Mejora de la competitividad de las plantaciones frutales de nogal: selección de material vegetal, desarrollo de un modelo de predicción de la infección de Xanthomonas arboricola pv. juglandis y optimización de las podas de formación y producción

En las colecciones del IRTA-Mas Bové se han caracterizado más de 150 clones de nogal procedentes de prospección, material extranjero y de selecciones de distintos programas de mejora. El material se ha caracterizado agronómicamente siguiendo los descriptores del IPGRI (1994). Actualmente existen fichas descriptivas muy amplias de 43 accesiones. Toda esta información sobre el comportamiento del material vegetal en las condiciones climáticas de Tarragona, tiene interés a nivel científico y es muy válida para posibles plantaciones con nuevo material. El estudio de los caracteres de sensibilidad a Bacteriosis y afección de la caída prematura de flores (PFA), en dos decendencias de nogal de cruzamientos controlados, ha permitido obvervar que estos caracteres tienen una herencia compleja. Se ha establecido la virulencia de distintos aislados de Xanthomonas arboricola pv. juglandis, en nogal. Los aislados más virulentos se han utilizado para establecer un modelo de predicción, en condiciones de laboratorio, de esta bacteria en nogal. La temperatura a la que la severidad de la enfermedad es máxima es 26ºC. A esta temperatura un aumento en la duración del período de humedad relativa elevada de 0-24 horas, produce un aumento de la afección. En los próximos años, este modelo de predicción se validará en campo. Si los resultados son positivos, permitirán racionalizar los tratamientos para la Bacteriosis en las plantaciones de nogal. Los primeros resultados de un control de la iluminación en el interior de las copas de los árboles, realizado mediante medidas de iluminación interceptadas con un ceptómetro Delta T (SunScan), han puesto de manifiesto que la gran influencia de la luz en el crecimiento anual de las ramas. Así, en la formación y poda de los árbles hay que tener presente estos resultados, en especial en las formaciones en ejes libres, y favorecer la máxima entrada de luz en el interior de la copa de los árboles.

Sistemes de formació en presseguer: avaluació i resultats econòmics als 10 anys d’implantació

El presseguer es una espècie molt important en la fructicultura de Lleida, en constant increment i sotmesa a forts canvis de mercat en els darrers anys. Aquesta situació ha fet que les decisions que es prenen abans de la plantació com ara la densitat i el sistema de formació siguin encara més importants, ja que condicionen la inversió inicial i la rendibilitat futura. A més a més, en el cas dels sistemes de formació, aquests tenen una forta repercussió en la necessitat de mà d’obra i de maquinaria per les feines normals de cultiu, fet que condiciona o be condicionat pel tipus d’explotació que tenim. Per tant és d’interès analitzar diferents sistemes de formació per treure’n el màxim rendiment econòmic. Una de les tendències més generalitzades en els darrers anys és la reducció del volum total del arbre, utilitzant formes en volum de poca alçada. Els objectius perseguits en aquests sistemes són tenir un baix cost d’inversió i de mà d’obra, podent realitzar la major part de les tasques des de terra, sense renunciar però a una alta producció i qualitat però, sobretot, una millor rendibilitat econòmica. Conscients de la importància que té l’elecció del sistema de formació en l’èxit econòmic de la plantació, l’any 1995 l’IRTA-Estació Experimental de Lleida va començar un assaig de comparació de diferents sistemes de producció en presseguer a la finca de Gimenells. En aquest assaig, i durant 10 anys, s’han controlat els temps de treball en cada una de les feines anuals, així com les produccions, calibres i qualitats obtingudes. Aquesta tasca ens ha permès l’estudi econòmic dels sistemes que s’exposa a continuació.

