1000 resultados para Societat civil -- Participació dels joves
Resumo:
The research has explored the reality of generational renewal in agriculture in order to understand the entry process, the agricultural practices of young people and their attitudes toward a new agrosocial paradigm. The methodology combined qualitative and quantitative techniques based on a comparative analysis between Southern Ontario (Canada) and Catalonia (Spain). The first result is that the pathway to become a farmer is a process consisting of different phases where each profile shows different needs and abilities. The second result verifies how the practices and attitudes of young people vary depending on the family origin. The thesis also analyzes the most relevant results in policy terms. Finally the research shows the reality of an emerging group of young farmers who put in practice a new agrosocial paradigm. This group is made up by continuers and newcomers and we have called them "New peasantry".
Resumo:
Lobjectiu general daquesta tesi s conixer la prevalena i el patr de consum dalcohol duna mostra de 2,137 estudiants de la Universitat de Girona (17-35 anys). Sutilitz un disseny multimtode integrant la metodologia quantitativa (estudi denquesta) amb la metodologa qualitativa (grups focals). Un 65% dels joves sn consumidors habituals dalcohol. La influncia social de pares, germans i amics s una variable crucial en la iniciaci i manteniment del consum daquesta droga. El consum habitual s ms freqent entre aquells que van experimentar ms precoment amb la substncia. Entre els homes s ms habitual el consum massiu, per ms dones efectuen consums considerats dalt risc. Els joves reconeixen algunes repercussions socials de labs de lalcohol per no en perceben per a la salut fsica. Aquests resultats mostren la necessitat de: endarrerir ledat de primera experimentaci, informar del risc del consum dalcohol i fomentar un oci nocturn alternatiu i saludable.
Resumo:
Les investigacions mostren que en la majoria dels pasos hi ha diferncies significatives en el rendiment escolar entre els estudiants estrangers i els seus companys nadius. Tamb indiquen que, tot i tenir una actitud ms positiva cap a l'escola i aspiracions ms elevades, els joves estrangers obtenen pitjors resultats i les seves aspiracions disminueixen amb el temps d'estada. I, especialment entre certs grups, no hi ha una millora en els seus resultats acadmics. No obstant aix, la literatura de recerca sobre migracions i educaci tamb mostra com es distribueixen les oportunitats com les poltiques pbliques -educatives - i l'estructura i cultura escolar collaboren en la construcci de les trajectries dels i les joves de minories. Ara b, aquestes tendncies no poden invisibilitzar les trajectries d'xit escolar i la creixent participació social d'una part considerable de joves (nois i noies) d'ascendncia marroquina en la societat catalana. Aquest informe mostra els resultats del projecte de recerca realitzat, que analitza les condicions i possibilitats per a l'xit acadmic i la continutat educativa entre aquests joves.L'anlisi reconstrueix els factors centrals que han perms el desenvolupament d'aquestes trajectries i la consolidaci d'aspiracions acadmiques de llarga durada.
Resumo:
L'associaci esportiva esdev un espai on infants i joves immigrants aprenen a relacionar-se, a ser responsables i autnoms. El present article se centra en l'anlisi de les necessitats de la poblaci immigrada en edat escolar envers l'associacionisme esportiu, per tal d'establir directrius que en potencin la participació. Shan seleccionat quatre associacions esportives, en zones geogrfiques diferents, que estan duent a terme programes especfics d'integraci i que han estat interessades a collaborar. L'article reflecteix l'opin dels tcnics i les tcniques esportius en relaci amb la identificaci dels factors que limiten o faciliten la prctica esportiva en contextos de diversitat cultural.
