Taxa de reincidència penitenciària 2008

La investigació actualitza les dades de dues recerques anteriors, la publicada l’any 1993 i la publicada el 2004/2005. Aquesta sèrie, que ja suma 3 recerques, permet comparar les taxes de reincidència penitenciària de 1992, 2002 i 2008 i totes les variables que es deriven dels estudis. En aquesta nova recerca la població objecte d’estudi són les 2.579 persones que van sortir excarcerades l’any 2002, d’alguna de les presons catalanes, per algun dels motius previstos a la llei o per haver protagonitzat un trencament de condemna (un no reingrés de permís, no haver tornat d’una sortida laboral o haver protagonitzat una evasió). La grandària de la mostra és de 1.403 persones. L’estudi ha consistit a recollir informació sobre diferents variables descriptives del perfil personal, penal i penitenciari dels components de la mostra i a comprovar si, un cop excarcerats l’any 2002, tornaven al sistema penitenciari, com a preventius o penats, per haver comés un nou delicte posteriorment a la data d’excarceració (reincidència penitenciària). El període de seguiment ha estat fins al 31 de desembre de 2007. Diverses anàlisis ens han permet descriure relacions significatives entre les variables estudiades i la reincidència. La font de les dades ha estat, com en els altres dos estudis, el SIPC (sistema informàtic penitenciari català).

Taxes de reincidència 2006 de justícia juvenil: actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre

L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” l’any 2005. Si en aquell estudi es recollien per primer cop dades sobre la reincidència dels joves infractors que havien entrat en el circuit de la justícia de menors després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM), en aquest s’actualitzen les dades pel col•lectiu de joves que van ser sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament i que les van finalitzar durant l’any 2003. Es fa un seguiment als joves fins a finals del 2006 per saber si han reincidit. També s’ha seguit als joves que hagin arribat a la majoria d’edat per saber si han entrat novament en el sistema d’execució penal, en aquest cas sentenciat al compliment d’una mesura penal alternativa, o a una mesura de privació de llibertat. L’estudi pretén iniciar una sèrie que permeti comparar els resultats anualment, de manera que puguem veure l’evolució de l’execució penal juvenil en algunes de les variables estudiades.

Taxes de reincidència 2007 de justícia juvenil Actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre

L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalitzada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquesta recerca ja és la tercera del mateix tipus i en aquest cas estudia els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada i d’internament l’any 2004 i els segueix fins el 31 de desembre de 2007, per saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execució penal, tant de joves com d’adults. S’ha estudiat tota la població de joves desinternats de centres (N=169 subjectes l’any 2004). En el cas de llibertat vigilada, del total de joves que finalitzaren mesura l’any 2004 (N= 718), s’ha fet una mostra de 558 subjectes (interval de confiança:95,5%; marge d’error±2;p=q=50). Els resultats en llibertat vigilada apunten un descens significatiu en la taxa de reincidència, que ha passat del 31,9% al 2005 al 22,0% el 2007. En canvi en internament la fluctuació de la taxa no dona diferències significatives tot i que el 2005 era del 62,8%, va augmentar al 66,9% el 2006 i ha tornat a baixar al 56,2% l’any 2007. L’estudi permet comparar de forma seriada ja tres anys d’evolució de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM).

Taxes de reincidència 2009 de justícia juvenil: actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre

