1000 resultados para Oksala, Teivas: J.L. Runebergin Kreikka ja Rooma
Resumo:
El projecte té per objecte elaborar i desenvolupar una fulla de càlcul la qual enspermeti estudiar, controlar i fer el seguiment de pressupostos en obres deconstrucció tan a nivell de contractació privada com de contractació pública.La idea d’elaborar aquest projecte va sorgir com a conseqüència de lanecessitat que sovint tenim tant els alumnes com els arquitectes tècnics, a l’horade poder confeccionar pressupostos, descomposats i poder controlar aquestspressupostos un cop sortim de la universitat, sense tenir un gran coneixementdels programes que existeixen en el mercat. Aquesta necessitat sorgeix quanvolem enfocar la nostra tasca professional al món de l’empresa constructora.La necessitat de poder fer descomposats i controlar totes i cadascuna de lesparts de que està composat un preu d’un pressupost, no la trobava en cap delsprogrames existents en el mercat, tipus Presto, TCQ 2000, Arquimedes, ja queaquests programes informàtics, si que realitzen els descomposats i es veuen,però en cap moment, si no es fa de forma manual, es pot arribar a saber elcost només de mà d’obra, o bé el de material, ja que el valor monetari que surtés el total de tots els costos directes
Resumo:
InnovaCampus és una aplicació d'innovació docent que proporciona a la comunitat educativa una eina online d'autoavaluació per a estudiants universitaris. Aquesta eina permet als estudiants avaluar els seus coneixements i als professors analitzar-ne els resultats per tal d'extreure'n les corresponents conclusions. L'eina ha evolucionat any a any, i recentment s'ha dut a terme un redisseny de l'aplicació per tal d'aconseguir una aplicació modular utilitzant una arquitectura de tres capes que afavoreixi a futures ampliacions. Les capes de persistència i de negoci han estat desenvolupades en una primera fase del redisseny i la capa de presentació és la que dóna lloc al present projecte. Així doncs, el projecte consisteix en dissenyar, desenvolupar i integrar una nova capa de presentació de l'aplicació, amb la finalitat de proporcionar una interfície interactiva, àgil i eficient per tal d'obtenir un entorn amigable amb propietats visuals avançades. Tot plegat es pretén aconseguir integrant el framework Google Web Toolkit a l'estructura ja creada mitjançant el framework Spring i JPA.
Resumo:
De fet tot va començar al principi dels anys 80, amb l’aparició electoral del Front Nacional (FN) francès, creat el 1972, i que va ferde França una excepció a Europa en aquell moment. Ara ja sabem que aquest no es el cas i tenim nombrosos països europeus on, els partits d’extrema dreta no solament obtenen resultats comparables o superiors als del Front National francès, sinó que, d’acordamb sistema electoral, formen part de coalicions governamentals per constituir majories de dretes. En aquest sentit, cal recordar que Àustria va ser el primer Estat europeu en tenir una coalició governamental en la que hi havien electes del partit d’extrema dreta FPÖ (Partit de la Llibertat). Era la primera vegada que això passava després de la Segona Guerra Mundial, i la inquietudpolítica va ser gran en els països de la Unió Europea (UE) doncs tothom recordava que el poble austríac, en la seva gran majoria, va ser favorable al “Anchluss” (annexió amb Alemanya) i els hi semblava que els responsables políticsactuals, eren tallats ala imatge de Kurt Waldheim i altres representantsd’aquell tristperíode. A partir d’aqui, la presencia de ministres d’extrema dreta en determinats governs europeus ja no provoca reaccions tan fortes, sens dubte perquè la seva historia no es idèntica a la de Àustria, i també perquèl’advertència als austríacs no ha tingut cap efecte i el FPÖ (Partit de la Llibertat) ha continuat prosperant inclous desprès de la mort accidental del seu líder,Jörg Haider, en 2008. En 2011, hem vist com els dirigents de la Unió Europea i la Secretaria d’Estat americana, Hillary Clinton, es mostraveninquiets davant de la deriva autoritària nacionalista del governhongarès dirigit pel“Fidesz” i el seu líder Viktor Orban, però sense cap mena de mitja per oposar-se a excepciód’una carta oficial de prevenció.
