The validity of publication and citation counts for Sociology and other selected disciplines

The use of bibliometric data is a means of comparing. research productivity and scholarly. impact for individuals, work groups, institutions and nations within and between disciplines. Central to this debate is the notion that disciplines differ in the ways in which,they exchange ideas and disseminate information and therefore have diverse publishing and citation patterns. In this article we use two different approaches to compiling bibliometric data to compare publishing patterns of five different disciplines that encompass Molecular Biology; Administration/Political Science, Psychology,. Philosophy and Sociology/Anthropology. We find that the social sciences differ from each other as well as from the physical sciences in their publication and citation patterns. Further, while the different ways of organizing the data produce somewhat different results, the substantive findings for the general patterning of publications and citations of disciplines are consistent for both data sets. Sociology/Anthropology, when compared with the other disciplines, shows substantial differences across universities.

Local colours for Indonesian National police

As a result of the local autonomy program that commenced in Indonesia in Jan 2001, there is a concern regarding the applicability of the formalized model of security & the possibility of that being replaced by a local community-based security model. This rather informal security model is then promoted to be the only form of security used between societies & the nation. However, this model does not solve the problem because of widespread corruption, collusion, & nepotism, & the many limitations of the Indonesian National Police (Polri), a police department that has a mediocre & generalized level of service. In relation to autonomy, the effort of empowering the police units from the regional police down will bridge the gap between the people's ability to protect themselves & the limitations of those that are sworn to uphold the law. 17 References. Adapted from the source document.

'Suitable mothers': lesbian and single women and the 'unborn' in Australian parliamentary discourse

Throughout the latter months of 2000 and early 2001, the Australian public, media and parliament were engaged in a long and emotive debate about motherhood. This debate constructed the two main protagonists, the unborn 'child' and the potential mother, with a variety of different and often oppositional identities. The article looks at the way that these subject identities interacted during the debate, starting from the premise that policy making has unintended and unacknowledged material outcomes, and using governmentality as a tool through which to analyse and understand processes of identity manipulation and resistance within policy making. The recent debate concerning the right of lesbian and single women to access new reproductive technologies in Australia is used as a case study. Nominally the debate was about access to IVF technology; in reality, however, the debate was about the governing of women and, in particular, the governing of motherhood identities. The article focuses on the parliamentary debate over the drafting of legislation designed to stop lesbian and single women from accessing these technologies, particularly the utilization of the 'unborn' subject within these debates as a device to discipline the identity of 'mother'.

As políticas públicas de cultura no Espírito Santo entre 2007 e 2014

Nesta Dissertação os capítulos foram elaborados de maneira a estabelecer inicialmente um panorama da história da política pública ao longo do tempo e sua relação com a cultura, passando pelos conceitos da política pública de cultura, analisando os modelos de políticas culturais e a gestão cultural na democracia. Em seguida foi feito um estudo sobre a política cultural a partir da década de 80, para então analisar a participação das instituições públicas no processo de desenvolvimento após 1988. Diante da nova constituição foi lançado um olhar analítico sobre seus reflexos no campo da cultura desde o neoliberalismo até a segunda década do século XXI, além de uma visão do MinC sobre a arte contemporânea. Só então foram pesquisadas com mais profundidade as políticas públicas de cultura no estado do Espírito Santo, considerando as atuações das instituições públicas no processo de desenvolvimento, proporcionadas pelas aplicações dos Editais e seus desdobramentos, ligados a cada área de atuação dos segmentos culturais que são beneficiários, enfocando ainda as dimensões da cultura e os dilemas e alternativas das políticas públicas culturais com relação aos excluídos. A partir daí foi feita uma abordagem dos diversos segmentos artísticos do estado, suas atuações e suas carências, tendo como ponto de apoio os Editais. Foi analisado o Plano estadual de Cultura no contexto de sua relação com os segmentos culturais, considerando sua concepção original e o estado atual. Foram ainda analisadas as implicações das ações transversais entre os diversos órgãos governamentais e a cultura tendo em vista a equalização de Políticas Públicas de Cultura para o estado.

Puolueeton luottamustoimen hoitaja vai poliittinen toimija? : Kiista taidepolitiikan asiantuntijuudesta

Abstract: The debate over expertice in cultural policy

Condicionants sociològics de la planificació lingüística en un context global i multicultural

La complexitat de la conformació de les societats actuals provoca l’aparició de reptes nous que s’afegeixen a l’emergència de realitats ja existents i no resoltes. Això fa que s’hagin d’analitzar amb mirada i perspectives noves problemes, qüestions i polítiques que es creien resolts o, com a mínim, superats. Obliga, alhora, a repensar les estratègies i també a repensarnos com a societat. La política lingüística, i la planificació que n’és la resultant, no pot quedar al marge d’aquestes reflexions perquè actua en —i per a— una població i en —i per a— una societat determinada, i l’una i l’altra estan en plena transformació i canvi. Els diversos contextos socials actuals en els quals —i per als quals— es prenen les decisions lingüístiques contenen condicionants característics que s’afegeixen i interactuen amb els preexistents. Uns i altres, amb diferents graus d’intensitat, les influencien. Aquest article s’aproxima a alguns d’aquests elements i a aquest context divers, global i local que els dota d’especificitat.

