1000 resultados para Seguretat pública -- Girona (Catalunya ) -- Avaluació
Resumo:
L'estudi que presentem forma part d'un treball de recerca sobre les elits poltiques parlamentries de Catalunya, desenvolupat per estudiants de tercer cicle de la Universitat de Barcelona sota la direcci del doctor Jordi Matas. Per ser ms exactes, s'ha centrat en els diputats de la cinquena legislatura del Parlament de Catalunya: totes les persones que van sortir elegides en les eleccions autonmiques del dinou de novembre de 1995 i que actualment exerceixen el crrec de diputat. La intenci s conixer qui sn aquestes persones, com les podem caracteritzar i definir des del punt de vista sociolgic i poltic. Totes ocupen per definici unes posicions de poder en la instituci ms caracterstica de la democrcia liberal: el Parlament. Per a banda d'aquesta obvietat, la intenci de la recerca s conixer quins altres fets els relacionen.
Resumo:
Aquest estudi va analitzar la interacci del canvi organitzatiu, els valors culturals i el canvi tecnolgic en el sistema sanitari catal. L'estudi se subdivideix en cinc parts diferents. La primera s una anlisi de contingut de webs relacionats amb la salut a Catalunya. La segona s un estudi dels usos d'Internet en qestions relacionades amb la salut entre la poblaci en general, les associacions de pacients i els professionals de la salut, i es basa en un sondeig per Internet adaptat a cada un d'aquests grups. La tercera part s un estudi de treball de camp dels programes experimentals duts a terme pel Govern catal en diverses rees i hospitals locals per a integrar electrnicament la histria clnica dels pacients. La quarta s un estudi de les implicacions organitzatives de la introducci de sistemes d'informaci en la gesti d'hospitals i centres d'assistncia primria a l'Institut Catal de Salut, el principal provedor de salut pública a Catalunya, i es basa en un sondeig per Internet i entrevistes en profunditat. La cinquena part s un estudi de cas dels efectes organitzatius i socials de la introducci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci en un dels principals hospitals de Catalunya, l'Hospital Clnic de Barcelona. L'estudi es va dur a terme entre el maig del 2005 i el juliol del 2007.
Resumo:
Aquest estudi va analitzar la interacci del canvi organitzatiu, els valors culturals i el canvi tecnolgic en el sistema sanitari catal. L'estudi se subdivideix en cinc parts diferents. La primera s una anlisi de contingut de webs relacionats amb la salut a Catalunya. La segona s un estudi dels usos d'Internet en qestions relacionades amb la salut entre la poblaci en general, les associacions de pacients i els professionals de la salut, i es basa en un sondeig per Internet adaptat a cada un d'aquests grups. La tercera part s un estudi de treball de camp dels programes experimentals duts a terme pel Govern catal en diverses rees i hospitals locals per a integrar electrnicament la histria clnica dels pacients. La quarta s un estudi de les implicacions organitzatives de la introducci de sistemes d'informaci en la gesti d'hospitals i centres d'assistncia primria a l'Institut Catal de Salut, el principal provedor de salut pública a Catalunya, i es basa en un sondeig per Internet i entrevistes en profunditat. La cinquena part s un estudi de cas dels efectes organitzatius i socials de la introducci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci en un dels principals hospitals de Catalunya, l'Hospital Clnic de Barcelona. L'estudi es va dur a terme entre el maig del 2005 i el juliol del 2007.
Resumo:
Aquest estudi va analitzar la interacci del canvi organitzatiu, els valors culturals i el canvi tecnolgic en el sistema sanitari catal. L'estudi se subdivideix en cinc parts diferents. La primera s una anlisi de contingut de webs relacionats amb la salut a Catalunya. La segona s un estudi dels usos d'Internet en qestions relacionades amb la salut entre la poblaci en general, les associacions de pacients i els professionals de la salut, i es basa en un sondeig per Internet adaptat a cada un d'aquests grups. La tercera part s un estudi de treball de camp dels programes experimentals duts a terme pel Govern catal en diverses rees i hospitals locals per a integrar electrnicament la histria clnica dels pacients. La quarta s un estudi de les implicacions organitzatives de la introducci de sistemes d'informaci en la gesti d'hospitals i centres d'assistncia primria a l'Institut Catal de Salut, el principal provedor de salut pública a Catalunya, i es basa en un sondeig per Internet i entrevistes en profunditat. La cinquena part s un estudi de cas dels efectes organitzatius i socials de la introducci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci en un dels principals hospitals de Catalunya, l'Hospital Clnic de Barcelona. L'estudi es va dur a terme entre el maig del 2005 i el juliol del 2007.