Resumo:
Aquest projecte de final de carrera està basat en la problemàtica que suposa l'assignació de professors sobre un horari docent ja definit. Donat que hi ha diferents limitacions tant per disponibilitat, nombre de crèdits a impartir o perfil docent de la persona, s'ha treballat en una aplicació que permeti la introducció de dades d'una manera simple i intuitiva i l'utilització de diferents resoledors per calcular solucions a partir de les dades inicials
Resumo:
L’estudi analitza detalladament les energies que s’utilitzen actualment a la població d’Alinyà (Lleida, Catalunya, Espanya). Les energies més utilitzades amb fins calorífics provenen d’energies fòssils (95,3%). Aquest tipus d’energia, des de un punt de vista econòmic, és inviable donat l’augment continuat dels preus d’aquest tipus de combustibles. A més a més el petroli ha arribat al peak oil. Tenint en compte la delicada situació que viuen actualment els combustibles fòssils, en particular el petroli, fa pensar que el futur està encaminat a produir energia a partir d’altres fonts. Una bona opció és començar a utilitzar biomassa com a font energètica. La zona d’estudi presenta un stock de biomassa 8,4 vegades superior a la que es necessitaria a Alinyà per produir calor i ACS a totes les llars. Per això, en aquest estudi, s’estimen possibles escenaris on es podria aplicar la biomassa que es produeix a la Vall d’Alinyà. S’estima que les calderes individuals serien l’escenari més viable, ja que tècnicament són eficients i s’adeqüen a les característiques de les llars d’aquesta població. Posteriorment, es realitza un estudi de les emissions de CO2 i s’observa que, si s’utilitzés biomassa com a font energètica a Alinyà ,es reduirien 11,3 vegades (91,11%) les emissions de CO2.
Resumo:
L’educació dels immigrants és un tema prioritari a les agendes polítiques de molts països de la OCDE. En molts casos, els governs s’han preocupat especialment de la seva integració al món del treball però creix l’interès en els seus resultats al sistema educatiu i en la revisió de les polítiques adreçades a respondre a les seves necessitats educatives i formatives. La majoria d’aquests estudis es situen a l’esfera de l’educació infantil, primària, secundaria i formació professional, per això resulta pràcticament impossible trobar estudis que analitzin el baix percentatge d’accés d’estudiants immigrants extracomunitaris a la universitat (al voltant de 3,3% en el cas de Catalunya); que contribueixin a entendre els factors que configuren les trajectòries d’èxit escolar i d’integració laboral dels estudiants immigrants que accedeixen i completen els estudis universitaris; que puguin donar pautes per desenvolupar polítiques educatives que millorin els resultats d’aprenentatge dels estudiants immigrants; i que puguin servir com a mirall i incentiu per a altres persones immigrants i, perquè no, també del país. Aquest projecte ha estudiat el conjunt d’elements que condicionen l’accés dels joves immigrants als estudis universitaris, i a l’estatus laboral que els hauria de possibilitar la seva formació universitària. L’estudi ha consistit en una metaanàlisi dels documents existents sobre el tema i en la realització de 8 narratives biogràfiques; quatre de persones cursant diferents estudis a les universitats catalanes i quatre que ja s’han incorporat al món del professional. Aquestes narratives venen acompanyades de 8 vídeos que exploren noves maneres de visibilització d’aquesta població i es transformen en una pràctica d’autoria. Aquest material visual pot servir com a recurs educatiu, en la mida que pugui ser un mirall i un incentiu per a altres persones immigrants i del país. Finalment, presenta un seguit de recomanacions per als responsables de les polítiques i dels centres educatius.
Resumo:
En aquest projecte s’han estudiat diferents aspectes relacionats amb l’aprenentatge del català per part de la població immigrant. Aquest es un tema rellevant donat que les habilitats idiomàtiques dels immigrants es una altra forma de capital humà, que no només facilita la seva integració social, sinó que també incrementa les seves oportunitats laborals. En aquest estudi s’ha enfocat l’aprenentatge de l’idioma català per part de la població immigrant com una inversió de la qual es deriven costos i beneficis. Una qüestió rellevant és quins son els incentius que els immigrants que ja parlen el castellà, bé per que és la seva llengua materna o per que l’han après amb posterioritat, tenen per aprendre la llengua catalana. Aquest estudi es encara més interessant si considerem aquells immigrants que no tenen un nivell fluït del castellà, i encara més els que arriben a Catalunya sense conèixer cap de les dues llegües oficials. Aquest estudi es centra en els determinants econòmics i demogràfics del nivell de coneixement del català entre els immigrants a Catalunya. En aquest sentit, és clau determinar el rol que juguen variables com el grau d’exposició, eficiència i els incentius econòmics, com per exemple les conseqüències laborals (salaris i oportunitat de treball). Tanmateix, també es important determinar si viure en entorns on hi ha una gran concentració d’immigrants d’un mateix país exerceix un efecte depressor en l’aprenentatge del català per part dels immigrants. La segona part del projecte ha consistit en estimar un model per contrastar la hipòtesi de si el coneixement del català per part dels immigrants implica un millor salari. Per altra banda, també analitzarem si aquest coneixement del català implícita tenir accés a millors oportunitats de treball. La confirmació d’aquestes hipòtesis implicaria que els immigrants realment tenen un incentiu econòmic per invertir en l’aprenentatge del català.
