XVIII Setmana de Cinema Formatiu. Recursos Humans i Cinema Formatiu

Reproducció digital del document original

XIX Setmana de Cinema Formatiu. Família i Cinema Formatiu

Societat Catalana de Pedagogia. Col·legi de Pedagogs de Catalunya.

Incorporació de petites seqüències de cinema comercial en l'ensenyament de la toxicologia

El Grup d’Innovació Docent en Toxicologia “Orfila”, amb el propòsit de millorar la comprensió de determinats conceptes, està assajant la integració de petites seqüències de cinema comercial en el desenvolupament de les classes presencials. La manifestació dramàtica d’un fet real permet als estudiants relacionar-se amb la situació clínica i assimilar més fàcilment els nous conceptes, així, el llenguatge audiovisual subministra estímuls afectius i permet reforçar el coneixement a través de les emocions. Per tant, les petites seqüències poden utilitzar-se en un moment determinat com un instrument de transmissió del coneixement per a la millora de la comprensió d’alguns conceptes. Cal doncs, detectar en quins punts dels temes del programa de Toxicologia és més adient i efectiva la utilització d’aquest recurs didàctic.

Tectonomagmatic evolution of Western Amazonia: Geochemical characterization and zircon U-Pb geochronologic constraints from the Peruvian Eastern Cordilleran granitoids

The results of a coupled, in situ laser ablation-inductively coupled plasma-mass spectrometry (LA-ICP-MS) U-Pb study on zircon and geochemical characterization of the Eastern Cordilleran intrusives of Peru reveal 1.15 Ga of intermittent magmatism along central Western Amazonia, the Earth's oldest active open continental margin. The eastern Peruvian batholiths are volumetrically dominated by plutonism related to the assembly and breakup of Pangea during the Paleozoic-Mesozoic transition. A Carboniferous-Permian (340-285 Ma) continental arc is identified along the regional orogenic strike from the Ecuadorian border (6 degrees S) to the inferred inboard extension of the Arequipa-Antofalla terrane in southern Peru (14 degrees S). Widespread crustal extension and thinning, which affected western Gondwana throughout the Permian and Triassic resulted in the intrusion of the late- to post-tectonic La Merced-San Ramon-type anatectites dated between 275 and 220 Ma, while the emplacement of the southern Cordillera de Carabaya peraluminous granitoids in the Late Triassic to Early Jurassic (220-190 Ma) represents, temporally and regionally, a separate tectonomagmatic event likely related to resuturing of the Arequipa-Antofalla block. Volcano-plutonic complexes and stocks associated with the onset of the present Andean cycle define a compositionally bimodal alkaline suite and cluster between 180 and 170 Ma. A volumetrically minor intrusive pulse of Oligocene age (ca. 30 Ma) is detected near the southwestern Cordilleran border with the Altiplano. Both post-Gondwanide (30-170 Ma), and Precambrian plutonism (691-1123 Ma) are restricted to isolated occurrences spatially comprising less than 15% of the Eastern Cordillera intrusives. Only one remnant of a Late Ordovician intrusive belt is recognized in the Cuzco batholith (446.5 +/- 9.7 Ma) indicating that the Famatinian arc system previously identified in Peru along the north-central Eastern Cordillera and the coastal Arequipa-Antofalla terrane also existed inboard of this parautochthonous crustal fragment. Hitherto unknown occurrences of late Mesoproterozoic and middle Neoproterozoic granitoids from the south-central cordilleran segment define magmatic events at 691 +/- 13 Ma, 751 +/- 8 Ma, 985 +/- 14 Ma, and 1071-1123 +/- 23 Ma that are broadly coeval with the Braziliano and Grenville-Sunsas orogenies, respectively. Our data suggest the existence of a continuous orogenic belt in excess of 3500 km along Western Amazonia during the formation of Rodinia, its ``early'' fragmentation prior to 690 Ma, and support a model of reaccretion of the Paracas-Arequipa-Antofalla terrane to western Gondwana in the Early Ordovician with subsequent detachment of the Paracas segment in form of the Mexican Oaxaquia microcontinent in Middle Ordovician. A tectonomagmatic model involving slab detachment, followed by underplating of cratonic margin by asthenospheric mantle is proposed for the genesis of the volumetrically dominant Late Paleozoic to early Mesozoic Peruvian Cordilleran batholiths.

