1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Resumo:
En aquesta tesi doctoral es pretn estudiar les diferents poltiques de paisatge a Europa, centrant-se en lestudi a fons del Conveni Europeu del Paisatge, nic instrument dedicat exclusivament al paisatge. Mitjanant lanlisi de tres casos destudi, Espanya, Alemanya i Eslovquia, ms lestudi de respectives regions dels mateixos, sexplicaran les eines i instruments existents avui per protegir, gestionar i ordenar el paisatge, afegint, per, lelement social, indiscutiblement lligat a la manera de veure, pensar i viure el paisatge. Es respon aix a la hiptesis de si ens trobem davant un canvi de paradigma, davant una nova sensibilitat respecte del paisatge. Indirectament es responen a dues preguntes ms: demostrar si desprs de 10 anys de funcionament del Conveni Europeu del Paisatge aquest es perfila com a instrument per excellncia per protegir, gestionar i ordenar el paisatge a Europa i si s possible lexistncia de poltiques de paisatge efectives al marge del Conveni Europeu del Paisatge.
Resumo:
El presente informe describe y cuantifica los principales mecanismos de cohesin social y territorial existentes en Espaa, analiza su incidencia sobre la distribucin regional de la renta y su contribucin a la nivelacin de la calidad de los servicios bsicos, y propone algunos cambios en su diseo con el objetivo de mejorar sus propiedades de eficiencia y su adecuacin a los principios constitucionales de igualdad, solidaridad y autonoma. La tesis central del tabajo es que el proceso de reformas autonmicas que ahora se inicia no debera en ningn caso suponer la ruptura de los mecanismos existentes de cohesin y debera aprovecharse para perfeccionarlos.
Resumo:
This paper analyzes the growth and employment effects of the 1994-99 Community Support Framework (CSF) for the Objective 1 Spanish regions using a simple supply-side model estimated with a panel of regional data. The results suggest that the impact of the Structural Funds in Spain has been quite sizable, adding around a percentage point to annual output growth in the average Objective 1 region and 0.4 points to employment growth. Over the period 1994-2000, the Framework has resulted in the creation of over 300,000 new jobs and has eliminated 20% of the initial gap in income per capita between the assisted regions and the rest of the country.
Resumo:
How should an equity-motivated policy-marker allocate public capital (infrastructure) across regions. Should it aim at reducing interregional differences in per capita output, or at maximizing total output? Such a normative question is examined in a model where the policy-marker is exclusively concerned about personal inequality and has access to two policy instruments. (i) a personal tax-transfer system (taxation is distortionary), and (ii) the regional allocation of public investment. I show that the case for public investment as a significant instrument for interpersonal redistribution is rather weak. In the most favorable case, when the tax code is constrained to be uniform across regions, it is optimal to distort the allocation of public investment in favor of the poor regions, but only to a limited extent. The reason is that poor individuals are relatively more sensitive to public trans fers, which are maximized by allocating public investment efficiently. If! the tax code can vary across regions then the optimal policy may involve an allocation of public investment distorted in favor of the rich regions.
Resumo:
El artculo se desarrolla en tres apartados. El primero dibuja el estado de la cuestin en relacin con los instrumentos actuales de participacin regional en las decisiones europeas. El segundo analiza detalladamente el debate de las posiciones y las propuestas defendidas durante los trabajos de la Convencin Europea alrededor del grado de insercin de las regiones en la toma de decisiones. El tercero examina las principales consecuencias que se derivan del acuerdo final, poniendo especialmente de relieve las implicaciones que se derivan para los Estados miembros que, como Espaa, se hayan inmersos en un proceso de reformas constitucionales y estatuarias
Resumo:
Arreu hi ha paisatges que presenten caracterstiques molt singulars, i que destaquen b per la presncia delements naturals amb un alt valor de conservaci, b per la configuraci del mosaic paisatgstic que ha resultat duna activitat humana. Tamb hi ha paisatges que sobresurten perqu estan sotmesos a dinmiques de transformaci territorial molt intenses. Tots aquests paisatges necessiten poltiques de gesti especials, orientades tant a la conservaci dels seus trets especfics ms valuosos com a una ordenació paisatgstica que corregeixi els efectes perversos de les dinmiques accelerades de transformaci territorial
Resumo:
L article fa un reps de levoluci del concepte de districte industrial des de l ptica de lexperincia italiana. Partint de la constataci dels canvis que hi ha hagut en les formes dorganitzaci de la producci en els tres darrers decennis, sexposa levoluci del model del districte industrial com a paradigma d Alfred Marshall, de principis del segle XX, sha anat enriquint a mesura que ha madurat l experincia districtual, que avui afronta els reptes de la globalitzaci econmica
Resumo:
Relaci i resum de les ponncies del IV Colloqui Geopoint 82, celebrat el maig daquell any a Aviny on es van desenvolupar les ponncies Le territoire dans ses rapports avec les espaces gographiques: concept ancien, utilisation nouvelle., Le Pays, niveau gographique., Le territoire de la vie quotidienne et le rfrentiel-habitant., Rseaux et niveaux de territorialit, Pratique de l'eco-dveloppement., Le territoire en milieu urbain. i La territorialit.
