Producció i anàlisi estructural d’aliatges magnètics amb memòria de forma

L’objectiu d’aquest projecte és la producció d’aliatges tipus Heusler per estudiar lesestructures corresponents i portar a terme un estudi experimental per poder analitzarla influència de la composició en la transformació martensítica del material, en concret s’avalua la influència de la concentració de Snen presència del Co. Per assolir aquest objectiu es produeixen i es caracteritzen tresaliatges Heusler no estequiomètrics amb composició Mn50Ni45-XSnXCo5 on x pren elvalor de 5, 7’5 i 10. Els aliatges estudiats són. • Mn50Ni40Sn5Co5• Mn50Ni37,5Sn7,5Co5• Mn50Ni35Sn10Co5

Entorn de creació d ‘exercicis per l’ estimulació de la memòria i la psicomotricitat fina

La demència es caracteritza per una sèrie de dèficits cognitius múltiples queimpliquen un deteriorament de la memòria. Entre els símptomes de lademència hi ha el deteriorament de la memòria i la pèrdua de la psicomotricitatfina.L'objectiu d'aquest projecte és explotar la tecnologia de videojocs per crear unentorn que permeti dissenyar diferents exercicis que potenciïn la memòria i lapsicomotricitat fina. Els exercicis consistiran en la visualització d’un circuit en 3dimensions pels quals el pacient haurà de fer circular un objecte. L'objectiu ésdesenvolupar un entorn que permeti crear qualsevol tipus de circuit, elaborarexercicis i poder-los puntuar de forma automàtica

Representações socias em enfermagem: comentários sobre teses e dissertações

O ponto de partida deste trabalho se constitui de um levantamento de teses e dissertações desenvolvidas por enfermeiros com o objetivo de verificar como a representação social foi utilizada enquanto referencial teórico nestas pesquisas. Através de uma leitura sistemática dos trabalhos destacou-se as temáticas, os principais resultados e as reflexões que estes propunham para as práticas profissionais de enfermagem. Constatou-se, a partir dos trabalhos analisados que este referencial teórico é utilizado pelos enfermeiros, e que alguns estudos desenvolvidos trazem resultados significativos favorecendo a mudança da visão desses profissionais.

Pesquisas de enfermagem em terapia intensiva: análise de dissertações e teses

A proposta deste trabalho é analisar as dissertações e teses nacionais realizadas na área de enfermagem em terapia intensiva. Para tal, foram consultados os resumos desses estudos publicados nos Catálogos do Centro de Estudos e Pesquisas em Enfermagem - volume 01 (1979) ao 15 (1997), buscando conhecer o número de trabalhos produzidos, local de defesa, temática e referencial teórico-metodológico utilizado.

Integració de la memòria virtual i altres funcionalitats en el simulador ESPPADA

Aquest treball explica el funcionament del simulador ESPADDA i les técniques utilitzades. A partir d'aqui l'objectiu es implementar i explicar les noves funcionalitats afegides en el simulador. Aquestes són la integració del subsistema de memoria virtual, l'extensió del simulador cap a un entorn multiprogramat a nivell de tasques locals i tasques paral·leles i la implementació de les neus algorismes de mapping que tenen en compte els recursos limitats de l'estructura del sistema.

O efeito do exercício de estimulação da memória em idosos saudáveis

Considerando a freqüente queixa dos idosos frente ao seu desempenho mnemônico, este estudo tem por objetivo investigar o efeito da estimulação da memória sobre o desempenho no Mini-Exame do Estado Mental (MEM), e observar correlação sócio-demográfica com o desempenho cognitivo. O MEM foi aplicado em 46 idosos integrantes de uma oficina de memória, sem diagnóstico médico de demência, antes e após a execução das atividades da mesma. Observou-se correlação e significância estatística entre os escores dos MEMs aplicados antes e após a oficina, porém não houve associação significante estatisticamente entre esse desempeho e as variáveis sócio-demográficas.

Teses produzidas nos programas de Pós-Graduação em Enfermagem de 1983 a 2001

Este estudo descreve a relação das teses de doutorado em enfermagem defendidas nos Programas de Pós-Graduação em Enfermagem, no Brasil, com as linhas de pesquisas definidas pela área da Enfermagem, em três campos: profissional, assistencial e organizacional. É uma pesquisa descritiva-exploratória, com base nos relatórios dos programas de Pós-Graduação, avaliados pela Capes e no Catálogo Informações sobre Pesquisas e Pesquisadores em Enfermagem CEPEn/ABEn, referentes ao período de 1983-2001, totalizando 448 resumos. O campo assistencial alberga o maior número de produção, seguido do organizacional e do profissional. As investigações evidenciam uma tendência para estudos de abordagem qualitativa, descortinando possibilidades de aprofundamento do conhecimento da realidade ou compreensão de fenômenos sociais que tangenciam a prática da enfermagem, porém, os estudos de intervenção na prática profissional e de desenvolvimento de tecnologia ainda estão em fase de construção.