Resumo:
La finalitat d'aquest projecte s aprofundir en el procs d'integraci socioeducativa de la joventut migrada a Catalunya, especficament, dels i les joves entre 14 i 18 anys. Entre els resultats destaquem que els ioves tenen un concepte fora tancat i excloent del concepte de ciutadania com a estatus , i un baix grau, de coneixement de la diversitat cultural, especialment els joves autctons, tot i que tenen una actitud de reconeixement i acceptaci, favorable a la convivncia intercultural, tant al centre educatiu com al seu barri. No obstant, tenen una visi de la diversitat cultural i del fet migratori en clau de coexistncia, sense el reconeixement que suposaria un pas ms cap a la convivncia. La immigraci s vista com un collectiu vulnerable, amb un baix nivell econmic i cultural i que tamb s percebut com un problema i, fins i tot, com a causant de les dificultutats que actualment pateix i travessa el conjunt de la societat. Els joves tendeixen a relacionar-se amb el seu grup cultural, i responen de forma passiva en la comprensi i actuaci davant dels problemes i assumptes pblics. Entre els elements que valoren per sentir-se ciutad t una especial importncia la llengua. Eis joves que fa ms de 10 anys que viuen a Catalunya sn els que tendeixen a tenir un sentiment de pertinena cvica amb el lloc de residncia. De fet, com mes temps porten els joves estrangers vivint al lloc dacollida, perden importncia elements didentificaci cultural del pas dorigen, per la religi, les celebracions populars, lart i la tendncia a formar parella sn elements identitaris del lloc dorigen, ms estables. Es demana una intervenci urgent en diversos nivells i destinades a diferents agents. Destaquem: la importncia duna acollida afectiva i efectiva; potenciar espais de trobada; treballar els prejudicis; transversalitzar leducaci intercultural; potenciaci de laprenentatge de la llengua catalana; formaci del professorat en competncies interculturals.
Resumo:
[cat] La finalitat daquest projecte s aprofundir en el procs dintegraci socioeducativa de la joventut migrada a Catalunya, especficament, dels i les joves entre 14 i 18 anys. Entre els resultats destaquem que els joves tenen un concepte fora tancat i excloent del concepte de ciutadania com a estatus, i un baix grau de coneixement de la diversitat cultural, especialment els joves autctons; tot i que tenen una actitud de reconeixement i acceptaci, favorable a la convivncia intercultural, tant al centre educatiu com al seu barri. No obstant, tenen una visi de la diversitat cultural i del fet migratori en clau de coexistncia, sense el reconeixement que suposaria un pas ms per a la convivncia. La immigraci s vista com un collectiu vulnerable, amb un baix nivell econmic i cultural i que tamb s percebut com un problema i, fins i tot, com a causant de les dificultats que actualment pateix i travessa el conjunt de la societat. Els joves tendeixen a relacionar-se amb el seu grup cultural, i responen de forma passiva en la comprensi i actuaci davant dels problemes i assumptes pblics. Entre els elements que valoren per sentir-se ciutad t una especial importncia la llengua. Els joves que fa ms de 10 anys que viuen a Catalunya sn els que tendeixen a tenir un sentiment de pertinena cvica amb el lloc de residncia. De fet, com ms temps porten els joves estrangers vivint al lloc dacollida, perden importncia elements didentificaci cultural del pas dorigen, per la religi, les celebracions populars, lart i la tendncia a formar parella sn elements identitaris del lloc dorigen, ms estables. Es demana una intervenci urgent en diversos nivells i destinades a diferents agents. Destaquem: -La importncia duna acollida afectiva i efectiva, -Potenciar espais de trobada, -Treballar els prejudicis, -Transversalitzar leducaci intercultural, - Potenciaci de laprenentatge de la llengua catalana, -Formaci del professorat en competncies interculturals.
Resumo:
El propsit daquest article s endrear la cronologia dels programes femenins que les estacions de rdio pioneres emetien a Catalunya abans de la Guerra Civil i conixer-ne els trets diferenciadors que tenien. Tal com ja he posat de manifest en les conclusions de la meva tesi doctoral, i en alguns dels articles que se nhan derivat, els programes femenins que les emissores catalanes varen dur a terme abans de 1939 van ser els primers espais de la radiodifusi espanyola que varen tenir el que ara coneixem com a format. Aquesta manera dentendre un programa de rdio, que ja va tenir una locutora a finals dels anys vint, ha perms que ara investiguem, per ordenar-los cronolgicament, aquests espais tan vells i tan preuats de la rdio pionera, i que a ms a ms puguem revelar quines caracterstiques comunes tenien tots aquests espais femenins, a partir de saber els detalls de tots els que varen coincidir, en el temps, a les ones de Barcelona
Resumo:
El propsit daquest article s endrear la cronologia dels programes femenins que les estacions de rdio pioneres emetien a Catalunya abans de la Guerra Civil i conixer-ne els trets diferenciadors que tenien. Tal com ja he posat de manifest en les conclusions de la meva tesi doctoral, i en alguns dels articles que se nhan derivat, els programes femenins que les emissores catalanes varen dur a terme abans de 1939 van ser els primers espais de la radiodifusi espanyola que varen tenir el que ara coneixem com a format. Aquesta manera dentendre un programa de rdio, que ja va tenir una locutora a finals dels anys vint, ha perms que ara investiguem, per ordenar-los cronolgicament, aquests espais tan vells i tan preuats de la rdio pionera, i que a ms a ms puguem revelar quines caracterstiques comunes tenien tots aquests espais femenins, a partir de saber els detalls de tots els que varen coincidir, en el temps, a les ones de Barcelona
