El estatuto jurídico de los trabajadores nacionales de terceros Estados: especial referencia al Acuerdo de Asociación con Turquía

L'objectiu de la tesi es centra en la definició, en l'àmbit de l'ordenament comunitari, de l'actual estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris assalariats que formen part del mercat de treball regular d'un Estat membre. Els treballadors nacionals de tercers països que formen part del mercat de treball regular d'un Estat comunitari, així com els membres de les seves famílies, gaudeixen d'un estatut jurídic fragmentat: els seus drets són variables, depenen de la norma que els regula. En aquest sentit, la situació varia en funció de la llei interna de l'Estat d'acollida, l'existència o no d'acords bilaterals entre l'Estat d'acollida i l'Estat d'origen, i les normes de dret comunitari. Aquesta situació també és diferent atenent a l'existència i el contingut d'un acord extern celebrat per la Comunitat i els seus Estats membres i el país de la nacionalitat de l'immigrant, aquest aspecte centra el present estudi. Els acords que s'analitzen són aquells que juntament amb aspectes econòmics, contenen disposicions relatives als treballadors, i que s'han celebrat, prenent com a base jurídica l'actual article 310 TCE, amb països geogràficament fronterers amb la Unió Europea. D'entre ells, el model a seguir és l'Acord d'Associació amb Turquia, que preveu uns objectius més amplis, com ara la creació d'una unió duanera enfront a la zona de lliure comerç prevista en els altres acords i que s'ha desenvolupat mitjançant les decisions adoptades pel seu Consell d'Associació. Aquest acord ha estat objecte d'una àmplia jurisprudència per part del Tribunal europeu, relativa a l'aplicació i la interpretació de les seves disposicions. A fi de delimitar l'abast de les disposicions de l'Acord, i valorar si es tracta d'un estatut privilegiat respecte del dels altres treballadors extracomunitaris, es comparen les seves disposicions amb les corresponents a les dels acords celebrats amb els països del Magreb, entenent per aquests el Marroc, Tunísia i Algèria i amb els 10 països d' Europa Central i Oriental (els anomenats PECO's). A fi de clarificar l'estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris, és necessari entrar a considerar altres aspectes directament relacionats amb aquest estatut, com són les condicions d'accés i de permanència en un Estat, matèries, que, fins a l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam, eren competència exclusiva de cadascun dels Estats membres. De totes maneres, no es fa un estudi comparatiu de les diferents legislacions internes en matèria d'immigració, donat que l'àmbit d'anàlisi es limita a l'ordenament comunitari, i no a l'ordenament intern. La tesi s'estructura en dues parts diferenciades, correspon la primera als 2 Capítols inicials i la segona als altres 3. En els dos primers Capítols se segueix un criteri cronològic, començant amb el Tractat de Roma i culminant amb el Tractat de Niça. En aquests Capítols s'analitzen les possibles bases jurídiques del dret originari que podien haver-se utilitzat, així com la cooperació que varen fer els Estats membres, tant a dins com a fora, de la Unió Europea, en relació a les mesures adoptades destinades a la regulació de l'accés i de l'estatut jurídic dels treballadors immigrants. L'entrada en vigor, l'1 de maig de 1999 del Tractat d'Amsterdam ha suposat un important avenç per a l'atribució de competències a la Comunitat en matèria d'immigració, que queda vinculada al nou objectiu de la creació de l'espai de llibertat, seguretat i justícia. A partir d'aquest moment, s'assumeix la lliure circulació de persones com objectiu propi, que requereix la regulació del control a les fronteres externes, d'asil, de la immigració i de la cooperació dels Estats membres en la prevenció i la lluita contra la delinqüència. Això es concreta en la comunitarització d'una part del Tercer Pilar destinada a visats, asil i immigració, amb l'exclusió del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, i en la integració del cabal Schengen a l'estructura de la Unió Europea, tot i que permetent una exclusió per al Regne Unit i Irlanda. Es crea, doncs, una cooperació sui generis plena de solucions d'enginyeria jurídica, que si bé suposa un avenç, trenca la unitat i l'homogeneïtat del dret