FTO genetic variants, dietary intake and body mass index: insights from 177,330 individuals.

FTO is the strongest known genetic susceptibility locus for obesity. Experimental studies in animals suggest the potential roles of FTO in regulating food intake. The interactive relation among FTO variants, dietary intake and body mass index (BMI) is complex and results from previous often small-scale studies in humans are highly inconsistent. We performed large-scale analyses based on data from 177,330 adults (154 439 Whites, 5776 African Americans and 17 115 Asians) from 40 studies to examine: (i) the association between the FTO-rs9939609 variant (or a proxy single-nucleotide polymorphism) and total energy and macronutrient intake and (ii) the interaction between the FTO variant and dietary intake on BMI. The minor allele (A-allele) of the FTO-rs9939609 variant was associated with higher BMI in Whites (effect per allele = 0.34 [0.31, 0.37] kg/m(2), P = 1.9 × 10(-105)), and all participants (0.30 [0.30, 0.35] kg/m(2), P = 3.6 × 10(-107)). The BMI-increasing allele of the FTO variant showed a significant association with higher dietary protein intake (effect per allele = 0.08 [0.06, 0.10] %, P = 2.4 × 10(-16)), and relative weak associations with lower total energy intake (-6.4 [-10.1, -2.6] kcal/day, P = 0.001) and lower dietary carbohydrate intake (-0.07 [-0.11, -0.02] %, P = 0.004). The associations with protein (P = 7.5 × 10(-9)) and total energy (P = 0.002) were attenuated but remained significant after adjustment for BMI. We did not find significant interactions between the FTO variant and dietary intake of total energy, protein, carbohydrate or fat on BMI. Our findings suggest a positive association between the BMI-increasing allele of FTO variant and higher dietary protein intake and offer insight into potential link between FTO, dietary protein intake and adiposity.

Urbanisme i monument a Catalunya en la segona meitat del segle XIX

Els canvis socials i economics ocorreguts durant el segle XIX van comportar la introducció d'importants transformacions urbanístiques per adequar la ciutat a les noves necessitats dominants. Diversos problemes de la ciutat reclamaven la recerca de solucions urgents: la millora de la viabilitat dels nuclis urbans, les precaries condicions de vida en els barris obrers -denunciades reiteradament- o, en fi, la necessitat d'encabir la creixent població urbana. La resposta, el conjunt de mesures urbanístiques encaminades a pal·liar aquests déficits, es concreta en la redacció dels plans de reforma i eixample aprovats per la majoria de ciutats catalanes durant la segona meitat del segle.

L'economia de béns simbòlics en la transformació capitalista de la societat. El cas de Pere i Josep Segarra, propietaris d'lvars d'Urgell

La raó fonamental que ens ha menat a fer aquest estudi és la sorprenent hibridació de materials simbòlics que es troba en les vides, a cavall dels segles XIX i XX, dels propietaris d'Ivars d'Urgell, Pere Segarra, particularment, i Josep Segarra. Efectivament, veiem, sincronitzats en la seva acció, símbols netament de l'antic règim i símbols moderníssims. Símbols que els realcen, que els institueixen, directament, i d'altres -els que deriven dels mecanismes de reproducció social de l'estat liberal- que ho fan de manera indirecta. Alhora que practiquen el ritual del "pa de caritat" per als pobres del poble i passavolants, d'altra banda subscriuen pòlisses d'assegurança de béns immobles, participen directament en les successives fases d'irrigació del terme d'Ivars, o introdueixen adobs i insecticides en la cultura agrària local. Alcaldes i membres de diferents comissions municipals, cedeixen solemnement al poble les suposades relíquies -que ells posseeixen- del seu patró Sant Andreu. En qualsevol cas, la característica bàsica d'una manipulació simbòlica com aquesta seria que, tant si es tracta de símbols antics com moderns, tant si són d'aplicació directa com indirecta, són els propietaris com els Segarra els qui, en el context local, detenen un monopoli ostentós dels actius simbòlics.