El Cos com a instrument musical: creativitat i activitat grupal col·laborativa com a proposta didàctica més enllà del context de l'aula

Sabem que l’educació no es circumscriu només en l’àmbit acadèmic ni dins el marc físic d’un centre docent, sinó que la societat i els productes que genera són elements importants a tenir en compte. En base a aquests supòsits, els nous corrents pedagògics de l’Escola Nova sorgits a començaments del segle XX ja recomanaven obrir les escoles a l’entorn immediat i aprofitar les seves possibilitats tant com a recurs educatiu com a contingut curricular en sí mateix. Aquesta premissa –plenament vigent a l’actualitat– es fa palesa especialment a l’àrea de música, no només per la gran quantitat d’informació –immediata i diversificada- i per les possibilitats didàctiques i educatives de caràcter multimèdia i interactiu de les Noves Tecnologies (NNTT), les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i les Tecnologies de l’Aprenentatge i la Comunicació (TAC) que configuren l’actual realitat virtual a la que ens veiem abocats, sinó per l’ampli ventall d’estils i gèneres que inclouen les programacions d’espectacles musicals al nostre abast. De la mateixa manera que l’audició de música en directe és del tot imprescindible en aquesta àrea artística i humanística per tal de desenvolupar les destreses que li són pròpies, també ho és la participació activa. En aquest sentit, constatem que la realització d’activitats educatives a nivell col·lectiu permet la interacció entre iguals i la descoberta, desenvolupament o aprofundiment d’actituds com la cooperació, la tolerància, el respecte mutu, la cohesió, etc., valors imprescindibles en una societat democràtica i plural com la nostra. I encara més, que l’activitat col·lectiva realitzada amb l’objectiu de produir un producte propi, afavoreix la satisfacció personal final que conduirà a la veritable integració dels continguts a assimilar. Per tant, la pràctica aplicada d’aquestes actituds i destreses socials es fa imprescindible en els estudis dels futurs docents. L'Espai Europeu de Educació Superior (EEES) ens aporta la incorporació d'un concepte provinent del món professional, les competències, que són un nou referent de rang superior que orienta globalment els estudis universitaris. Els objectius i continguts d'aquests tindran sentit en la mesura que contribueixin a desenvolupar algunes d'aquestes competències, ja que seran l'objecte principal d'avaluació de les titulacions. Pensem que a través d’activitats que es poden fer fora de l'aula com la que presentem en aquesta comunicació, s'ajuda a mobilitzar algunes d'aquestes competències que permetran configurar el perfil de graduat que tots desitgem

L'Aprenentatge cooperatiu i l'avaluació continuada:la implicació de l'estudiant en el seu aprenentatge i en el dels seus companys i l'ajut del docent al llarg de tot el procés

L’experiència que presentem implica introduir, a l’assignatura anual de primer curs dels estudis de mestre, Psicologia de l'educació i del desenvolupament en l'edat escolar, amb 87 estudiants, de l’especialitat de primària i musical, matriculats el curs 2008-2009, l’aprenentatge cooperatiu, com a metodologia didàctica, i l’avaluació continuada, amb l’ús del portfoli d’aprenentatge del grup cooperatiu, com a instrument pel seguiment i millora del procés d’aprenentatge grupal i individual, amb les ajudes contingents del docent. Els objectius concrets que perseguíem amb la nostra experiència eren: • Aconseguir una major implicació de l’estudiant en el seu procés d’aprenentatge i en el dels companys, entenent que la seva participació activa és insubstituïble pel procés de construcció del coneixement. • Partir dels coneixements previs dels estudiants i utilitzar-los durant el procés de construcció de coneixement, ja que són l’element clau amb els que ells llegeixen i interpreten els nous continguts d’aprenentatge. • Possibilitar i propiciar la construcció dels coneixement a partir de l’intercanvi, del diàleg amb un mateix, amb els companys (en parelles, en petit i gran grup) i amb el docent. • Dotar el coneixement de funcionalitat: Aplicar, el contingut d’aprenentatge construït, a casos que ens acostin a la realitat professional vinculada als estudis. • Construir xarxes de coneixement: Fer sempre present, en cada nova situació, allò que hem après anteriorment. • Assumir la responsabilitat personal i individual, que queda reflectida en el portfoli amb les tasques d’aprenentatge/avaluació individuals i grupals. • Transformar el paper del docent de transmissor a discutidor, matisador, interrogador, aclaridor. • Acompanyar a cada estudiant en el seu procés d’aprenentatge: amb continus feedbacks i oferint-los noves oportunitats per aprendre i millorar. • Augmentar la motivació de l’estudiant per l’aprenentatge amb les diferents actuacions assenyalades en els objectius precedents. • Promoure el desenvolupament de competències tal com: l’anàlisi de la realitat, a través de coneixements disciplinars, adquirir habilitats en les relacions interpersonals, estratègies d’aprenentatge, etc