Resumo:
Aquest estudi va analitzar la interacci del canvi organitzatiu, els valors culturals i el canvi tecnolgic en el sistema sanitari catal. L'estudi se subdivideix en cinc parts diferents. La primera s una anlisi de contingut de webs relacionats amb la salut a Catalunya. La segona s un estudi dels usos d'Internet en qestions relacionades amb la salut entre la poblaci en general, les associacions de pacients i els professionals de la salut, i es basa en un sondeig per Internet adaptat a cada un d'aquests grups. La tercera part s un estudi de treball de camp dels programes experimentals duts a terme pel Govern catal en diverses rees i hospitals locals per a integrar electrnicament la histria clnica dels pacients. La quarta s un estudi de les implicacions organitzatives de la introducci de sistemes d'informaci en la gesti d'hospitals i centres d'assistncia primria a l'Institut Catal de Salut, el principal provedor de salut pública a Catalunya, i es basa en un sondeig per Internet i entrevistes en profunditat. La cinquena part s un estudi de cas dels efectes organitzatius i socials de la introducci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci en un dels principals hospitals de Catalunya, l'Hospital Clnic de Barcelona. L'estudi es va dur a terme entre el maig del 2005 i el juliol del 2007.
Resumo:
Es presenta un projecte de millora de la qualitat docent, iniciat durant el curs acadmic 2009-2010, en el qual es desenvolup un treball conjunt amb les assignatures de Psicodiagnstic, Psicologia Clnica Infantil i Neuropsicologia per tal de dissenyar un mdul adreat als alumnes de tercer de Grau en Psicologia, posant en com les aportacions ms recents en lmbit de lavaluació i el diagnstic psicolgic, amb la finalitat dafavorir la formaci clnica dels estudiants. La finalitat daquest projecte era lelaboraci duna proposta de Pla Docent del mdul dAvaluació i Diagnstic Psicolgic II, integrant els resultats de la metodologia plantejada en els seminaris i en coherncia amb el plantejament del mateix mdul, que simparteix, prviament, durant el primer quadrimestre, tot intentant establir connexions entre les tres matries. Lobjectiu final s oferir als estudiants un plantejament modular integrador que els permeti assolir les competncies previstes en el pla destudis de lEspai Europeu dEducaci Superior. Entre les propostes per a aquest mdul es presenta el treball dun cas interdisciplinari des de les franges de petit grup, com tamb un plantejament de les matries de forma conjunta i coordinada. En aquest projecte tamb sha volgut tenir en compte la valoraci dels mateixos estudiants, que han estat partcips del procs.
Resumo:
Conjunt residencial Edificis A i C, Fase I, de 150 habitatges, locals comercials i aparcament, 15.668,62 m2 superfcie edificable i una srie despais pblics en el solar de lantiga fbrica anomenada Els Qumics, a la ciutat de Girona.
Resumo:
This article is based on the presentation of the results of a study made in the city of Girona, with the objective to determinethe perceived image of the historical center. The article as much emphasizes the general image of the city that perceives the tourists,like the most particular image. Also, it is analyzed the different sight seens from the old city and the degree of interest of each oneis determined
Resumo:
Estudi sobre l'estructura socioeconmica del Bisbat de Girona amb la finalitat de dibuixar les rees funcionals que estructures aquest espai, i poder endegar, a la llarga una reforma dels actuals lmits de l'arxiprestat
Resumo:
Se'ns presenta una oportunitat ulllca d'aplegar en aquestes pagllles I'extensa producci escrita del Sr. Mirambell i Belloc. Des deis seus inicis professionals fins a I'actualitat com a cronista de la ciutat de Girona, ha composat pagines consagrades a temes d'actualitat social i d'ambit cultural, aix com d'ambit historic i educatiu. Des d'articles de premsa fins a estudis monografics dedicats a I'ensenyament, la impremta, la Biblioteca Pública de Girona, etc.; tots ells d'un elevat valor cultural i d'una qualitat innegable. Aix doncs, disposat en vuit blocs: lIibres, col'laboracions en obres col'lectives, articles en publicacions periodiques, miscellanies i homenatges, conferencies, comunicacions i ponencies, fultets, prolegs, eplegs i estudis introductoris i obres menors, s'ha volgut copsar tota aquesta riquesa ,<literaria i posar-la a mans d'aquells estudiosos, investigadors i ciutadans que desitgin gaudir d'aquests textos.