Vint-i-cinc anys de política i planificació lingüístiques

Bon dia a tothom. Estic content, com també tots vostès, de ser present avui aquí en aquest acte de celebració dels 25 anys de la Revista de llengua i dret. Per començar, crec que és de justícia agrair i reconèixer l"impuls i la tasca de les persones que l"han liderada en aquest temps, i també dels responsables polítics que han cregut en aquest projecte i que hi han donat el suport imprescindible perquè pogués ser una realitat. Em toca a mi ocupar-me d"aquests vint-i-cinc anys de política i planificació lingüístiques centrant-me més aviat en la situació o situacions catalanes. Ho faré no tant a mode de balanç recopilatori sinó més aviat intentant veure què hem après en aquests anys que ens pugui servir per als que vénen. Miraré, doncs, el passat però amb la vista posada cap al futur.

Repetitive Deliberate Fires: Critical Review of the Situation and Proposal of a Follow-Up Process and Systematic Analysis

Deliberate fires appear to be borderless and timeless events creating a serious security problem. There have been many attempts to develop approaches to tackle this problem, but unfortunately acting effectively against deliberate fires has proven a complex challenge. This article reviews the current situation relating to deliberate fires: what do we know, how serious is the situation, how is it being dealt with, and what challenges are faced when developing a systematic and global methodology to tackle the issues? The repetitive nature of some types of deliberate fires will also be discussed. Finally, drawing on the reality of repetition within deliberate fires and encouraged by successes obtained in previous repetitive crimes (such as property crimes or drug trafficking), we will argue that the use of the intelligence process cycle as a framework to allow a follow-up and systematic analysis of fire events is a relevant approach. This is the first article of a series of three articles. This first part is introducing the context and discussing the background issues in order to provide a better underpinning knowledge to managers and policy makers planning on tackling this issue. The second part will present a methodology developed to detect and identify repetitive fire events from a set of data, and the third part will discuss the analyses of these data to produce intelligence.

Sociolingüística versus política y planificación lingüísticas: distinciones entre los campos y nociones integradoras

En el marc de la visió del fenomen lingüístic com a complex més que no pas com a «objecte», l"aproximació sociolingüística se centra en la llengua i els seus contextos eco-socio-cognitius. Així, la perspectiva sociolingüística es constitueix ineluctablement de forma inter- i transdisciplinària, i se situa clarament en una cruïlla de camins i perspectives que ha d"interrelacionar. No obstant, avui dia la sociolingüística és encara una àrea fragmentada i amb moltes línies d"estudi poc integrades i comunicades, i per tant el seu repte actual i de cara al futur immediat és construir un marc teòric integrador propi en el qual puguin convergir els diferents angles i plans d"estudi. En aquesta recerca d"elements generals unificadors sobresurt una noció que podria actuar si més no d"element cohesionador, i és la que es refereix al fenomen de la sociosignificació extragramàtica relacionat amb la diversitat de «com diem les coses» els humans. Així en societats amb presència de llengües distintes, dir alguna cosa fent-ne servir una o altra pot ser considerat com a significatiu per als interlocutors, tal com pot succeir en el cas de la concurrència de distintes varietats geodialectals o sociodialectals, que poden ser valorades de diferent manera pels parlants. Així mateix, més en el pla interpersonal, la selecció de formes lingüístiques i paralingüístiques adequades és crucial si, per exemple, volem indicar enuig o bé alegria i actitud festiva. Aquesta perspectiva se situa més a prop del «gir cognitivista» en les ciències socioculturals, ja que postula la centralitat del cervell-ment en el control de la conducta humana i, per tant, del comportament lingüístic.

La modernización de la gestión pública de la cultura. Análisis comparado del caso de los equipamientos culturales de las comunidades autónomas de Cataluña y Madrid

En el marco de la actual reducción de los presupuestos públicos dedicados a cultura, ha surgido el debate en torno a la necesidad de aumentar la sostenibilidad de los equipamientos culturales. No obstante, los autores plantean que ello requiere una modernización del modelo de gestión de los equipamientos culturales: la agencialización, la contractualización de las relaciones entre las administraciones públicas y los equipamientos culturales y la evaluación de sus resultados e impactos. A partir del análisis de dos países pioneros en este proceso, Inglaterra y Francia, el artículo se centra en el análisis comparativo de los procesos de modernización de la gestión de los equipamientos culturales en la Comunidad Autónoma de Madrid y la de Cataluña. La conclusión es que las diferencias entre estas dos comunidades se deben a las diferencias del contexto político-administrativo, esto es, al modelo de gestión de las políticas culturales. Asimismo, en ambos casos, el reto de modernización de la gestión de los equipamientos culturales no solo debe implicar cambios de gestión económica, sino un cambio en la tutela y en la misión, que debe orientarse hacia la creación de valor público.