Una Experiència d'aplicació de l'aprenentatge basat en projectes (ABP) en una assignatura de l'àmbit de les ciències socials: potencialitats i limitacions

L’experiència que es descriu en aquesta comunicació consisteix en una aplicació de l’ABPrj (Aprenentatge Basat en Projectes) a l’assignatura de psicologia de les organitzacions que s’imparteix en el cinquè curs dels estudis de psicologia a la Universitat de Girona i que va tenir lloc durant el curs acadèmic 2008-09. Aquesta aplicació es va materialitzar a través del disseny d’un projecte d’intervenció psicosocial en una organització real. Els objectius de l’assignatura i el curs en que situa en el conjunt del pla d’estudis, varen portar a considerar que aquesta metodologia podia fer una incidència important en l’aprenentatge autoregulat dels estudiants tot augmentant la seva motivació vers els continguts de l’assignatura. A la comunicació s’exposa el procediment que es va seguir en la implantació i seguiment de l’ABPrj. També es comenten els aspectes més forts i els més febles d’aquest procés i s’aporten suggerències de millora

El Diari de classe: projecte i eina de desenvolupament competencial

L’estudi es centra en l’anàlisi i valoració que fan els propis estudiants universitaris amb qui s’interactuà en un projecte d’integrar l’ús del diari escolar, com a un element essencial del portafoli personal per tal que actuï com a recurs potenciador de l’aprenentatge dels continguts conceptuals i procedimentals de les assignatures de Didàctica de la Matemàtica, alhora que element transcendental per l’adquisició de competències professionals (treball cooperatiu, millora de la capacitat comunicativa, ús de recursos de noves tecnologies, dissenys avaluatius; capacitat de reflexió i anàlisi de concepcions i filosofia educativa; ...) i de competències de millora personal (capacitat crítica, autoconeixement; solidaritat i respecte a les diferències personals; ...) i, per altre costat, eina de revisió de la docència impartida i, recurs avaluatiu per a la millora i innovació didàctica. L’experiència s’ha portat a terme al llarg de nou cursos a la Facultat d’Educació i Psicologia de l’UdG en els estudis de mestre de primària i a l’assignatura de Didàctica de la Matemàtica I i Didàctica de la Matemàtica II. La recerca que es descriu es centra exclusivament en un dels grups on s’ha aplicat aquesta experiència, els estudiants de segon del curs 2008-09. Es tracta de sintetitzar i exemplificar en un cas concret el treball i enfoc desenvolupat. L’objectiu de la recerca ha pretès detectar i avaluar els resultats obtinguts atenent els criteris i consideracions dels propis estudiants que han estat els subjectes actius de l’experimentació del projecte. A nivell metodològic s’ha utilitzat una estratègia d’anàlisi qualitativa feta a partir del test CVUDE (Criteris i Valoracions de l’Ús del Diari Escolar) on de manera lliure i oberta cada estudiant ha valorat els aspectes que al seu entendre ha comportat el Diari Escolar. Fruit del buidat d’aquest test, s’elaborà el test ICVUDE (Incidència dels Criteris i Valoracions de l’Ús del Diari Escolar) per tal d’analitzar quantitativament el grau d’incidència i interiorització personal de cada un dels diferents criteris establerts per CVUDE. L’anàlisi dels resultats demostra que l’experiència resulta plenament satisfactòria i que els objectius establerts com a base del projecte han estat assolits en bona mesura de manera que el diari escolar resulta ser un excel·lent recurs per ajudar a desenvolupar competències professionalitzadores, personals i d’aprenentatges específics de la matèria

Afavorir l'ensenyament i l'aprenentatge de competències d'autoregulació del treball individual i de grup en el context de l'Espai Europeu d'Educació Superior