Construindo o conhecimento em saúde coletiva: uma análise das teses e dissertações produzidas

Realizou-se um estudo com objetivo de analisar a produção do saber da enfermagem em saúde coletiva, resultante da pós-graduação vinculada ao Departa-mento de Enfermagem em Saúde Coletiva da Escola de Enfermagem da Universidade de São Paulo, no período de 1992 a 2004. Foram produzidas 86 teses e dissertações sobre múltiplos objetos, principalmente sobre os perfis epidemiológicos e de reprodução social, articulados aos processos de saúde-doença dos grupos sociais. Houve predomínio de análises qualitativas e do referencial teórico-metodológico materialista-histórico e dialético. Grupos populacionais de determinados territórios constituíram a fonte empírica mais freqüente. Concluiu-se que a adoção de categorias analíticas relativas à produção e reprodução social, assim como gênero e geração, possibilitaram a aproximação real do objeto para interpretar e intervir, contribuindo para o avanço dos conheci-mentos em saúde coletiva.

Estomas em neonatologia: um resgate da memória materna

O panorama da produção científica no que concerne à família e estomas é carente de estudos sobre o tema, em especial sobre a experiência no período neonatal da criança. O presente estudo teve como objetivo geral compreender a experiência da mãe que tem um filho estomizado durante o período neonatal ou durante o tempo de internação em Unidade de Terapia Intensiva Neonatal (UTIN). Utilizando a História Oral como referencial metodológico, foram realizadas entrevistas com nove mães. O resgate das memórias individuais possibilitou a construção da memória coletiva, organizada em quatro temas: sonhos versus realidade, proteção perdida, na companhia do medo e é preciso exercer a maternidade. Os resultados permitem uma reflexão sobre a importância de medidas mais eficazes que contribuam para autonomia e alívio do sofrimento da mãe na UTIN, em que a assistência de enfermagem possa ser orientada pelos princípios do Cuidado Centrado na Família.

Queixa subjetiva de comprometimento da memória em idosos saudáveis: influência de sintomas depressivos, percepção de estresse e autoestima

O presente estudo analisou a relação entre percepção de estresse, sintomas depressivos e autoestima em idosos com e sem queixa subjetiva de comprometimento de memória. Foram incluídos 204 idosos (104 sem e 100 com queixa de memória) avaliados a partir do instrumento Memory Assessment Complain Questionnaire (MAC-Q). O protocolo de estudo incluiu a Escala de Estresse Percebido (EEP), a Escala de Depressão Geriátrica (GDS) e a Escala de Autoestima de Rosenberg (EAE). Os idosos com queixa de comprometimento apresentaram escores significativamente maiores na EEP e GDS e menores na EAE (p < 0.001). Foi observada correlação negativa entre o escore do MAC-Q e EPP (p < 0.001) e EAE (p = 0.01). A análise de regressão multivariada identificou somente o estresse como fator preditor da queixa subjetiva de memória. Esses dados sugerem que a percepção de estresse e os sintomas depressivos estão associados com a queixa de memória em idosos.