Resumo:
Leevi Madetojan (1887-1947) ja L.Onervan (1882-1972) n. 2900 niteen kirjasto (painettu aineisto) on kokonaisuudessaan Oulun yliopiston kirjastossa. Suomen kulttuurirahasto lahjoitti testamentilla saamansa kokoelman Ouluun v. 1972. Kirjeenvaihto ja käsikirjoitukset ovat Suomalaisen Kirjallisuuden Seuran arkistossa Helsingissä (Onerva) ja Helsingin yliopiston kirjastossa (Madetoja). Vuosisadan ensimmäisten vuosikymmenten kulttuuri-ilmapiiriä ja -kontakteja henkivä kokoelma on säilytetty yhtenä kokonaisuutena. Kaunokirjallisuus on kokoelmassa keskeisellä sijalla. Tietokirjallisuutta löytyy mm. kirjallisuudentutkimuksen, musiikin, taiteen ja kulttuurihistorian aloilta, samoin nuottijulkaisuja. Kokoelman julkaisuista löytyy noin 400 omistuskirjoitusta pääosin L. Onervalle. Kokoelman kirjat on luetteloitu OULA-kokoelmatietokantaan. Omistuskirjoituksista on huomautus kirjojen viitetiedoissa. Kokoelman nuotit ovat luetteloimatta.
Resumo:
Sovint restem amb certa incredulitat davant les noticies relacionades amb el món del futbol. Qui no s’ha preguntat mai com és que es mouen unes quantitats tan enormes de diners en aquest món quan “només” es tracta d’un esport o que un ascens d’un club mobilitzi tanta gent i es celebri com una de les fites històriques de la ciutat a la que pertany, i que el descens de categoria sigui considerat per aquesta com un gran fracàs. Realment és un joc on competeixen onze contra onze darrera una pilota?Preguntes com aquestes i el fet que fa pocs mesos un club com l’Espanyol estigués en zona de descens i els directius i economistes d’aquest es posessin les mans al cap, i la proximitat d’un equip català, com és el Nàstic, que fa relativament poc va militar per la màxima competició, ens va portar a analitzar quins canvis suposa pujar o baixar de categoria, per un club i la ciutat a la qual representa.En aquest treball hem intentat resoldre totes aquestes preguntes i totes les relacionades amb l’economia interna d’aquests clubs, la importància econòmica i social de la categoria on es troben i la repercussió global que té aquesta, ja a nivell de la gent, mitjans de comunicació i de ciutat i que sovint nosaltres no podem apreciar i que desconeixem.
Resumo:
Aquest treball tracta, des d’una perspectiva general, sobre quin impacte té el virus del VIH sobre el creixement econòmic dels països africans. Per a veure com evoluciona una economia, s’ha pres com a mesura el PIB per càpita, ja que es tracta d’una mesura que no té en compte el tamany dels estats, sinó que permet veure de manera més directa com pateix la malaltia la població.Partint d’una hipòtesi en forma de pregunta, i després d’una introducció a la malaltia i la seva situació en l’actualitat, se separa l’anàlisi dels efectes microeconòmics de la dels macroeconòmics, per acabar enllaçant-les i il·lustrant-les amb una senzilla explicació seguint el model de creixement de Solow. La conclusió a la qual s’arriba és que, a llarg termini, la SIDA comporta unes conseqüències clarament negatives sobre l’economia de l’Àfrica i que, a més a més, requereixen d’una resposta urgent a nivell global per evitar-les.