Taxes de reincidència 2009 de justícia juvenil: actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalitzada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquest estudi ja és el cinquè del mateix tipus i, en aquest cas, segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada o d’internament l’any 2006, i els segueix fins el 31 de desembre de 2009 amb l’objectiu de saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execució penal, tant de joves com d’adults. S’ha estudiat tota la població de joves desinternats de centres, que per l’any 2006 foren 169 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura l’any 2006 (N=1.017), s’ha fet una mostra de 525 subjectes (interval de confiança:95,5%; marge d’error ±3,04; p=q=50) Els resultats en llibertat vigilada apunten a un augment en la taxa de reincidència (28,8%) aquest darrer any. Aquest augment s’explica en part per la incorporació al Codi Penal dels delictes de trànsit, on els joves han fet un creixement espectacular que no hi era als anys anteriors. En canvi, en internament la taxa de reincidència ha baixat 12 punts respecte l’any anterior i és la més baixa de totes les recollides en les series fetes fins ara (50,3%). L’estudi permet comparar de forma seriada ja cinc anys d’evolució de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM). Updated recidivism rates of juveniles after serving supervised freedom or custodial sentences (2009) The study updates juvenile recidivism rates in Catalonia (following an annual series that has been published during the last 4 years). The sample is compounded by juveniles after serving a penal measure (supervised freedom or custodial sentences). In this case, the young population (14-18 years old) that finished a penal measure in 2006 was followed until December 31, 2009. The results show an increasing rate of recidivism in the case of youngsters submitted to the community measure called supervised freedom (28.8%), while recidivism related to custodial sentences decrease 12 points (50.3%) Tasas de reincidencia 2009 de justicia juvenil. Actualización de la tasa de reincidencia de los jóvenes sometidos a medidas de libertad vigilada e internamiento en centro El estudio actualiza por cuarto año las tasas de reincidencia juvenil en las medidas de libertad vigilada e internamiento en Catalunya. En este caso se ha estudiado a la población que finalizó una medida el año 2006 y se les ha seguido hasta el 31 de diciembre de 2009. Los resultados nos dicen que aumenta la tasa de reincidencia de libertad vigilada (28,8%) y desciende de manera significativa en 12 puntos la de internamiento (50,3%)

Tenofovir use is associated with a reduction in calculated glomerular filtration rates in the Swiss HIV Cohort Study.

BACKGROUND: A growing number of case reports have described tenofovir (TDF)-related proximal renal tubulopathy and impaired calculated glomerular filtration rates (cGFR). We assessed TDF-associated changes in cGFR in a large observational HIV cohort. METHODS: We compared treatment-naive patients or patients with treatment interruptions > or = 12 months starting either a TDF-based combination antiretroviral therapy (cART) (n = 363) or a TDF-sparing regime (n = 715). The predefined primary endpoint was the time to a 10 ml/min reduction in cGFR, based on the Cockcroft-Gault equation, confirmed by a follow-up measurement at least 1 month later. In sensitivity analyses, secondary endpoints including calculations based on the modified diet in renal disease (MDRD) formula were considered. Endpoints were modelled using pre-specified covariates in a multiple Cox proportional hazards model. RESULTS: Two-year event-free probabilities were 0.65 (95% confidence interval [CI] 0.58-0.72) and 0.80 (95% CI 0.76-0.83) for patients starting TDF-containing or TDF-sparing cART, respectively. In the multiple Cox model, diabetes mellitus (hazard ratio [HR] = 2.34 [95% CI 1.24-4.42]), higher baseline cGFR (HR = 1.03 [95% CI 1.02-1.04] by 10 ml/min), TDF use (HR = 1.84 [95% CI 1.35-2.51]) and boosted protease inhibitor use (HR = 1.71 [95% CI 1.30-2.24]) significantly increased the risk for reaching the primary endpoint. Sensitivity analyses showed high consistency. CONCLUSION: There is consistent evidence for a significant reduction in cGFR associated with TDF use in HIV-infected patients. Our findings call for a strict monitoring of renal function in long-term TDF users with tests that distinguish between glomerular dysfunction and proximal renal tubulopathy, a known adverse effect of TDF.

Quantitative phenetics and taxonomy of some phlebotomine taxa

Elucidating the evolution of Phlebotominae is important not only to revise their taxonomy, but also to help understand the origin of the genus Leishmania and its relationship with humans. Our study is a phenetic portrayal of this history based on the genetic relationships among some New Word and Old Word taxa. We used both multilocus enzyme electrophoresis and morphometry on 24 male specimens of the Old Word genus Phlebotomus (with three of its subgenera: Phlebotomus, Spelaeophlebotomus and Australophlebotomus), and on 67 male specimens of the three New World genera, Warileya, Brumptomyia and Lutzomyia, (with three subgenera of Lutzomyia: Lutzomyia, Oligodontomyia and Psychodopygus). Phenetic trees derived from both techniques were similar, but disclosed relationships that disagree with the present classification of sand flies. The need for a true evolutionary approach is stressed.

