322 resultados para Ripon Cathedral.
Resumo:
Contient : A la suite est un choix de mots intitulé : « Ensuict le langaige des pays et royaulmes de Hochelaga et Canada, autrement dicte la Nouvelle France »
Resumo:
6 of the postcards are sketches by Norbert Collins, these include: St. George’s Anglican Church, the museum, St. Paul United Church, Ridley College clock tower, St. Catherine’s Cathedral and the Willam Hamilton Merritt monument (all of St. Catharines). The 7th postcard is a picture of the St. Catharines Craft Guild Shop in Port Dalhousie (artist unknown). Norbert J. Collins is a Canadian artist.
Resumo:
Brock’s Monument is owned by Parks Canada and maintained by the Niagara Parks Commission in collaboration with the Friends of Fort George and Niagara National Historic Sites. It is located in Queenston Heights Park atop the Niagara Escarpment. On March 14, 1815, Parliament passed an act to erect a monument to the memory of General Isaac Brock. A design by engineer Francis Hall was selected. He envisioned a 135 ft. tall Tuscan column, made out of stone with a winding staircase inside. By the spring of 1824, work had begun on the monument. In June of that year, the cornerstone was laid and William Lyon Mackenzie was in attendance at the ceremony. It was on October 13th, 1824 (the anniversary of Brock’s death) that 6000 people traveled to Queenston to inter the remains of Brock and Lieutenant-Colonel Macdonell. This was the second burial for both. After 3 years the tower had reached 135 feet, but there was no inscription at the base, the fence around the observation deck had not been installed and there was no statue of Brock. Hall submitted a plan to finish the statue, but he was turned down and a simple ornament was placed where the Brock statue should have been. A massive blast of gunpowder destroyed the monument in 1840. It is alleged that an American sympathizer with the Upper Canada Rebellion set off the blast. Brock and Macdonell’s bodies were reburied in the Hamilton Family Cemetery in Queenston. The present monument was rebuilt in 1853. William Thomas (designer of St. Michael’s Cathedral in Toronto) was the architect. Brock and Macdonell were once again laid to rest in separate vaults at the statue. In 1968, Brock’s Monument was declared a national historical site. In 2005, it was closed to the public due to safety concerns, but it reopened in 2010. Source: http://www.thecanadianencyclopedia.com/articles/brocks-monument-queenston-heights
Resumo:
This collection contains 7 church programs and brochures, ranging in date from 1937 to 1994. There are programs for church services at Knox Presbyterian Church, St. Catharines (May 9, 1937); St. Catherine of Alexandria Cathedral, St. Catharines (July 28, 1968) ; Memorial United Church, Ridgeway (October 15, 1972); Salem Chapel, British Methodist Episcopal Church, St. Catharines (November 30, 1986); and Ridley College Memorial Chapel, St. Catharines (December 3 & 4, 1994). There is also a brochure of activities offered at St. Paul Street United Church, St. Catharines (1986), and a development fund appeal brochure for the Cathedral of St. Catherine, St. Catharines (1985).
Resumo:
A photograph of the Owls Bicycle Club in the year 1889. The men are in the rear of the Watson memorial with St. Joseph's convent/orphanage and St. Catharines Cathedral in the background. There are 21 men on bicycle including Stanley G. Smith (second row, fourth from the left).
Resumo:
Ann Eliza Hepburne was born in Chippawa, Ontario, in 1821, to William Hepburne and Susan Shannon. In 1842, she married William Anthony Rooth in St. James Cathedral in Toronto. They continued to live in different parts of the Niagara region, including Drummondville, Welland and Port Colborne. William was the editor and proprietor of the Drummondville Reporter, as well as an accountant and insurance agent, and later worked for the Customs Service in Port Colborne. He died in 1878, and Eliza in 1899. Both are buried in Drummond Hill Cemetery in Niagara Falls, Ontario.
Resumo:
An invitation to the ordination of Father Sean O'Sullivan, October 1981. The ordination took place at St. Michael's Cathedral in Toronto, 3 October 1981. His first Mass of Thanksgiving took place the next day at St. John's Church in Toronto.
Resumo:
La version intégrale de cette thèse est disponible uniquement pour consultation individuelle à la Bibliothèque de musique de l’Université de Montréal (www.bib.umontreal.ca/MU).
Resumo:
La Liste du patrimoine mondial de l’UNESCO exerce une forte attraction à l’échelle internationale. Cette recherche aborde des démarches accomplies par l’État du Nicaragua en vue de l’inscription de la Cathédrale de León, et tente de déterminer le potentiel de réussite de cette candidature. En premier lieu, nous faisons une réflexion sur la Liste du patrimoine mondial, en regard de la Convention du patrimoine mondial et des États parties. En deuxième lieu, à partir de la décision du Comité concernant le projet du Nicaragua, nous mettons en lumière le manque de coordination entre les parties prenantes, soit entre les instances nationales, locales et diocésaines. Les données récoltées à León nous permettent d’observer que la coordination entre les parties prenantes est essentielle à la réalisation du projet d’inscription, tant pour la consolidation du dossier que pour la protection du bien. Nous soulevons ensuite les enjeux et les solutions envisageables. Afin de favoriser la participation de toutes les parties prenantes au projet, nous appliquons l’approche du « développement de consensus ». Les résultats de l’analyse révèlent néanmoins que la présence de conflits de valeurs empêche la création d’accords. Conséquemment, nous considérons que l’inscription de la Cathédrale de León est peu probable. Le processus d’inscription est une tâche ambitieuse, d’autant plus qu’il fait appel à la contribution d’une propriété privée sous l'égide d’une institution: l’Église Catholique. L’aboutissement du projet est confronté inévitablement à des enjeux de pouvoir, présents en toile de fond.