comunitari. Tot i aquestes complexitats tècniques que deriven de la reforma del Tractat d'Amsterdam, el nou article 63 en els seus apartats 3 i 4 permet abordar, a través de la coordinació o de l'harmonització, els temes d'interès comú vinculats al fenomen de la immigració. Entre ells, hi ha la possibilitat d'elaborar un estatut comú per als treballadors no comunitaris. Les iniciatives legislatives presentades des de l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam demostren l'acceleració en l'elaboració i el desenvolupament d'una política comunitària d'immigració, integrada en uns objectius comuns, per primera vegada sembla realista pensar en l'adopció d'un estatut jurídic únic per l'extracomunitari que sigui resident de llarga durada. Tot i que aquest estatut pot quedar configurat com un estàndard mínim de protecció, considero que la seva adopció constituiria un pas de gran rellevància en la clarificació dels drets d'aquest col·lectiu de treballadors. Els altres tres Capítols conformen la segona part de la tesi, dedicada a analitzar l'actual estatut dels treballadors nacionals de tercers Estats. Aquest estatut es caracteritza pel seu caràcter fragmentat, que deriva de la diversitat de les disposicions contingudes en els acords externs. Mitjançant un estudi comparatiu, s'analitzen els objectius, l'estructura, els antecedents i el desenvolupament dels acords celebrats amb Turquia, amb els països del Magreb i amb els PECO's. El contingut dels objectius d'aquests acords constata que ens trobem davant 3 models diferents que reflecteixen una disminució del compromís comunitari. El Tribunal de Justícia, en la seva jurisprudència, ha manifestat que tant els acords externs celebrats per la Comunitat, com les decisions adoptades pels òrgans que els desenvolupen, formen part de l'ordenament jurídic comunitari. El Tribunal de Justícia és l'òrgan competent per interpretar-los, contribuint a clarificar el contingut d'aquests instruments jurídics. Aquesta perspectiva es completa amb l'anàlisi de les nocions que recullen els acords externs, a fi de dilucidar si un mateix terme té idèntic contingut, i si, tot i la diversitat dels instruments jurídics utilitzats, tenen una mateixa interpretació jurisprudencial. Per aquest motiu ha estat necessari, que el Tribunal de Justícia determinés l'abast dels diferents conceptes emprats, i clarifiqués si és el mateix que el relatiu als treballadors comunitaris o és diferent. La redacció dels acords estudiats reflecteix un estatut jurídic privilegiat per als treballadors turcs en relació als altres treballadors immigrants. Els treballadors originaris dels països d'Europa Central i Oriental o del Magreb, podran millorar la seva situació actual en la mesura en què les disposicions dels seus respectius acords siguin, en el futur, desenvolupades. De totes maneres, aquesta situació de privilegi que ha estat un fet fins el moment actual, ha canviat amb l'entrada en vigor de diferents lleis d'estrangeria estatals, i pot modificar-se, també, amb el desenvolupament del Tractat d'Amsterdam. Actualment, a un treballador turc li perjudica, més que no beneficia el sistema de terminis que per accedir a un lloc de treball preveu la Decisió 1/80. Els treballadors turcs que formen part del mercat regular de treball d'un Estat membre haurien de quedar protegits pel règim jurídic que els sigui més beneficiós, amb independència de que aquest sigui l'intern de l'Estat d'acollida, el comunitari previst a l'Acord d'Associació i el seu posterior desenvolupament, o el que derivi de les futures directives quan entrin en vigor. Si bé aquestes disposicions dels Acords d'Associació varen ser positives, actualment hauran de ser objecte de modificació, la qual cosa no implica la seva desaparició. El seu contingut haurà de tendir a ressaltar l'especificitat de les relacions que es volen establir amb un tercer Estat concret, establint en aquest sentit un tractament preferent als seus nacionals enfront als altres immigrants, i reconeixent el seu dret de residència com derivat del permís de treball. De tota manera, amb l'entrada en vigor de la directiva relativa a l'estatut dels residents de llarga durada, aquest règim privilegiat només afectarà als immigrants residents legals a l'Estat d'acollida durant els primers 5 anys, és a dir, abans de que se'ls concedeixi el citat estatut.

