració que dependrà tant del resultat de la voluntat individual de cada immigrant, com també dels serveis que possibilitin la integració, així com de l'accés als propis mecanismes d'integració que té la nostra societat (accés al treball, a un habitatge, etc.) Molts dels immigrats gambians instal·lats a les comarques gironines tenen i han tingut fills i filles, podent parlar, per tant, d'una "segona generació" de gambians. Es fa una aproximació als fills i filles d'aquest col·lectiu introduint-nos en la socialització d'aquests nens i nenes, en els valors dels pares i mares en relació amb l'educació dels seus fills i filles, als canvis en l'estructura familiar un cop realitzat l'assentament en el país de destí i en les relacions de la familia amb amics i parents del mateix grup ètnic. Es fa una anàlisi de la situació escolar dels tres municipis d'estudi, analitzant la distribució d'alumnat d'origen estranger en aquests municipis, així com les estratègies educatives dels mestres que escolaritzen alumnat d'origen gambià. Es posa èmfasi especial en una estratègia bastant seguida pel col·lectiu gambià, fonamentalment d'ètnia sarahule, que ha estat la d'enviar els fills i filles a Gàmbia per temporades lllargues.

L'Emmagatzematge de cereals en sitges d'època ibèrica al nord-est de Catalunya

Una sitja és una cavitat subterrània destinada a emmagatzemar la collita, especialment de cereals. Amb el manteniment d'unes condicions ideal de temperatura i humitat els cereals s'hi poden conservar durant un llarg període de temps, que segons Varró podria arribar als 50 anys. Aquestes excepcionals possibilitats han possibilitat que l'emmagatzematge en sitges fos un dels mètodes de conservació de cereals a llarg termini més utilitzat en les societats pre-industrials de tot el món. La sitja estàndard del nord-est de Catalunya és aquella que era excavada a l'argila, no portava revestiment i tenia la boca en forma de tub, de 0,77 m de diàmetre màxim per 0,42 de profunditat. El perfil era de tipus còncau, amb el diàmetre màxim situat en el terç central de la sitja, i un fons indistintament còncau o pla. La profunditat i el diàmetre màxim es situarien entre 1,75 i 2 m., amb un marge de diferència reduïdíssim entre ambdues mesures. La capacitat resultant d'aquestes dimensions se situaria entre 1 i 3 tones de cereals, que en termes estàndards de producció seria el resultat de la collita d'una extensió d'entre 1,5 i 4 hectàrees de terreny. ASBTRACT: A silo is an underground cavity designed to store the harvest, especially grain. With the maintenance of ideal conditions of temperature and moisture grains can be preserved for a long period of time, according to Varró it could reach 50 years. These exceptional opportunities have enabled the storage silos to be one of the methods of long-term conservation of grain used in most pre-industrial societies around the world. The standard silo from the North-East of Catalonia was excavated in clay,it had no siding and its mouth was tube-shaped, up to 0.77 m of maximum diameter to 0.42 deep. The profile was concave, with maximum diameter located in the central third of the silo, and a background either concave or flat. The depth and maximum diameter are located between 1.75 and 2 m, with a very little margin of difference between the two measures. The capacity resulting from these dimensions would be located between 1 and 3 tons of cereals, which in terms of production standards it would mean a harvest of between 1.5 and 4 hectares of ground.

Considering the normative, systemic and procedural dimensions in indicator-based sustainability assessments in agriculture

This paper develops a framework for evaluating sustainability assessment methods by separately analyzing their normative, systemic and procedural dimensions as suggested by Wiek and Binder [Wiek, A, Binder, C. Solution spaces for decision-making – a sustainability assessment tool for city-regions. Environ Impact Asses Rev 2005, 25: 589-608.]. The framework is then used to characterize indicator-based sustainability assessment methods in agriculture. For a long time, sustainability assessment in agriculture has focused mostly on environmental and technical issues, thus neglecting the economic and, above all, the social aspects of sustainability, the multifunctionality of agriculture and the applicability of the results. In response to these shortcomings, several integrative sustainability assessment methods have been developed for the agricultural sector. This paper reviews seven of these that represent the diversity of tools developed in this area. The reviewed assessment methods can be categorized into three types: (i) top-down farm assessment methods; (ii) top-down regional assessment methods with some stakeholder participation; (iii) bottom-up, integrated participatory or transdisciplinary methods with stakeholder participation throughout the process. The results readily show the trade-offs encountered when selecting an assessment method. A clear, standardized, top-down procedure allows for potentially benchmarking and comparing results across regions and sites. However, this comes at the cost of system specificity. As the top-down methods often have low stakeholder involvement, the application and implementation of the results might be difficult. Our analysis suggests that to include the aspects mentioned above in agricultural sustainability assessment, the bottomup, integrated participatory or transdisciplinary methods are the most suitable ones.

Pactos sociales para una protección social más inclusiva: Experiencias, obstáculos y posibilidades en América Latina y Europa

Presentaciones de Alicia Bárcena y Christof Kersting.

Trajetórias, formação e docência de professores de geografia em Rondonópolis - MT: uma reflexão a partir de suas memórias no período de 1930 aos anos 2000

Pós-graduação em Geografia - IGCE

O padrão de desenvolvimento dos agronegócios no Brasil e a atualidade histórica da reforma agrária

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Report of the Minister of Agriculture, province of Ontario, for the year ending ...

Report year ends Mar.

Social-servicescape conceptual model

There is considerable evidence that environmental variables can substantially influence consumer behavior in service settings (cf. Turley and Milliman, 2000). However, research to date has focused on the effects of the physical elements (‘atmospherics’), with the social aspects (customers and service providers) of the environment largely ignored. First, we provide a review of the extant literature drawing on four major streams of research from (1) previous marketing (servicescapes); (2) environmental psychology (approach–avoidance theory, behavior setting theory); (3) social psychology (social facilitation theory); and (4) organizational behavior (affective events theory). Second, we present a new conceptual model, the ‘Social-servicescape’. In this paper we argue that the social environment and purchase occasion dictates the desired social density which influences customers’ affective and cognitive responses, including repurchase intentions. Furthermore, we argue that customers play a key role in influencing the emotions of others either positively or negatively, and this largely determines whether they intend to return to the service setting. Implications of this conceptual model for theory and practice are discussed.