Los materiales de Juglans para la producción de madera. Las actividades de selección desarrolladas en el IRTA

El nogal, J. regia L., es una especie muy extendida en todos los países del mediterráneo en los que aparece diseminado en condiciones muy diferentes de medio. Su madera tiene una calidad ampliamente reconocida desde el siglo XIV, cuando se empezó a extender el uso de los muebles en Europa. Actualmente, se sigue utilizando en la fabricación de muebles, especialmente para chapados de calidad, pero también tiene otros usos entre ellos el más conocido es el de la fabricación de culatas de escopeta de caza. En estos momentos, bajo el nombre de madera de nogal se incluyen las maderas de diferentes especies de Juglans, entre ellas el J. nigra, el J. cinerea y también la de los híbridos entre distintos Juglans. Las especies de Juglans se encuentran mayoritariamente en América, donde se distribuyen de norte a sur 17 especies diferentes, entre ellas J. nigra en el noreste de EE.UU y J. cinerea entre EE.UU y Canadá, las dos de mayor interés forestal. En Asia, particularmente en China, se encuentran especies de nogales grises, junto a J. regia, el nogal común, que se extendió desde Asia central hacia el este y hacia el oeste, llegando a Europa antes de la última glaciación. Desde la antigüedad, ésta ha sido la especie de Juglans que mayor interés ha despertado y actualmente se halla cultivada en todas las áreas de clima templado del mundo. Entre las demás especies, sólo J. nigra se ha difundido fuera de su zona de origen, a algunas áreas determinadas de Europa central, por su interés forestal.

The 16p11.2 locus modulates brain structures common to autism, schizophrenia and obesity

Anatomical structures and mechanisms linking genes to neuropsychiatric disorders are not deciphered. Reciprocal copy number variants at the 16p11.2 BP4-BP5 locus offer a unique opportunity to study the intermediate phenotypes in carriers at high risk for autism spectrum disorder (ASD) or schizophrenia (SZ). We investigated the variation in brain anatomy in 16p11.2 deletion and duplication carriers. Beyond gene dosage effects on global brain metrics, we show that the number of genomic copies negatively correlated to the gray matter volume and white matter tissue properties in cortico-subcortical regions implicated in reward, language and social cognition. Despite the near absence of ASD or SZ diagnoses in our 16p11.2 cohort, the pattern of brain anatomy changes in carriers spatially overlaps with the well-established structural abnormalities in ASD and SZ. Using measures of peripheral mRNA levels, we confirm our genomic copy number findings. This combined molecular, neuroimaging and clinical approach, applied to larger datasets, will help interpret the relative contributions of genes to neuropsychiatric conditions by measuring their effect on local brain anatomy.Molecular Psychiatry advance online publication, 25 November 2014; doi:10.1038/mp.2014.145.

Phenotypic consequences of copy number variation: insights from Smith-Magenis and Potocki-Lupski syndrome mouse models.

A large fraction of genome variation between individuals is comprised of submicroscopic copy number variation of genomic DNA segments. We assessed the relative contribution of structural changes and gene dosage alterations on phenotypic outcomes with mouse models of Smith-Magenis and Potocki-Lupski syndromes. We phenotyped mice with 1n (Deletion/+), 2n (+/+), 3n (Duplication/+), and balanced 2n compound heterozygous (Deletion/Duplication) copies of the same region. Parallel to the observations made in humans, such variation in gene copy number was sufficient to generate phenotypic consequences: in a number of cases diametrically opposing phenotypes were associated with gain versus loss of gene content. Surprisingly, some neurobehavioral traits were not rescued by restoration of the normal gene copy number. Transcriptome profiling showed that a highly significant propensity of transcriptional changes map to the engineered interval in the five assessed tissues. A statistically significant overrepresentation of the genes mapping to the entire length of the engineered chromosome was also found in the top-ranked differentially expressed genes in the mice containing rearranged chromosomes, regardless of the nature of the rearrangement, an observation robust across different cell lineages of the central nervous system. Our data indicate that a structural change at a given position of the human genome may affect not only locus and adjacent gene expression but also "genome regulation." Furthermore, structural change can cause the same perturbation in particular pathways regardless of gene dosage. Thus, the presence of a genomic structural change, as well as gene dosage imbalance, contributes to the ultimate phenotype.

Pseudohypoaldosteronisms, report on a 10-patient series.