Estimation of glomerular filtration rate in hospitalised patients: are we overestimating renal function?

QUESTIONS UNDER STUDY AND PRINCIPLES: Estimating glomerular filtration rate (GFR) in hospitalised patients with chronic kidney disease (CKD) is important for drug prescription but it remains a difficult task. The purpose of this study was to investigate the reliability of selected algorithms based on serum creatinine, cystatin C and beta-trace protein to estimate GFR and the potential added advantage of measuring muscle mass by bioimpedance. In a prospective unselected group of patients hospitalised in a general internal medicine ward with CKD, GFR was evaluated using inulin clearance as the gold standard and the algorithms of Cockcroft, MDRD, Larsson (cystatin C), White (beta-trace) and MacDonald (creatinine and muscle mass by bioimpedance). 69 patients were included in the study. Median age (interquartile range) was 80 years (73-83); weight 74.7 kg (67.0-85.6), appendicular lean mass 19.1 kg (14.9-22.3), serum creatinine 126 μmol/l (100-149), cystatin C 1.45 mg/l (1.19-1.90), beta-trace protein 1.17 mg/l (0.99-1.53) and GFR measured by inulin 30.9 ml/min (22.0-43.3). The errors in the estimation of GFR and the area under the ROC curves (95% confidence interval) relative to inulin were respectively: Cockcroft 14.3 ml/min (5.55-23.2) and 0.68 (0.55-0.81), MDRD 16.3 ml/min (6.4-27.5) and 0.76 (0.64-0.87), Larsson 12.8 ml/min (4.50-25.3) and 0.82 (0.72-0.92), White 17.6 ml/min (11.5-31.5) and 0.75 (0.63-0.87), MacDonald 32.2 ml/min (13.9-45.4) and 0.65 (0.52-0.78). Currently used algorithms overestimate GFR in hospitalised patients with CKD. As a consequence eGFR targeted prescriptions of renal-cleared drugs, might expose patients to overdosing. The best results were obtained with the Larsson algorithm. The determination of muscle mass by bioimpedance did not provide significant contributions.

Assessment of adult formulas for glomerular filtration rate estimation in children.

BACKGROUND: Estimated glomerular filtration rate (eGFR) is an important diagnostic instrument in clinical practice. The National Kidney Foundation-Kidney Disease Quality Initiative (NKF-KDOQI) guidelines do not recommend using formulas developed for adults to estimate GFR in children; however, studies confirming these recommendations are scarce. The aim of our study was to evaluate the accuracy of the new Chronic Kidney Disease Epidemiology Collaboration (CKD-EPI) formula, the Modification of Diet in Renal Disease (MDRD) formula, and the Cockcroft-Gault formula in children with various stages of chronic kidney disease (CKD). METHODS: A total of 550 inulin clearance (iGFR) measurements for 391 children were analyzed. The cohort was divided into three groups: group 1, with iGFR >90 ml/min/1.73 m(2); group 2, with iGFR between 60 and 90 ml/min/1.73 m(2); group 3, with iGFR of <60 ml/min/1.73 m(2). RESULTS: All formulas overestimate iGFR with a significant bias (p < 0.001), present poor accuracies, and have poor Spearman correlations. For an accuracy of 10 %, only 11, 6, and 27 % of the eGFRs are accurate when using the MDRD, CKD-EPI, and Cockcroft-Gault formulas, respectively. For an accuracy of 30 %, these formulas do not reach the NKF-KDOQI guidelines for validation, with only 25, 20, and 70 % of the eGFRs, respectively, being accurate. CONCLUSIONS: Based on our results, the performances of all of these formulas are unreliable for eGFR in children across all CKD stages and cannot therefore be applied in the pediatric population group.