Resumo:
Fundamento: El objetivo de este estudio es evaluar la contribucin del consumo de alcohol a la mortalidad en Catalua durante 1994, as como su contribucin a las muertes prematuras. Mtodos: En este estudio se han utilizado los datos de las causas de muerte en Catalua durante 1994 del Servei dInformaci i Estudis de la Direcci General de Recursos Sanitaris del Departament de Sanitat I Seguretat Social de Catalunya. Las fracciones atribuibles al alcohol estn basadas en las utilizadas en el estudio de la mortalidad relacionada con el alcohol en Estados Unidos en 1987. Resultados: El 5,3% de las muertes en Catalua durante 1994 estuvieron relacionadas con el consumo de alcohol. Esta mortalidad fue del 6,5% entre los hombres y del 3,9% entre las mujeres. La categora diagnstica que ms contribuy al nmero de muertes fue la de las neoplasias malignas (29,3%). El estudio de las muertes prematuras muestra que los accidentes no intencionales son la causa ms importante (52,3%). En esta categora diagnstica los accidentes con vehculos a motor son los principales responsables de los aos potenciales de vida perdidos (APVP). La media de APVP por cada muerte atribuible al alcohol hasta la edad de 65 fue de 7,5. Conclusiones: Este estudio muestra la magnitud que tiene el alcohol como problema de salud pública en Catalua.
Resumo:
[cat] La tesi que es defensa en aquest article s la posici de centralitat que va tenir la Comissi Jurdica Assessora durant el perode de la Generalitat republicana en la creaci i la configuraci del sistema poltic i institucional d'autogovern a Catalunya. Per a demostrar aquesta tesi s'analitzen els avantprojectes de llei que va elaborar durant aquest perode la Comissi Jurdica Assessora: la Constituci o Estatut interior, la Llei municipal, el Tribunal de Cassaci de Catalunya i els recursos en les vies governativa i contenciosa administrativa. L'anlisi d'aquests avantprojectes posa en relleu com durant aquest perode es van forjar les institucions d'autogovern, es van posar les bases de la democrcia i de l'autonomia local, com tamb es va crear una jurisdicci contenciosa administrativa prpia. L'avantprojecte de llei de recursos en les vies governativa i contenciosa administrativa ser un precedent rellevant, per oblidat, de les lleis estatals sobre procediment administratiu i jurisdicci contenciosa administrativa. En definitiva, el sistema poltic i institucional catal que hi ha en l'actualitat no podria entendre's sense els antecedents de la Generalitat republicana que, recollint la legitimaci histrica de les institucions medievals, van saber configurar les bases d'un sistema adaptat a les necessitats de la societat contempornia.
Resumo:
Lictus s un problema de salut pública on les malalties cerebrovasculars representen la tercera causa de mort del nostre pas, la primera causa de discapacitat fsica en adults i la segona de demncia. Segons la OMS es preveu que la malaltia cerebrovascular s incrementi un 27% en relaci a lenvelliment de la poblaci entre els anys 2000 i 2025Objectius: Conixer i comparar latenci i la organitzaci de les persones afectades per ictus a Catalunya i a Finlndia, especficament a lHospital Universitari Doctor Josep Trueta (Girona) i a lHospital Universitari de Kuopio (Finlndia) Metodologia: Estudi observacional quantitatiu i qualitatiu que compara les diferents atencions a la fase pre-hospitalria, hospitalria i sub-aguda a Girona (Catalunya) i a Kuopio (Finlndia). Shan estudiat variables relacionades amb latenci pre-hospitalria, hospitalria i post-hospitalria especficament, shan estudiat variables relacionades amb cures dinfermeria. Shan realitzat tcniques qualitatives utilitzant la observaci directa en els dos centres estudiats, i tcniques quantitatives mitjanant un qestionari als responsables dinfermeria
Resumo:
En el ao 2008 tuvo lugar el aniversario del centenario de las excavaciones arqueolgicas en la ciudad greco-romana de Ampurias. Precisamente las investigaciones de esa poca tienen un significado cultural y simblico muy importante para el desarrollo de la autognosis de Catalua a comienzos del siglo XX. El presente artculo intenta llamar la atencin sobre los verdaderos comienzos de las investigaciones sobre la antigua ciudad, que haban comenzado bastante antes. Si nos concentramos en considerar los lugares de patrocinio pblico las excavaciones privadas fueron habituales en todas las pocas entonces las excavaciones cientficas comenzaron siete dcadas antes. Responsable fue la Comisin de Monumentos de Girona, que cont con el apoyo financiero de la Diputacin Provincial.
Resumo:
El Dr. Josep Maria Nolla ha contribut de manera decisiva al coneixement dels orgens de la ciutat de Girona. El seu treball i el dels seus companys en aquesta aventura de recerca s a l'abast de tothom en la collecci "Histria urbana de Girona", que ha tingut, la tardor del 2007, una traducci brillant en l'exposici "De Kerunta a Gerunda. Els orgens de la ciutat"