Resumo:
La idea primera d'aquest projecte d’investigació, sobre les escriptures exposades del Claustre de la Catedral de Santa Maria de Girona, va sorgir d'un senzill treball de classe de doctorat. Es tractava de fer un estudi que tractés sobre el món de la mort: el ritual, la cerimònia, l'enterrament, el dol, etc. Tot el que envolta els primers dies de la mort d'un individu i com el seu record pretén ser etern. Si bé l'època històrica que tractaven era l'antiguitat, el treball que jo pretenia dur a terme era d'una època diferent la qual cosa ja presentava una sèrie de reptes com el fet de tractar-se d'un estudi inèdit degut al plantejament que pretenia portar a la pràctica. Es tractava, doncs, de l'anàlisi de l'actitud socio-cultural de la dona i l'home davant la mort a partir dels testimonis escrits en les seves tombes. Amb la qual cosa es podia veure l'evolució del pensament humà en vers un dels temes que més va preocupar i preocupa i interessa al llarg de tots els temps històrics
Resumo:
El text que es presenta a continuació: ‘Aquí s'esculpeixen inscripcions’. Aproximació al Corpus epigràfic de la ciutat de Girona, forma part d'un projecte d'investigació i anàlisi molt més ampli del que aquí es pot mostrar. Aquest té com a objectiu principal l'estudi dels signes i símbols escrits de la ciutat de Girona. És a dir, l'estudi de l'ús públic que es fa de l'escriptura, entenent l'escriptura com una eina que fa perdurable un determinat missatge i que pretén arribar a un gran nombre de persones
Resumo:
Sobre els precedents de la catedral gòtica de Girona en base la prospecció geofísica i la recerca arqueològica realitzades als anys 1998-1999
Resumo:
Fins a la darreria del segle VIII, el complex episcopal gironí se situava fora murs, al voltant de l'església martirial de Sant Feliu; a principis del segle IX, el complex es desdoblà amb la consagració d'una segona església episcopal, Santa Maria, dins murs, raó per la qual la seu fou coneguda, al llarg d'aquella centúria, amb la doble advocació de Santa Maria i Sant Feliu. Al llarg del segle X, s'afermà la preeminència de Santa Maria fins al punt que, en l'últim terç del segle. Sant Feliu ja no és esmentada com a seu episcopal, encara que hi continuà vinculada com a una església dependent, sense personalitat ni administració pròpia. Des de final del segle, el procés s'accelerà amb la construcció d'una nova església catedral a Santa Maria, que complementà l'aixecament d'un nou complex episcopal dins murs, en gran part culminat a mitjan segle XI i format per xenodoquium, catedral, palau episcopal i conjunt canonical, a banda de noves residències de canonges i altres clergues en el seu entorn. Aquests fets significaren la consolidació de Santa Maria com a seu única, però també la profunda remodelació urbanística d'un sector significatiu de la ciutat, prop d'un 20% del total, expressió del nou domini del bisbe i dels clergues sobre la 'seva ciutat'
Resumo:
A lo largo de este estudio se pone de relieve el papel fundamental que desempeñaron los miembros del cabildo en el proyecto y construcción de la cabecera de la catedral gerundense. Para este grupo de personajes, básicamente procedentes de la baja nobleza altoampurdanesa, la nueva empresa edilicia supuso la posibilidad de satisfacer el deseo de promover beneficios eclesiásticos así como el objetivo de disponer de nuevos espacios —las capillas de la girola— concebidos como expresión de la gloria y la memoria individual y del linaje
Resumo:
La tesi és una investigació histórica que presenta el fet musical a la ciutat de Girona, i inclou una paronòmica general de la història musical de les principals poblacions de les seves comarques: Olot, Figueres, Banyoles. ripoll, La Bisbal d'Empordà, Sant Feliu de Guíxols, etc. Està organitzada metodològicament en un marc cronològic i una metodologia positivista, intentant reflexar la verdadera història de la música a la ciutat de Girona amb tots i cadascun dels seus personatges i les seves institucions. La recerca s'emmarca al voltant de les corrents artístiques i polítiques de cada moment: Modernisme, Noucentisme, República, Guerra Civil, Franquisme i Democràcia. De cadascuna d'ella s'ha investigat sobre les orquestres, les cobles i les sardanes, els grups de música de cambra, la música en els cafès, la música en la intimitat de les cases particulars, el desenvolupament laboral de la professió musical a travès de la història del Sindicat i la Mútua de Músics, les sales de ball, els cinemes amb música en directe, els crítics musicals, etc. La recerca porta a la conclusió final de què l'època de millor esplendor, de més qualitat i també quantitat de música a la ciutat i comarques, i que ha viscut un millor ambient musical en tota la història, és el període que va des de principis del segle XX fins a l'esclat de la Guerra Civil (1900-1936)