BACKGROUND: Type 1 pseudohypoaldosteronism (PHA1) is a salt-wasting syndrome caused by mineralocorticoid resistance. Autosomal recessive and dominant hereditary forms are caused by Epithelial Na Channel and Mineralocorticoid Receptor mutation respectively, while secondary PHA1 is usually associated with urological problems. METHODS: Ten patients were studied in four French pediatric units in order to characterize PHA1 spectrum in infants. Patients were selected by chart review. Genetic, clinical and biochemistry data were collected and analyzed. RESULTS: Autosomal recessive PHA1 (n = 3) was diagnosed at 6 and 7 days of life in three patients presenting with severe hyperkalaemia and weight loss. After 8 months, 3 and 5 years on follow-up, neurological development and longitudinal growth was normal with high sodium supplementation. Autosomal dominant PHA1 (n = 4) was revealed at 15, 19, 22 and 30 days of life because of failure to thrive. At 8 months, 3 and 21 years of age, longitudinal growth was normal in three patients who were given salt supplementation; no significant catch-up growth was obtained in the last patient at 20 months of age. Secondary PHA1 (n = 3) was diagnosed at 11, 26 days and 5 months of life concomitantly with acute pyelonephritis in three children with either renal hypoplasia, urinary duplication or bilateral megaureter. The outcome was favourable and salt supplementation was discontinued after 3, 11 and 13 months. CONCLUSIONS: PHA1 should be suspected in case of severe hyperkalemia and weight loss in infants and need careful management. Pathogenesis of secondary PHA1 is still challenging and further studies are mandatory to highlight the link between infection, developing urinary tract and pseudohypoaldosteronism.

Gent que va alçant-se des del fons des segles

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. A partir de la reconstrucció d’un arbre genealògic es dona una visió dels costums i les relacions socials a Catalunya des del segle XV fins al segle XIX.

Pervasive positive selection on duplicated and nonduplicated vertebrate protein coding genes.

A stringent branch-site codon model was used to detect positive selection in vertebrate evolution. We show that the test is robust to the large evolutionary distances involved. Positive selection was detected in 77% of 884 genes studied. Most positive selection concerns a few sites on a single branch of the phylogenetic tree: Between 0.9% and 4.7% of sites are affected by positive selection depending on the branches. No functional category was overrepresented among genes under positive selection. Surprisingly, whole genome duplication had no effect on the prevalence of positive selection, whether the fish-specific genome duplication or the two rounds at the origin of vertebrates. Thus positive selection has not been limited to a few gene classes, or to specific evolutionary events such as duplication, but has been pervasive during vertebrate evolution.

How much does the amphioxus genome represent the ancestor of chordates?

One of the main motivations to study amphioxus is its potential for understanding the last common ancestor of chordates, which notably gave rise to the vertebrates. An important feature in this respect is the slow evolutionary rate that seems to have characterized the cephalochordate lineage, making amphioxus an interesting proxy for the chordate ancestor, as well as a key lineage to include in comparative studies. Whereas slow evolution was first noticed at the phenotypic level, it has also been described at the genomic level. Here, we examine whether the amphioxus genome is indeed a good proxy for the genome of the chordate ancestor, with a focus on protein-coding genes. We investigate genome features, such as synteny, gene duplication and gene loss, and contrast the amphioxus genome with those of other deuterostomes that are used in comparative studies, such as Ciona, Oikopleura and urchin.

Estudi dels arbres monumentals de la Vall d'Àneu del Parc Natural de l'Alt Pirineu

Els arbres monumentals formen part del patrimoni natural, cultural i històric d’un país i com a tals són mereixedors de protecció. La Generalitat de Catalunya, sensible a aquest fet, ha regulat diferents figures de protecció per arbres que destaquen per algun motiu. Es tracta dels arbres monumentals, arbres d’interès comarcal i arbres d’interès local. Dels 194 arbres identificats i catalogats com a monumentals a Catalunya només 3 es troben a la comarca del Pallars Sobirà, en front dels, per exemple, 29 arbres catalogats a Osona. No hi ha cap arbre inventariat a la Vall d’Àneu, malgrat que és aquí on es troben la majoria de boscos vells amb exemplars de coníferes de grans dimensions. Cal destacar també que al Parc Natural de l’Alt Pirineu no hi trobem cap arbre catalogat com d’interès comarcal o d’interès local. Per aquest motiu s’ha cregut convenient aprofundir en l’estudi dels arbres monumentals, inventariant-ne els exemplars més destacats de la Vall d’Àneu i proposant-ne una categoria de protecció segons les seves característiques.