Estrategias, objetivos y toma de decisiones de los partidos políticos españoles en la formación de gobiernos estatales

El artículo aborda el estudio de las estrategias desarrolladas por los partidos políticos españoles frente a los procesos de formación de gobierno en el ámbito estatal. A partir de la discusión de los objetivos perseguidos por los partidos, se analizan las estrategias dirigidas a reducir los costes y aumentar los beneficios en dichos procesos. Así, se observa que la ausencia de gobiernos de coalición en España es el resultado de cálculos estratégicos, que desmienten los supuestos comúnmente aceptados por las teorías formales de las coaliciones políticas.

Gobiernos minoritarios, pactos parlamentarios y producción legislativa en España

Este artículo centra su atención en la producción legislativa en los períodos de gobierno minoritario, a partir de la cual se deducen algunas características de los pactos parlamentarios que sustentan al ejecutivo. Los datos referentes a las iniciativas tramitadas en el legislativo indican que el partido que gobierna es el autor de la práctica totalidad de iniciativas aprobadas. Los partidos de la oposición apenas consiguen sacar adelante algunas proposiciones y enmiendas, siempre y cuando dispongan mejoras de carácter más bien técnico. Sin embargo, los partidos que apoyan al partido mayoritario sí llegan a ver sancionada alguna proposición suya de mayor calado político, así como enmiendan parcialmente las leyes de los presupuestos generales, por ejemplo. Con todo, de la producción legislativa se conocen más las iniciativas que separan a los integrantes de los pactos parlamentarios, que no las medidas acordadas. Las primeras no suelen ser sancionadas, pero sí son tramitadas porque sirven como herramienta de presión de los partidos que apoyan al gobierno; las segundas ya quedan incluidas en los proyectos de ley, fruto de una negociación previa a los trámites parlamentarios. En suma, según se desprende de los datos generales disponibles, la existencia de ejecutivos minoritarios no implica una pérdida significativa del protagonismo legislador del gobierno.

Convergència Democràtica de Catalunya: un partit de gent i nacionalista en l'etapa de fer govern

Convergència Democratica de Catalunya (CDC) és un partit que, des del punteng de vista ideològic, s'ha d'etiquetar com a partit nacionalista, ja que allò que el defineix, tant des d' una òptica interna com des de l'exterior del partit, és el nacionalisme. Els orígens i els fonaments del nacionalisme de CDC cal buscar-los en el nacionalisme personalista de Jordi Pujol i, en general, en el seu pensament polític, l'aplicació del qual s'ha fet en quatre fases acumulatives: la de "fer país", la de "fer política", la de "fer partit" (aquestes tres explicitades pel mateix Jordi Pujol) i la que I'autor anomena "fer govern". I pel que fa al concepte de nació que defensa CDC, s'hi pot percebre la influència de Rovira i Virgili i de Prat de la Riba. CDC i Jordi Pujol no defensen un nacionalisme ideològic, sinó un nacionalisme entès com una ètica i, a més, globalitzador, ès a dir, sense exclusions previes i integrador. Sovint s'ha considerat que CDC més que un partit és un moviment, però I'autor s'inclina per qualificar CDC com un catch-allparty o partit arreplegador o, com el mateix Jordi Pujol diu, un "partit de gent".

Projecte DAPHNE II: resum de resultats

L'objectiu del projecte és l'elaboració d'un estudi comparatiu a diversos països europeus sobre les dimensions de la violència entre joves en els espais de festa i sobre l'eficàcia de les mesures preventives preses pels diversos actors socials i institucionals davant d'aquest fenomen. La investigació s'ha fet a cinc països europeus (Bèlgica, França, Portugal, Itàlia i Espanya).

Proyecto DAPHNE II: resumen de resultados

En el presente trabajo se describen los principales resultados de un proyecto de investigación comparativo llevado a cabo por grupos de investigación de cinco países europeos (Bélgica, Francia, Portugal, Italia y España)1, realizado con el apoyo de la Unión Europea en el marco del programa Daphne II. El objeto del proyecto era analizar las situaciones violentas en el ámbito del ocio nocturno, especialmente las producidas entre jóvenes, así como de la eficacia de las respuestas sociales e institucionales ante estas situaciones.

Estudi de la zona de finalització més eficaç per guanyar el punt mitjançant l'atac de dreta en el tennis de taula

L’objectiu d’aquest estudi és determinar la zona més efectiva per guanyar el punt mitjançant l’atac de dreta en el tennis de taula. S’utilitza una adaptació del sistema d’anàlisi dels tres nivells d’habilitat, proposat pels acadèmics xinesos Wu i Li (1990) per tal de classificar els punts de la forma que ens permetin analitzar les zones de finalització i les formes com s’obtenen els punts. L’estudi analitza cinc partits dels sis millors jugadors del rànquing mundial de la ITTF. El resultat de l’estudi és que la zona de finalització més eficaç per obtenir el punt mitjançant l’atac de dreta és la zona 1 de la taula del rival.