Cinema and the Work of Doré

According to Ray Harryhausen, a special effects expert in the film industry, "Gustave Doré would have made a great director of photography . . . He saw things from the point of view of the camera." Doré's work has had a permanent impact on the imaginative realm of film since its very early days. In return, the silver screen has etched Doré into the 20th century imagination. Almost every film about the Bible since The Life and Passion of Jesus Christ produced by Pathé in 1902 refers to his illustrations, and every film adaptation of Dante or Don Quixote has used him as a model, from Georg Wilhelm Pabst and Orson Welles to Terry Gilliam. All films dealing with life in London in the Victorian era by directors ranging from David Lean, to Roman Polanski and Tim Burton draw on the visions in London: a pilgrimage for their sets. A large number of dream fantastical or phantasmagorical scenes take their inspiration from Doré's graphic world, beginning with Georges Méliès' A Trip to the Moon in 1902. In the realm of cartoons and animation, Walt Disney owes a huge debt to Doré. Doré primal forests, from Atala in particular, were also used in the various versions of King Kong from 1933 to the 2005 film by Peter Jackson, who had already drawn on Doré for The Lord of the Rings. Jean Cocteau was also indebted to the illustrations for Perrault's Fairy Tales for his Beauty and the Beast (1945), as was George Lucas for the character Chewbacca in Star Wars (1977) and even the Harry Potter film series. Through his influence on film history, Doré shaped the mass culture imagination.

Llegint Cinema. Anàlisi de la representació de la malaltia mental en el setè art

El present treball és un estudi sobre l'estigma social en la malaltia mental i la representació d'aquest al cinema. Aquesta anàlisi s'ha portat a terme a partir de dues línies de treball. Per una banda amb l'anàlisi interpretativa de dotze pel·lícules utilitzant els indicadors de 'perillositat'; 'incapacitat per a la vida'; 'incurabilitat'; 'pèrdua de rols socials'; 'por al rebuig i/o por a les relacions socials'; i per l'altra banda a partir d'un grup de discussió, en el qual s'han visionat fragments de cinc pel·lícules amb set estudiants del Grau d'Educació Social de la Universitat de Vic. Dels resultats obtinguts es desprèn que la pel·lícula és un mitjà de comunicació mitjançant el qual els estereotips són usats en favor de l'espectacle, estigmatitzant així les persones diagnosticades de malaltia mental. Aquest és un dels motius que fan valorar el cinema com un recurs educatiu a considerar tant en la formació d'educadors i educadores socials com en els projectes d'intervenció socioeducativa.

XX Setmana de Cinema Formatiu. La Música i el Cinema Formatiu

Seguint la trajectòria iniciada l’any 1995 amb la I Setmana de Cinema Formatiu, enaquesta ocasió es posaran en comú les reflexions al voltant dels aspectes relacionatsamb la Música i el Cinema Formatiu.Aquest novembre tornem amb la XX Setmana del Cinema Formatiu, una activitatconsolidada del Campus Mundet i en la que acostumen a participar any rera any alvoltant d’uns mil estudiants i una trentena de professors i professores.La música ens uneix, ens emociona, ens tranquilitza, ens anima, ens entristeix,... ensacompanya al llarg de tota la nostra vida. Hi ha cultures sense escriptura, però notrobem cultures sense música. La música està present en les nostres vides i també en elcinema. La música il·luminaqualsevol celebració de la nostra vida i es troba en totes lescultures al llarg de la història.És per aquest fet que aquest curs que celebrem la XX Setmana de Cinema Formatiu enel marc del Seminari de Cinema Formatiu dins el Grup Consolidat de Recerca GIAD1389-SGR.2014, que ho volem celebrar amb música i volem que la música sigui elnostre eix central de treball, celebració i trobada...

Text i context. El concurs de cinema amateur «JULIUS» (1987-1996)

El «Julius» és un concurs de cinema amateur que fonamenta la seva singularitat en el fet de partir d’un text literari prefixat del qual els participants han de fer una adaptació audiovisual. En aquest article s’estudia la primera època del concurs: el seu origen, les diverses edicions en què es dugué a terme, les incidències que s’hi produïren..., i el context social i cultural que va contribuir a fer-ne un concurs amb unes característiques úniques que es concretaren en l’anomenat «esperit Julius», sorneguer, llibertari i surrealista.

Anàlisi de la imatge turística projectada a través del cinema: el cas de Barcelona

L’objectiu principal d’aquest estudi és explorar el rol del cinema com a generador d’imatge de la destinació turística. El cinema és capaç de promoure, confirmar i reforçar les imatges, les opinions i la identitat d’una destinació de manera molt poderosa

Deleuze, leitor de Espinosa: automatismo espiritual e fascismo no cinema

Neste texto, procuro encontrar as origens de um dos mais importantes conceitos de Gilles Deleuze, o conceito de Imagem-tempo. Este conceito remete-nos para os primeiros textos de Deleuze dedicados à filosofia de Espinosa e ao problema do autómato espiritual e relaciona-se directamente com o problema da passividade/actividade do espectador. Ou seja, o conceito crucial na sua filosofia do cinema, a Imagem-tempo, esconde uma importante reflexão sobre a Imagem cinematográfica como arte de massas, os (im)poderes do pensamento e o modo fascista de se pensar.