Resumo:
Els aeroports, des del seu inici, s’han pensat com centres de transport. Organitzen i permeten el desplaçament de la població mitjançant avions. És per això que la capacitat d’un aeroport d’establir connexions amb la resta del món influeix enormement amb el nombre d’empreses estrangeres decidies a establir-se a la regió, la quantitat de turistes quevinguin, la capacitat de les empreses nacionals a exportar o expandir-se a mercats estrangers, entre altres. És interessant veure que a Espanya el 70% del turisme, sector fonamental per al desenvolupament econòmic de l’estat, arriba via aèria. Una altra proba d’aquesta rellevància com a centre de transport és que el 90% de les empreses situades a Londres declaren, segons un estudi realitzat per BAA, que l’aeroport els hi resulta vital o molt important per al bon funcionament de llurs organitzacions.El sector aeroportuari i, de manera més general, el tràfic aeri tenen una importància fonamental per a l’economia global. En total es podrien definir tres tipus d’impacte econòmic que crea un aeroport. Un és l’impacte directe, el qual correspon a les activitats en les instal·lacions aeroportuàries; un altre és l’impacte indirecte, aquí ens referim al desenvolupament d’activitats logístiques properes a l’aeroport; i finalment tenim l’impacte induït que representa la despesa generada per els treballadors associats a l’activitat directe i indirecte. El sector aeroportuari s’estima que tingui un impacte econòmic total sobre els volts del 8% del PIB mundial. Traslladen entorn de 40 bilions de passatgers l’any i el 40% del valor de les exportacions totals; a més a més, el 25% de les vendes de les empreses depenen directe o indirectament del transport aeri. Aquest volum d’activitat genera, globalment, un total de 29 milions de llocs de treball. És important incidir en el fet que, com en totes les altres formes industrials, també existeixen externalitats negatives com són la contaminació atmosfèrica, acústica o lluminosa.Existeixen unes senzilles regles de transferència que ens ajudaran a veure la magnitud de l’impacte produït per a cada aeroport: 1 milió de passatgers transportats corresponen a 2,950 llocs de treball i representen en ingressos entre un 2% i un 3% del PIB de la regió on es troba localitzat. Així doncs fent els càlculs per a l’aeroport de Barcelona, que al 2008 va fer circular uns 30.2 milions de passatgers, veiem que aquest sector va suportar uns 89.090 llocs de treball. Com ja hem vist, l’impacte econòmic que realitza un aeroport sobre la localitat o regió en termes d’ocupació, impostos o inversió, entre altres,depèn directament del volum de passatgers transportats. És aquí on rau la idea d’aquest treball: buscar les estratègies que ens permetin passar d’un aeroport que actua únicament en clau de centre de transports cap a un que aconsegueixi ser un motor econòmic “per se”.En altres paraules, volem establir quines eines s’han d’emprar per poder potenciar al màxim el nombre de vols de l’aeroport de Barcelona i, d’aquesta manera, aconseguir un major impacte de l’aeroport sobre l’economia catalana i ajudar-la a prosperar. Cal remarcar que assolir una forta pujada del nombre de vols potenciaria el caràcter de centre de transport de l’aeroport. “Més de la meitat de les grans corporacions reporten que les connexions internacionals són absolutament essencials a l’hora de decidir a on establir-se” (Lord Clive Soley, Campaign Director of Future Heathrow).Amb l’objectiu fixat, el següent pas era esbrinar quins punts diferenciats, malgrat el tant marcat caràcter unitari d’una infraestructura com aquesta, devien ser tractats. D’aquesta manera varem establir que, tot buscant l’increment del número de vols de l’aeroport, hauríem d’analitzar:· La filosofia adoptada referent a la categoria de les companyies i els vols operats.· Les infraestructures i llurs potencialitats d’ampliació.· El sistema de gestió empleat.En cada un dels punts mencionats s’haurà d’establir si la situació actual és òptima o no, i en cas negatiu, què i com canviar per tal de millorar-la. És important tornar a remarcar que l’objectiu d’aquest anàlisi és establir les possibilitats de l’aeroport de Barcelona a realitzar un fort augment en llur número de vols. Per aconseguir això és necessari introduir l’aeroport de Barcelona en un mercat fort, estable i amb perspectives de creixement; dotar-lo d’unes infraestructures que siguin capaces d’absorbir l’increment de passatgers i, finalment, però no menys important, establir un sistema de gestió eficient.
Resumo:
Abans d’endinsar-nos amb la temàtica d’aquest treball, voldríem comentar els motius que ens han dut a escollir aquest tema, així com els objectius i la metodologia seguida.“L’accés dels joves a la vivenda” ens ha semblat un tema interessant perquè a més a més de ser actual, preocupa a molta gent jove com nosaltres.Tot i analitzar diversos aspectes, la pregunta que ens formulem és si l’evoluciódels preus de la vivenda i els salaris han tingut realment una evolució diferent,és a dir, si entre aquestes dues variables s’ha produït un distanciament tal quehagi pogut produir la problemàtica de la vivenda.Pel que fa a la metodologia seguida, primer de tot, hem realitzar una exhaustiva recollida d’informació a través d’Internet, d’articles periodístics, etc. i hem fet una sèrie d’enquestes a persones de diverses edats, diferents classes socials, etc. per tal de comprovar si l’estudi realitzat a partir de la informació que hem trobat es corresponia amb el que pensa la gent sobre aquest tema.La recollida d’informació ha estat relativament fàcil (exceptuant el tema del lloguer), ja que d’informació sobre aquest tema n’hi ha força. Una altra cosa ha estat sintetitzar-la per tal de centrar-nos en la pregunta que ens hem formulat.L’objectiu d’aquest treball és veure si realment els pisos han experimentat un creixement desmesurat en comparació amb l’augment dels salaris, a què es deu aquest creixement dels pisos, si cada vegada elsespanyols estan més endeutats per culpa de les hipoteques i si tots aquest fets provoquen una endarreriment de l’economia.