Taxes de reincidència 2010 de justícia juvenil : Actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre

L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalitzada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquest estudi ja és el sisè del mateix tipus i, en aquest cas, segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada o d’internament l’any 2007, i els segueix fins el 31 de desembre de 2010 amb l’objectiu de saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execució penal, tant de joves com d’adults. S’ha estudiat tota la població de joves desinternats de centres, que per l’any 2007 foren 213 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura l’any 2007 (N=886), s’ha fet una mostra de 493 subjectes (interval de confiança:95,5%; marge d’error ±3,04; p=q=50) Els resultats en llibertat vigilada apunten un lleuger augment en la taxa de reincidència (29,6%) respecte l’any anterior. Aquests darrers augments s’expliquen en part per la incorporació al Codi Penal dels delictes de trànsit, on els joves han fet un creixement espectacular que no hi era als anys anteriors. En internament la taxa de reincidència ha tornat a pujar fins el 58,7%. L’estudi permet comparar de forma seriada sis anys d’evolució de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM).

Taxes de reincidència 2010 de justícia juvenil: actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre

L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalitzada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquest estudi ja és el sisè del mateix tipus i, en aquest cas, segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada o d’internament l’any 2007, i els segueix fins el 31 de desembre de 2010 amb l’objectiu de saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execució penal, tant de joves com d’adults. S’ha estudiat tota la població de joves desinternats de centres, que per l’any 2007 foren 213 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura l’any 2007 (N=886), s’ha fet una mostra de 493 subjectes (interval de confiança:95,5%; marge d’error ±3,04; p=q=50) Els resultats en llibertat vigilada apunten un lleuger augment en la taxa de reincidència (29,6%) respecte l’any anterior. Aquests darrers augments s’expliquen en part per la incorporació al Codi Penal dels delictes de trànsit, on els joves han fet un creixement espectacular que no hi era als anys anteriors. En internament la taxa de reincidència ha tornat a pujar fins el 58,7%. L’estudi permet comparar de forma seriada sis anys d’evolució de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM).

Cistatina C como nuevo marcador del Filtrado Glomerular en población seleccionada

Les fórmules que mesuren el filtrat glomerular basades en la creatinina sèrica son imprecises i infraestiman el FG en pacients ancians sense evidència d’ insuficiència renal. L’objectiu d’aquest treball es comparar les fórmules basades en creatinina amb la fórmula de Hoek basada en la cistatina C, molècula proposada com a nou marcador endogen d’insuficiència renal. S’estudiaren 40 individus amb una edat superior a 70 anys amb creatinina sèrica normal i sense evidència de malaltia renal, amb MDRD calculat & 60 ml/min, considerant el FG mesurat mitjançant TC 99m-DTPA com a prova gold estandad.

Kallikrein genes are associated with lupus and glomerular basement membrane-specific antibody-induced nephritis in mice and humans.

Immune-mediated nephritis contributes to disease in systemic lupus erythematosus, Goodpasture syndrome (caused by antibodies specific for glomerular basement membrane [anti-GBM antibodies]), and spontaneous lupus nephritis. Inbred mouse strains differ in susceptibility to anti-GBM antibody-induced and spontaneous lupus nephritis. This study sought to clarify the genetic and molecular factors that maybe responsible for enhanced immune-mediated renal disease in these models. When the kidneys of 3 mouse strains sensitive to anti-GBM antibody-induced nephritis were compared with those of 2 control strains using microarray analysis, one-fifth of the underexpressed genes belonged to the kallikrein gene family,which encodes serine esterases. Mouse strains that upregulated renal and urinary kallikreins exhibited less evidence of disease. Antagonizing the kallikrein pathway augmented disease, while agonists dampened the severity of anti-GBM antibody-induced nephritis. In addition, nephritis-sensitive mouse strains had kallikrein haplotypes that were distinct from those of control strains, including several regulatory polymorphisms,some of which were associated with functional consequences. Indeed, increased susceptibility to anti-GBM antibody-induced nephritis and spontaneous lupus nephritis was achieved by breeding mice with a genetic interval harboring the kallikrein genes onto a disease-resistant background. Finally, both human SLE and spontaneous lupus nephritis were found to be associated with kallikrein genes, particularly KLK1 and the KLK3 promoter, when DNA SNPs from independent cohorts of SLE patients and controls were compared. Collectively, these studies suggest that kallikreins are protective disease-associated genes in anti-GBM antibody-induced nephritis and lupus.