La motivació com estratègia psicològica en la interacció d'entrenadors i esportistes en iniciació esportiva

Un dels aspectes més importants en iniciació esportiva és la motivació. Si aconseguim que els nostres jugadors estiguin motivats per realitzar la pràctica esportiva obtindrem per part seva una major implicació per les tasques d’entrenament i evitarem l’abandonament prematur de la pràctica esportiva per falta de motivació. Els jugadors en les seves primeres etapes s’inicien en l’esport per motius intrínsecs i hem d’esbrinar que és el que vol el nostre grup al principi de temporada. El qüestionari de motius de pràctica esportiva ens servirà per saber que és el que volen els nostres jugadors i com hem de plantejar les tasques d’entrenament per adequar-les a les seves motivacions. La interacció entrenador – jugadors és l’altre punt a tractar en aquest treball ja que la motivació extrínseca produïda per l’entrenador durant els partits i els entrenaments tindrà una repercussió en la motivació intrínseca del nen. El CBAS és un mètode adequat per identificar les conductes de l’entrenador quan interactua amb els seus jugadors durant els partits i quins aspectes s’han de millorar. L’objectiu d’aquest treball és plantejar estratègies per conèixer i millorar la motivació dels jugadors incidint sobre la motivació intrínseca i extrínseca d’aquests mitjançant la interacció que tenen l’entrenador i els jugadors.

Estudi de l'efectivitat del remat al primer toc dins la zona de finalització

L’objectiu principal d’aquest estudi ha estat comprovar quin nombre de contactes amb la pilota és més efectiu a l’hora d’executar l’acció del remat dins la zona de finalització. S’ha utilitzat la metodologia observacional, investigant en un context d’elit com són els partits realitzats per les quatre seleccions millor classificades a l’Eurocopa 2012. La investigació ha tingut en compte diferents variables del remat com el gol, el nombre de contactes amb la pilota abans del remat, l’orientació corporal del jugador que remata i la última acció abans que la pilota entri dins la zona de finalització per ser rematada. Els resultats obtinguts ens donen informació sobre com les seleccions de Portugal, Alemanya, Itàlia i Espanya finalitzaren les seves accions ofensives i permeten al lector fer-se una idea general de com hauria de realitzar-se un remat en la zona de finalització.

Anàlisi i quantificació de les accions i el temps de joc en l'hoquei sobre patins en equips de l'OK Lliga

Quantificar les variables temporal, les accions tècniques i els desplaçaments dels jugador al llarg de la competició proporciona una informació excel·lent per deduir les càrregues físiques i fisiològiques a les que estan sotmesos. Per aquest estudi es van visualitzar 4 partits de la Copa del Rei 2012. Es va enregistrà sistemàticament les dades en fulls de registre. Les principals dades analitzades van ser: temps total, temps real, temps de pausa, temps d’acció i relació entre el temps d’acció i el temps de pausa (densitat de treball). També es va analitzar: les incidències reglamentaries, les accions tècniques del jugador i els desplaçaments del jugador. El 45% de les accions es van produir entre 0 i 30s, i el promig d’interval de participació va ser 19:29s ±2:09. Més del 50% de les pauses es van produir entre 11s i 30s, i el promig d’interval de pausa va ser de 24:57s. Aquest va determinar que la densitat de treball era 1:1.3. Aproximadament el 70% de les incidències reglamentàries van ser faltes d’equip I tècniques. Van haver-hi 56 conduccions, 10 driblins, 12 remats, (3 xuts, 2 punxades/escopides, 5 remats de primeres i 2 arrossegades) i 80 passades. Finalment, en un partit el 42,23% dels desplaçaments van ser a baixa intensitat, el 27,02% van ser a intensitat mitjana i el 30,75% van ser a alta intensitat. A més a més, el 81,90% dels desplaçaments a alta intensitat van durar de 0s a 5s, el 54,56% a intensitat mitjana van durar de 6 a 10 s. I el 49,32% a intensitat baixa també van durar 6s a 10s. L’hoquei sobre patins és un esport en el que hi predominen els esforços intermitents a gran intensitat i de curta durada amb una important sol·licitació de la via anaeròbica alàctica. Analitzar la dimensió temporal, les accions tècniques i els desplaçaments dels jugador durant la competició permet estimar les exigències físiques i requeriments energètics, i aquest faciliten l’elaboració d’entrenaments més específics.

El joc d'esquena del davanter centre al futbol, és més eficaç jugant de cara o girant-se?

Segons Castelo (1999, 2009) i Ardá i Casal (2003) la fase ofensiva del futbol es divideix en la fase de progressió, en la qual es busca progressar a porteria, i en la fase de manteniment o emergència, en la qual s’assegura la possessió de la pilota. L’objectiu és analitzar si quan el davanter centre rep la pilota d’esquena a porteria, es manté amb més eficàcia la possessió jugant en progressió o en emergència durant els 5” posteriors a la recepció de la pilota per part del davanter. L’estudi és Descriptiu d’Observació Directa, en aquest s’observen i s’analitzen, a través de vídeos, 10 partits de la fase de grups de la fase final de la Eurocopa 2012, en concret els partits són dels grups A i B. Els resultats confirmen la hipòtesi inicial, ja que es manté amb més eficàcia la pilota quan aquesta es juga en emergència (71%) que no pas en progressió (54%).