La comunicació que es presenta se centra en l’estudi dels factors moduladors de l’autoregulació de l’aprenentatge i en els diversos aspectes de la seva relació amb la construcció del coneixement. En aquest context és important, d’una banda, identificar algunes de les formes de suport i ajuda que s’han mostrat eficaces per afavorir en els estudiants un millor assoliment de competències de planificació, gestió i organització tant de l’estudi personal i de la realització d’activitats individuals, com del treball a elaborar amb altres companys. D’altra banda, és també important analitzar si la construcció dels continguts propis de l’assignatura millora notablement gràcies a l’ús d’estratègies de supervisió, valoració i revisió del propi aprenentatge i de les activitats col·laboratives entre estudiants. La implicació continuada en experiències d’innovació docent1 al llarg dels últims cursos acadèmics en matèries de l’Ensenyament de Mestres de la URV ens permet disposar d’un conjunt de dades sobre alguns dels múltiples i diversos aspectes que caracteritzen l’acció docent en el marc de l’adaptació dels estudis universitaris a l’Espai d’Educació Europeu Superior. Aquesta àmplia trajectòria de participació en projectes orientats al disseny instruccional i la implantació de diferents assignatures als crèdits ECTS, incorporaven noves metodologies didàctiques centrades en l’estudiant. Els resultats obtinguts en aquestes experiències il·lustren que un dels components essencials que contribueixen a la construcció d’aprenentatges significatius i afavoreixen el millor assoliment de competències científiques i professionals per part dels estudiants és l’autoregulació. El reconeixement de la complexitat dels processos implicats en l’autoregulació, entre els quals cal assenyalar tant els relatius a les aportacions per fer progressar el contingut propi de l’assignatura, com d’altres vinculats a la planificació, a la gestió i a l’organització del treball, ha comportat la focalització de la comunicació en l’estudi d’aquest àmbit. Es presenten algunes de les mesures adoptades per afavorir els processos d’autoregulació, part d’elles incorporades des del propi disseny de les assignatures, altres centrades en una varietat de recursos i d’instruments facilitadors de la planificació i del treball acadèmic. Paraules clau: innovació i millora de la qualitat docent, autogestió de l’aprenentatge

La Realitat de l'autogestió de l'aprenentatge aplicada a la pràctica dels estudis de Dret

La present comunicació pretén veure el disseny i funcionament d’una assignatura concreta com és el Dret Processal Civil, després de la introducció d’una sèrie d’elements innovadors. I aquests elements innovadors, estudiats en les properes línies, són conseqüència o millor dit, han estat pensats amb la vista posada en la nova metodologia i pla docent que esdevé amb l’arribada de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Entre els reptes que planteja el nou sistema educatiu, que té com a principal objectiu la convergència europea en matèria d’ensenyament, hi ha la implementació d’un sistema fàcilment comprensible i comparable de titulacions; l’adopció d’un sistema d’acumulació i transferència de crèdits que afavoreixi la mobilitat, o l’intercanvi de coneixements entre països mitjançant programes com el denominat ERASMUS. Observada aquesta necessitat de nova planificació de la docència, des de l’àrea de Dret Processal de la Universitat de Girona s’ha estructurat la nostra assignatura per obtenir, precisament, una millor planificació de l’ensenyament a través d’un conjunt d’elements que permeten aconseguir una millor distribució dels horaris acadèmics, un augment del rendiment, un afavoriment de la relació professor-alumne, una millora de l’interès personal de cadascuna de les parts i una adquisició ràpida i progressiva de conceptes, entre d’altres finalitats. En definitiva, s’ha intentat buscar la manera més idònia d’afrontar els nous reptes que planteja l’EEES

Els Estudiants davant la nova reforma universitària

El procés de canvi global que ha afectat a la universitat espanyola en les últimes dècades troba el seu exponent actual en la incorporació del sistema universitari a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Les reformes que tal incorporació ha comportat es van definint al nostre país també des de la vessant de la reforma de les metodologies docents a la universitat. Al mateix temps, continuen arribant notícies sobre els problemes de rendiment d’una part important dels estudiants universitaris (CRUE, 2007). Aquesta realitat ens porta a destacar la rellevància de consolidar línies d’investigació sobre el que està succeint a la universitat en el període de transformació i, en particular, entorn als temes sobre els quals les noves polítiques universitàries pretenen incidir. La finalitat d’aquesta recerca és contribuir així en el desenvolupament d’una línia de treball multidisciplinar sobre la institució universitària, centrada especialment en els estudiants. La incorporació a l’EEES implica una transformació profunda tant en l’organització dels estudis com en les metodologies d’ensenyament-aprenentatge. En aquest darrer aspecte, la incorporació dels ECTS (European Credit Transfer System) ha estat definida en les polítiques de les agències d’avaluació com un canvi en les metodologies docents, que han de ser “centrades en l’estudiant”. És en aquest sentit, que la perspectiva de l’estudiant cobra una rellevància fonamental, i justifica la investigació que aprofundeixi sobre les condicions que poden produir un millor aprenentatge. Concretament es vol recaptar informació sobre el procés d’ensenyament/aprenentatge i sobre les condicions d’èxit o fracàs del mateix; i amb això, aportar nous instruments teòrics i metodològics que contribueixin a la comprensió d’aquest fenomen. Per a tal propòsit s’analitzen un total de deu titulacions de les quatre universitats públiques catalanes situades a la Regió Metropolitana de Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra i Universitat Politècnica de Catalunya