Schistosomal glomerulopathy and changes in the distribution of histological patterns of glomerular diseases in Bahia, Brazil

Distinct patterns of glomerular lesions, including membranoproliferative glomerulonephritis and focal segmental glomerulosclerosis, are associated with infection by Schistosoma mansoni or Schistosoma japonicum. Evidence suggests that immune complex deposition is the main mechanism underlying the different forms of schistosomal glomerulonephritis and that immune complex deposition may be intensified by portal hypertension. The relationship between focal segmental glomerulosclerosis and schistosomiasis remains poorly understood. A clinicopathologic classification of schistosomal glomerulopathies was proposed in 1992 by the African Association of Nephrology. In Brazil, mass treatment with oral medications has led to a decrease in the occurrence of schistosomal glomerulopathy. In a survey of renal biopsies performed in Salvador, Brazil, from 2003-2009, only 24 (4%) patients were identified as positive for S. mansoni infection. Among these patients, only one had the hepatosplenic form of the disease. Focal segmental glomerulosclerosis was found in seven patients and membranoproliferative glomerulonephritis was found in four patients. Although retrospective studies on the prevalence of renal diseases based on kidney biopsies may be influenced by many patient selection biases, a change in the distribution of glomerulopathies associated with nephrotic syndrome was observed along with a decline in the occurrence of severe forms of schistosomiasis.

Metagenomics, paratransgenesis and the Anopheles microbiome: a portrait of the geographical distribution of the anopheline microbiota based on a meta-analysis of reported taxa

Anophelines harbour a diverse microbial consortium that may represent an extended gene pool for the host. The proposed effects of the insect microbiota span physiological, metabolic and immune processes. Here we synthesise how current metagenomic tools combined with classical culture-dependent techniques provide new insights in the elucidation of the role of the Anopheles-associated microbiota. Many proposed malaria control strategies have been based upon the immunomodulating effects that the bacterial components of the microbiota appear to exert and their ability to express anti-Plasmodium peptides. The number of identified bacterial taxa has increased in the current “omics” era and the available data are mostly scattered or in “tables” that are difficult to exploit. Published microbiota reports for multiple anopheline species were compiled in an Excel® spreadsheet. We then filtered the microbiota data using a continent-oriented criterion and generated a visual correlation showing the exclusive and shared bacterial genera among four continents. The data suggested the existence of a core group of bacteria associated in a stable manner with their anopheline hosts. However, the lack of data from Neotropical vectors may reduce the possibility of defining the core microbiota and understanding the mosquito-bacteria interactive consortium.

Apreçamento de opções sobre taxa de câmbio R$/US$ negociadas no Brasil: uma comparação entre os modelos Black e redes neurais artificiais

No estudo aqui apresentado, aplicou-se um modelo de rede neural multicamadas para o apreçamento de calls sobre taxa de câmbio R$/US$, negociadas na Bolsa de Valores, Mercadorias & Futuros de São Paulo (BM&FBovespa), para o período de janeiro de 2004 a dezembro de 2007. A partir dos preços efetivamente praticados no mercado, comparou-se o desempenho entre essa técnica e o modelo de Black, utilizando-se métricas usuais de erro e testes estatísticos. Os resultados obtidos revelaram, em geral, a melhor adequação do modelo de inteligência artificial, em comparação ao modelo de Black, nos diferentes graus de moneyness.