Comparació del servei en curt i en llarg del porter dins de la fase ofensiva del joc

En el procés ofensiu de la majoria d’equips de futbol, es pot distingir una tendència a jugar en base a dos estils de joc. Un estil basat en un joc en curt, per tal de poder mantenir la possessió de la pilota, i estar durant més temps atacant la porteria contraria. I un altre estil que prefereix buscar la profunditat en les seves accions, anant d’una forma més directe cap a la porteria rival. En aquest treball es pretén analitzar quin dels dos estils és millor perquè un equip encadeni un total de 6 accions, tenint com a referència en l’inici de la jugada al porter. Per tal d’aconseguir-ho s’analitzaran els 24 partits de la fase de grups de l’Eurocopa 2012 a través d’una metodologia pròpia, que ens permetrà saber a través de quines situacions rep la pilota el porter abans de posar la pilota en joc, i a través de quines accions, l’equip no és capaç d’assolir el nombre d’encadenaments marcat.

La importància de les accions a pilota aturada en el futbol professional

L’objectiu del present estudi va consistir en estudiar el percentatge de gols a pilota aturada de la Lliga BBVA i la Premier League, establint el percentatge d’efectivitat de cadascuna d’elles. A més, es volia analitzar la freqüència de les diferents tipus d’accions a pilota aturada i substituir el terme estratègia per accions a pilota aturada. Amb aquest objectiu es van analitzar 80 partits disputats per equips de futbol professional en la temporada 2012-13 de la Lliga BBVA i la Premier League mitjançant l’anàlisi de vídeos. Les variable dependent era la consecució o no del gol, tenint com a variables independents 4 tipus d’accions a pilota aturada: tirs lliures directes, tirs lliures indirectes, córners i penals. Els resultats indiquen un major número de gols provinents d’accions a pilota aturada en la Lliga BBVA que en la Premier League, 29,8% per un 23,4% respectivament. Tot i això, s’ha comprovat com els percentatges d’efectivitat són pràcticament idèntics: 4,54% a la Lliga BBVA i 4,58% a la Premier League. Finalment, s’ha identificat el córner com l’acció que més es produeix en el joc, seguit de les faltes directes, els penals i les faltes indirectes.

Parametric Approach to Blind Deconvolution of Nonlinear Channels

A parametric procedure for the blind inversion of nonlinear channels is proposed, based on a recent method of blind source separation in nonlinear mixtures. Experiments show that the proposed algorithms perform efficiently, even in the presence of hard distortion. The method, based on the minimization of the output mutual information, needs the knowledge of log-derivative of input distribution (the so-called score function). Each algorithm consists of three adaptive blocks: one devoted to adaptive estimation of the score function, and two other blocks estimating the inverses of the linear and nonlinear parts of the channel, (quasi-)optimally adapted using the estimated score functions. This paper is mainly concerned by the nonlinear part, for which we propose two parametric models, the first based on a polynomial model and the second on a neural network, while [14, 15] proposed non-parametric approaches.

El sistema electoral de les Corts Valencianes: orígens i reforma

[cat] Aquest article vol refutar la hipòtesi que els partits decideixen sistemes electorals majoritaris i que decideixen també mantenir-los invariables, sempre que el sistema de partits s"aproximi al bipartidisme i cap dels dos grans partits pugui perdre la seva posició a favor d"un nou competidor. De manera inversa, els sistemes electorals proporcionals són la conseqüència del multipartidisme, en el qual cap partit té opcions de rebre la majoria dels vots. El cas valencià, però, confirma només parcialment la hipòtesi: els partits van aprovar el 1982 regles proporcionals perquè les eleccions dels parlaments autonòmics eren considerades secundàries, no només pel multipartidisme existent aleshores. En canvi, sí que es confirma que el canvi iniciat el 2006 amb la reforma estatutària manté, de moment, l"status quo per no alterar la formació de majories parlamentàries. Encara queda pendent, però, que es modifiqui la Llei Electoral, de la qual depèn quin mínim de vots per entrar a les Corts s"establirà.

Bibliografía española sobre la formación del profesorado universitario

ENSDHE (European Network for Staff Development in Higuer Education) es una red europea de intercambio de información sobre desarrollo profesional del personal de enseñanza superior, patrocinada por el CEPES (Centro Europeo para la Enseñanza Superior) (UNESCO). Los países participantes en esta red son hasta el momento: Albania, Alemania, Austria, Bélgica, Bulgaria, Bielorusia, Canadá, Chipre, Checoslovaquia, Dinamarca, España, Finlandia, Francia, Grecia, Holanda, Hungría, Israel, Luxemburgo, Malta, Noruega, Polonia, Portugal, Rumania, Suecia, Suiza, Turquía y Ucrania. Uno de los planes de actuación de esta red es la creación de una base bibliográfica sobre la formación del profesorado universitario y en general, del personal de enseñanza superior. España, por su parte, está creando en primer lugar una base documental con la bibliografía española, la cual se va remitiendo al CEPES para ir generando, junto con el resto de países, la base europea.