Re-interpretation of early speech perception test (standard version) in Urdu language

This paper resulted in the Urdu language version of the Early Speech Perception Test(ESP).

A new Rossby Wave-breaking interpretation of the North Atlantic Oscillation

This paper proposes the hypothesis that the low-frequency variability of the North Atlantic Oscillation (NAO) arises as a result of variations in the occurrence of upper-level Rossby wave–breaking events over the North Atlantic. These events lead to synoptic situations similar to midlatitude blocking that are referred to as high-latitude blocking episodes. A positive NAO is envisaged as being a description of periods in which these episodes are infrequent and can be considered as a basic, unblocked situation. A negative NAO is a description of periods in which episodes occur frequently. A similar, but weaker, relationship exists between wave breaking over the Pacific and the west Pacific pattern. Evidence is given to support this hypothesis by using a two-dimensional potential-vorticity-based index to identify wave breaking at various latitudes. This is applied to Northern Hemisphere winter data from the 40-yr ECMWF Re-Analysis (ERA-40), and the events identified are then related to the NAO. Certain dynamical precursors are identified that appear to increase the likelihood of wave breaking. These suggest mechanisms by which variability in the tropical Pacific, and in the stratosphere, could affect the NAO.

An interpretation of baroclinic initial value problems: results for simple basic states with nonzero interior PV gradients

In the Eady model, where the meridional potential vorticity (PV) gradient is zero, perturbation energy growth can be partitioned cleanly into three mechanisms: (i) shear instability, (ii) resonance, and (iii) the Orr mechanism. Shear instability involves two-way interaction between Rossby edge waves on the ground and lid, resonance occurs as interior PV anomalies excite the edge waves, and the Orr mechanism involves only interior PV anomalies. These mechanisms have distinct implications for the structural and temporal linear evolution of perturbations. Here, a new framework is developed in which the same mechanisms can be distinguished for growth on basic states with nonzero interior PV gradients. It is further shown that the evolution from quite general initial conditions can be accurately described (peak error in perturbation total energy typically less than 10%) by a reduced system that involves only three Rossby wave components. Two of these are counterpropagating Rossby waves—that is, generalizations of the Rossby edge waves when the interior PV gradient is nonzero—whereas the other component depends on the structure of the initial condition and its PV is advected passively with the shear flow. In the cases considered, the three-component model outperforms approximate solutions based on truncating a modal or singular vector basis.

An ichnofabric approach to the depositional interpretation of the intensely burrowed Bateig Limestone, Miocene, SE Spain

The foraminiferal-rich pelagic Bateig Limestone forms several varieties of the important building stones quarried at Bateig Hill in southeastern Spain. Three principal ichnofabrics (Bichordites, mottled-Palaeophycus and mottled-Ophiomorpha) are recognized, which are present in at least two (possibly up to four) repeated successions (cycles). Each succession begins with an erosional event. The Bichordites ichnofabric represents a new type of facies, formed as thin turbidity/grain flow, stratiform units derived from sediment slips off a fault into deep water. Each slipped unit became almost completely bioturbated by infaunal echinoids, colonizing by lateral migration. Because of the thinness of the units, successive colonizations tended to truncate the underlying burrows giving rise to a pseudo-stratification. As the Bichordites ichnofabric accumulated on the fault apron, thus reducing the effective height of the fault scarp, the substrate gradually came under the influence of currents traversing the shelf. This led to a change in hydraulic regime, and to the mottled-Palaeophycus and mottled-Ophiomorpha ichnofabrics in sediment deposited under bed load transport, and associated with laminar and cross-stratified beds and local muddy intervals. Reactivation of the fault triggered erosion and channeling and a return to grain flow sedimentation, and to the Bichordites ichnofabric of the succeeding cycle. The highest unit of the Bateig Limestone is formed entirely of cross-stratified calcarenites with occasional Ophiomorpha (Ophiomorpha-primary lamination ichnofabric) and is similar to many shallow marine facies but they still bear a significant content of pelagic foraminifera. The sedimentary setting bears resemblance with that described for the Pleistocene Monte Torre Paleostrait and the modem Strait of Messina (Italy), where the narrow morphology of the depositional area enhanced tidal currents and allowed for high-energy sandy deposition in relatively deep areas. More data on the Miocene paleogeography of the Bateig area should provide further testing for this hypothesis. The ichnofacies and stacking of the Bateig Limestone differ from the classic Seilacherian model in that they reflect changes in hydraulic process and are associated with faulting and subsidence and changes in sediment supply. Recognition of the unusual ichnofabrics and their relationships provides a clear indication of the overall dynamic setting. (c) 2006 Elsevier B.V. All rights reserved.