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a lInstitut Kultur och Kommunikation de la Universitat Sdertns Hgskola dEstocolm, Sucia, entre juliol i setembre del 2007. La present investigaci semmarca dins el projecte de tesi Del Centre Educatiu a la Comunitat: un programa de ciutadania activa que t com a finalitat la validaci dun programa de participació ciutadana dels i de les joves a la seva comunitat des del centre educatiu afavorint aix la relaci escola-comunitat. En una recerca daquestes caracterstiques, on es pretn la participació ciutadana dels i de les joves a la seva comunitat, cal tenir present un fenomen clau dins de la nostra societat: la multiculturalitat (INE, 2005) que es fa evident en els espais socials (Marn, 2002), pel que es creu important incorporar aquest element en la validaci del material de participació ciutadana. Des daquesta perspectiva la participació ciutadana es planteja des de la diversitat tnica i cultural que va ms enll de lenriquiment individual i collectiu de noves llenges, costums, creences i prctiques religioses. s important i necessari centrar la participació ciutadana dels i de les joves a la seva comunitat que desenvolupi llibertat i autonomia juntament amb dinmiques que suposin lempoderament personal i cvic de persones i grups en risc dexclusi. Davant la necessitat daprofundir en el concepte de multiculturalitat per tal dincorporar-lo en el nostre estudi de tesi, trobem que aquest fenomen t una llarga tradici a Sucia, motiu pel qual sha realitzat lestada sent l'objecte d'estudi concret la multiculturalitat a l'educaci.
Resumo:
Lobjectiu principal daquest projecte s analitzar les manifestacions dels canvis produts en els medis natural i social influenciats pel despoblament (a la segona meitat del s.XX), als municipis dAlins i Farrera, situats al Pallars Sobir, i fer-ne una comparaci, ja que es tracta de municipis de caracterstiques diferents. Per dur a terme lestudi, es fa un anlisi de levoluci del poblament, un anlisi dels canvis fsics, mitjanant lavaluaci dels canvis en les cobertes del sl i de la transformaci del paisatge amb les fotografies, i un anlisi dels canvis en les activitats i comportaments socials mitjanant la realitzaci dentrevistes per elaborar un retrat social de cada poca, distingint entre les aportacions de la poblaci autctona respecte de la nouvinguda. Amb tot, es pretn la realitzaci duna diagnosi transversal que permeti integrar les diferents temtiques, i definir unes conclusions generals per mitj duns patrons detectats. Finalment, la conclusi que millor permet recollir tota la informaci s la que en resulta dacceptar el fenomen de despoblament generalitzat, combinat amb el dun canvi de lestil de vida global, no noms local, que s eina de justificaci de moltes de les dinmiques de canvi observades.
Resumo:
Aquest treball s una proposta metodolgica per lelaboraci dun estudi histric doients de rdio. La proposta fa un estudi de cas, centrat en la ciutat de Girona entre 1937 i 1939, per tal de demostrar que la metodologia aplicada ha funcionat. s el primer que es fa amb dades completament objectives per aproximar-se a la audincia histrica de la rdio. A partir daquest treball que troba, prova i valida les eines que han de servir per poder fer un EGM histric, es pot concloure per exemple que a Girona lany 1937, en plena Guerra Civil, hi havia almenys 7.380 persones que podien escoltar diriament la rdio, o que un 7% de la poblaci tenia un aparell de rdio a casa seva.
Resumo:
Aquest treball tracta sobre la violncia. Especficament sobre el que els joves entre 14 i 23 anys en pensen. Socialment la violncia sassocia al fet de ser home. Per tant, podem pensar que per demostrar la seva virilitat molts homes joves la poden utilitzar. Per, qu passa en el cas de les joves? Per qu la violncia continua sent una eina no de supervivncia sin destil de vida? Com podem entendre aquestes subtileses que de vegades sescapen a primer cop dull? Aquest estudi s ambicis, per al mateix temps realista. Busquem conixer, entendre i contribuir a crear lnies daccions que facilitin leradicaci de la violncia. Sabem que amb un sol estudi i de curta durada s impossible, per el que volem s iniciar aquest procs. Per aix, aquest estudi utilitza una metodologia variada (IAT, fotointervenci i entrevistes) que ha perms veure la part qualitativa, de vegades oblidada, per que ens permet veure, pel seu carcter illustrador, all que la simple utilitzaci quantitativa no reflecteix per si mateixa. La poblaci estudiada sn joves a disposici judicial, pares i mares, professionals del Servei de Justcia i joves que no es troben en disposici judicial. Els resultats obtinguts posen sobre la taula la convivncia de les idees tradicionals sobre el que s ser home, el que s ser dona i el que sentn per violncia, amb el mite digualtat i no masclisme. Invita a aprofundir en les raons per continuar mantenint la violncia com a forma no sols de resoluci de conflicte, sin com a estil de vida lligat al fet de ser dun sexe o de laltre i de carcter immodificable. Des de les dades obtingudes i la seva anlisi proposem, en termes generals, la continutat de la recerca, la formaci sobre sexualitat, gnere, violncia, vincles, poder, etc. I activitats cap a la sensibilitzaci.