Resumo:
Aquest projecte s emmarca dins el camp de la gesti i la planificaci del territori. El cas d estudi en qesti es desenvolupa a Playa Tamarindo (Costa Rica). Es realitza una anlisi de la situaci actual i s estudia l evoluci d aquesta localitat en els darrers anys. Aquesta anlisi determina els canvis que han estat presents tant des del punt de vista fsic com socioeconmic, avaluant-els i quantifican-els per poder-los contrastar
Resumo:
Geological and geomorphological maps are, apart from a source of scientific information, a necessary tool in order to take proper decisions to solve the geo-environmental problems that arise when dealing with territorial planning. In this paper, the social and economical utility of such maps is described, and some exercises meant for Science of Earth and Environmental Sciences students are proposed
Resumo:
This paper is aimed at describing the impact of infrastructure on the economic evolution of Central Pyrenees (i.e., Huesca and the Catalan"Alt Pirineu"). The text analyses if investment in railways, roads and dams favoured economic development or, on the contrary, was just an instrument to extract domestic resources. The paper distinguishes among three different periods. Firstly, during the second half of the nineteenth century and the first few years of the twentieth century, the lack of railway connections prevented the economic development of the area. Secondly, between the first decades of the twentieth century and 1975, a road network was set up that reinforced the economic decadence of the most depressed valleys, and the construction of large dams was a powerful factor of depopulation all over the region. Finally, from 1975 onwards, some trends may be observed towards the correction of the previous policies.
Resumo:
El present document constitueix el Treball Final de Grau de Geografia i Ordenació del Territori. Basant-se en una anlisi socioeconmica de la comarca de la Noguera per, posteriorment, poder aproximar-nos cap a unes interpretacions dels resultats extrets que ens permetin fer una radiografia sinttica de lestat actual de la comarca. A partir daquestes interpretacions es far una anlisi DAFO per tal dextreuren les fortaleses i les debilitats principals i, a partir daquest, obtindre unes bases per poder obtenir un seguit destratgies claus que es desenvolupin a travs de diferents lnies dactuaci especfiques. Aix doncs, el treball que desenvolupat al llarg del projecte, consta duna primera part on shi inclouen diferents tcniques dobtenci dinformaci que shan aprs al llarg de la carrera. En una segona part shi presenta una tasca ms personal i amb un toc daportaci individual, amb la invenci i enfocament de les diferents estratgies de desenvolupament.
Resumo:
El presente trabajo aborda una visin global de la accin pblica en los espacios que, en principio, han sido oficial o/y institucionalmente definidos como zonas desfavorecidas o zonas de montaa en Espaa. Territorios, bsicamente rurales, que en Espaa muestran un notable grado de heterogeneidad en cuanto a sus estructuras econmicas, sociales y culturales, adems de caracterizarse por unas estructuras ecolgicas igualmente dispares. Esta realidad polidrica en los ltimos aos se est viendo condicionada por cuatro factores: las transformaciones internas del sector agroalimentario; los cambios en la organizacin espacial de la actividad y de la poblacin que son consecuencia de la reestructuracin del capitalismo; por las nuevas funciones socioeconmicas, socioculturales y medioambientales que desempean estos espacios; y, por el impacto, a veces contradictorio, de las diversas polticas que se implementan sobre ellos, y que se desenvuelven, cada vez ms ntidamente, bajo el paradigma del desarrollo sostenible institucional.
Resumo:
En este artculo se argumenta que los sistemas de licencias negociables pueden ser utilizados como instrumentos de regulacin medioambiental permitiendo que los beneficios externos generados por la creacin de nuevos espacios naturales sean internalizados por las comunidades cercanas a los mismos. La creacin de un parque natural conlleva no slo unas externalidades positivas, de las que se benefician amplios sectores de la sociedad, sino adems unos costes de oportunidad que generalmente recaen en las comunidades cercanas a las nuevas reas naturales. La asignacin de licencias negociables a las comunidades depositarias de los derechos tradicionales de explotacin de estas reas permite que stas sean compensadas econmicamente sin merma econmica ni de los derechos de explotacin adquiridos por estas comunidades.
Resumo:
La realizacin de un Plan de Ordenación de Recursos Naturales (PORN) requiere de la aplicacin de una metodologa especfica para evaluar los intereses que confluyen, solucionar los problemas que se presentan, y sistematizar la propia elaboracin del Plan. El presente trabajo muestra la metodologa aplicada a la elaboracin de un PORN en el entorno prximo de un embalse localizado en Alcaiz (Teruel), y que ha sido objeto de un Proyecto Final de Carrera en la Escuela Tcnica Superior de Ingeniera Agraria (ETSEA) de Lleida (BERGUA, 1995). El trabajo comprende dos fases diferenciadas: en una primera fase se realiza el encuadre territorial y definicin de la base descriptiva, objetiva y permanente sobre la que se asienta el conjunto del sistema. La segunda fase corresponde al tratamiento de la informacin recogida y al proceso de valoracin. La zonificacin propuesta para el entorno estudiado y sus respectivas actividades son funcin del resultado de la superposicin de los componentes intervinientes en la valoracin del territorio, y de los criterios y prioridades que permiten su definicin. Finalmente, mediante la utilizacin de Sistemas de Informacin Geogrfica (S.I.G.) se establece la asignacin de usos del Territorio.