L'Evolució recent del paisatge a l'Alt Empordà a partir de l'anàlisi en els canvis d'usos i cobertes del sòl (1950-2000)

L'objectiu d’aquesta comunicació és fer una síntesi del treball de recerca “Processos de canvi ambiental recent a les àrees rurals mediterrànies” realitzat per un equip d’investigadors de la Universitat de Girona i de la Universitat Autònoma de Barcelona entre els anys 1997 i 2000. El treball fou publicat l’any 2002 per la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial i l’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona sota el títol de "Canvis socioambientals a l’Alt Empordà (1950-2000). Natura i història en l’evolució recent del paisatge altempordanès". La seva fita fonamental fou la de proporcionar una explicació detallada del recent canvi socioambiental (1950-2000) a les àrees rurals mediterrànies, prenent com a exemple el gradient muntanya, transició, plana i litoral de la comarca de l’Alt Empordà. En aquesta comunicació es presenta especialment una part d’aquest treball, la dedicada a l’anàlisi dels canvis en els usos i les cobertes del sòl en cada un dels sectors diferenciats a la nostra àrea d’estudi (muntanya, transició, plana i litoral)

Les Unitats de paisatge geogràfic a l'entorn de Figueres i els reptes de la seva gestió al llindar del segle XXI

L’any 2001, la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona va rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de Figueres d’analitzar les característiques de l’espai no urbanitzat del municipi i voltants immediats, sobretot des de la seva perspectiva paisatgística i del medi natural. Aquest encàrrec s’emmarcava dins dels estudis previs a la revisió del Pla general d’ordenació urbana de Figueres. El resultat fou la confecció del document que porta per títol: “Estudi del medi natural i del paisatge geogràfic de Figueres”. Per mitjà d’aquesta comunicació, es volen oferir els resultats més rellevants als quals s’arribà llavors. Es farà un cop d’ull a les unitats de paisatge geogràfic del municipi de Figueres identificades en el treball, quines són les seves característiques, els seus potencials però també les seves amenaces. El document havia de ser una eina que ajudés a incorporar, adequadament, els valors que apleguen aquests paisatges i espais a l’ordenació futura del municipi. D’aquí que, al text, s’acabin proposant algunes línies d’actuació per a millorar-ne la seva gestió, sobretot des del punt de vista urbanístic

L'EPS i els graus

Resum del paper de l'EPS i dels estudis que ofereix

Anna Maria Geli: "La Universitat és un servei públic i té l'obligació de retre comptes"

La revista Engega entrevista la Dra. Anna M. Geli, rectora de la Universitat de Girona

[Ressenya del llibre Obres didàctiques I. Exercici sobre la Mitologia. Compendi de la Filosofia Moral. Les aventures d'Aristònous [Obra completa d'Antoni Febrer i Cardona, XVI]

Ressenya del llibre Obres didàctiques I. Exercici sobre la Mitologia. Compendi de la Filosofia Moral. Les aventures d’Aristònous. Es tracta d’un recull d’obres de l’autor antic Antoni Febrer i Cardona a càrrec de la filòloga clàssica Maria Paredes

[Ressenya del llibre Els nous horitzons culturals a Mallorca al final de l'Edat Mitjana, de Maria Barceló i Gabriel Ensenyat]

Ressenya del llibre Els nous horitzons culturals a Mallorca al final de l'Edat Mitjana, de Maria Barceló i Gabriel Ensenyat. L’obra tracta sobre l’humanisme a Mallorca, la conclusió de la qual és que, tenint en compte que l’humanisme en estat pur no va existir ni tan sols a Itàlia, es pot parlar de l’humanisme català comptant amb les seves reminiscències de l’Edat Mitjana de les que no se sostreuen enlloc

Tombes i cementiris del sector nord-oriental del turó d'Empúries

Descripció de les troballes arqueològiques que al 1982 es van fer a la part nord-oriental del turó d’Empúries, conegut com Muntanya dels Horts, o Horts de la Palanca.. Es trcta de 2 enterraments infantils en àmfora

Empúries. De les darreries del segle III a mitjan segle I a.C. Algunes idees

A l’article s’estableixen un seguit d’hipòtesis que expliquen el procés històric d’Empúries al llarg dels del segle i mig immediatament anterior al canvi d’Era, és a dir, cap als segles II i I a.C. Es tracta de teories que es recolzen en evidències força segures