Resumo:
El present Projecte de millora de la qualitat docent subvencionat pel Departament dUniversitats, Recerca i Societat de la Informaci de la Generalitat de Catalunya dins del programa dajuts MQD-2006 convocades per lAGAUR, sha desenvolupat amb els alumnes de primer de la Diplomatura de Turisme de lEscola de Turisme i Direcci Hotelera (EUTDH) de la UAB durant el curs acadmic 2006-2007, comptant amb la participació de lequip docent aix com amb la collaboraci i implicaci directa de la direcci de lescola. Aquest projecte parteix de la base que el desenvolupament de lesperit emprenedor entre els estudiants s un pilar fonamental en la seva educaci i preparaci tant personal com professional per lentrada amb xit al mercat laboral. Aix doncs, el fet que els estudiants mostrin ms iniciativa individual aix com ms capacitat per buscar solucions als problemes duna manera creativa i diferent, sn aspectes bsics daquest Projecte que preten, a llarg termini, repercutir en la societat, tot formant persones ms emprenedores que aportin valor econmic i social al sector turstic. Amb la finalitat dassolir els objectius esmentats anteriorment es van realitzar una srie daccions adreades tant al professorat com a lalumnat que portessin a canviar les actituds, comportaments i maneres de fer de la metodologia docent tradicional. En aquest sentit, shan revisat les fitxes de les assignatures, tot adaptant les activitats existents o creant-ne de noves per tal de treballar les competncies transversals relacionades amb el foment de lesperit emprenedor. Tot i que aquests canvis sn lents i difcils de mesurar, en general, sha pogut constatar com lalumnat, en finalitzar el curs, mostra una major iniciativa, autonoma i independncia i ms capacitat per buscar solucions alternatives als problemes duna manera creativa aix com una actitud ms favorable cap a la creaci dempreses que la que tenia al comenament.
Resumo:
El present treball dinvestigaci es divideix en dos parts. La primera part est dedicada al menor dedat com a protagonista dels mitjans de comunicaci. El menor haur de consentir els contractes sobre la seva imatge que el vinculin a la realitzaci duna prestaci personal quan tingui prou maduresa tot i que tamb hi hauran dintervenir els seus representants legals per tal de complementar la seva capacitat dobrar i vetllar per a que el contracte respecti la normativa laboral i civil de protecci del menor i en general no sigui perjudicial per aquest. Quan el menor no tingui prou maduresa per a consentir ls de la seva imatge o la realitzaci de la prestaci personal, els seus representants podran consentir, amb certs requisits, la intromissi en la seva imatge perqu aix ho permet excepcionalment la llei orgnica 1/1982. Tanmateix, shan de preveure determinades solucions per tal que no es produeixi un perjudici injust. La segona part enfoca la protecci del menor des de la seva posici com a espectador. El treball t per objecte l'estudi de les mesures de protecci del menor que preveu el nostre ordenament en l'mbit meditic, tenint en compte la influncia que els mitjans de comunicaci exerceixen en el desenvolupament de la seva personalitat i en el seu comportament. Una de les tasques ms importants que han d'exercir els mitjans en la nostra societat rau en l'educaci del menor. En aquesta tasca s primordial la funci dels poders pblics. Per aix, es du a terme en primer lloc, una anlisi exhaustiva dels lmits o controls existents en el nostre sistema, de l'activitat meditica. Un cop detectats els problemes i les deficincies que pateix la nostra legislaci en l'mbit meditic, s'exposen a continuaci, els motius que determinen la necessitat d'una revisi urgent de la mateixa. Per finalitzar amb les propostes de soluci que a criteri de les autores, contribuirien a una millora dels mecanismes de protecci del menor en aquest mbit.