Memòria justificativa del projecte de recerca 2009PBR00060

La universitat europea ha de fer front als reptes de la internacionalització, que suposa per una banda, el desplegament de polítiques per difondre la seva activitat acadèmica més enllà de les seves fronteres i, per l’altra facilitar la mobilitat d’estudiants i l’acollida d’estudiants estrangers. Aquests reptes suposen una situació de multilingüisme i interculturalitat, alhora que posen de relleu el paper de l’anglès com a llengua internacional. Els reptes relacionats amb el multilingüisme es fan especialment palesos en territoris amb llengua pròpia com Catalunya i Gal•les. Per una banda, Catalunya compta amb una llengua d’àmplia difusió entre la població, com és el català, que conviu amb la llengua castellana. En aquesta situació, la llengua anglesa es considera una eina que ha de facilitar la internacionalització de la universitat. Per altra banda, a Gal•les, la llengua gal•lesa és minoritària davant de l’hegemonia de l’anglès. Tenint en compte aquestes situacions sociolingüístiques, aquest projecte se centra en la gestió del plurilingüisme i la multiculturalitat en una universitat de Catalunya i una altra de Gal•les. Fonamentalment, el projecte pretén respondre a la pregunta següent: De quina forma respon la universitat a Catalunya i Gal•les als reptes del plurilingüisme i la interculturalitat que se’ls plantegen davant la progressiva internacionalització que viu la universitat? Per tal de respondre a aquesta pregunta, el projecte se centra en una acció institucional central de les polítiques universitàries d’internacionalizació: l’acollida d’estudiants internacionals (bàsicament a través del programa Erasmus). El projecte que aquí es proposa se centra específicament en l’acollida d’estudiants internacionals per part de la Universitat de Lleida (Catalunya) i de la Universitat de Cardiff (Gales), analitzant i comparant per una banda (i) les accions institucionals contretes i, per altra banda, (ii) les actituds lingüístiques i (iii) les pràctiques comunicatives plurilingües dels diferents agents que hi intervenen: (1) estudiants internacionals dins del programa Erasmus, (2) estudiants locals (3) professors amb alumnat internacional i 4) personal d’administració i serveis que dóna suport a la internacionalització. Aquest projecte s’emmarca dins de quatre grans línies d’investigació, en les quals aquest equip ja hi ha treballat àmpliament: (a) comunicació intercultural; (b) interacció social i poder; (c) l’anglès com a lingua franca; (d) actituds, ideologies i pràctiques relacionades amb el multilingüisme.

Memoritzar avui dia a l’aula de música : nous recursos en base a la investigació contemporània de la memòria

Aquest projecte final vol ser un acostament senzill, però amb voluntat de rigorositat respecte a la capacitat mnemònica en el context de l’ensenyament i l’aprenentatge musical. Bàsicament està estructurat en dos grans blocs. D’una banda el marc teòric, el qual proporciona una visió general del funcionament de la memòria a nivell neurològic, psicològic i musical, i dels tipus de memòria existents dels quals ens podem servir per a memoritzar. De l’altra faig una recerca sobre quin paper juga la memòria musical tant en músics formats com en nens que comencen a aprendre música. Els musics formats són representats per una mostra d’alumnes de quart curs i graduats de quatre conservatoris superiors diferents, als que a través d’un qüestionari se’ls demana informació per conèixer de primera mà la seva opinió, vivències i coneixements sobre com utilitzen la memòria. Els nens en formació s’investiguen a través d’un estudi de cas amb la intenció de comprovar què suposa dissenyar activitats d’aprenentatge orientades a facilitar la capacitat de la memòria de les persones que estan començant a aprendre música.

Memória esquecida de experiências oceanográficas em Cabo Verde Expedições de Jacques-Yves Cousteau, Théodore Monod e Auguste Piccard

O artigo comenta as experiências oceanográficas realizadas em Cabo Verde por Jacques-Yves Cousteau, Théodore Monod e Auguste Piccard no fim dos anos quarenta do século vinte. A recuperação da memória científica serve como base para uma reflexão sobre o carácter transdisciplinar da oceanografia e o seu interesse no contexto de Cabo Verde. Os autores fazem também uma breve descrição da zona onde decorreram os trabalhos, indicando quer alguns perigos ambientais, quer potencialidades para o turismo ecológico.

La memòria històrica: visió historiogràfica, legislativa i vivencial

 Treball de recerca realitzat per alumnes d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. Des d’una vessant teòrica, el treball ha establert la relació entre els conceptes: memòria, ciència històrica i Memòria Històrica. Pel que fa a la investigació conceptual, s’ha dividit el treball en tres parts, en primer lloc, la indagació en el fenomen de la Memòria Històrica de tan recent aparició per al conjunt dels ciutadans, els fenòmens psicològics associats al tema, com per exemple el cicle de dol no acabat per moltes de les persones que reclamen aquesta Memòria Històrica i la importància d'aquesta al conjunt de la societat. En segon lloc, a través de la consulta bibliogràfica i de les últimes investigacions, s’ha volgut realitzar una aproximació al que es considera el context històric de la Memòria Històrica a Espanya, que són: la Guerra Civil, el Franquisme i la Transició. Finalment, s’ha realitzat una anàlisi de les lleis elaborades en el territori espanyol que tracten el tema en qüestió, el Congrés dels Diputats de Madrid va aprovar a l'any 2007 la Llei de la Memòria Històrica i el Parlament de Catalunya va aprovar a l'any 2007 la Llei del Memorial Democràtic i la Llei de Fosses. Des d’una vessant pràctica, s’han realitzat entrevistes personals amb historiadors/es, investigadors/es i coneixedors/es del tema.