Resumo:
L’objectiu del nostre treball és estudiar certes parts del màrqueting de Zara i comprovar com ha afectat lacrisi a Inditex. Bàsicament, volíem veure si eren certes algunes de les afirmacions que havíem conegut através de la xarxa i de certs llibres.Per tal de realitzar un millor estudi, hem comparat certes estratègies de màrqueting de Zara amb les deMango i hem comparat els últims resultats econòmics d’Inditex amb els de Mango.Hem comprovat que bastants de les informacions conegudes han estat certes. Com a afirmacions, i pertant, com a conclusions del nostre treball, podem trobar, pel que fa a la primera part del nostre treball, lapart dedicada al màrqueting, que Inditex segueix unes estratègies de màrqueting bastant particulars i,comparant-ho amb Mango, bastant diferents a les d’aquest últim. Per exemple, les estratègies depublicitat seguides per Zara són molt diferents a les de Mango, més endavant explicarem perquè.Una cosa important a destacar, és que en un principi crèiem que Zara no invertia en publicitat, però hemdescobert que sí que ho fa, però, tal com hem dit, d’una manera molt diferent a la de Mango.Continuant amb estratègies de màrqueting, hem de fer menció de l’ús dels aparadors com a publicitat dela marca, entre d’altres coses.Pel que fa a una altra estratègia de màrqueting de Zara, cal dir que hem descobert que el fet de tenir duesbotigues molt properes és beneficiós per Zara, no tant per les vendes, sinó com a forma de publicitat.Un altre punt molt important a tenir en compte és la principal clau de l’èxit de Zara que, segons el nostreestudi, ha resultat ser “La Moda”.Ja per últim, cal dir que podem afirmar la sospita que cada Zara és diferent, segons on està aquest ubicat,tant en tipus de roba com en aparadors, fet que ens demostra que cada Zara va dirigit a un tipus deconsumidor diferent.Pel que fa a la segona part del nostre treball, hem arribat a la conclusió que Zara no ha patit molt per lacrisi, tot i que el seu rendiment econòmic des que va començar aquesta, no ha estat tan bo com altresanys.
Resumo:
Com a manera d’analitzar l’efecte de les innovacions que contínuamentexperimenta el món actual, hem cregut interessant analitzar l’impacte deldiaris gratuïts o premsa gratuïta sobre els diaris de pagament o premsatradicional, ja que creiem que, tot i que tan sols representa un petit canvien un àmbit molt concret com és el de la premsa, pot significar un mirall enel que fixar-se per altres sectors d’àmbit tradicionalment privat.Avui dia, des de fa ja uns anys, quan agafes el metro o l’autobús cada matíper anar al treball o a la universitat veiem que gairebé tothom té und’aquests diaris gratuïts a la mà (Qué!, Metro, 20 Minutos, ADN...) que elshi acaben de donar a l’entrada de l’estació. Veient això s’ens van plantejaruna sèrie de preguntes: la gent que llegeix diaris gratuïts, llegeix també lapremsa tradicional? L’aparició dels diaris gratuïts, ha fet reduir el nombre delectors de premsa de pagament? El que volem esbrinar és si aquests noustipus de diaris són una amenaça o més aviat són complementaris als diarisde pagament. La pregunta que volem respondre és: Quin ha estat l’impactedels diaris gratuïts sobre els diaris de pagament.Al llarg del treball veurem que l’entrada al mercat d’aquest nou tipus depremsa no ha suposat una amenaça pels diaris tradicionals, com potsemblar en un principi. Podrem comprovar que pel que fa al nombre delectors l’impacte és gairebé nul, és a dir, és veritat que els diaris depagament han patit un estancament en quant a nombre de lectors però noha afectat quasi bé gens als beneficis d’aquests. Tambè veurem, que és enel terreny de la publicitat on realment competeixen els dos tipus de diarisaixí com tambè, que la situació és diferent al nostre entorn respecte a laresta del món.